La mateixa moneda amb la mateixa cançó

Ha arribat el canvi de Govern a l'Estat i la successora de la Ministra de Defensa Dolors de Cospedal, Margarita Robles ha començat dient el mmateix: "El ejército está para defender la Constitución", és a dir a la monarquia, els interessos creats que la mantenen, la democràcia no liberal, i qualsevol temptativa de secessió territorial per molt democràtica que sigui. Ignorància complerta del dret a l'autodeterminacióper part de la nova ministra, magistrada de formació. Interpretació restrictiva de la llei constitucional sense tenir en compte les obligacions derivades dels tractats i acords internacionals que són dret intern a l'Estat espanyol. La Ministra Batet  d'Administracions Territorials també ha sortit amb  la modificació de la Constitució, sense aclarir el que, el com i el quan. Ens deixaran dir el que en pensem? Podrem intervenir activament en la Comissió redaccional? No seria millor proposar una nova Constitució? La Senyora Calvo que ja va exercir de ministra  en un altra govern socialista anterior  no ha perdut temps per recordar la obligació de respectar la Constitució i la legalitat. No volen desobediència ni ruptura. No pensen que estan infringint la obligació constitucional d'aplicar el dret iternacional a l'autodeterinació dels pobles. Les paraules claus del nou govern que defineixen la seva política inicial són: legalitat, normalitat, autonomia, integritat territorial, diàleg, carpetes sense dades. Parlen de diàleg sense voler negociar un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya, i alguna ministra recorda que el 155 segueix a la Constitució, mentre gent catalana reivindica l'esperit de l'1 d'octubre. Situació doncs d'oposició de l'Estat al principi democràtic i al dret internacinal, aprofitant el silenci de les Nacions Unides i la posició de la Comissió de la Unió Europea contraria a impulsar el naixement de nous Estats. Som davant uba dictadura coinstritucional a Espanya? El nou Govern socialista ha heretat   la paralització de la govenança, i timidament fa un gest alliberant el dret de disposar dels fons bancaris en lloc de reposar la democràcia  participativa que reclamen els catalans. Però ens parlen de tuteles i "informació". Seguirem amb una política ficticia, sense perspectiva clara de futur. És futur més diners mentre a Andalusia reclamen els 16.000 milions que ens deu l'Estat a nosaltres? Compten amb el poble català per alguna cosa, o es creuen que poden decidir impossar  el que els sembli?