la Constitucio com a llegenda d'un dret imprecís
by
Pau Miserachs
/
dilluns, 4 de març del 2013 /
Posted in
esperó,
Estat,
immobilisme,
marc legal,
recentralització
La Constitució de 1978, respecte de Catalunya, va integrar a l'Estat la recuperaciò del dret històric de Catalunya a la seva autonomia reconegut per la segona repùblica espanyola. Aquesta autonomia no podia ser interpretada com una simple descetralització administrativa, sinó com un marc de relacions entre Catalunya i l'Estat central, el dret de Catalunya a exercir la seva sobirania amb les cessuions necessàries pensant en Europa, d'acord amb el marc legal corresponent a un sistema democràtic inrtegrat a les Nacions Unides i el Consell d'Europa. L'Estat espanyol havia d'adaptar-se a la realitat plural de l'Espanya posterior a la dictadura franquista, a les reivindicacions catalanistes de les forces polítiques catalanes, doncs a Madrid savien molt bé que el catalanisme no es limitaria mai a la sola defensa de la cultura catalana. Però l'immobilisme primer i el retrocés en els nostres dies ha fet que Catalunya es vegi com segrestada pel poder absolut del partit conservador que governa la política espanyola. Cap transformació de l'Estat cap la modernitat, recentralització i asfixia econòmica de les autonomies, model econòmic de llibertinatge per els poders financers, llibertats censurades pels funcionaris de l'estat. Con deia Miquel Roca Junyent l'abril del 1982 en el seu llibre "Per què no? Una proposta catalana per la modernització de l'estat", la Constitució, quatre anys després de la seva promulgació, era ja vista com una llegenda vaga i imprecisa. Fou el 1986 quan va nèixer la "Convenció per la Independència Nacional". Es va proposar, però abans de la seva fundació, una llista única per les eleccions de 1982 amb Tarradellas al capdavant. Però tots savien que el desig d'una Catalunya catalana era lluny, molt lluny en el temps. Tarradellas finalment es va retirar i va passar el que va passar: Catalunya dividida, avui més que mai i amb dificultats per una política de governació, amb un partit popular pendent com un esperó dels errors de govern. Cal no contaminar-se de la manca de sentit actual de la Constitució espanyola. La llegenda segueix viva.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada