Morenés Ministre de la guerra i més

Als Estats Units el President Quim Torra i Morenés, l'actual ambaixador se les han tingut. Xoc diplomàtic i retrets. El Sr. Morenés ara fa d'Ambaixador, no de ministre de la guerra contra Catalunya, i hauria de tenir una mica més de esperit diplomàtoc, vul dir paciència, silencis i no dir coses inconvenients en actes públics amb la dissidència legal, que generen escàndol internacional. Desacredita el govern espanyol i España sencera dient el que diu. No és moment ni hora. Viu en el passat del pensament únic i la intolerància. Però el govern socialista tanca files novament amb personal procedent del PP, en lloc de cessar-lo fulminantment.  On queda l'esperit de reconciliació a,mb Catalunya? On queda la oferta d'entesa davant l'atac? El govern socialista sembla que vol seguir joc brut amb Catalunya. Que els quedi clar que ja els hem vist el llautò: parlar, parlar i no resoldre res que els perjudiqui per recuperar electoral que els han pres C's i En Comú podem. Casualment  s'ha tancat la instrucció del cas de la presumpte rebel·lió dels Jordis, Oriol Junqueres i govern.  I ara comença laluta per la seva destitució i deixar en mi9noria la major9ia d'escons que va guanyar les eleccions del 21 D. Circuit perfecte per escorçar la politicac catalana. Desprès vindran les inhabilitacions dels alcaldes investigats per decapitar les llistes indeendentistes. Demencial i inadmissible en democràcia que l'aplicació del 155 segyeixi per la posrta del darrera. Tornen a surtir els tics de l'autoritarisme per via judicial, doncs si no hi ha ni indiciariament provat alçament amb armes, ni terrotrisme no hi ha rebel·lió ni sedició, a més si en cap moment s'esperonen accions delictives ni violència, ans al contrari. Perquè tanta imaginació compulsiva en el relat judicial fiant en una querella d'un Fiscal conservador i partits contraris a la democràcia liberal, i uns informes policials inflats i tergiversats que estan plens d'errors? Perquè una interpretació discutible  de l'article 384 bis quan encara no hi ha hagut judici i sentència defnitiva i ferma. Per què tanta pressa en decapitar la majoria independentista del Parlament de Catalunya ara que mana el PSOE? Per què tata pressa en declarar il·legal i delictiu convocar a Catalunya un referèndum d'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides i Espanya en els seus convenis i convencions, com també a la OSCE des de 1975. Criminalitzar la política és un greu error antidemocràtic. Crear un estat judicial dins l'Estat és un alt5a error. Divisió de poders, no es elmateix que diferenciació de poders. Però elspoders nopo9den anar contra la democràcia i la equitat, ni els drets humansi la dignitat humana, ni contra els drets de les mibnories nacionals com Catalunya reconeguda a la Constitució de 1978, però declarada nul·la pel Tribunal Constitucvional el 2010, gairebé quaranta anys desprès. Volien una España una, defensar la integritat interior i la sobirania de l'estat parant de tot el poble espanyol, ignor4ant o volen ignorar que la autodeterminació no es pot interpretar en dret internacional com un atac a la integritat d'un Estat ni va contra cap constitució, doncs el poble que constitueix Estat en forma un de nou i pacta amb el predecessor tot el que s'ha de pactar de repartiment de bens i deutes, bon veinatge i cooperació, segons previst en conveni internacional de Viena sobre el dret dels Estats que a més prioritza el dret internacionalk sobr4e el local o nacional en aquests casos. Alguna responsabilitat o anomalia hi ha, doncs no s'enten que es prioritxi la legislació restrictiva espanyola i no es miri en quin món estem i c0m  ha evolucionat el dret fora d'Espanya. Els juristes belgues ens podrien donar lliçons. Però cal parlar idiomes i anar a classe i conferències a l'estranger i llegir per saber que no som un Estat aïllat jurídicament, sobretot de les resolucions de les Nacions Unides. Se sap quina és lampreparació tècnica i onbejctivitat de les actuacions judicials espanyoles vistos els errors de les euro ordres?

operació eliminar l'independentisme

Les reformes del Codi Penal que es volen portar a acord parlamentari al Congreso de los Diputados tenen una clara finalitat que és expulsar de la política les propostes independentistes. Si no en tenen prou encara els queda la llei de partits. I encara més fixar un topall del 3% a escala "nacional" dels vots a rebre a les comtesses electorals per poder disposar d'escó. Es tracte d'una veritable operació neteja de l'independentisme que ni el PP es va atrevir a fer. Ara ho faran executar a Pedro Sánchez i tot per impedir que es pugui celebrar un referèndum d'autodeterminació amb tote les garanties i en plena llibertat, amb observadors internacionals i la supervisio de les Nacions Unides. Catalunya no en té prou amb un reconeixement tardà ampliant l'article 2 a mencional la nació catalana, però sense sortir del sistema autonòmic.  Hem dit moltes vegades que altres no poden decidir pels catalans. Aixó són actes de dominació i poder hegemònic que signifiquen ruptura amb la democràcia i els drets humans. És inadmissible que parlin de diàleg amb càrrecs públics i  polítics empresonats i acusats de rebel·lió.  És inadmissible que ens diguin que no volen sentar-se a parlar si volem parlar d'autodeterminació. Que no hi tenim dret segons les Nacions Unides que diuen el conrrari del Govern del Regne d'Espanya? És inacceptable que la diplomacia espanyola continua mobilitzant-se amb ou govern i ministre d'exteriors contra els actes simbòlics dels catalans a l'exili i ls accions de President JoaquimTorra. Donen més importancia al conflicte català que s'ha de guanyar que als onstabts delictes de gènere, els robatoris organitzats, el negoci de les companyies de seguretat, l'abus de la factura de l'aigua i la llum, amb taxes, més taxes i recàrrecs que doblen el preu de cost.  També per emprenyar-se que diguin que el salari minim de 1.000 euros passi per 2020, mentre els empresaris amb esperit de depredació no volen pagar augments de les quores dela seguretat social dels treballadors. On volen dur el poble treballador? És inadmissible que això ho permeti un partit que es diu socialista, Quina vergonya de socialisme, em perdó!  I ja no parlem del sobrecost descobert en la construcció dels AVE que circulenper Espanya i el corredor mediterràni per fer. Algú s'ha fet ric facturant mentre molts empresaris esperen tenir vies de distribució de les seves mercaderies a Europa sense tenr que passar per Madrid. El Mediterrani, encara no saben els del PP i els Socialistes no passa per Madrid.

torna el joc brut

Els jocs de Tarragona no han començat amb regust català. Ara s'ha tingut coneixement de que la organització    va denegar dies enrrere la petició d'entrades que va fer la Secretaria General de l'Esport i la Federació d'Entitats Esportives de Catalunya. Van preferir l'estadi mig buit a arriscar-se a veure-hi estelades i soportar una nova xiulada massiva al rei. Per  assegurar-se  la tranquilitat i l'harmoniosa recepció van regalar milers d'entrades a gent relacionada amb SCC a Tarragona. Per bo tenir que pagar els 40 euros de l'entrada i entrar gratis s'havia de dur una bandera espanyola. S'ha tingut notñicia de quer també la Casa d'Aragóde Tarragona va regalar un bon paquet d'entrades també amb la condició de dur la bandera espanyola. Un aterratge paracaigudiste militar amb banderes espanyoles   entusiasmava l'afició espanyolista.Cap bandera de Tarragona. Cap bandera catalana. Diuen quevan xiular els atletes de Kosovo quan van fer l'entrada al camp. Limitar assistència al camp fou una clara maniobra de manipulació del mateix estil dels temps passats. Moltes banderes i aplaudiments al rei. Convéque estigui content. Poca  manifestació de pàtria catalana. L'alcalde Ballesteros es va mostrar satisfet. Però el poble que era al carrer, no. Ha quedat demostrat que la connivència socialista amb la monarquia ha tornat al joc brut. Queda per veure com organitzen la festa de tancament dels jocs. Per ara aquests jocs són els de tots menys dels catalans. No hem vist la bandera catalana onejant a l'Estadi, o estavem malfixats.

pachanga mediterrània

Ahir nit van quedar inaugurats els jocs de la mediterrània. 25 banderes. Molts turcs que no se sap si acabaran demanant asil polític per no tornar sota el dictador. Més atletes que públic. Un cap d'Estat, un cap de govern espanyol. Cap dignatari estranger. Tampoc hem vist ambaixadors. Quim Torra amb to seriós. Retrets sobre les banderes espanyoles i escridassada a Quim Torra per part del públic tarragoní, se suposa. El rei també va recollir algunes xiulades. Però va ser més forta l'escridassada a Quim Torra. Molta gent al carrer protestant contra la presència reial i altres poquets, uns 30, convocats per Vox en defensa la monarquia. Lucrecia, l'aertista dels Lunnies ens va deleitar amb les seves cançons. Hi havia molts infants entre els voluntaris. Era la seva festa més que la de l'esport. Faltaven senyals identitaris del passat romà iel folklore popular de les terres de Tarragona. Poca vibració en els discursos. El crit de "adelante" del rei no va significar res. Tot estava organitzat. Bona acústica, bona ingenyeria elèctrica, bona direcció informàtica. Molt d'uniforme policial. Una mica de català. Cap bandera catalana entre els esportistes i tots amb la bandera espanyola al pit. No sabem que va fer el rei amb el llibre de Jordi Boràs sobre l'1 d'octubre i l'informe del Síndic de greuges que li va donar en Quim Torra. No el duia quan era a la tribuna. Qui el tenia? L'Estadi va quedar inaugurat més que els jocs. S'haurà de veure si a més dels familiars dels esportistes i ells mateixos i haurà algú més durant les competicions. El que es vol vendre com un èxit, no és més que un acte més del món esportiu. El que importa és el futbol a Rússia que és el que dona imatge de país modernitzat. Nosaltrres ens hem quedat en la pachanga de la Lucrecia  i un grapat de pots d'aigua que tampoc sabem on ha anat a parar quan la vessaben a la mà oberta les joves portadores vestides "a la romana". Aquesta imatge recorda, si fa o no fa la de les monges rentant l'altar de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona el dia de la inauguració. Pot ser un  rampell llunyà del Salou fest? Avui platja. Qui vulgui competir que jugui. Paella i bon vi del baix camp. A aquesta hora el rei sembla qe ja ha tornat a casa seva i Leticia està mirant on anar de vacances per no aguantar els mallorquins també cridaners darrerament.

Catalunya i Monarquia, relacions trencades.

El Govern de la Generalitat ha decidit trencar amb la monarquia espanyola que no vol escoltar el President Joaquim Torra. Ho ha dit clar el president en el seu comunicat aquest migdia. Prou relacions amb un rei que sembla que ens vulgui foragitar de casa. Posició ferma i inamovible. I que no diguin que Torra no representa a "los catalanes", que no són els catalans. Diferencien des de C's, SCC i Tabarnia per l'idioma matern. Absurda irrealitat que volen fer passar com realitat trascendent. Torra és el president de tots i ha de vetllar per el respecte a la dignitat col·lectiva de tots, no permetre que ens vinguin a dir com ens hem de governar i el que hem de fer. La sanitat, l'escola, els menjadors socials, les empreses, no discriminen per l'idioma que es parla. El que entenen per normalitat a la Moncloa i a la Zarzuela és la claudicació que no han aconseguit dels catalans. Tampoc ha servit de res el intentar enfrontar i exagerar les discrepàncies entre els habitants de Catalunya. Gent que no sap el que és i significa Espanya però ja li va bé i s'entusiasme amb la bandera borbònica, no vol que Catalunya sigui la progressista, la moderna. la capdavantera. A molts empresaris sense escrúpols ni visió de futur ja els va bé traslladar seus a Madrid, més a prop del poder. Sempre els pot caure alguna cosa, pensen. És l'egoísme el que   va contra Catalunya i els catalans,, inclosa la gent treballadora, parlin el que parlin. Tornaran a intentar la manipulació parlant de democràcia i de la pàtria que els ccatalans volem malmetre. És l'especulació la que mou els fils i convé desmuntar tot el que es pugui de Catalunya i dividir la població per raons sentimentals per justificar que Catalunya té un mal govern, encara que no ho sigui. No interessa parlar de justicia social. Als repressors i els partits nacionales arrenglerats amb el 155 i la repressió només els convé parlar d'Espanya  com senyera i medicina de tot. CAtalunya ha de deixar d'existir, quan resulta que  un dia van reconèixr que era un poble amb una personalitat històrica i gaudia d'institucions seculars. Tanta absurditat anticatalana aburreix i no es justifica.

odi i repressió

MAl dia avui pel que fa a les notícies. La proposta d'acoptar presos al País Basc xoca amb el desig de venjança i odi de les víctimes i familiars de les víctimes.  Només calia veure les imatges i expressions que ens oferien els telenotícies aquest migdia. L'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós ha quedat inhabilitada durant sis mesos, condemnada per desobediència per no voler despenjar una estelada de l'Ajuntament de Berga. El nou govern municipal de Badalona, format pel PSC amb el suport del PP ha començat pèr despenjar la pancarta que havia a la façana de l'Ajuntament de Badalona demanant la llibertat dels presos polítics. Sembla un joc petit burgés en el que els treballadors només veuen creuament de retrets. La classe obrera, si és que existeix, opta pel silenci i seguir treballant per            poder pagar les despeses de casa i menjar. Cap reacció obrera  a les fisures i desequilibris de la política de proximitat. Els treballadors estan preocupats èl seu benestar i no volen que uns pocs els amenacin el seu futur. La consciència de la injustícia laboral i el desig d'acabar amb ella són realitats  a les que la dreta reaccionària no vol veure ni li convé trobar solucions. La burgesía industrial segueix necessitan mà d'obra barata i qualificada per servir l'acumulacoió de poder econòmic.Tot és una qüestió de poder. El dfia s'acaba amb l'arxiu del cas pastor i l'alliberament dels xicots de "la manada" amb una fiança mínima de 6.000 euros, mentre els polítics catalans segueixen a les presons de Castella.

Un rei que no parla amb els ciutadans

M'assebento que el rei Felip VI  ha decidit no  parlar amb Joaquim Torra aprofitant que vindrà a Tarragona per inaugurar els jocs mediterranis. L'excusa oficial és que el govern de l'Estat no ho veu bé, i primer el President de la Generalitat ha de passar l'examen de la Moncloa. El que passa qu és quew el rei no vol fer marxa enrera desprès del que va dir el 3 d'octubre. Li sembla que el rei no s'equivoca ni es pot equivocar mai. Per això és el rei. Poca delicadesa i atenció de la monarquia que no se sap ben vé ara perquè ve a fer despesa amb viatge i seguretat, si sap que no és apreciat a Catalunya. Haurien de veure monarquia i govern espanyol que quan Caldes de Malavella, Vilableix i Girona li tanquen la porta al rei d'Espanya és per alguna raó, i més si hi ha qui ha decidit inaugurar una plaça 1 d'octubre. Posar-se d'esquena a Catalunya desprès de l'exercici de violència de les forces de l'Estat del dia 1 d'octubre que va aturar Frau Merkel amb una trucada a M. Rajoy, és un acte de supèrbia pròpia dels Borbons. Un rei que no vol dialogar obertament i sincerament per resoldre errors  no el necessitem a Catalunya, no és nostra rei. A Catalunya penso ara que estem equivocats de tant demanar el referèndum. Hauriem pot ser d'exigir que  l'Estat compleixi amb la Constitució i no impedeixi a Catalunya recuperar el seu status  de dret públic , com a nació històrica,  d'acord amb les Constitucions de 1705. Quina és sinó la llei aplicable? No parlen tant de l'imperi de la llei? No té Catalunya fixats uns límits territorials ben definits i aceptats per Castella que han volgut fer desaparèixer la dreta reaccionària? Fins quan aquesta situació estranya, irregular i anormal en que ens ha situat la història i l'episodi d'odi a Catalunya desfermat a les Espanyes?

Tornem a parlar d'Europa

La construcció política d'Europa és un dels efectes  de la necessitat de la unitat d'Europa. Es tracta d'uir de manera coherent els diferents pobles que s'han anat creant  en el territori del continent europeu. Hi ha qui es comença a preguntar si és possible la comunitat de destins que pugui poermetre la creació d'una estructura política democràtica, garantint els drets dels ciutadans i dels pobles que la componen. Els princpis essencials estan deterinats en el Conveni Europeu els Dets de l'Home. El punt de partida fou una unitat econòmica que havia de conduir a la unitat politica. Sense llibertat i sense democràcia la Europa política no és possible. La nova Europa ha de respectar i defensar la dignitat humana i promoure el benestar general. A Espanya no és així, doncs les desigualtats i la pobresa trenquen tota oportunitat de politica racional. Bastir Europa política, deia Paul-Henri Spaak exigeix diàleg entre els organismes comunitaris i elspaïsos membres. L'Europa supranacional de cap manera ha de seruna alianá on els països s'anexionen sense unir-se, deia Spaak. És actualment el cas de Espanya i Catalunya que la ceguera dels dirigents europeus que no veuen que hi ha una opinió pública que no és la dels mitjans de comunicació, escèptica que suspen la direcció polñitica europea actual. Encara hi ha politics que nohan descobert que en democràcia la sobirania pertany als electors, i és legítima la indignació amb qui no reconeix drets històrics  i preten mantenir en democràcia situacions d'annexió forçada anteriors a l'adveniment de les democràcies. A més, de l'intercanvi econòmic a la comunitat política encara hi queda un llarg camí.  Va Europa camí d'una federació? Hi ha inmpaciència i descoratjament?  És compatible el paper d'Itàlia, Hungria i Polonia amb el d'Alemanya i França? On  queda Espanya? És certa la decandència dels estats unitaris? On queda el principi de supranacionalitat? Ens poden fer creure que els Estats nació petits són inviables quan  Suècia, Finlàndia, els Països Bàltics, Croacia, Malta, Bèlgica, Països Baixos, Portugal, Suissa i Noruega ho són?

Per què parlen d'enfrontament civil i no de cooperació?

Borrell, Carolina Mejias, l'ex Fiscal Grau, sembla que viulguin un enfrontament entre ciutadans, abordant els espanyolistes contra els catalans, atribuint mala i fetes als catalans, els repugnem? Membres de ciutadans pew 120 euros a Murcia, altres retirant  llaços grocs, discutint el dret a disposar dels espais públics.  Dona la sensació que amb tant d'escarafalls el que volen es que Margarita Robles tingui la oportunitat de fer maniobres de l'exèrcit a Catalunya. Però és clar que hauran de portar una assegurança per danys al mobiliari public i l'asfaltat dels carrers, i pagar tota la despesa amb càrrec als pressupostos espanyols. No els seria més senzill incloure el dret a decidir en una nova Consitució? No els seria més senzill  fer menys discursos als mitjans, sobretot a la 6ª, i sentar-se a xerrar sense focus mediàtics amb el govern de Catalunya  per trobar solucions de comú acord? Creuen sincerament que el que dieuen ens espanta? No podria mesurar el Sr. Borrell el que diu i com seran interpretades les seves paraules? No podria ser més seriosa la Sra. Carolina Mejías  i no dir coses sense fonament. El cotxe que ensenya en fotografia en un twitt és de camuflatge per què no porta cap emblema, si és cert que és de la Benemèrita, i pot ser que la causa del dany i pintada sigui aliena al fet nacionalista català.  No ha pensat que podria estar dient una mentida? Que ens tractin  com alguna cosa similar a la merda ja no sorpren. Hi estem acostumats encara que ens dol aquesta manca de educació. Menyspreu i menysteniment és el quer han après pel que fa a Catalunya.  Per això han servit 40 anys de Constitució?  Val més que la canviin i també aquesta gent que en lloc de parlar  amb moderació només sap treure paraules bullents.  El camí de l'entesa no és precisament el de l'atac permanent.

La mateixa moneda amb la mateixa cançó

Ha arribat el canvi de Govern a l'Estat i la successora de la Ministra de Defensa Dolors de Cospedal, Margarita Robles ha començat dient el mmateix: "El ejército está para defender la Constitución", és a dir a la monarquia, els interessos creats que la mantenen, la democràcia no liberal, i qualsevol temptativa de secessió territorial per molt democràtica que sigui. Ignorància complerta del dret a l'autodeterminacióper part de la nova ministra, magistrada de formació. Interpretació restrictiva de la llei constitucional sense tenir en compte les obligacions derivades dels tractats i acords internacionals que són dret intern a l'Estat espanyol. La Ministra Batet  d'Administracions Territorials també ha sortit amb  la modificació de la Constitució, sense aclarir el que, el com i el quan. Ens deixaran dir el que en pensem? Podrem intervenir activament en la Comissió redaccional? No seria millor proposar una nova Constitució? La Senyora Calvo que ja va exercir de ministra  en un altra govern socialista anterior  no ha perdut temps per recordar la obligació de respectar la Constitució i la legalitat. No volen desobediència ni ruptura. No pensen que estan infringint la obligació constitucional d'aplicar el dret iternacional a l'autodeterinació dels pobles. Les paraules claus del nou govern que defineixen la seva política inicial són: legalitat, normalitat, autonomia, integritat territorial, diàleg, carpetes sense dades. Parlen de diàleg sense voler negociar un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya, i alguna ministra recorda que el 155 segueix a la Constitució, mentre gent catalana reivindica l'esperit de l'1 d'octubre. Situació doncs d'oposició de l'Estat al principi democràtic i al dret internacinal, aprofitant el silenci de les Nacions Unides i la posició de la Comissió de la Unió Europea contraria a impulsar el naixement de nous Estats. Som davant uba dictadura coinstritucional a Espanya? El nou Govern socialista ha heretat   la paralització de la govenança, i timidament fa un gest alliberant el dret de disposar dels fons bancaris en lloc de reposar la democràcia  participativa que reclamen els catalans. Però ens parlen de tuteles i "informació". Seguirem amb una política ficticia, sense perspectiva clara de futur. És futur més diners mentre a Andalusia reclamen els 16.000 milions que ens deu l'Estat a nosaltres? Compten amb el poble català per alguna cosa, o es creuen que poden decidir impossar  el que els sembli?

viure en la mentida

Hi ha gent que ara descobreix que hem viscut quaranta anys en la mentida. Ens han fet creure que hi havia democràcia i ara resulta que els més contraris al diàleg i partidaris de l'amenaça són al poder aml'Estat espanyol. No cal prlar de noms. Tots són prou coneguts. El que és cert és que als catalans ens ha faltat coratge, em deia aquesta tarda un bon amic. La pedrea de càrrecs segueix. I no veiem que sigui destituit el Fiscal General, ni es produeixin relleus en càrrecs que precisen de ments obertes. La gent que és al govern de l'estat no ha evolucionat i miren amb el passat com Biblia. Mals auguris per la pau i el diàleg. Les tensions segueixen.  La credibilitat  socialista ha caigut amb dos dies de
nomenaments a dit. L'engany és patent.

democràcia imperfecte

La democràcia actual no és una democràcia liberal, sino que es qualifica com una democràcia autoritària. No hem vist cap pas del nou govern tendent a suavitzar el tracte del Ministeri de l'Interior i suavitzar les tensions. Que es posin pegues burocràtiques a les visites del govern de Catalunya als presoners polítics a Estremera, només demostra que  no hi ha voluntat de pau en l'administració de l'Estat. El nou govern espanyol haurà d'introduir canvis ràpids de caps i personal a l'administració que dirigeix si vol que canvii la actual desconsideració i fins i tot manca de respecte als càrrecs polítics electes.  La administració dirigida per el PP ha demostrat un mal coneixement dels problemes reals de la societat catalana i de la ciutadanía. S'ha tractat el poble català d'ignorant, imposant per la força una doctrina oficial rebutjada per els catalans. El govern espanyol cessat ha deixat un país pitjor, escèptic i enfrontat. El nou govern socialista que recupera vells càrrecs de l'etapa Rodríguez Zapatero no aporta llum a l'entesa amb Catalunya. Seguirà la doctrina del negacionisme  i pot ser es pleguin a seguir aplicant el 155 d'una manera encoberta. L'esquerra espanyola haurà perdut la seva identitat amb el canvi de poder, però sense fer canvi d'identitat davant la indignació catalana. No hi haurà desgel si no hi ha diàleg sincer de govern a govern. Quaranta anys de democràcia a l'espera de fer la democràcia liberal demostren que la transició del 78 de la dictadura a la democràcia ha esgotat tot el seu recorregut, com l'Estatut retallat de 2006. El sistema jurídic heretat de la dictadura no ha evolucionat ni ha sigut remodelat de manera suficient i acceptable en una democràcia liberal, ha sigut utiitzat per els conservadors del PP contra els interessos del poble  amb la reforma laboral i la llei mordassa, entre altres mesures favorables a les conveniències econòmiques de nombroses empreses vinculades al que se'n diu les elits. No es tractava canviar de govern perquè res no canviés. Ara veurem si el nou govern socialista espanyol és capaç d'acordar una concertació social i obrir diàleg sincer amb Catalunya o seguir administrant i imposant l'Estat jacobinista que li ha deixat el caigut Mariano Rajoy. Els so cialistes han arribat al poder sense adonar-se que tenen a les seves mans una democràcia imperfecte sense evolucionar més propera de la dictadura que de la democràcia liberal. A ells correspon decidir si volen progressar o seguir encorats en el passat. Aviat sabrem si hem malbaratat energies amb aquesta gent que no comença amb bones paraules per la nació catalana.

volen enfrontar i reventar

El nomenament de Borrell com a nou ministre d'affairs exteriors del govern socialista ha posat de relleu l'aproximació dels socialistes espanyols a la Societat Civil Catalana que discutix  a Catalunya el lloc a Ciutadans. Borrell és el vell polític que vol desinfectar Catalunya d'independentistes. Serà un ministre disposat permanentment a oposar-se a la autodeterninació de Catalunya. Per ell Catalunya és un territori espanyol i els cataans són espanyols, ni més ni menys que espanyols. Per Borrell fa anys que Catalunya no existeix.  Mal començament, si fem coincidir aquest nomenament amb els mossos ultradretans quer donen cobertura y participen en manifestacions espanyolistes. Mal auguri si els unionistes esbogerrats es permeten amb tota impounitat presentar-se a reventar qualsevol acte pro independència. És la teoria de l'enfrontrament sistemàtic i reventar. No els interessa cap diàleg. Només estan per la imposició de lo seu,  bandera espanyola a la mà com a símbol de combat. Realment fa mal als ulls i acaba resultant decebedor i ofensíu que hi hagi gent així, disposada a la amenaça buscant l'enfrontament per justificar violència. Més aviat és mostra de manca d'educació i d'incultura, propi de pobles primitius, salvatges, perseguidors del que no pensava com ells. És una mostra de cultura política plana o una demostració de que encara no hem superat els temps de la dictadura?  És possible que partits de caire feixista  puguin anar pels carrers blasmant contra els catalans i reventant actes catalanistes? On és la llei de partits? Només fou feta per il·legalitzar independentistes? No és punble que gent, bandera espanyola en mà, ataqui les llibertats dels demés amb tota la impunitat? Qui els protegeix? A qui interessa que hi hagi confrontació violenta entre gent catalana? Per què cal fer la vista grossa a aquestes activitats?

Ara, noves estratègies

El nou president socialista, sap que no es trobarà el pais millor que deien Rajoy i el seus. Zoido quan surtia del Congrés deia "dinero hay" defensant que s'ha de pagar l'augment de sou previst per serveis de l'ordre de l'Estat. Però d'ells no ha sortit parlar dels problemes dels pensionistes. Diuen que han creat milers de llocs de treball quan en realitat el que jan fet és facilitar als empresaris sense escrúpols reduir els salaris, fer contractes per dies, per hores, beneficiar-se de la precarietat. Han deixat restriccions arreu, a les Universitats, a la investigació, a la sanitat, a la justícia. Han beneficiat els negocis dels propers, apropant-se de dictadures com Guinea i Kazajhastant buscant fer negoci amb la venda d'infraestructures i obtenir inversions. No han descuidat el negoci de la venda d'armes a països dubtosos. S'han aprofitat dels fons europeus parlant d'estabilitat quan generaven la inestabilitat i fomentaven l'Espanya trencada espiritualment.  Han dificultat les infraestructures a Catalunya invertin una mínim part d'allò pressupostat. Ha marxat la intransigènciai ara diuen que arriba una etapa de diàleg i estabilitat, amb la renovació dels càrrecs i la regeneració del sistema. Possiblement acabi el monopoli de les elèctriques i s'impulsaran les energies renovables. Diuen que el socialisme espanyol impulsarà la repoblació doncs veuen massa  pobles abandonats. Immigrants no falten per treballar la terra, i donr-lis aquesta poissibilitat solucionarà moltes coses. El nou predsident del govern espanyol també ha dit que posarà en maxa una reforma constitucional en clau federal.  Evidentment no la pot imposar al poble català i sap que no dona cap garantia de respecte als drets nacionals del poble català. El vot de Catalunya és independència, no una parcela de territori federada a un Estat que ni ens vol, ni ens respecta ni està amb Catalunya encara que iu ordenin jeràrquicament. L'enfrontament promogut per la dreta reaccionària del PP ho impedeix, doncs segueix. Ahir mateix a Mataró. Al Senat l'espera un PP disposat a barrar el pas a qualsevol iniciativa de la nova esquerra. El partit socialisra busca estabilitat en tots els sectors, també en el territorial. Però sap que la estabilitat "a l'espanyola" equival a Catalunya a submissió i claudicació, cosa impossible d'acceptar per un poble que ha fet vot de fermesa en la defensa del dret a la independència de l'Estat. El primer que s'espera és el gest de descriminalitzar la dissidència i accepar el diàleg amb Catalunya, obert i sense limitacions.Comencen les noves estratègies. Catalunya se sent explotada fiscalment i amb competència deslleial cultural i comercialment parlant per un Estat que també es mou a nivell internacional. Catalunya no té ambaixades i infraestructura de govern que s'ha preocupat de destruir l'Estat Rajoy. Com no farem demòcrates a la primera amb el canvi, el que resultarà indispensable com a mostra de regeneració de l'Estat i amistat amb Catalunya,  es canviar els elements distorsionadors i anticatalans instal·lats als ministeris i les ambaixades. Catalunya que creix al marge de l'Estat  i és una font de prestigi, vol ser respectada i que no es portin més a terme polítiques  d'allunyament, restriccions, prohibició i apartament en els acords internacionals i la gestió diplomàtica i comercial de l'Estat fins ara irrespectuosa amb Catalunya. El socialisme espanyol ja sap que no es pot adormir el gegant català amb repressió i empresonant els líders independentistes.   El que s'espera també a Catalunya es que la justícia investigui les accions comercials d'Estat i segueixin destitucions de l'administració degradada.per l'autoritarisme.