hegemonia perduda per una esquerra dividida

L'esquerra catalana ha perdut la hegemonia fa molt de temps. La necessitat de donar vida a una nova esquerra és la conclusió de la reflexió que s'ha fet aquest matí al Col·legi de periodistes en un acte amb l'ntervenció de Pau Romeva, Josep LLuís Carod, Ernest Maragall i Josep Ramoneda. L'esquerra plural catalana  parlant de llibertats, progrés social, catalanisme, divisió de la societat entre dretes i esquerres, el desig de recuperar la hegemonia perduda, construir una esquerra amb vocació de poder,  amb cultura de poder, que puguin reclamar la independència no nacionalistes i nacionalistes conjuntament, són els temes que s'han de treballar  l'endemà del 25 de novembre. Les concidències  hi eren. Cap discrepància en lo fonamental. Alguna crítica s'ha sentit també pels polìtics. En Maragall ha parlat de l'hora de la trobada com apta per jubilats i periodistes. En Romeva ha parlat d'una cultura política amb perspectiva global.  En Ramoneda ha  situat l'Esquerra Republicana a la dreta, doncs per ell ja no és tant esquerra. A l'acte celebrat puntualment a les 12 del migdia hi eren representants de partits nacionalistes d'esquerres, federalistes i independents. No era un acte electoral. Però han demanat que la gent vagi a votar el 25 N. Caldrà que no es deixin arrossegar per el que diuen les enquestes. La sala era plena de gom a gom i gent dempeus. Els mitjans de comunicacipo han recollit la importància de l'acte conjunt de gent d'esquerres. És una esperança per després. Ara cal veure com es desenvolupen els partits catalanistes competint entre ells i a la vegada competint amb els unionistes.

populars contra Catalunya

El President del Consell Europeu Van Rompuy que es manifesta contra el drets de les nacionalitats històriques a constituir-se com a països lliures a Europa, resulta que fou primer ministre belga abans d'arribar a la Unió Europea, dins del partit popular europeu, com a polític democristià.  És una pena que la pollítica de partit influexi les decisions anticipades dels representants de les institucions europees, quan encara no saben com aniran les coses a Catalunya ni quin plantejament segueix Catalunya. Massa foc d'encenalls. Es que és clar és que els populars europeus  influenciats pel partit popular espanyol es mobilitzen contra Catalunya, trencant la unitat democristiana amb Uniò Democràtica de Catalunya. Però no hem d'oblidar que Europa vol estats units per lluitar contra la crisi i els problemes globals i no veu clar l'aparició de petits estats  dins d'Europa, malgrat que en té  funcionant positivament com Dinamarca, Suecia, Finlandia, Holanda, Austria o la mateixa Bèlgica.  La Uniò Europea vol que Espanya i Catalunya s'entenguin, dialoguin i arribin a acords. La diplomàcia tindrà molta feina.

democràcia. Però, quina democràcia?

Que el concepte de democràcia  a aplicar segueix no estant clar a l'Estat espanyol més de 30 anys desprès de la Constituciò de 1978, ho demostra la situació contradictòria en la que ens trobem tots plegats. El model polític de la Europa occidental no és exactament el que es segueix a Espanya, doncs la democràcia pateix a Espanya i a Catalunya nombroses deficiències i dèficits, el benestar desapareix avui ràpidament amb la destrucció de les classes mitjanes i el creixement del nombre de llars abocades a la misèria. La democràcia segueix essent a Espanya una democràcia formal, poc participativa, amb un parlamentarisme d'apariència,  amb el poder que dona una majoria absoluta i un poble desorientat amb un 26% de la població laboral a l'atur, uns milions de pensionistes tremolant per la possible fallida del sistema espanyol de seguretat social, amb un jovent més preocupat per marxar d'Espanya i trobar feina a altres terres que per lluitar per crear empreses per les que no troben financiació. S'ha perdut l'empenta i el risc per dur a terme un nou desenvolupament econòmic, la qual cosa frena qualsevol política social. La democràcia  a la vista de la contestació social no s'ha consolidad. L'esperit de la Transició s'ha perdut. Si no fem un país modern, socialment  just, capaç de crear riquesa dins i fora de Catalunya, fortament integrat a Europa, és evident que ens hem de posar a repensar la democràcia per fer-ne una que respecti les minories, la diversitat cultural i social, la pluralitat política i lingüìstica. No es tracte de fer projectes homogenis amb el nom de federalisme com ja foren les autonomies fins la recentralització, sinó de construir unes noves relacions entre pobles i territoris que superin les anteriors conteses bèliques i els crims i ofenses de la dictadura i els seus servidors, recuperant Catalunya la llibertat perduda amb la victòria militar del general Franco i els seus aliats a la guerra civil de 1936/1939. La reconciliació exigeix aquests canvis.

desafecció i manca de confiança

Pilar Rahola ho deia clar en el darrer programa  "el gran debate" de tele 5 quan es referia a la rotunda oposició del Govern espanyol a  permetre fer una consulta als ciutadans de Catalunya sobre la independència que demanen algus partits i una bona part de la societat civil: << Tenen por de la democràcia>> . En realitat hi ha una creixent desafecció entre Catalunya i Espanya  que ens recorda l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol en el seu darrer llibre "El caminant davant del congost" que no s'arregla amb espots de publicitat on els principals dirigents del Partit Popular que ens ho nega tot apareixen dient: <<Catalunya me gusta>>. Però cap d'ells per la brevetat de la frase no explica com ni el perquè. Diuen això i segueixen practicant una actitud destructiva, la política de la por, a més de dir que no ens necessiten per sortir de la crisi i que els immigrants sens menjaran amb la natalitat superior a la catalana, imposant la seva llengua i costums, rebutjant els nostres, de manera que  a Espanya creuen, igual que Franco als anys 60, que Catalunya, amb o sense la independència, camina cap a l'autodestrucció ella soleta. Jo comparteixo l'opinió de que la política espanyola segueix un total desencert envers Catalunya, tot i que ens condiciona, però  el desencert i mala gestió espanyols de la  decebedora crisi oberta entre Catalunya i Espanya, no ens poden impedir ser nosaltres com a país, tenir un bon govern, enfortir-nos interiorment com diu en Jordi Pujol, treballar per ser menys dependents, alliberar-nos de la subordinació econòmica i social a uns interessos que no són els catalans ni els europeus. Creure en el nostre esforç i creativitat. Treballar per el bé comú nacional, ser més europeus que mai..

pateixen ceguera absolutista

Els Ministres espanyols no venen a Catalunya a pactar, sinó a ordenar. Només vindran a pactar quan existirem com a nació, com  va passar durant la 2ª República que va reconèixer la personalitat de Caralunya. Avui no es cansen de dir des de l'estat que l'Espanya plural fou un concepte impulsat per  Rodriguez Zapatero, però que no refusen dins de la Constitució que consideren  intocable, que no té per què modificar-se. Pontifiquen i parlen dient que tenen la veritat amb ells. Però disposar d'una majoria absoluta parlamentària nol vol dir que tingin la veritat, que diguin la veritat dels seus plantejaments i projectes. Quan informen fan propaganda. Transformen la informaciò en propaganda i segueixen donant la culpa de tot el que passa a les autonomies. Malgrat tot acaben reconeixent que s'han produït desequilibris per l'aplicació de la legislació actual. Encara hi ha gent que no veu la realitat de les mentides i els infundis, les contradiccions i els muntatges. Però malgrat  els atacs contra l'administració autonòmica, els fets demostren que a Catalunya malgrat tot durant aquests darrers anys hi ha hagut llibertat, pau social i progrés. davant una ceguera absolutista i polítics passats de rosca. Caldria que estudiin el que ha passat a l'Àfrica colonial dels anys 60, doncs les antigues colònies són estats independents que volen sortir de la classificació PMA. amb tractats de cooperació preferencial amb la Unió Europea. Pot ser des de Madrid ens volen dir que  no volen competir amb Catalunya a la Unió, posant totes les pegues possibles, però sí que podrem fer tractats de lliure circulació de persones, capitals i mercaderies dins el territori geogràfic de la Unió Europea i la AELC. Seria el mateix i no hauriem de pagar la nostra aportació al pressupost comunitari que seguiria pagant Espanya sense Catalunya. Valdria més que en lloc de negar-se a dialogar, vinguin a pactar i es deixin d'atacar el sobiranisme sistemàticament i es posin a treballar contra la corrupció, l'enxufisme i l'evasió de capitals.

catalan saussage

Wifredo Espina, el periodista de ploma clara, neta i directa, li ha dedicat una píndola amb càrrega al President Artur Mas., criticant el plantejament de Catalunya nou estat europeu. El President de la CEOE aposta per la negociació d'un pacte fiscal i que Catalunya no marxi d'Espanya. Junqueras segueix dient que té pressa per marxar d'Espanya, els socialistes no s'entenen i Alicia del PP aposta per la unitat i millorar el finançament de Catalunya. En cap cas diuen què faran si Catalunya decideix emancipar-se de l'administració espanyola, i tampoc reflexionen sobre els diners que Catalunya no reb després d'haver pagat els impostos, diners que Catalunya necessita per pagar i millorar els serveis pùblics.  Catalunya no està per la privatització dels serveis amb els diners pùblics. Però la campanya perquè els catalans fem marxa enrrera està arribant massa aviat, ben abans de la campanya electoral i ben abans de que Parlament i Poble hagin decidit el proper pas després de les eleccions al Parlament de Catalunya. El que sembla assegurat és que hi haurà més participació que altres vegades. Les eleccions es tornen plebiscitàries. Els partits petits sense vocació de poder tenen poc a fer en el futur com no sigui amb el desgast etern. Voler marxar si Espanya no ens deixa per les bones, pot ser ingenu. No gaire lluny tenim el cas de Macedònia enverinada amb Grècia. L'experiència ens hauria d'ajudar a cercar les solucions i no trobarnos en un carreró sense sortida per no endinsar-nos en una tempesta. Tampoc és acceptable que Espanya digui no a Catalunya i aillant Catalunya  de les inversions estatals no vulgui establir la cooperació indispensable.

spanish omelette

Que la banca no exerceix de moralitat ja ho saviem per la forma de donar crèdits, de captar diners i d'executar inmpagats, tant com quan les caixes en fallida es van desviar de les seves activitats tradicionals per entrar en el negoci de la bombolla immobiliaria, amb empresaris sense escrupols com el del Halloween de Madrid que va amagar la veritat dels nois i noies que havien  entrat al recinte abans del tràgic sinistre. És immoral abusar de la gent i és immoral viure del diner públic sense compromís de retornar-lo. És immoral que els responsables de l'ensorrament de la nostra economia segueixin cobrant uns magnífics sous i pensions garantides, mentres la majoria de ciutadans tremolem a cada consell de ministres per les decisions que puguin comunicar-nos. Menys mal que el Wall Street Journal i el The Guardian ens aclareix amb plena llibertat de ploma el que passa i senyalen responsables, menys mal que els Jutges grecs, acceptant el dret de l'interés públic, han absolt el periodista que va publicar la llista d'evasors a la que hi trobem tota mena de gent, dirigents polítics inclosos. I a Espanya?