manca practicar la cultura de la dimissió política
by
Pau Miserachs
/
dissabte, 22 d’octubre del 2016 /
Posted in
caixes negres,
corrupció,
imparcialitat i independèncoia Justícia,
impuls democràtic,
regeneració
Baltasar Garzón ha publicat a Editorial Planeta una memòria autobiogràfica molt ben documentada de la seva cacera orquertada com ell defineix. És un jutge que ha mantingut la seva independència tot i haver passat pel PSOE pactant que anava a la llista, no per tenir un lloc al govern, sinó per regenerar. I el resultat és que va dimitir el 1994, fent l'espantada com el diu en moment de plenes investigacions endegades pel cas GAL i les implicacions del Ministeri de l'Interior. Plantar cara en política quan s'està en desacord amb els qui manen no sempre dona bon resultat. Qui vol ser fidel als seus porincipis, a la independència i imparcialitat en la seva feina, ha d'apartar-se de la corrupció i els vicis del poder. La coherència de la persona amb els princpis ètics contra la falsetat política no és ben acceptada en els partits verticalistes i amb disciplina del secret, com ell mateix denúncia en aquest llibre titolat "En el punto de mira". La doctrina de l'impuls democràtic promesa aplicar va quedar aturada en favor de la improvització, com ara, sense anar gaire lluny a l'hora d'establir comparacions. No es va combatre la corrupció ni es va practicarla transparència. Els mitjans de corrupció encara seguien abocats a parlar de la violència de ETA, la violència de gènere i algun escàndol que, com el de Filesa, començava a despertar-se. Moltes ONG's es retroalimentaven amb informes intrascendents per mantenir llocs de treball i ingressos no fonamentats. Garzçon va impulsar la neteja de les ONG's sense activitat real, la llei de bloqueig del diner procedent del tràfic de drogues, canviant la política de lluita contra la droga,sense oblidar la prevenció i la rehabilitació. Garzón va ser membre de Justícia democràtica i va veure l'ascens de persones poc adequades pel càrrec per les que es promocionaven. GArzón va retreure a Felipe Gonzalez la manca de dimissions pels escàndols que Estavem vivint a Espanya. Reclamava la instauració de la cultura de la dimissió en la política, referint-se als casos Roldan i Rubio. Obstruir les investigacions, no aclarir la veritat del diner i caixes negres i "fons de reptils" que circulava, és el primer pas per la desconfiança política, com ara també està passant amb el PP, tot i que mantenen vuit milions de vots. Els partis només coneixen la cirurgia per eliminar contestaris i no disciplinats, però de forma discreta i sense fer soroll. Cal recuperar les idees de l'impuls democràtic i la regeneració, que volen dir canvis, treballar per defensar i millorar els drets socials en lloc de permetre la imunitat de l'abús deles minories empresarials que pretenen aprofitar i dominar els interessos de l'Estat. Durant anys s'ha tapat i no voler veure la corrupció, fins que les noves policies i la nova justícia al servei de la llei i la justícia han desenvolupat la més important tasca de descobriment i persecució. Espanya no és Chile 1973 ni Argentina 1976, països en els que es perseguien les llibertats i la vida dels demòcrates. Ara ens quedem amb la manipulació de les veritats, l'oblit forçat dels abusos i la manca de la cultura de la dimissió política fins que la justícia imparcial i independent posa en evidència i al descobert les violacions de l'Estat de Dret desde el poder. Baltasar Garzón ens acaba de presentar una memòria històrica de la progressiva incorporació del neoconservadurisme en el Partit Socialista Espanyol. Perseguir Pinochet fou la seva gran defensa de la Justícia Universal que ara es nega per les víctimes de les barbaritats i judicis sumaríssims militars del franquisme que es va aixecar el 1936 amb hostilitat contra la forma de govern republicana savemt els governants actuals que aquesta justícia desde Nuremberg és imprescriptible i erga omnes. Només cal llegir el Codi Penal de 1932 per qualificar l'aixecament militar del General Franco seduïnt una part de l'exèrcit i la Guàrdia Civil que cesprés es va aplicar als que defensaven la legalitat, l'ordre republicà, la democràcia i les llibertats.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada