justícia impròpia teoritzant sobre delictes
by
Pau Miserachs
/
divendres, 13 de juliol del 2018 /
Posted in
criteris dogmàtics,
desobediència,
justícia espanyola,
referèndum
Ara que ha passat el que ha passat al Tribulan de Sllevig Holstein que no reconeix el delicte de rebel·lió pel que reclama el Tribunal Suprem espanyol contra Puigdemont, comencem a aprendre que el dret penal espanyol està desfassat. Existeixen qüestions fonamentals en la teoria del delicte que la magistrartura espanyola no ha tingut en compte ili ha hagut de recordar la magistratura alemanya. La justícia ha quedat clar que no pot ser de manual, de formulari ni segons conveniència politica. No feia falta descobrir que la justícia es va fent 3n forma diferent a la que molts pensen. L'anàlisi dels casos ha de condir a na visió panoràmica de les qüestionsque es presenten davantg els tribunals. A Espanya no funciona el "case methode" americà, però si pot funcionar una sistemàtica diferent feta partint dels principis generals del dret i dels drets humans que pot portar a un sistema juerídic ben diferent de l'actual. Ens sembla que ja sabem molt dret penal perquè no hi ha tertúlia on surti el tema. I més ara amb la resolució que barra el pas a la detenció de Puigdemont i portar-lo a ser jutjat a Espanya sota l'acusació del delitcte de rebel·lió. No sabem ben bé com s'ho ha fet ni quins criteris ha seguit el Jutge Llarena per arribar al desastre jurídic al que ha arribat. Va seguir el Magistrat una reacció impulsiva amb aparent fredor? De fet ha perdurt el domini de la causa. Fou correcte el denominat "reproche" en la forma que l'ha fonamentat tancant la instrucció del procediment? Ha treballat el jutge sobre fets punibles o se li va anar la mà impulsat èr la Fiscalia i l'acusació particular? En penal no hi cab l'analogia, ni les situacions imaginàries. Fou orrecte la valoració judicial dels fets que han sigut investigats? Eren desordres públics? És desobediència obeir les regles democràtiques? Hi ha hagut o no arbitrarietat judicial a Espanya? Existeix el concepte penal de l'il·lícit o fet antijurídic? Quins criteris ha seguit el magistrat instructor de la causa contra els politics catalans? Existeixen elements subjectius per poder dir que hi ha hagut "menoscabo" d'un bé jurídic? No seriem davant l'apicació de criteris dogmàtics? Comportaaments convertits en normes, formalismes i accions de resultat. Peò ara existeixen impediments per la punibilitat que preten la justícia espanyola. S'ha delimitat el dolo d'alguna manera? Existeixen fonaments jurídics aplicables als fets perseguits? No deia fa uns dies Pablo Casado que el referèndum i·legal no és delicte? Què passa a la justícia espanyola que ja ha debut la primera qerella popular per prevaricació?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada