treient i posant tramvies

M'ha deixat sorprès que existeixi a l'ajuntament un Consell Assessor per la Transparència amb funcions de guardians de l'ètica municipal.  De fet és més incomprensible la seva funció quan resulta que la premsa ens descobreix que entitats properes a l'alcaldessa reben substancials quantitats per encàrrecs i no sabem què més.  Comencen a saltar interessos no estrictament polítics ni d'estructura de govern, sinó partidistes. No és gens bo que això passi en ajuntament se suposa dirigit per un grup d'esquerres, apart de la imprevisió en la ja anomenada guerra del tramvia Colau. Hi ha alguna cosa que no funciona be a l'ajuntament. Però a l'hora de la veritat hi ha un repartiment de càrrecs que no es correspon amb el que esperava la ciutadania. I mentre tant els carrers es van omplint de manifestacions. Tindrem un cap de setmana agitat amb la concentració de pensionistes, la de la defensa de l'escola catalana, la constitucionalista, alguna més veurem per demanar expressament la llibertat de Quim Forn per què pugui ser tractat en un centre sanitari adequat de la tuberculosi que ha contret a la presó. Al Parlament tot continua igual, la dreta, histriònica. Els socialistes  amb el Constitucional al cap. El govern espanyol neguitós per què se li acaba el temps i es queda sense pressupost 2018 si no s'arregla el tema català i corre el perill de perdre el poder si ha d'anar a eleccions. Al Parlament català no hi ha una guerra de poder com a Madrid,. Es defensa la dignitat d'unes institucions i la llibertat parlamentària, malgrat les decisions judicials que impossibiliten una investidura. El govern central continua negant-se a dialogar amb Catalunya, mentre segueixen amb la política de repressió selectiva.  Res a favor doncs si a més, com hem pogut veure i sentir, en el debat de les pensions d'aquest matí, M. Rajoy no aportava més que paraules. La gent jove vol un canvi. Gent jove i gent del món del treball. A l'estranger el Tribunal Europeu dels Drets Humans, del Consell d'Europa, ens ha dit en la sentència del cas de les fotografies del rei emèrit i la reina cremades amb la imatge cap per vall, que ni odi ni injúries a la Corona. Que la interpretació espanyola de la llei penal és antiquada i no ajustada a la del dret europeu. Seguirem doncs fent manifestacions sense distinció de classes fins que puguem ferm democràcia.

rebuig a l'autonomisme feudal.

La gent torna a ser avui al carrer  reclamant el dret dels catalans a constituir una República.  El crit és "ara,  república". Són les entitats, no els partits els que mouen la ciutadania.  Tots sabem que la normalitat no tornarà en temps, que tornar al discurs autonòmic, com diu Clara Ponsati, és un pensament equivocat, per què la repressió no pararà. Haver-se desdit davant els Jutges de la Declaració de la República catalana, encara que no s'hagués implementat  no és normal en líders polítics que volen seguir sent-ho. Tampoc és normal ni coherent declarar la independència i poques hores desprès acceptar la jurisdicció de l'Audiència Nacional espanyola. i deixar-se empresonar. Hi ha ara una història per escriure que no se solucionarà amb moviments organitzats de dretes catalanes  forçant l'aparició d'un fals populisme  aprofitant la oportunitat de les eleccions municipals. Ara la peça clau és apoderar-se de la Ciutat de Barcelona, la Capital de Catalunya. Tots els partits ho saben. Els primers C's per què els sondeigs de vots els son favorables a novell de l'Estat per superar el PP i fer-se amb el poder. La dreta que s'anuncia, disfressada de centre esquerra també és electoralment parlant un element  creador de distorsió. No compta amb el vot dels treballadors ni de la gent d'esquerres, excepte els reconvertits.  Massa llistes optant pel mateix càrrec, per control·lar la ciutat, no és fer ciutat. Necessitem ser forts per impedir que la dreta monàrquica es faci amb la Capital de Catalunya, i alguns aspirants  s'ho haurien de pensar abans de tirar endavant una acció de dispersió i divisió del vot el mateix sector.   Seria un acte insolidari amb la història que volem escriure per què facilitaran i  permetran que l'escriguin des de Madrid. On no es practiquen els valors republicans  i es promou el populisme unipersonal i unidireccional, s'infla la pròpia realitat, sense preveure res si no resulta o si es fa mal a la causa catalana.  Cal tenir clar que l'Estat no dona garanties de construir el que volem i ho acaben de demostrar amb el programa per l'habitatge recentment aprovat pel govern espanyol  interferint.-se en el programa municipal de Barcelona. Ens hem d'aglutinar amb aquells que compartim els mateixos  eixos de la política catalana, noi em els que en volen introduir de nous  que són vells i no participen de les reivindicacions socials. Les unions d'esforços exigeixen obrir portes als que en ocasions no s'escoltarien els altres, per discrepàncies de tàctiques, estratègia i plantejaments prioritaris.   La política ha de servir per construir a més un nou Pacte Social que les dretes mai  voldran fer si no es veuen perdedores.   El règim del 78 s'aguanta per la força el poder de que disposa encara avui el PP, tot i que els pensionistes, les dones, els estudiants i els funcionaris se li rebel·len. Però el temps fuig més que passa i el temps per la nova construcció política de Catalunya i d'Espanya ensems, és ben a prop encara que no ho sembli. Ens cal Determinació, constància, tossudesa, esperança i confiança en nosaltres mateixos.

temps convulsos

Ahir, durant l'acte commemoratiu del 95 aniversari del PEN CATALÀ es van llegir texts dels seus  anteriors presidents. Manllevo un d'ells en el títol d'aquest post, com ahir les últimes paraules de la presidenta Carme Arenas en el discurs de cloenda de l'acte. Es va parlar molt dels drets lingüístics i de la feina, bona feina desenvolupada per en Josep Mª Terricabras a la Declaració de Girona. Els drets lingüístics tenen suport internacional i ara davant la Unió Europea milers d'europeus demanen que es faci política de protecció de les llengües minoritàries. Els temps convulsos, avui com fa molts anys, venen de les rivalitats incomprensibles, dels murs invisibles que es creen entre pobles, i les males pràctiques d'una administració no consolidada al servei de l'estatus. No existeixen les confluències ni les actituds necessàries per refer una democràcia  de cultures i llengües encarades per què el poder no vol que flueixin plegades, com diria Ilija Trojanov. Exaltar els ànims en nom de la identitat superposada als pobles, negant tota confluència, per què no es vol renunciar al conflicte  i acceptar la confluència que és beneficiosa per tots de l'intercanvi   dels coneixements, els avenços i la cultura. Tancar files i defensar els valors propis, els mites propis és destructor de les civilitzacions i un aïllament que marca un retrocés  oposant-se a les aportacions creatives dels altres. Aquesta situació Trujanov la qualifica com la retòrica del conflicte. I ens fa pensar en el seu treball sobre els fruits oblidats de la migració que ahir s'obsequiava als assistents a l'acte el PEN CATALÀ que moltes adquisicions culturals han vingut a la nostra civilització i les hem incorporat a la nostra cultura per la confluència migratòria  també de les idees que conforma el nostre present. A les elits no interessa la diversitat, però si els beneficis econòmics de la globalització que controlen. Ara ens trobem que el Parlament de Catalunya suspèn l'acte d'investidura programat per dilluns. El candidat a la investidura  no sortirà de la presó  i no podrà fer el seu discurs. Seguim en els temps convulsos d'una democràcia limitada als interessos del govern central. Millor anar a noves eleccions, encara que no ens agradi, per què el poble digui una vegada més el que vol que es faci i desautoritzi el govern espanyol.

callar no serveix com arma de defensa

Ahir es va aixecar la veu de la dona. Drets i igualtat en tot. Respecte com a persones, prou de masclisme. Una altra manera de governar.  Es reclama qualitat democràtica, un país més just, democràcia de veritat per a tots i per a totes. Aquesta veu exigeix la transformació del model econòmic que no garanteix cap mena de progrés per l'objectiu d'especulació i abús social, i a més no és sostenible mediambientalment. Una nova política democràtica, participativa, sense corruptors ni corruptibles. Més espais de deliberació ciutadana. Compliment de les regles de transparència              i de bon govern.  S'ha de lluitar per un treball digne i de qualitat al costat dels moviments socials. Exigir als empresaris, com demanen els sindicats dels treballadors,  fer empresa i crear llocs de treball dignes, per potenciar els sectors productius i no l'economia especulativa. Hem d'exigir un salari mínim interprofessional avui de 1.000 Euros dins d'un marc de negociacions  col·lectives i convenis d'àmbit català. Posar en marxa les institucions de Treball que vetllin per el compliment de les obligacions empresarials, per garantir els drets laborals, com reclama Comissions Obreres, la salut en el treball, combatre l'explotació i l'assetjament sexual, moral, físic o racista i discriminatori en els centres de treball. Tota aquesta situació ens exigeix  deslligar-.nos del règim corrupte que explota els treballadors, i estem obligats a construir una nova república social. democràticament avançada, progressista, laica i socialment justa implicada en la consecució de la Catalunya lliure i l'Estat propi.

contra el cinisme i la hipocresia

Avui és el dia de la vaga internacional de la dona. Són moltes situacions que es troben en l'ampli  dossier de les queixes de les dones. Menystingudes, maltractades, o com diuen a Espanya ninguneadas. Les esquerdes i traus de l'Estat i dels seus interessos són cada dia més fortes i permeten definir Espanya com una democràcia que no vol passar per ser d'aparença, propera cada dia més d'un autoritarisme que malmet tota consideració  com a persones dignes als ciutadans que es reclamen amb dret a la nacionalitat catalana.  A les eleccions autonòmiques  municipals espanyoles de 2015 vam veure com el PP va presentar  molts líders locals imputats per corrupció com candidats. El fet de trobar-se imputats i pendents de judici no fou cap mena de impediment per  participar i resultar elegits, considerant el PP inapreciable el cost electoral (El País, 20 de març de 2015). Veurem com es produeixen tots plegats el 2019. És possible que el possible que han manipulat i enganyat ara els surti contestatari. L'ex primer ministre   portuguès Francisco Pinto Balsemäo havia dit el setembre de 2007, en ocasió de rebre el premi Calvo Serer que l'escletxa entre inforicos i infopobres creix més cada dia. Som en un món en canvi on el socialisme clàssic, més preocupat per els resultats electorals i la política a curt termini, no s'adapten al canvi social, la lluita contra el canvi climàtic i lluitar contra la pobresa amb eficàcia. El 2009 i el 2015  l'espai socialista va deixar escapar a Europa dues bones oportunitats per l'afirmació del socialisme democràtic a la Unió. Van poder les ambicions personals a la necessària tasca col·lectiva? Ha pogut passar això també a Catalunya aquest 2018? Podem fer quelcom més que defensar la identitat nacional  com a dret irrenunciable i convertir-la en un factor bàsic de cohesió? Això vol dir més participació democràtica i renovació política.  Catalunya ha de poder cercar i construir el seu model, fent un pacte o contracte de govern amb els ciutadans, sense oblidar la necessitat d'un canvi social i cultural imprescindible per aquest futur de valors republicans, sense pressions criminalitzadores i atemoridores de l'Estat espanyol que no respecta en ple segle XXI la voluntat política del poble català. El cinisme i la hipocresia política han de desaparèixer de la política  a Espanya i a Catalunya, sens dubte. Hem de donar tots plegats un  nou sentit a la democràcia obrint perspectives reals de futur aplicant l'acció transformadora dels Drets Humans i el respecte a la dignitat de les persones, prenent el municipalisme com a base d'una política municipal democràtica i d'esquerres.

dretes hostils a la República

No en tenen prou volen decidir els perfils dels candidats  a  President de la Generalitat.  Diuen que han rescatat la democràcia amb el retorn a la llei i segueixen negant tot diàleg amb l'actual representant polític del poble català. El menystenen i el volen obligar a  fer la política que interessa al govern espanyol.  Han titllat de far-sa la proposta de investir candidats que són a l presó. Ni Jordi Sànchez ni Oriol Junqueras, diputats electes del Parlament de Catalunya, veuran aplanat el camí per a una hipotètica investidura. Diguin el que diguin els juristes es troben en presó preventiva i d'aquesta situació no en surten. La hostilitat de les dretes espanyoles contra la política catalana és oberta i més ample que mai. PP i C's, amb la complicitat d'un PSOE que ja ha oblidat o abandonat la proposta de l'Espanya plurinacional, rivalitzen per impedir que decidim  lliurement a Catalunya les nostres relacions amb l'Estat. Ni Granada ni Toledo a nivell de pactes són avui res més que uns papers inaplicables. No estan construint una Espanya per la democràcia social i no volen compartir l'Estat que s'han atribuït en propietat exclusiva. Practiquen el bloqueig sistemàtic amb el 155, amenaces de fer-lo més fort i ostentació de força i poder. L'Estat no ha mostrat cap  eina política  favorable al diàleg. El cap de govern no té més discurs que el de exigir un govern amb gent no involucrada amb processos judicials. Discriminació   il·legal si no s'han produït   ni decretat inhabilitacions per exercir càrrec públic. L'Estat no està doncs disposat a facilitar la transició de règim a Catalunya, ni a fer una política més clàssica que no descarti la amnistia si els Jutges ara  decideixen que la presó preventiva és el millor remei o mesura per frenar  idees, partits, candidats i república catalana. Sembla que des de la Moncloa ens envien el pla d'usos i serveis del Parlament que no permeten discutir. Però el Parlament és l'expressió de la democràcia a Catalunya. No ho és la llei espanyola. La llei saben que no és la democràcia. Democràcia es llibertat i participació política sense traves ni discriminacions. Però l'Espanya oficial segueix sense comprendre que Catalunya no sap viure sense llibertat  oi es proposa capgirar com sigui la voluntat dels ciutadans i ciutadanes. Som encara un poble desqualificat per els que es consideren unilateralment una necessitat històrica, quan el que necessitem és resoldre la vida social, donar més empenta a l'economia catalana, posar en vigor tota la legislació aprovada al Parlament que ha suspès el Tribunal Constitucional abans del 155, a demanda del "gobierno español". Que Catalunya esdevingui República davant la impossibilitat de resoldre les diferències i problemes creats per l'Estat a Catalunya i que  l'Estat i el seu govern no vulguin reconèixer  que lo social i la democràcia passen abans que la guerra de la pàtria constitucional i la pàtria a seques. Les lleis, els règims, les constitucions, els Estats no són eterns ni immutables. Ara l'Estat ha impedit una vegada més a Catalunya seguir avançant en la seva renovació política i institucional. Les amenaces no serviran de res a un poble que ja ha rebut fort en la història i coneix el que significa viure sota el poder de l'estat espanyol que no reconeix Catalunya. Han volgut desmuntar la República Catalana que ara reneix a l'exili i s'han trobat amb un poble que no renuncia a ser català ni a governar-se amb d'una democràcia plural.

LLops, prestidigitadors i ingerències

Les interferències i ingerències de M. Rajoy  i el seu govern, amenaçant els diputats rebels del Parlament de Catalunya i impedint la lliure elecció de President de la Generalitat, fidel a l'obediència republicana, impedeix també recuperar la societat trencada i curar la fractura social provocada amb l'acció demagògica anti catalana i els crits de "a por ellos" o "Viva España" que l'acompanyaven. S'ha volgut imposar un artificial i sense contingut clar patriotisme espanyol a crits i cops de porra, ignorant els cridaners lo poc fiable que és la gestió dels interessos públics de l'executiu de M. Rajoy. Critiquen que portem 69 dies discutint i negociant la presidència i el futur govern de Catalunya. Emboliquen la opinió pública intentant presentar Artur Mas a la Televisió com oposat a Carles Puigdemont, aprofitant que parla de engany, d'un simbolisme i d'una irrealitat que la gent encara no ha digerit. Però del que no parlen és del les dades del baròmetre del CEO que declaren la Monarquia espanyola amb el govern  de M. Rajoy, i la banca les institucions menys valorades a Catalunya, a diferència de les Universitats, Mossos d'Esquadra. Des de Madrid exigeixen govern a Catalunya i proposen noms fins i tot com el d'Elsa Artadi.   No volen càrrecs de gent implicada en assumptes judicials malgrat que no han sigut inhabilitats.  L'horitzó judicial penal sempre a punt. La Fiscalia de l'Estat a l'aguait de tot el que facin els nous diputats catalans. Diputats segueixen a la presó acusats públicament de rebel·lió i sedició, sense que s'hagi celebrat un judici just, amb proves de càrrec i descàrrec, amb totes les garantoies i sense retards, com exigeixen els cànons internacionals establerts a la Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció Europea dels Drets de l'Home i les Llibertats fonamentals. No tenim govern estable escollit amb l'exclusiu  vist i plau del Parlament. El govern de l'Estat vol un govern a Catalunya  patrocinat per un esperit unionista, merament autonòmic, sense importar-lis el desgovern creat per aquesta actitud del govern central. Les indústries. la Fira el MWC, els negocis, els serveis no noten el desgovern ni la manca de President electe a Catalunya. L'economia funciona creant riquesa i els ciutadans estan a l'espera de que el govern Rajoy deixi de interferir el Parlament i accepti que el nacionalisme democràtic no és racisme ni confrontació que és el que no ha sigut la catalanofòbia desfermada a tota Espanya per pressionar i perjudicar les indústries catalanes que els compren les matèries primeres. El Govern, com diu Josep-Lluís Carod Rovira, ja el teniem fins que M. Rajoy va adoptar la mesura excepcional de dissolució del Parlament elegit democràticament per la ciutadania catalana, auto designant-se President de la generalitat destituint el M. H. President Carles Puigdemont, anul·lant el poder autònom de la Generalitat amb l'aplicació considerada arbitrària de l'article 155 de la Constitució espanyola. Encara que recorrin  i impugnin tots els acords del Parlament, el que és clar és que la deriva autoritària de l'Estat amb l'obsessió d'aturar la política rebel de Catalunya, generar conflicte rera conflicte amb aquesta ceguera de poder, permetre que cada dia augmenti la xifra de pobres i mal pagats, pensions de misèria que moltes  ni arriben al salari mínim espanyol de 726, insuficient per mantenir una família, quan a França ja passa de 2.200 euros, només són mostra d'un retard i d'una mala pràctica política. Rescats bancaris, d'autopistes, d'errors de la contractació de l'Estat, desmesurades despeses en armament i en luxe exterior, liquidació de la guardiola de les pensions, política fiscal favorable als evasors i a les SICAV, i molt més dispendi del que  no se'n parla, però restriccions i polítiques fiscals dures amb els treballadors assalariats i pensionistes. Aquesta tampoc és la Catalunya que volem, si és el futur que ens té preparat el govern de M. Rajoy que noi vol deixar anar el control i domini de la política catalana.