El Republicà

Fa unes setmanes que vaig donar vida a un digital amb el nom de capçalera EL REPUBLICÀ que substitueix i segueix l'anterior Opinió socialdemòcrata. Ens va semblar als responsables del seu funcionament que la deenominació El Republicà és la que més s'ajusta al que pensem. És l'amplitud de pensaments sota els valors republicans i els principis democràtics el que compta. El republicanisme ha donat nom a diferents digitals, de dretes i d'esquerres. Republicanisme és la gran paraula a Catalunya, ara més que independència. No hi pot haver independència sense república.

volen i dolen

El president Puigdemont a l'exili vol poder i vassallatge. Ell sap que això no çés possible avui per avui. Però en democràcia el vassallatge no encaixa. L'Estat ha fet la tenalla mper aturar el procés i imposar la dominació hegemònica per la política dels fets consumats. És l'eterna cançó espanyola sernse visió de futur. Viuen en la supèrbia angoixant de no voler donar sortida democràtica al contenciós català. i sense cap interès per fer una societat igualitària i acabar amb la incertesa.La proposta d'eleccions a Catalunya per reforçar el camí de la resposta i la diferència democràtica és coherent, com també un govern de concentració nacional al que s'oposen la CUP i els Comuns, aquests fent el paper de propers a l'unionisme que s'espera ratifiqui Pablo Iglesias. Catalunya segueix essent l'objectiu i el nord de tota la política espanyola.

Som una democràcia de paper

Fa molts anys que anem veient que la politica és el resultat d'una conspiració constant dels estats majors dels partits i que totes lew decisions importants es prenen al marge de les institucions.FA lts anys que ens varem trobar davant la necessitat de decidir etre seguir sota una dictadura o intentar la aproximacio a una democràcia. El compromìs mínim era superar el passat i implantar un nou règim capaç de modernitzar i democratitzar la vella maquinària de l'Estat. Ha sigut així? Podem dir al cap de més de 40 anys que es va aconseguir l'objectiu? Tebim ara democrpacia participativa? Funciona la transparència? Quin és el sentit democràtic? Té credibilitat la política? Serà possible instaurar una societat igualitària com ja somiavem el 1981? Ens hem quedat sense autonomia i sense llibertat, amb una democràcia de paper que només provoca indignació.

La mentida no pot ser argument de poder en democràcia

Han passat alguns dies des de les nostres crítiques a Ada Coau. Ara veurem que segons El Periódico d'avui la alcaldessa novament divideix els barcelonins amb les seves crítiques al republicanisme independentista valent, el dels dirigents polítics que no tenen por de ser sancionats i perseguits judicialment. Dir el contrari és enganyar i fer joc brut al dret nacional de Catalunya. També menteix Pedro Sánchez dient que l'economia espanyola és puntera i resulta que estem al lloc 16 del ranking de 29 estats europeus. Ciontrariament al que diu el candidat a President del Govern del Regne no anem prou bé. Es poden donar la mà Sanchez i Colau. De fet Collboni l'ha representat bé a l'acord de governança per Barcelona sense republicans independentistes. Els nostres dirigents presos ja tornen a ser a Catalunya. Ara silenciats pels mitjans a l'espera de la Sentència del TS. Sembla un avenç del tracte que els volen donar, no reconèixe'ls cap dret polític i servir-se'n per portar la inseguretat, l'amenaça de la resposta de l'Estat, la por i la desconfiança d'uns envers els altres per dividir més els catalans. De la mentida i la traició poc hem d'esperar. De la repressió, resistència pacíficca i no abandonar el que volem, tot i que la Comissió Europea hagi rebutjat la Iniciativa Ciutadana Eueropea demanant vigilància dels riscos sistèmics per a l'Estat de Dret del cas espamyol. La Comissio s'ha tret del damunt aquesta petició argumentant que no són competents. Això, disculpin aquests senyors ja fa temps que ho sabem. Haurem de començar a estudiar si ens interessa aquesta Europa que es va allunyant de la democràcia i dels drets de les minories nacionals que ha de protegir obliugatoriament. Es veu que a algú important i poderós no interessa. Seran els que amenitzen el seu casament amb la musica i lletra de "El novio de la muerte"? Seran els que no volen pagar impost per les begudes ensucrades? Els bancs que no cobren els crèdits donats als aprtits? Algun Cardenal amb influència? Serà el Ministre JOsep Borrel que encara no ha certificat desinfecció dels independentistes i republicans de Catalunya? Serà la Senyora Lepin i en Mario Salvini que només volen Estats on manin ells?

Deia no, i ha sigut que si.

Ada Colau volia segir essent alcaldessa. I ho ha aconseguit amb els vots de Valls i el PSC. Abans del ple anava dient pels mitjans que no acceptaria cap componenda com aquesta. Però ho ha fet, barrant el pas al republicanisme i l'independentisme que representa avui Ernest Maragall. No va ganyar les eleccions, però s'ho ha fet venir bé, després de plorar una mica, per seguir al davant de l'Ajuntament. Veurem quan li dura aquesta componenda, doncs Valls no està per els presos polítics ni llaços grocs a la façana de l'Ajuntament i el PSC on ha guanyat ha començat a retirar les estelades.

llibertats no són delicte

S'acaba el judici del proçés. Ha quedat clar que això de la rebel·lió i de la sedició que diuen les acusacions no encaixa amb els fets. S'ha parlat dels diferents criteris per conceptuar i criminalitzar o no el dret de manifestació. El referèndum ara ha quedat com un acta de mobilització i manifestació pacífica. Estem davant d'un judici polític, situació que no gaudeix de consideració favorable en una democràcia. Qi o ga promogut cap rebel·lió ni ha participat en cap acte de violència és acusat de delicte i se li demanen anys de presó. Què es persegueix? És la ideologia? Proves incomplertes, testimonis que no han dit la veritat, exageracions en l'acusació, desconeixement del veritable concepte de dret de manifestació y de desobediència civil o de resistència pacìfica. No s'entén que amb un judici amb fort contingut polític els acusats estiguin en presó preventiva. La imatge de la justícia espanyola no guanya prestigi al món democràtic, sinó que perd punts.La democràcia espanyola ha quedat en entredirt. La sentència condemnatòria que s'espera malgrat els esforços de les defenses dels acusats serà la confirmació de que la deriva autoritaria exclou el Regne d'Espanya de la societat democràtica. Aquest judici ha sigut un judici contra les llibertats de la dissidència política.

Colau, fals oportunisme

Ada Colau no es resigna a donar pas a qui ha guanyat les eleccions municipals a Barcelona. Ha sortit la política supèrbia, caradura, desvergonyida, materialista sense valors, de plors hipòcrites, disposada a convertir Barcelona en una ciutat proletària i enriquir l'entorn socialista. Colau diu que vol una ciutat d'esquerres i amb aquesta excusa s'oposa a tot el que digui Ernest Maragall i a fer de Barcelona una ciutat de llibertats, puntera ennel benestar. Deixar de ser socialista de carnet és fer-se de dretes deu pensar Colau. Que esquerra republicana hagi fet unes primeres passes amb els ex convergents sembla consolidar la seva tesi. Colau no vol independentistes al poder. Prefereix polaritzar la política entre independentistes i contraris a la independència com li demanen des del PSOE i els seus a Madrid. Colau sap que ha perdut credibilitat i esperit democràtic. Cal que Colau no enganyi i digui la veritat. Hi ha qui diu que és una vividora i una oportunista. El que ha fet optant a continuar d'alcaldessa ha caigut molt malament en un ampli sector de la ciutadania. Colau o ha explicat quantes empreses municipals ha creat i controla ni quanta gent dels comuns ha col·locat en serveis públics. Posats a saber què està pasant, per què no ho diu? Pretén seguir burocratitzant l'Ajuntament? Seguirà permetent que la Avinguda Joan de Borbó de la Barceloneta es converteixi en un park de manters il·legals? Quina política municipal contra la delinqüència? Quines propostes per renovar el park urbà envellit de la ciutat? Quan, amb què i com fer la política d'habitatge social i accessible que la ciutat necessita? Quins acords metropolitants per desconcentrar la ciutat? Anirà l'alcaldessa a Strasburg el proper 2 de juliol? Quan anirà a la presó a visitar Forn, Junqueras i Pau Romeva? Explicarà al món el que passa amb els polítics presos i la posició del govern espanyol contrari a tot el que fa olor d'independentisme i republicà?