incultura o mala fé: català com a dialecte
by
Pau Miserachs
/
dijous, 7 de març del 2013 /
Posted in
anticatalanisme,
cultura,
educació,
insidies
He anat avui a un acte a Saragossa, i en acabar un assistent m'ha dit que el català és un dialecte i que la llengua d'Espanya ésl'espanyol, o sigui el castellà. També m'ha dit que a Catalunyas no volem que els nens parlin en espanyol i que el separatisme és mala cosa. M'ha comentat el sr que feia el paper d'indignat amb el món català que molts aragonesos s'estan venent els apaftaments que tenen a Salou perquè l'Ajuntanment els demana que paguin els impostos en papers escits en catalài que això no pot ser amb gent que no és catalana. Fins aquí el començament de la conversa. L'he interruput amb un somriure i li he dit que jo sóc català i per vosté sóc un independentiste més. He intentat explicar-li que tot això és un conjunt d'insidies que no es cregui el que diu certa premsa de Madrid, i llavors s'ha posat a criticar El País que està a la Universitat de Saragossa a disposició dels estudiants. Li he dit que el català és una llengua mil·lenaria, quel'anticatalanisme que prediquen aquests diaris que tots coneixem és un greu error, com també s'equivoca el Govern espanyol amb l'actitud que ha emprès, i que els que el difonen pensen en un paìs d'abans de la primera guerra mundial i que ara som a Europa i a la Otan, que Catalunya no posarà fronteres, que a Catalunya parlem amb tothom encara que no parlin català, que tothom és sempre ben rebut.Però demanem respecte per la nostra cultura i el nostre idioma. I llavors ha tornat amb el tema del dialecte. Finalment li he hagut de dir que no voler cmprendre que Espanya és una entelequia i que Catalunya i Castella eren països indeoendents en tot, menys amb els reis que es varen casar. Però que el matrimoni de Isabell i Ferrar no va suposar que una cultura, una llengua i unes leis estarien per damunt de les pròpies de cada territori. Li he recordat que Franco ja va prohibir el català, però que les famílies catalanes el parlavem a casa i entre niosaltres i ara el parla molta més gent i tenim càtedres de català a Universitats com Birmingham. Tambñe li he dit que l'Instituto Cervantes no fa res per la difusió de lallengua i la cultura catalanes. I que com no ho fa l'Estat esopanyoo ho hem de fer nosaltres mateixos amb els nostres diners. A partir d'aquest moment ha canviat de conversa i ha començat a parlar d'altres temes fins que ha vingut un amic i ha interrumput la conversa tant animada que ens teniem. Després ens hem acomiaddat amb un altra somriure. El nmñes divertit ha sigut a l'estació de l'Ave, <Las delicias> que hi ha al carrer Miquel Roca i Junyent, el senyor del bar vingue a despotricar dels polítics dient frepetiddament com un disc ratllat "son unos hijos de puta, solo saben llevarse el dinero, tiene que ior todos a la càrcel". Finalment m'he pujat a l'Ave cap Barcelona i m'he posat a escoltar Vivaldi. El problema és de cultura i educació, res més.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada