La història de Catalunya no pot retrocedir al 2006
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 27 de març del 2016 /
Posted in
conspiracions,
indeoendència,
memòria històrica,
reconciliació
De sempre la política espanyola ha volgut igualar i subordinar a l'Estat tots els territoris per poder assegurar-se'n el control des de els Ministeris. El plantejament d'un autogovern per Catalunya, contrariament al que esperavem els catalans que voliem recuperar l'autonomia perduda en perdre la guerra civil 1936/39, va forçar l'uniformitat de totes les regions espanyoles amb el mateix nivell de reconeixement, com ara els socialistes com Susana Diaz parlen d'igualtat seguint el desenvolupament provincial, com si es tractés de provincies ampliades. Aquest invent igualitari control·lat des de Madrid, plasmat a la Constitució de 1978 fou el gran error dels governs espanyols, una mostra més de la ceguesa castellana. Cal desanimar l'independentisme català i fer creure que s'han d'evitar avui falses expectatives de futur. Contra el principi socialista mal desenvolupat del dret universal a la igualtat s'aixeca el principi identitari, el que defensa la personalitat nacional de Catalunya. Personatges vinculats a l'Estat que recentralitza, ens diuen que l'independentisme és un romanticisme que no impedirà mai col·laborar en la construcció d'una Espanya moderna, progressista i avançada, justament el que ha tirat enlaire el govern del Partit Popular amb el seu austericidi ofegant els treballadors i les classes mitjanes. Presenten Catalunya com un ens egoísta i insolidari contra la realitat de les coses. Participant en aquesta campanya, l'avui Conseller d'Estat l'ex-president del govern espanyol Rodríguez Zapatero intenta ara, en una entrevista d'Enric Juliana que publica avui La Vanguardia, convèncer l'opinió pública catalana perquè Catalunya torni al passat. Tornar a començar amb l'Estatut de 2006 destroçat al Congreso de los Diputados i reduït a competències inferiors a les d'altres Comunitats autoònomes com Andalusia, per una Sentència del Tribunal Constitucional del 28 de juny del 2010. Proposa l'ara Conseller de l'Estat que tornem a l'Estatut del 2006 i adoptem com a solució una definició Comunitat nacional integrada en el sistema autonòmic, oblidar-nos els catalans de les reivindicacions per assolir la independència. Un Estatut que parlés de Comunitat nacional seria el millor encaix, segons Rodríguez Zapatero per incloure el terme amb la nacionalitat constitucional. Fa aquesta proposta seguint amb la idea de que la independència és el camí cap el no-res que vé pregonant el PP i dirigents socialistes com Susana Diaz i el mateix Pedro Sánchez. Ha passat molt de temps des de que el govern espanyol va rebre Josep Tarradellas amb honor i respecte com explica Manuel Milián en el seu llibre "Els ponts trencats", bon recull de l'història immediata de la caiguda del franquisme, d'una concòrdia difícil acompanyada d'un esperit de reconciliació desaparegut amb l'inaplicació de la llei de la memòria històrica i no voler reconèixerconservadors i socialistes el desastre que va significar la guerra civil. Rodríguez Zapatero oblida que el Partit Socialista va rebre molts vots a Catalunya amb l'esperança de que l'autogovern milloraria el 2006. Però Catalunya es va veure traida pel socialisme espanyol. Ara no existeix aquest esperit. Tampoc ens mostren des de Madrid cap esperit de reconciliació. I que el Sr. Rodríguez Zapatero s'atreveixi a dir que hem de retrocedir en la història. Catalunya, com Tarradellas, no pot renunciar al fet diferencial català, ni a la seva història, ni al seu dret públic, Segueixen existint les resistències i conspiracions per impedir que Catalunya es faci a si mateixa com a país lliure. Se li ha negat massa a Catalunya el seu caràcter d'identitat. Anem cap el final d'un règim i el desenvolupament d'un projecte. La història serà la que determini el poble, no la que vulguin imposar vells governants que mai no han entès Catalunya, mai no han fet una política realista.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada