deteriorament de les institucions lliures
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 24 de març del 2013 /
Posted in
biblioteques,
demagògia,
disciplina,
estudiants,
jubilats,
marketing
La gent que escriu, sigui a diaris impresos, digitals o llibres de qualsevol classe, pateixen els canvis del món de la literatura, la informació i l'ensenyament. La cultura literària i les televisions pateixen les conseqüències dels programes de televisió de tertulies sense idees i de la demagògia de la paraula. Aquests dies veiem en un saló del llibre a Paris com es presentem determinats autors que corresponen als interessos editorials del moment, obres de consum. El negoci editorial mira el diner abans que la creació, marca la transmissió del coneixement que convé difondre de tal manera que la discriminació dels autors i petits editors que no pertanyen al gruix de les empreses editorials que es diuen consagrades, no formen part del món televisiu, no troben espai. Tampoc interessen els autors que no han sigut ministres, presidents autonòmics o consellers. Cal ser avui centre informatiu perque una empresa editorial s'interessi pels escrits o la firma d'un autor. Ven la imatge de l'autor, no ven el que escriu. Tampoc tenim la seguretat de qui compri un llibre s'el llegeixei. Fa uns anys es venien llibres per metres lineals per decoració.Ara les biblioteques públiques not enen diners per comprar llibres. No es fa públic el nombre real de visitants de les biblioteques públiques, si s'omplen d'estudiants en època d'examens, si els veïns del barri, els jubilats hi van a llegir el diari o a llegir llibres. No volem veure que l'educació neix des d'el primer dia de vida de la persona i es talla quan la persona és obligada a treballar mecànicament, sense donar-li oportunitat de seguir la seva formació intel·lectual. Desconeixem d'altra banda el desenvolupament de la intel·ligència dels autors, l'experiència i els coneixements acumulats. L'embrutiment actual del pensament converteix la cultura en aigua bruta de desguaç. La gran obra de Shakespeare fou Hamlet, escrita en plena maduresa, després d'altres divuit. I aquesta és la mida per moltes coses, també per la vida pública. No existeixen els genis nats. Desenvolupar una intel·ligència requereix temnps, disciplina esforç i treball. El títol de llicenciat en dret com el títol de metge no fan eminències, com tampoc fa sant la ordenació d'un capellà ni guanyar una oposició fa el millor jutge. Els editors actuals i molts comerciants dits llibreters no valoren la intel·ligència formada dels escriptors, sinó el titol del moment i el marketing. La publictat feta pels mitjans és l'estímul de les vendes. L'autor sense "fadrins" no surt de les catacombes. La llibertat de crear depén del marketing editorial o televisiu. La creació intel·lectual en lliberrat, reconeguda en la nostra constitució com un dret fonamental ha deixar de ser una institució lliure. El saló del llibre de Paris i les previsions de publicacions pel dia del llibre de 2013 que ja anuncien les televisons i alguns programes fent publicitat de les seves produccions o delsllibres dels seus col·ñaboradors habituals en sòn una mostra. Poc importa el que pugui preferir o voler el públic. Per corretgir el criteri del públic i orientar la demanda ja tenim la publicitat. El deteriorament de la llibertat de crear i de publicar unit a la crisi econòmica redueix la influència de la cultura escrita, la circulació de les idees i el desenvolupament de la dignitat de la persona, afavoreix les actituds radicals i la demagògia, la política buida de pensament.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada