política unidireccional o llibertat
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 20 de juliol del 2016 /
Posted in
canvis,
causa republicana,
llibrertat,
pluralisme,
república
Podriem creure fàcilment que el pluralisme és una realitat. Però el que ens trobem són discursos unidireccionals que roden cap la desconnexió institucional i social. Amb l'excusa del discurs apareix el desig de fer canvis en la gestió polìtica equivalents a un acte revolucionari. Aquest acte no sabem si serà constructiu o destructiu, si serà una fantasia de sectors de l'esquerra o un aspecte positiu de reconstrucció social cap una societat més respectuosa amb la llibertat i l'autèntic pluralisme. Avui la gran revolució és defensar la llibertat davant els unidireccionalismes del poder i l'oposició. CAl fer possible la mínima felicitat o benestar en la vida de les persones, en lloc de veure com la gent demana un estat providència quan les informacions ens diuen que set de cada deu autònoms somia en ser un treballador assalariat. Prefereixen sacrificar la seva llibertat personal per una situació que creuen segura quan ho és menys que la llibertat competitiva. La política unidireccional es fonamenta en el malestar dels uns i el conservadurisme dels altres, la manca de justícia distributiva i l'afany d'atresorar. Per exemple, com interpretar avui la causa republicana? És com deia Albert Camus la causa de la pau? El 19 de juliol de 1936 diuen que ca començar la segona guerra mundial i es va utilitzar cínicament per totes les pot¡ències la guerra espanyola. Parñar de consciència a un govern no serveix de res. Els governs en realitat com deia Camus només tenen política i la política que convenia era la guerra i mantenir a Franco en el poder que havia usurpat amb l'excusa del "Alzamiento".Poca importància i cap cost van tenir els represaliats mentre parlaven de Drets Humans per reconstruir la democràcia a Europa. S'ha volgut ignorar la realitat i després celebrar el tomb de la Monarquia de 1975, mentre Mèxic restablia relacions diplomàtiques i es donava per liquidada la República. Però el republicanisme és viu i és el garant del pluralisme malgrat els silencis de l'exili, la desaparició dels caps republicans i els silencis de l'interior durant la dictadura i una bona part de la Transició. Manquen ara ciutadans que defensin la llibertat amb la llibertat, el pluralisme acom a conseqüència necessària de la llibertat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada