antihistòria i ceguera

/ dijous, 31 de desembre del 2015 /
Roger Garaudy deia que el present només té futur en funció del present. És cert que les grans desgràcies de la història sempre les han escrit els vencedors que han volgut provar que la seva hegemonia era una necessitat històrica. A la història de les terres d'Iberia s'ha implicat sempre la superioritat tècnica i militar a tot projecte humà de cooperació i concòrdia política. La arbitrarietat i la brutalitat sempre s'han imposat en lloc del diàleg, la comprensió, el respecte a les minories i la tolerància. Mai s'ha considerat Catalunya com a veritable part d'Espanya. Catalunya sempre ha sigut vista a l'Espanya aïllada del món civilitzat com un poble competidor amb un esdevenidor de futur que no es vol fora de l'Estat. Catalunya, malgrat les dificultats interposades pel poder central de l'estat, sempre ha sigut un poble que ha viscut amb l'esperança d'anticipar-se a l'esdevenidor, construint present i futur amb criteri racional, sense cap voluntat de desaparèixer com a poble amant de les llibertats, partidari d'una concepció de la persona i de la societat que qüestiona les finalitats del règim i del sistema espanyol. Ara Espanya està de nou a punt de decidir la gran desgràcia de la convergència dels socialistes i dels conservadors en l'espanyolisme anticatalà. Voldran tornar a la antihistòria de Felip Vè? Mantindran el pacte d'unitat al voltant d'una Constitució caduca incapaç de construir la ciutat fiable superadora del capitalisme salvatge per donar resposta a les desigualtats socials i necessitats més urgents. Aquesta possible convergència volguda desde el socialisme jacobí andalús, oberta a l'oportunisme i la improvització, pot fer crèixer encara més la dialèctica de l'opressió, de la misèria i del descontentament en general. El bon govern no pot aplaudir mai la ceguera i la antihistòria dels representants del poder. Cal canviar amb urgència. Cal una altra història que curi amb el diàleg i el respecte la societat i el poder de la ceguera antihistòrica en la que viuen. La coalició de govern o convergència política dels partits espanyols contra els drets nacionals de Catalunya seria una demostració més del subdesenvolupament polític espanyol que tem Europa, la barbaritat històrica que tradicionalment ha ensorrat la història d'Espanya en la ceguera de l'aïllament i la antihistòria.

laisser passer no vol dir laisser faire

/ dimecres, 30 de desembre del 2015 /
Poc de realisme i molt d'utopia en les revolucions democràtiques condueixen a la precarietat política i social. Es demana coherència als polítics quan els límits ja estan establerts i no poden desaparèixer. El que està pasant a la vidapolìticca també passa a la vida empresarial. Cal avui resoldre les contradiccions entre les indústries en declivi i les noves estructures de producció i comerç internacional que es tradueixen en les actituds dels partits polítics i sindicats pendents de les polítiques monetàries, les inversions estrangeres i les reaccions dels anomenats mercats. Com deia Keynes és difícil concebre avui una política sense donar prioritat en moments de crisi a polítiques de protecció i millorament social amb una política fiscal de redistribució de la riquesa. La despesa i la financiació pública poden arribar a ser necessàries per equilibrar els conflictes vius a la societat i donar les solucions que no pot donar la iniciativa privada mancada de recursos en temps de restriccions creditícies. Som en temps de crisi econòmica de les estructures productives i del consum, a la que s'ha afegit la dels immigrants, els refugiats per conflictes armats, el terrorisme que posen en questió els grans ideals i els principis democràtics. No es tracta ara de preguntar-nos com pagar el cost de la guerra global antiyihad, solució que no consisteix en empobrir les economies, reduint el consum i les importacions excepte les d'armament i enginys militar. Però en absència de conflicte militar mantenir una economia de guerra amb política de salaris baixos significa destruir incentius a la autonomia i la creativitat empresarial a més de promoure la injustícia social i la divisió social més dura entre pobres i rics. Les doctrines econòmiques no acaben coincidint amb les doctrines filosòfiquesº, doncs el millor govern sempre s'ha considerat és el que governa menys. Però no és admissible un immobilisme polític davant la crisi social derivada de l'atur i la misèria social. Progrés econòmic i social no és pot definir amb el concepte de crear riquesa i grandesa provocant la decadèmcia o la ruïna dels veíns o dels territoris crítics amb una intervenció econòmica irreflexiva destinada a l'acaparament compulsiu dels recursos en mans de l'Estat al servei de les oligarquies financeres. La llibertat no està feta per permetre l'abús i impedir el salari social pels que perden el dret de rebre la pensió de l'atur. Com estableixen les Sentències del Tribunal Europeu dels Drets de l'Home de 7 de maig, 8 d'octubre i 15 d'octubre de 2013 en una reclamaciò contra les retalades salarials a Grècia, afirma que sortir de la crisi és una responabilitat històrica i el legislador disposa d'una gran laxitud d'acord amb els imperatius de la utilitat pùblica, amb una base racional. Però el mateix Tribunal es declara intransigent amb l'Estat de dret i la no discriminació, doncs l'Estat ha de respectar la dignitat de les persones amb inependència de les dificultats financeres. Com deia Babeuf en plena revolució francesa, cal despertar a l'esperança i no deixar que la desesperació ens sepulti.

Deriva socialista. Liquidar el vell règim polític

/ dimarts, 29 de desembre del 2015 /
La deriva socialista i la seva manca de sensibilitat per la Catalunya nacionalista és evident. No tant sols destaquen a Catalunya per la pèrdua d'escons, sinó també per seguir des de la Transició una política contraria als interessos generals de Catalunya. Entre altres gestes memorables per la seva història, a més de silenciar la corrupció que se sabia aprofitava la família Pujol i altres càrrecs polìtics i orgànics propers al president practicament vitalici, van començar per acceptar no tenir grup parlamentari propi al Congreso de los Diputados tot i tenint els diputats necessaris. No els va interessar limitar el nombre de mandats ni fer una nova llei electoral amb llistes obertes, mantenint el nepotisme i l'endogamia dels partits. Destaco d'una nota del meu amic RAmon Viñals que els sociaoistes van votar contra la ratificació del Preàmbul de l'Estatut de 2005, contra l'ús del català al Congreso de los Diputados i han votat contra la oficialitat del català al Parlament Europeu. Han votat contra la gestió catalana de l'aeroport del Prat. Van votar Si a la LOAPA que va trencar el pacte de la Transició. També van votar SI a favor de la LOAPA portuària tornant la direcció dels ports de Barcelona i Tarragona a Madrid. Han dificultat la liquidació del Fons de Competitivitat i van votat en contra de que Catalunya gestionés els recursos del 0,7% de l'IRPF, destinats a fins socials. Els socialistes, traint els interessos catalans, valencians i dels ports de Màlaga i Algeciras van votar SI al corredor ferroviari Central considerant-lo prioritari contra el corredor ferroviari mediterrani aprovat a la Unió Europea. Van votar al Congreso de los Diputados, conjuntament amb el Partit Popular, en contra de transferir a la Generalitat de Catalunya la competència per convocar referèndums. També van votar junt amb el PP No a la proposta de rebutjar i derogar el decret de Nova Planta de 1715. Van votar també contra la creació de l'Hisenda pròpia catalana i parlen de federalisme quan mai han fet cap pas en aquest sentit quan han tingut el poder polític per modificar la Constitució. Aquests socialistes volen ara fer fora de la Secretaria General el candidat Pedro Sanchez perquè no accepta votar o permetre la investidura de Mariano Rajoy com a nou president del Govern de l'estat espanyol. Els socialistes espanyols volen el continuísme i l'estabilitat d'una dreta disposada a liquidar les llibertats i els drets socials, desconsiderant les reivindicacions sobiranistes, mantenint una política de retallades i de salaris al llindar de la pobresa, amb condicions laborals properes a l'esclavatge. A Catalunya els socialistes segueixen amb plantejaments disgregadors, obstruint el procés democràtic de la nació catalana cap a la independència amb el seu vot contrari a les propostes de JuntsxSi. Els socialistes, avui estretament vinculats al PSOE, arrenglerats en el seu immobilisme amb el Partit Popular negant els drets nacionals de Catalunya, desconeixent l'Espanya plurinacional, no descarten la fòrmula de compartir poder amb el Partit Popular seguint l'exemple alemany que sembla empenyen decideixin els poders fàctics europeus que estan destroçant la cohesió social. Les reivindicacions socials no ateses, la concentració creixent de la riquesa en poques mans i mantenir les classes treballadores amb salaris de supervivència dificultant les millores que demanen els vots majoritaris a les opcions d'esquerres exigeixen l'establiment d'un nou règim més democràtic i amb més atenció social, lluitar institucionalment contra l'atur i la pobresa, les desigualtats i la precarització laboral. Cada dia és més urgent liquidar el vell règim polític i donar nou sentit a les llibertats i les reivindicacions socials desateses. Els socialistes catalans han de fer una reflexió sobre el seu present i esdevenidor i fer possible una amplia coalició de govern a Catalunya i Espanya pensant en les afirmacions de l'Assemblea de Catalunya de 1975, el dret de l'autodeterminació reconegut al Parlament de Catalunya i la voluntat majoritària del poble català. Els socialistes catalans han d'entendre que pactar amb el PP o fer coalició de govern a Espanya amb el PP i Ciutadans és inviable políticament a Espanya i a Catalunya també ho és obstruir la investidura del president candidat.

No fer ocultació dels drets dels treballadors

/ dilluns, 28 de desembre del 2015 /
Aquests dies no es parla d'altra cosa que de les dificultats aparegudes amb els resultats electorals per establir la governança a Catalunya i a Espanya. La tesi de brindar estabilitat i autoritat suficients a qui ha obtingut el vot majoritari que el professor Raymond Aron considerava en els règims democràtics que funcionen bé, no es produirà ni a Catalunya ni a Espanya. En cap cas no s'anteposa l'obligació de promoure els drets socials. Està oberta als dos territoris la lluita pel poder. La lluita pel poder ha obert també les de les ambicions que es mouen al voltant del mateix poder. Els drets dels treballadors a un treball digne, un salari suficient i formació roman en el desig social Tots sabem que la situació social no determina el pensament i que l'exageració de la concepció dialèctica de la història pensada per Karl Marx no permet trobar una manera de suprimir les prèvies contradiccions, contràriament el que Marx pensava. És així com es va creure que el socialisme succeiria el capitalisme, doncs el socialisme segons el marxisme havia de ser la negació del capitalisme o una manera de superar les contradiccions internes del capitalisme. El fet real ha sigut que el socialisme col·lectivista s'ha ensorrat davant l'evolució de la societat que ha convertit l'Estat en l'expressió de la dicotomia social, en l'expressió de la separaciò entre posseïdors i assalariats. Una de les qüestions més importants del capitalisme dels posseïdors ha sigut reduir al màxim silenci les protestes i queixes dels assalariats, els treballadors dels que es procura mantenir al marge d'un procès d'integració, essent el poder el criteri de divisió social. Per la gent d'esquerres, l'Estat és un instrument de dominació, la perpetuació de les contradiccions socials. L'Estat control·lat per una part de la societat esdevé tradicionalment l'expressió del conflicte entre la societat situada al poder i el poble que busca prosperar amb el seu treball, amb la finalitat i funció d'impedir el caos social i la seva penetració popular i socialització. El conflicte impideix mantenir l'estabilitat i converteix l'autoritat en autoritarisme confusionari intentant frenar la demagògia. Però no es valora prou la capacitat de la democràcia per superar els defectes dels poders oligàrquics. El poble sap que no existeix cap règim en el que el poble administri el poder en forma assambleària o de democràcia directa. Sempre existirà una oligarquia governant en qualsevol règim excepte que es construexi la democràcia participativa com a complementaria de la representativa amb la finalitat de limitar el poder dels representants i l'oligarquia governant de l'Estat. Ara cal treballar en democràcia per superar el poder de les oligarquies, fer que el treball sigui digne de manera que els treballadors no es converteixin en esclaus de la feina, desaparegui la precarietat, no perdin més poder adqusitiu els salaris i les pensions. i el salari mínim no rebi el 2016 l'augment de l'1% anunciat pel govern del Partit Popular. Aquest augmentdel'1% anunciat en lletra petita als diaris fixant el salari mínim en 655 euros mensuals no és més que un sou de supervivència i si els emprenedors obtenen beneficis a les empreses aprofitant l'esforç dels treballadors i la bonança dels mercats no tenen cap raó per desfer-se dels treballadors que més guanyen i no millorar els salaris, les condicions laborals i la formació. Un Estat democràtic no pot secundar aquesta política insolidària i socialment incoherent.

monarquia al límit

/ dijous, 24 de desembre del 2015 /
En una democràcia parlamentària no convé destruir l'equilibri del sistema polític, perquè es destrueix l'equilibri de la col·lectivitat i de l'Estat. A Espanya s'ha produït la ruptura de l'equilibri polític i de l'Estat a les eleccions del 20 D. La dreta ja no pot seguir governant basada en l'absolutisme 9i la dictadura de la llei. La població dubta del sistema assajat a Espanya amb l'empara constitucional de 1978. La monarquia espanyola que representa la família Borbó s'ha pronunciat per la defensa de la primacía de la Constitució i de l'unitat d'Espanya que els permet gaudir de la Corona creada pel dictador amb la llei de successió. La monarquia actual ha trencat amb totes les dinasties i és hereva de la dictadura. Viu en la vanaglòria del poder i la fastuositat. No reconeix la situació de crisi, l'atur i la pobresa d'una boina part de la societat. Cap crida a acullir refugiats. Portes de Palau tancades als pobres i als refugiats. Embolcallat amb la bandera espanyola del nou règim constitucional, no admet més diversitat que la cultural i la territorial. No reconeix Catalunya com a fet nacional, amb dret i símbols històrics propis. No ha fet cap menció directe del conflicte català excepte manifestar la seva oposició com a rei a tota temptativa de ruptura de la llei. I es pensa que dient això ja ha solucionat el problema i que la gent li farà més cas a ell que al que s'ha decidit votant. El rei es mostra poc partidari de la democràcia del vot. Es resisteix a la democràcia i creu que la seva paraula val més. Parla de pluralisme, però sempre que no li ataquin cap dels seus privilegis i la llei de la dictadura que el legitima. Ha parlat de diàleg, però no de tolerància, comprensió i generositat. Ha repetit que cal ser i sentir-se espanyol. No admet la possibilitat de que hi hagi gent que vulgui reclamar una nacionalitat diferent de l'espanyola dins del mateix territori de l'Estat. El rei està per la continuïtat d'Espanya. Vol la unitat per raons segons diu d'interès general. Posa l'interès d'Espanya per damunt dels partits. Passa del discurs a la vetllada amenaça que no dissimula i s'arrenglera amb la dreta que trenca l'equilibri de la política i de l'estat. Nega d'aquesta manera l'ascens del vot independentista lliure i democràtic a Catalunya i consequent començament del procés per la proclamaciò de la independència que culminarà amb la constitució de la República Catalana. La monarquia espanyola sembla enemiga de la modernitat i de la raó ancorada en la història del passat monàrquic d'una Espanya intolerant, decadent, colonial, esclavista i destruïda pels successius cops d'Estat, aixecaments, rebel·lió de les colònies, desfeta de les Españas i guerres dinàstiques i civils. El rei Felip VIè ha fet el seu discurs des de un Palau ordenat construir pel seu antecessor Felip Vè, el rei Borbó que va ordenar destruir la nació catalana i va abolir els furs, drets i llibertats catalanes. S'ha volgut carregar del simbolisme d'un rei dictador. La seva mirada entre amenaçadora i d'advertiment de mals majors als catalans no ha amagat que el rei s'arrenglera amb la reacció del govern en funcions i la repressió de les protestes, reclamacions i reivindicacions catalanes. No hi haurà tolerància, per què el rei no ens reconeix com a poble amb dret a ser lliure i decidir què fer de la llibertat històrica. El rei ha dit sense dir-ho que la monarquia que representa seguirà la sort de la Constitució. El rei ha arribat al límit admissible en una monarquia parlamentària. El rei avui ha trencat, com ja ha fet el partit popular i alguna dirigent del PSOE, l'equilibri del sistema politic. ur s s e nse f e r ca p a l us ió a l a to le rà ncia

liquidar el franquisme. Fer democràcia social en llibertat

/ /
Que encara es discuteixi la retirada del monument franquista de Tortosa és demostratiu de que segueix viva la cultura de la dictadura que veiem en moltes actituds personals de dirigents polítics, com la rotunditat amb la que s'expressava la presidenta de la comunitat andalusa negant i prohibint al Secretari General del PSOE obrir tot diàleg o pacte amb els que segons ella volen trencar Espanya. La intolerància i negar-se al diàleg, no escoltar les reivindicacions dels catalans és una constant de l'autoritarisme. La Sra. Susana Diaz s'ha passat públicament a la constant dels que no prediquen el socialisme de la llibertat. Els catalans hem lluitat amb la nostra acció col·lectiva, manifestant-nos any rera any contra la indiferència i l'immobilisme de l'Estat. Els catalans sabem que les llibertats i la democràcia política són desiguals segons els territoris i les forces governants. Ens volen desfavorits per la llibertat i sota una democràcia politica assentada en les limitacions de la llei no feta ni aprovada pels catalans. No gaudim d'igualtat de drets, perquè ens neguen el més essencial que és la nostra llibertat col·lectiva. Volen per nosaltres la desigualtat perpetua amb la submissió de Catalunya a les decisions dels espanyols. Vivim lluny del pluralisme quan s'ens nega a més l'ús lliure de tots els mitjans de comunicació i participar en la formació de l'opiniò pública. Conservadors i socialistes espanyols estan decidits a mantenir la societat de l'immobilisme, la cultura de la indiferència envers Catalunya i l'amnessia històrica. No es plantegen els socialistes espanyols treballar per una solució oberta de democràcia social per anar més enllà del socialisme d'èlits. Una bona part del socialisme espanyol, aliada amb el conservadurisme del que treu bones subvencions i tapar els forats de l'atur i la corrupció, prefereix que L'estat espanyol subsisteixi com a llar de la vella cultura, sense utopies, sense voluntat de construir la democràcia social capaç d'avançar en el combat per la llibertat i la dignitat humana, com ara mateix estic segur diria el Catedràtic de Dret Constitucional i ex diputat socialista Isidre Molas si hagués de tornar a escriure el seu llibre "El socialisme de la llibertat". El primer que ha de fer el partit socialista és liquidar i esborrar definitivament del seu pensament els tics vius del franquisme que encara els fa creure i defensar les desigualtats a la terra.

Però existeix la democràcia al Regne d'Espanya?

/ dimecres, 23 de desembre del 2015 /
Demà per la nit escoltarem el missatge de Nadal del nou Rei Felip VIè. Ell sap que és el Rei perquè és el fill primogènit del seu pare Joan Carles de Borbó, també Rei d'un poble que volia viure en democràcia i allunyar-se de la dictadura franquista. Felip VIè com el seu pare, és el rei no electe d'una democràcia pobre i feble, amb un règim en descomposició amb tics permanents d'un passat dictatorial. Ha de parlar de les llibertats de que segons els seus assessors disfrutem, però es callarà la realitat de la crisi social i els efectes de la llei mordassa, la reforma del Codi penal i els procediments constanment oberts als jutjats a denúncia o querella de la Fiscalia de l'Estat contra qui protesta, pensa i opina diferent del Govern central si parlem de nació catalana, dret a l'autodeterminació, penjem estelades o fem xiulades de protesta sonora a l'Himne Nacional, i molt més. Ens voldrà fer creure amb un to simpàtic que som una democràcia de qualitat i plenament europea. Parlarà de l'unitat d'Espanya com qui parla de l'unitat de la família que sap inexistent quan el pare va per una banda i la mare per un altra. És rei amb una Constitució incompleta i inacabada que ara convé dir és modèlica. Molts temes han hagut de ser resolts amb lleis orgàniques. Era una Constitució inicialment oberta, però ara diuen que el que no està escrit no existeix. Admetent aquesta manera de veure les coses, han convertit la Constitució en un element heretat del franquisme que s'hauria d'abolir i fer-ne una de nova a més de reconèixer el dret de Catalunya a l'autodeterminació. A més la Constitució no va incloure una derogació expressa de les lleis del franquisme, considerades preconstitucionals. Un clar exemple és la forma monàrquica imjplantada per la mateixa llei de sucessió de 1947 quan per una part de l'oposició i de l'exili semblava que el dictador, vist el resultat de la Guerra Mundial 1939/45, donaria pas a una democràcia homologable. El procés democràtic espanyol està contaminat des de el seu començament amb la llei per la reforma política de 1976. Les Corts espanyoles que van aprovar la Constitució mai van ser convocades amb eleccions constituents, sinó merament ordinàries. S'ha convertit la democràcia en un producte de marketing empresarial, amb partits sense democràcia interna,subvertint els principis d'una democràcia, doncs l'opinió pública només es pot manifestar una vegada cada quatre anysi els partits no la representen. Els diputats al Congreso de los Diputados no disposen de marge per iniciatives legislatives i per controlar el govern, doncs tot passa per una mesa de la mateixa Assemblea que és controlada pel govern que la ha imposat. El poder judicial tampoc té independència del poder polític tant pel nomenament dels seus organs directors com pel seu funcionament. La deficient investigació del cop d'Estat del 23 de febrer de 1981, denegades el 90% de les proves pel Tribunal, deixant-se d'investigar la trama civil i funcionarial o aclarir si hi havia o no patrocini reial com a raó de garantia pel Coronel tejerol general Armada. El Rei fugirà de tracatr segons quins temes que sap no li són favorables.oc mencionarà res sobre l'informe del Consell d'Europa sobre Espanya del 15 de gener de 2014 que manifesta l'existència de defectes estructurals al sistema judicial espanyolsures per assegurar la indepoendència dels Magistrats, defensar la impoarcialitat i integritat del poder judicial. No pot ser normal que es nomenin els reponsables de la justícia pels mateixos que han de ser jutjats. El cas Noos i l'actuació com quasi advocat defensor del Fiscal de l'estat davant el Jyutjat i l'Audiència de Palma, com també l'impossibilitat d'investigar les implicacions de la Casa del Rei en affaires de presumpte corrupció. Existeix doncs una tolerància de facto dels polítics al servei d'ells mateixos. El Rei ha de prendre nota d'aquestes situacions i no deixar de tractar-les. Si s'arrenglera amb els que han fet les lleis repressives i continua negant a Catalunya els drets i llibertat que reclama és mostrarà com continuador d'un règim sense futur, esgotat i mort amb la mateixa Constitució de 1978. El Rei ha de saber i admetre que Catalunya vol ser República democràtica independent i aquest dret està per damunt de les lleis espanyoles.La Constitució no es va votar a Catalunya per convertir-la en una eina de persecució i repressió de la democràcia a Catalunya.

Pressupostos contra la modernitat

/ /
Jacques Attali a la seva "Història de la Modernitat" publicada a Paris aquest mateix 2015 explica que els grans canvis i la protecció de la gent contra el poder arbitrari dels princeps va arribar a Anglaterra amb la Carta Magna de 1215. Fou consideradda com un triomf de la raó. El nostre Foix diria a més que el reconeixement dels drets i llibertats d'un poble és la llibertat de triar el propi destí enfront de tot absolutisme, la dessolidarització de tot moviment d'obediència dogmàtica i de tota formació política gregària. Pêrò mentre ens esbatussem per veure qui es fa amb el poder de fer lleis, hem d'afrontar els problemes de sempre, doncs no podem anar a dormir amb la falsa conciència de que la misèria no existeix. Misèria és també marginació i exclusió. Els Ajuntaments tenen un important paper a desenvolupar i solucions a desplegar en moments de crisi social. Cal fer els pressupostos i donar-lis un horitzó social. Tradicionalment els pressupostos municipals han seguit unes linees definides de finançament sumant impostos propis com l'IBI que acaben sent complementaris de la participació en els impostos estatals als que hem d'afegir les taxes, l'impost sobre vehícles i les plus vàlues a més dels rendiments dels bens i societats municipals. L'Estat ha de garantir la suficiència dels Ajuntaments. Ara es vol liquidar la capacitat financera dels municipis amb l'anomenada estabilitat i supeditaciò a les Diputacions provincials, que limita el creixement de la despesa i impedeix fer uns veritables pressupostos socials. La llei espanyola impideix però el dèficit financer quan resulta que l'Estat és la única administració que apuja el deute de les seves empreses en plena crisi des de 2008. El mateix govern espanyoo no ha pogut negar que l'esforç per reduir el deute del seu aparell emporesarial ha sigut nul, mentre s'exigia als governs regionals o autòmoms baixar el seu passiu. Amb una economia en desacceleració a Espanya com informa avui "El País", pronosticat amb certesa que incumplirem l'objectiu del dèfic que es calcula acabarà en un 5%, les administracions públiques tan sols ajusten 5.000 milions en lloc dels 16.000 milions previstos. La Comissiò Europea aquest mateix desembre exigeix també a l'estat espanyol un arranjament del pressupost amb més ajustaments que cauran sobre les autonomies i els Ajuntaments, mentre l'Estat central no ajusta el seu deute, dèficit ni despesa. Tot això passa quan caminem cap un canvi real en la manera de fer política. Han caigut les torres enrocades en l'immobilisme conservador i la manipulació de l'opinió pública. Fa anys que no som un món aïllat autosuficient i immune a la comunicació exterior. Vivim en una ample economia de mercat en una societat global que volem més social, pacífica i lluny de la dictadura de la productivitat. Els pressupostos no poden ser continuístes doncs anirien contra la modernitat, una societat lliure que permeti a tots i totes viure en la empatia com a projecte de futur. Els partits polítics espanyols amb representaciò parlamentària des d'el 20 De Desembre tnen ara l'obligació de reconèixer que la modernitat a que tenim dret els ciutadans de Catalunya passa per baixar el cap i reconèixer a la nació catalana els drets i llibertats que ens han estat negats i fer uns pressupostos pel 2016 adaptats a la realitat social i econòmica que patim.

indecència i dignitat

/ /
Quan els mitjans de comunicació estan sota el control de l'Estat, la ciutadania no està en condicions de rebre una informació correcte de les decisions de govern i dels aconteixements polítics. A Catalunya fins avui els noticiaris ens parlaven de unes negociacions entre la CUP i la coalició temporal JuntsxSI que ara resulta eren unes converses, trobades informals i diàlegs sense compromís. El més esgarrifós ha sigut saber ahir que JuntsxSI ha presentat una proposta de preacords en la qual es rebaixa la dignitat del poder de la presidència de la Generalitat i es crea una direcció coral. També proposen seguir amb el procés segons full de ruta proposat però amb una proclamaciò de la independència al final transcurreguts els 18 mesos de la legislatura per fer unes eleccions constituents i el referèndum per l'aprovació de la nova Constitució de la República Catalana. No parlen més de referèndum d'acord amb el dret de les Nacions Unides que és supranacional i està per damunt de la Constitució espanyola de 1978. Sembla que no interessi tenir la legitimitat internacional per un acte curosament democràtic com és el referèndum vinculant que permeti declarar o no la independència quan s'haguessin negociat amb l'Estat espanyol les condicions i pactes de separació institucional. És aquesta la fòrmula que hauria votat la ciutadania el 27 S? Es evident que el poder no es monopolitza per cap agrupament quan la gestió política es sotmet a eleccions periòdiques. Però el que sembla que monopolitzaven a JuntsxSi en la fòrmula actual és el desgovern, el desencís i el ridícul. Mesos per arribar a una situació de dependència d'una minoria de 10 diputats que ara diuen no tenen facultats per decidir el que han de votar, que està disposada a sacrificar el procés per fer la revolució assamblearia d'una autoproclamada vanguardia proletària anticapitalista. Mesos esmerçats en propostes i més propostes rebaixades a gust dels cupaires per assolir els vots que JuntsxSi necessita per investir el candidat Artur Mas. La ciutadania catalana en les darreres eleccions generals ha desviat el seu vot aquesta vegada majoritariament a favor de la proposta de "En Comú Podem" que és com un mix entre independentisme i millora social que no és més que un nou sistema de cooperació política sense moure's del mateix escenari que ja coneixem. Ha sigut la reacció del "no m'agrada ningú" i "no sabem qui són aquesta gent que figura a les llistes". La Generalitat no ha de permetre més que li rebaixin la dignitat institucional els que volen servir-se de la llibertat per imposar el seu socialisme vestit assembleariament per un grup minoritari disposat a ignorar l'estat de dret, amb actituds negatives envers l'actual govern de la institució i el seu President en funcions candidat únic a la presidència que volen seguir rebaixant amb amençes d'inestabilitat constant. La veu del poble que els seus representants no escolten comença a ser clara i contundent: Si no s'entenen, convoquin noves eleccions.No es deixin fer més i defensin doncs els diputats de JuntsxSi la dignitat de les institucions i del vot que representen. Segueixin el que diu l'opinió pública i no es deixin fer ni busquin aliances amb qui els acabarà traint com ja han fet els de Podemos a Castella i Lleó volent fer seus els "papers de Salamanca" demanant que els retornem els lliurats i retenint els incautats que encara retenen. Estem parlant dels papers incautats pels franquistes a Catalunya com a botí de guerra fa 77 anys. Ara ja sabem que hi ha una esquerra traidora amb la causa de la llibertat de Catalunya i una altra esquerra espanyola disposada també a enganyar els catalans oferint un referèndum vinculant per què el perdem movilitzant ells mateixos el vot anticatalà i antirepublicà a Catalunya. No caiem en la indecència i la indignitat fiats de falses promeses i creences impossibles. Canvii de criteri la CUP envers els nacionalistes catalans i no posi més pals a les rodes.

Guanyen les eleccions, però perden el poder

/ dilluns, 21 de desembre del 2015 /
Anem decididament cap un canvi de règim polític. El PP ha guanyat les eleccions a l'Estat espanyol, però ha perdut el poder. S'ha acabat l'absolutisme de l'hegemonia de la dreta espanyola. S'han acabat les lleis antisocials. S'ha acabat la política de la repressió de les protestes en nom de la llei. Ha arribat amb la derrota la fi de l'austericidi i el despotisme conservador. La nova hegemonia fraccionada que és la de l'esquerra a tot l'Estat ha obert la porta a un nou govern hegemònic d'esquerres, democràtic i plural. Anem cap un pluralisme social. Un govern a l'esquerra és possible per molt que la dreta espanyola intenti formar govern. El Rei no ho podrà imposar. Les coses han canviat per decisió del poble. El nacionalisme català democràtic ha trobat la força del bou al Congreso de los Diputados i al Senat. Veurem aviat l'arxiu dels procediments repressors com el de les xiulades al camp del Barça el propassat 30 de maig. La Fiscalia de l'estat deixarà de ser un instrument de la política reaccionària del govern. La Justícia conseguirà ser lliure del poder polític, independent i neutre. Seran derogades i modificades lleis del règim caigut. La dreta espanyola sap ara que ha perdut el poder i no li ha servit de res tenir més vots que el PSOE que també ha perdut. Tots són perdedors. El poble no vol Rajoy ni Sánchez al nou govern. Hauran de parlar i negociar amb Catalunya. A Catalunya PP i C's desinflat, com era d'esperar han quedat reduïts al mínim. Molt d'esnobisme a l'hora de votar. Però també molta decisió en el moment de recollir la papereta del taulell. La política és avui dels que han lligat la seva proposta de progrés social amb el dret de l'autodeterminació. El PP és practicament invisible a Catalunya. Ha fracassat la política del Sr. Fernàndez Diaz basada en la unitat d'Espanya i l'amenaça de l'ús de la força de la llei contra qui aixequi la veu en contra. El poble de Catalunya, de dretes i d'esquerres li ha dit amb el vot que la amenaça i la repressió judicial no és la via. La davallada de la dreta demostra que ja no és la propietària del poder que havia segrestat a la ciutadania i volia mantenir per la via absolutista. La corrupció i l'absolutisme autoritari han passat factura a la dreta espanyola i també a la catalana. El PP han perdut 3.500.000 vots. CDC i UDC es donen per desaparegudes. La vella política dels clans que es creien intocables ha tocat fons. És la sexta vegada que fan com els crancs que van enrera en la lluita política, elecció rera elecció. El poble rebutja el polític que va de senyorito i de triumfito engominat, amb amenaces per imposar-se tot i que sap que no agrada ningú. Que la borsa reaccioni amb pèrdues és una astracanada, doncs demà s'adonaran que ha passat el millor que podia pasar al poble espanyol: alliberar-se dels que es creien que Espanya és su cortijo i que l'important per arribar a la presidència del govern espanyol és sortir en el programa de Bertin Osborne a la cadena de la TV pública espanyola. Guanya la democràcia. Guanya la libertat. Perd el fanatisme i l'obssessió pel poder i el guany fàcil des de llocs de poder. Ara humilitat i reconèixer que no han guanyat. Cedir el poder a l'esquerra en lloc de fer l'Estat ingovernable i voler servir-s'en contra la democràcia guanyadora.

la cultura del vot viu el seu dèficit

/ diumenge, 20 de desembre del 2015 /
Avui és dia d'eleccions generals a l'Estat espanyol. Ens hem trobat a Barcelona propaganda electoral penjada a darrera hora davant les portes de col·legis electorals i algú ha demanat que fos retirada. També ens hem trobat amb molta gent que venia a votar buscant paperetes del seu partit que no hi era per què no es presentava a Barcelona, com és el cas de Vox. Algú demanava per Izquierda Unida i li hem hagut de dir qaue anava en coalició amb altres. El més curiós era que hi havia gent que no entenia que s'havian de marcar els noms dels possibles senadors i no podien marcar els noms dela seva preferència dels que eren a la llista dels partits. No entenien que unes llistes són tancades i les altres obertes. Els partits han seguit protegint el blindatge del poder intern. Hi havia gent que un cop triada la llista pel Congrés dels Diputats marxava cap la taula de votació oblidant la papereta del Senat. Altres no volien votar ningú pel Senat i preguntaven com es feia per votar en blanc. Els apoderats dels diferent partits anaven donant explicacions i aclariments del que és el vot en blanc i el vot nul, amb paciència per tal de que la gent sabés com s'han de fer les coses.Algú comentava què hi feia tanta gent a les paperetes. Aquesta situació ha posat de relleu la incultura del vot, el desconeixement de les coses, la ineficiència de la campanya electoral. També quan t'arriba una senyora gran, de les que dona la impressió que no llegueix els diaris dient en veu alta que no sap a qui votar i al final, després d'una estona mirant totes les paperetes, acaba per dir que vol votar als que són al poder i demana quina és la papereta. Veurem els resultats quan obrim els sobres depositats a les urnes. Sabrem quans estan buits, quans mal omplerts, i per tant nuls, doncs hi havia qui volia posar la papereta del Congreso de los Diputados a la del Senado. Mancava als col.legis electorals un o una guia pel votant. S'hauria de prendre nota de la situació curiosa que s'ha produït, deixant apart les personeses amb alzheimer que venien a votar conduïdes per qui marcava les caselles per elles a la papereta dels candidats a Senadors i ficava la papereta dins del sobre que la senyora o senyor amb aparent discapacitat intel·lectual.La senyora feta aquesta peració era conduïda i acompanyada pel seu "portador" cap la taula a depositar a la urna, carnet d'identitat a la mà. Si el vot és individual i secret, és inadmissible que un decideixi el vot que ha de donar l'altre, encara que sigui dependent. He trobat a faltar Notaris per aixecar actes dels vots induïts d'aquesta manera que trobo immoral més que poc elegant. Moltes taules veurien vots anul·lats si s'apliqués la llei. També trobo inadmissible les declaracions als mitjans dels candidats capdevanters al moment d'anar a votar dient per què voten i demanant a la gent que voti pel que ells prediquen. Unes el·leccions fetes d-aquesta manera no són eleccions lliures. El dèficit de la cultura del vot podem concloure és ben patent a la nostra societat. Aquest dèficit posa en dubte la campanya electoral de tots. Els eslogans i telegrames no són educatius. Quinze dies després de fer campanya els candidats visibles, la gent encara no sap que, qui i com votar. Cal una reforma electoral. Però també un programa cultural del vot. Cal saber com votar per decidir cadascú qui vota sense interferències de cap mena. També la consciència i la moral hauria de dir a molts que no aprofitin els parents malalts i sense capacitat de decisió per què votin allò que convé al que els porta a votar. Els presidents de mesa haurien de ser alliçonats sobre les precaucions a prendre en aquests casos en que el vot es veu clarament induït.

la desmesura i el desgast de la paraula

/ dissabte, 19 de desembre del 2015 /
Deia el geni crític de Proudhon en la seva teoria del moviment constitucional titulada "contradiccions polítiques" publicada a França el 1870, que totes les constitucions, tant diferents de to i de color, en el fons són idèntiques. Els partidaris de cada sistema el que més cuiden és la unitat del poder, un,unit i indivisible, universal i absolut. L'autoritat de l'Estat s'ha de suposar bona i útil. La força del poder rau en la llei feta pel poder. Aquest principi val igual per les dictadures, les monarquies parlamentàries com també per les repúbliques. L'horror per la divisió del poder és la por a perdre el poder, por que conforma les tiranies en nom de la pàtria constitucional. Repeteixen tots que la sobirania és una i indivisible. També la dictadura que creiem deixar enrera el 1975. La unitat i la indivisibilitat vol dir que tots els ciutadans estaran sotmesos a una mateixa autoritat, a una mateixa legislació, a una mateixa justícia, a la mateixa administració, a la mateixa seguretat pública, al mateix sistema educatiu. L'ideal democràtic queda lluny de ser definit per les constitucions, doncs no existeix identitat ni interrelació entre Estat i societat. Tampoc existeixen interessos comuns entre els diferents grups i l'Estat. Alguns amb interessos indestructibles per què són com organs vius i treballen per establir noves relacions de dret. La negativa al canvi de la constitució com va passar a la França del 1789 és tancar la porta al progrés contra el perfeccionisme de la llei. Confiança i esperança són les dues realitats que desperten l'experiència i la novetat. Però gastada la confiança, cau el poder. La llei vella no pot ser utilitzada durant més temps com instrument de pressió a la ciutadania. La perpetuïtat de les constituciones és impossible, doncs la història ens ensenya que unes de noves sempre anunciades amb vocació de perpetuïtat substitueixen les anteriors, sobretot quan les mateixes constitucions preveuen mecanismes impossibles per la seva revisió. Durant la recent campanya electoral espanyola hem pogut veure com el desgast de la paraula dels capdavanters polítics espanyols era la demostració de les insuficiències de les lleis espanyoles i l'ús final dela llei com a instrument de domini de l'Estat i impediment de l'exercici democràtic deles nacions no reconegudes i sense Estat que existeixen al territori del Regne d'Espanya. Servir-se de la llei com element amenaçador pel procés català, recordant que un referèndum d'autodeterminació per Catalunya no cap a la Constitució, afegint que la unitat d'Espanya és mantindrà, com ha fet el Ministre de l'Interior Sr. Fernández Diaz en una entrevista que encara avui apareix penjada a l'edició digital del diari la Razón, es pot interpretar com un seriòs advertiment que recorda el de les declaracions del Capità general de la IV Región Militar, que era Catalunya, el dia de reflexió de les eleccions generals i constituents de 1977 quan va dir, en un tic d'intolerància, que "no acceptarien fets consumats". La desmesura i el desgast de la paraula segueixen el mateix ritme, ara parlant de "la força de la llei".

misèria de la política espanyola

/ divendres, 18 de desembre del 2015 /
En la totalitat del debats fets fora de Catalunya no han vlgut els partits catalans. No han permés que la gent sàpiga que pensen els polítics catalans. Només interessen a les cadenes públiques i a les privades amb seu a Madrid els que es declaren espanyols i donen visques a Espanya. És la seva aportaciò a la batalla per la unitat d'Espanya, fent desaparèixer l'existència de partits que neixen i moren a Catalunya. Volen la irrelevància de la política catalana, la irrelevància de voler ser demòcrates els catalans davant de qui no ho és decor i viu en la misèria moral de la superioritat del poder. Reneguen a darrera hora del poder de l'oposició quan el mateix Adolfo Suárez del que tant es declaren seguidors deia que la oposició és garant de la democràcia. També volen ignorar les minories i parlen de polítics inexperts, sense experiència de govern de la que els del PP es vanten. Suárez maldeia tant de les majories que no respecten les minories com de les minories que volen fer mal a les majories. També deia Suárez que el partit de govern ha de estar sempre obert a les veus i les col·laboracions de tots en tots els sectors de la vida política, econòmica i social. També recomanava Suárez generositat política per consolidar la cinvivència democràtica, generositat que no veien en el partit popular que recomana al fiscal de l'Estat la polìtica repressiva dels que defensen les llibertats, xiulen, protesten i es manifesten contra la política de retallades, el negacionisme continuat i permanent de la nació catalana. Contrariament al que proposasva i deia Suárez, no parlen d'una societat oberta que decideixi la seva meta a la vida i determinar les seves finalitats, és a dir decidir el futur. I aquest partit que es diu popular nega el dret a decidir de la ciutadania perquè ja decideix el partit el que s'ha de ser i el que s'ha de fer, segrestant la sobirania popular que la Constituciò reconeix al poble. Suárez considerava destructiva a més tota ideologia que faci del centralisme l'essència del poder intentant a més ofegar els sentiments de diversitat. Suàrez també veia la idea de regeneració com superació del rupturisme. Però és que no hi ha regeneració en qui vol seguir en el poder fonamentant-se en la seva experiència com a mur despectiu i fre de tota reivindicació social. Ara el negacionisme fa inviable qualsevol temptativa de reforma. No existeix en el partit popular la passió per la llibertat despertada en la persona d'Adolfo Suárez un cop alliberat de les seves relacions amb el Movimiento Nacional franquista. No els interessa el pluralisme ni el debat dels grans problemes. Cap soluciò excepte l'ús de l'expressió de rebuig "no ha lugar". El negacionisme que es vol mantenir en el poder és sens dubte l'expressió de la misèria de la filosofia de la política espanyola. La corrupció que salta a diari n'és un abona mostra, agradi o no.

abstenció és deserció

/ /
Els partits polítics actuals no són capaços de debatre els seus plantejaments sense deixar caure paraules malsonants. La menció a la indecència l'hem sentit diverses vegades. Dona la sensació de que la inspiració del moment per respondre al contrari i descentrar-lo és l'insult. Però els oradors no s'adonen de que la pràctica de l'insult i paraules malsonants allunyen el votant i molesten les oïdes. No demanem una polìticca amb inclinacions estil Versalles a l'època de Louis XIV, però si que els electors veuriem amb més interès un debat més intel·lectual i que els candidats aclareixin el seu pensament i coneixement de les coses de les que parlen. No n'hi ha prou amb frases fetes i discursos precuinats. Converteixen els debats en monòlegs a quatre o sis veus. Són monòlegs per debats el que ens emeteix la televisió. Un autèntic guirigall de sons. Però el que ha quedat clar és que per molt rebuig que promogui en els debats televisius aquesta classe política que des de Catalunya vol participar al Congreso de los Diputados i al Senat, la ciutadania no es pot quedar a casa, abstenir-se i deixar d'anar a votar és regalar la imatge de Catalunya i el vot a qui pot ser no s'el mereixi. Cal anar a votar a qui de veritat representa els interessos de Catalunya, a qui vagi a Madrid a plantejar que no pot seguir la política espanyola de l'ofec i la repressió. Necessitem Diputats i Senadors disposats a recòrrer la geografia espanyola explicant a la ciutadania quina és la realitat i quina és la política anticatalana i perjudicial per la justícia redistributiva del govern espanyol que tenim i el que tindrem. Tots amb molt bones paraules, pero a seguir disposant dels impostos recaptats a Catalunya per altres finalitats que no ens explicaran. Tots amb molt bones paraules, però a prescindir de Catalunya com sempre han fet un cop són al poder. No interessa una Catalunya forta amb drets i llibertats en exercici.Es vol una Catalunya sumisa, dependent i disposada a aplaudir els primers funcionaris de l'Estat espanyol quan vinguin a fer visites, repartir premis i a inaugurar alguna cosa tot recordant-nos que els catalans no tenim dret a celebrar un referèndum. No volen sentir parlar de reivindicacions catalanes, i ho voldran si guanyen aquestes eleccions els conservadors, o sigui la dreta actual. Ells ja diuen el que pensen fer si manen. Els greujes de Catalunya per ells no existeixen. Catalunya no compte per decidir res en nom de la sobirania segretada per l'Estat espanyol i Catalunya no serà escoltada. Ens serviran el despreci com resposta. Cap dels partits espanyols que es presenten a les eleccions conduirà una democràcia participativa. Però hem d'anar a votar i demostrar amb el vot que els catalans sentim rebuig per les polítiques buides de drets socials, iconoclastes, el centralisme i l'autoritarisme de la dreta espanyola. El rebuig a una forma de fer política ha de quedar clar i patent també amb el vot català.

estabilitat i integració democràtica

/ dijous, 17 de desembre del 2015 /
El rebuig nacionalista espayol al multiculturalisme, la pluralitat nacional i el pluripartidisme perd força. Diumenge 20 de Desembre se sabrà la força que ralment ha perdut la temptativa d'imposar el pensament únic, la llengua de la majoria, la llei del despreci a les cultures no castellanes, la repressió contra les protestes i la crítica ala gestió de l'Estat. No podem qualificar de democràtiques les posicions dels que pretenen l'assimilació de les cultures diferents a la castellana avui dita espanyola, que volen convertir en valors universals. Podien haver practicat els valors republicans, generosos, respectuosos amb la diversitat que no sacrifiquen amb la interpretació de la igualtat numèrica i universal. La coherència de l'oposició a la unicitat i la nova política dels indignats, unit a la corrupciò polpìtica descoberta, de la que no es coneix encara tot i tots els implicats, han fet esclatar la crisi del règim que ara cerca l'estabilitat per seguir governant. Disposat als pactes quan sap l'actual govern conservador que els vots de la ciutadania no seran tots per ell ni pels interessos que representen. L'Ibex 35 comença a fallar-li i els evasors fiscals creixen com els bolets, doncs les grans fortunes, com deia ahir el diari Expansión, marxen d'Espanya a l'espera de la caiguda dels fabricants de la falsa confiança. Molts inversors, acumulant uns trenta cinc mil milions d'euros, fugint de la càrrega fiscal, es refugien en les SICAV que no volen pagar més impostos. Uns pocs permeten que els molts paguin els deutes de l'Estat. Ara ja debem cada ciutadà uns 23.000 euros als creditoirs de l'Estat, i seguirà pujant el deute si segueixen goivernant els mateixos. La gran i ingeniosa solució que han trobat ha sigut socialitzar les pèrdues i anar demanant diners fora per seguir tapant els forats de l'estat. Poca atracció poden sentir els ciutadans per una força que ens ha conduït a una situació d'inseguretat econòmica i de pobresa amb un atur estructural realment decebedor, amb salaris ben per sota de la mitjana europea, amb un deute per armament força important xifrat en 30 mil milions d'euros, amb un increment de la despesa pública de l'administració central de l'Estat que no es pot aturar per què senzillament no convé als interessos conservadors. S'han encarit les taxes universitàries que les classes treballadores no poden pagar, la qual cosa buida part de les aules i genera més desigualtat social, la impossibioitat de prosperar. I no parlem de l'anomenada mobilitat exterior que ha expatriat milers de joves formats a unes universitats ben qualificades. La campanya electoral tampoc ha ajudat a obrir millors perspectives, enrarint l'ambient amb debats i discursos insultants, agressivitat i violència que no necessitavem, però que ens dona la mida de quin tipus de política suportem els ciutadans. És realment això la democràcia? A Alain Touraine no li semblava pas que fos això, doncs no consisteix tant sols en alliberar-se de la dependència i treure de la presó els presos polítics, alliberar la ciutadania de l'absolutisme ideològic i religiós. Deia Touraine en el seu llibre 'Què és la democràcia' que per conseqüència del nazisme ens hem replegat cap una consideraciò modesta de la democràcia consistent en un conjunt de garanties contra els excessos del poder, de manera que democràcia era la limitaciò del poder, drets humans contra els Estats que s'autoproclamen els representants d'una veritat superior a la sobirania popular com està passant a la República Bolivariana de Venezuela. No n'hi ha prou amb una democràcia light que es redueix a un conjunt de garanties contra el poder autoritari de l'Estat. Cal doncs recomposar la política i promoure la participació social, com també la diversitat que no s'ha de confondre amb particularismes irracionals. Caldrà construir en ple segle XXI una democràcia que permeti aprofondir en les llibertats i el reconeixement dels drets dels demés. Escoltar algun partit el crit de Rajoy per cercar l'estabilitat parlamentària i seguir governant els mateixos ens allunyaria de les bones pràctiques que requereix una democràcia actual, neta i decent.

escenificació d'un drama d'Estat

/ dimarts, 15 de desembre del 2015 /
El debat a dos o cara a cara d'ahir dissenyat per l'Academia de Televisió fou un lamentable espectacle de dos polítics espanyols que es van mostrar una vegada més ignorants de la qüestió catalana. Només van tenir un milió de seguidors a Catalunya, la qual cosa vol dir que no s'esperava gaire cosa d'aquest cara a cara fet a Madrid. Molts van acabat emprenyats amb un debat on només se sentien insults i retrets. Cap paraula sobre la monarquia actual, la qual cosa vol dir que tots dos es troben comfortablement amparats i amparen ells mateixos la institució creada pel dictador abans de morir per garantir la continuïtat de l'Estat. Poc i dolent sobre la situació social. El Sr. Rajoy demostrant una veritable ignorància de la realitat fora de la Moncloa i al Sr. Sanchez se li veia feia un esforç per marcar posicions en els aspectes socials i econòmics. Va quedar clar que els ciutadans estem endeutats amb els creditors del'Estat, doncs el govern Rajoy a socialitzat deutes i pèrdues privatitzant els beneficis. Crec recordar que Sanchez va dir que cada espanyol deu 23.000 euros a conseqüència de la política del Sr. Rajoy i a aquest se li va escapar de dir que no haviem de pagar fins de 10 anys. També és veritat que el govern Rajoy no ha apujat el valor adquisitiu de les pensions i s'ha menjat el 50% del fons de garantia de les pensions invertit en deute de l'Estat i pagament de pensions per manca de recaptació, la qual cosa es contradiu amb les rebaixes deles cotitzacions promeses als autonoms i primers quatre anys dels treballadors contractats en ferm. No vol reconèixer el Sr. Rajoy l'existència de contractes laborals escombreria. No van parlar de la despesa i deute en armament. Tampoc de la conveniència de reduir la despesa militar de la Casa reial que només es fa servir sembla per desfilades dos o tres cops a l'any i sembla intocable. Menys encara van parlar de remodelar l'administració de l'Estat, cap proposta pel que fa a l'administració central. Tot seguirà radial a la gran aglomeració ciutadana de Madrid i el Sr. Montoro podrà seguir esgorgant l'economia catalana si Catalunya no diu prou. Els dos polpitics han posat de manifest la crisi de règim que venim denunciant des de Catalunya. Han sigut ccapaços de presentar-se davant la ciutadania com els únics possibles presidents. Els demés no compten, no volen que parlin, no volen debatre amb ells. I menys discutir amb els catalans que són gent rebel a abatre jurídica i legalment i reeducar d'acord amb la llei feta a Madrid pel govern central. A més no es coneix a Espanya altra nació que l'espanyola i altra idioma que el castellà. Cal que ho tinguem en compte a l'hora de votar diumenge 20. Al menys en Gabriel Rufian té molt clar que el PSOE ha oerdut pel camí de l'oposició i les portes giratòries la 'S' de socialista i la 'O' d'obrer. La dreta espanyola va recordar ahir Rufian a la seva cinferència a BArcelona Tribuna no té res a veure amb la dreta europea. No tenim dreta europea.

Què fer amb lleis contràries al Dret Europeu?

/ dilluns, 14 de desembre del 2015 /
Quan els polítics catalans parlen del dret de rebutjar lleis injustes de l'Estat espanyol no sé si estarien poensant en les lleis espanyoles que resulten contràries o contradictòries amb allò disposat en els Tractat ratificats pel Regne d'Espanya, els Reglaments comunitaris, les sentències del tribunal de Justícia de la Unió Europea i les decisions de la Comissió Europea. La Constituciò espanyola va permetre als Jutges i Magistrats no aplicar les normes legals contràries a la mateixa Constitució, de manera que ara seria possible per un Jutge espanyol no aplicar les lleis que es contradiuen amb la legalitat europea. El dret del Jutge de decidir el rebuig de la llei contrària a dret europeu és legítim avui al territori de l'Estat espanyol, doncs el dret constitucional ha de ser favorable al dret de la Unió europea, amb la finalitat de no col·lisionar amb el principi d'integració supranacional. El fonament d'aquest plantejament és la recerca d'un equilibri just entre els drets contraposats tot i evitant també que les competències del dret de l'Unió ultrapassin el dret nacional de cada Estat membre. Aquestes situacions, però exigeixen diàleg entre les insitucions i benevolència pere trobar solucions fugint del pesimisme i obertes a l'optimisme. Tot i així, el Parlament europeu ha assenyalat que el principi d'una identitat de l'Unió és superior a la identitat dels estats que es troba subordinada a la primera i en la Resolució de 3 de juliol de 2013 sobre la situació dels drets fonamentals a Hungria va considerar que la menció de l'article 4, paragraf 2 del Tractat de la UE és vàlid únicament en la mesura en que un Estat membre respecte els valors que descriu l'article 2 del Tractat. Els Jutges nacionals d'aquesta manera integren les solucions del dret supranacional d'acord amb el principi de submissió als Tractats ratificats i declaracions de Drets internacionals vigents, convertint el dret europeu en dret intern de cada Estat membre. Mal auguri desintegrador seria que les normes constitucionals fossin com un mur per l'aplicació a Espanya del dret europeu, doncs existeix control de constitucionalitat de les lleis a Espanya, però no del dret convencional que la Constitució interna no pot infringir, degradar ni banalitzar. La modernització de l'administració de Justícia a l'Estat passa per un estret contacte i aplicació del dret europeu en matèria de drets humans i de dret comunitari fixant com a fonaments de dret les resolucions dels Tribunal Europeu de Drets Humans a Strasburg i el Tribunal Europeu de Justícia a Luxemburg.

Resistència activa contra falsa reconciliació i concòrdia

/ diumenge, 13 de desembre del 2015 /
Els candidats que aspiren a seguir governant segueixen negant-nos, amb un toc electoralista de cara al votant no català, tots els drets al desenvolupament d'una Catalunya sense l'actual dependència de l'Estat espanyol, mentre parlen de seny. La solució que han trobat és promoure l'enfrontament de comunitats per la llengua i comngra les aspiracions independentistes.Han intentat fracturar la societat catalana, generar violència entre catalans i no se n'han sortit. Catalunya no es baralla i seguim treballant, creant llocs de treball i millorant l'economia. Els altres aspirants a fer-se amb el poder del'Estat, aspirants de dreta i esquerra parlen ern aquesta campanya, excepte Ciutadans que semblen més durs que els altres en el tema català, d'entesa, diàleg i acords a pactar que no veiem. Els debats són exposicions individuals moltes d'elles contradictòries amb la realitat i les possibilitats econòmiques de la ciutadania i les empreses. Ni amb manuals de gestió tècnica poden resoldre cap dels candidats la provada ineficàcia de l'administració de l'Estat, controlada políticament com una secta que és cada dia més visible. No aclareixen com construir la propera legislatura. No diuen ben bé el que faran tots els que volen governar l'Estat. Presenten un horitzó difús i inconcret que no poden definir. Uns matenir el que han legislat. Els altres derogar les 244 lleis dels que ja hi són. Segueixen sense voler comprometre's amb els drets humans i garantir les llibertats que permeten el funcionament de les democràcies europees. Honestedat i austeritat, informació clara, transparència en la gestió, consultes a la ciutadania, obrir a debat els grans assumptes, són punts que no es comenten als actes electorals. Uns diuen que volen fer encara més lleis i els altres que no tenen que comprometre's amb res de l'estat que volem deixar. Per què doncs voler anar a un lloc on es fan lleis si em de permetre amb la nostra abstenció i no fer res que s'aprovin normes que encara ens poden limitar més la sobirania de Catalunya inexistent i negada com nació viva d'acord amb la interpretació de la llei espanyola. Mentre no arribem a ser reconeguts com a nació i poder construir democràticament un estat independent, hem de fer resistència activa, que vol dir intervenir en els debats i en les comissions del Congreso de los Diputados, criticar i respondre dialecticament totes les ofenses legals i polítiques que rebrem contra Catalunya i els seus dirigents polítics electes, defensar postulats i valors democràtics amenaçats per el conservadurisme dels grans partits espanyols que han presentat la millor disfressa parlant de reconciliació i concòrdia inexistents quan el que volen i no amaguen és tenir una Catalunya dependent de l'Estat per redistribuir fora de Catalunya part de la recaptació fiscal obtinguda a Catalunya que nodreix les arques de l'Estat. Els nostres futurs diputats i Senadors a Madrid han de denunciar aquesta política contrària als Pactes internacionals de drets civils i politics i a l'exigència de diversitat i tolerància que enalteix la Unió Europea.

Justícia neutra i concepte ampli de la polìtica

/ dissabte, 12 de desembre del 2015 /
La política actual sembla el teixir i desteixir de Penélope. No tenim una Justícia neutra, independent i imparcial quan apareixen Jutges i Magistrats amb carnet de partit. Tampoc vivim la política practicant un concepte ampli. Del discurs polític no es passa a les realitats amb la rapidesa que espera la ciutadania que ha anat a votar amb tota l'esperança de la utilitat del vot emès. Els conceptes polítics semblen modificats i transformats en les campanyes electorals per guanyar o mantenir-se en el poder i desbordar l'adversari. Anem descobrint poc a poc que existeixen diferent sistemes de participació quan resulta que a l'Estat espanyol no som capaços de introduir-ne de nous que facilitin la proximitat del polític al votant. Massa prudència mostren tots els partits amb representació parlamentària per admetre el canvi necessari per començar a caminar cap un nou model més representatiu i més participatiu com exigeix el Tractat de l'Uniò Europea de 2004. Recrear la democràcia seria un bon resultat de les eleccions. Però no es parla més de que es treballarà l'economia i es reforçarà la seguretat de l'Estat que, gràcies als informatius i alguna declaració imprudent del Ministre de l'Interior ahir per televisió, descobrim és gracies a la Cia i el Mossad que auden a les forces d'ordre públic. Sabem que el Govern central conservador si guanya de nou les eleccions no dialogarà amb el Govern de Catalunya Catalunya. No s'oferiran canvis substancials per part dels grans partits espanyols. Seguirà la política repressiva contra les protestes sigui per aplicació de la llei mordassa sigui per aplicació del Codi penal amb lectures restrictives i possiblement interessades. La Fiscalia General del'Estat seguirà essent un instrument disciplinat de la política de l'Estat. Seguiran dient que, els que creiem en el dret de Catalunya a desenvolupar lliure i democràticament la seva personalitat nacional i esdevenir Estat, som gent intransigent que volem destruir el règim democràtic esoanyol. Quina falsetatdepensament amaguen aquestes paraules! No es pot parlar d'intransigència a l'hora de valorar qui demana diàleg i acords, reconeixement i acceptació del mandat democràtic rebut en eleccions lliures per programes electorals que han rebut la majoria de vots i escons en un Parlament. Negar el fet nacional real de Catalunya és un mal concepte de la democràcia creada el 1976 pels antics servidors de la dictadura dirigits pel llavors Secretario General del Movimiento Sr. Adolfo Suárez, que fou designat cap de govern pel propi rei quan es va decidir per l'evolució del règim franquista cap un sistema representatiu d'acord amb la declaració Universal de Drets Humans. No és per tant comprensible que 40 anys després de la moret del dictador encara es fonamenti la lluita pel poder de l'Estat en una lectura restrictiva de la Constitució de 1978 que reconeixia l'existència de nacionalitats històriques. O és que no ho era Catalunya i seguia essent una nació sotmesa als hereus de la dictadura aparentment liquidada el 1976? És que es va presentar la Constitució a referèndum engayant la gent? El frau no fa concepte ni model. Cal que els candidats espanyols s'expliquin davant els catalans i diguin el que és veritat i el que és mentida. Hem de saber, tenim dret a saber, exigim saber la veritat del per què la Constituciò és utilitzada com un corsé contra les ambicions i reclamacions democràtiques de Catalunya. Descobrirem 40 anys després de la mort del dictador que la filosofia, la política i la història de la llei i del dret són conceptes i realitats diferents segons qui disposa del poder? Descobrirem ara que la democràcia no s'allunya de la teoria de les paraules buides i polítiques ininteligibles per la ciutadania que espera amb paciència i fermesa la defensa dels seus drets humans i la redistribució de la riqueza amb mesures socialitzadores. Arribarà a ser possible practicar un concepte ampli de la política? Conseguirem tenir una Justícia neutral i independent amb Jutges i Magistrats sense carnet de partit? Conseguirem que el dret es superposi a la llei i el dret supranacional a la Constitució? Conseguirem que els Fiscals de l'Estat llegeixin les lleis i demanin actuacions amb criteris democràtics, realisme històric, socialment avançats, pensant en els valors europeus aliens a la Constitució i les lleis penals espanyoles de la tolerància, el respecte a les minories polítiques i socials, la diversitat ideològica i les llibertats de pensament, opinió i expressió?

el límit de l'harmonització

/ divendres, 11 de desembre del 2015 /
Separar-se dl dret és ésser ignorat, excloure's dela societat de l'imperi de la llei. Fins fa poc la democràcia volia ignorar l'existència dels límits del'harmonització política europea. L'harmonització són conceptes aliens i estranys pel dret espanyol, que no es van començar a integrar al dret espanyol fins l'arribada de la democràcia representativa. L'Estat espanyol ha viscut molts anys separat de la societat europea i ara intenta fer aquesta integració incomplint la normativa europea, posant-se al marge del dret europeu que el límita per la cessió progressiva de sobirania que va significar entrar a la Unió el 1986. L'harmonització exigeix com a primera mesura un ampli respecte i garantia de la llei a favor de la llibertat i dels drets dels ciutadans davant l'Estat. L'Estat no té cap preferència ni prevalència davant el ciutadà a l'hora de parlar de llibertats. El mateix pel que fa a la llibertat ideològica, la llibertat de consciència, la llibertat d'opinió i la llibertat d'expressió. El Jutgedel Jutgat Central d'Instrucció de l'Audiència Nacional Sr. José de la Mata ho acaba de recordar en una interlocutòria decretant l'arxiu de la denúncia presentada per la Fiscalía contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallés per suposades delictes de rebel·lió i sedició per incloure en un ple municipal una moció de suport a la resolució independentista del Parlament de Catalunya. El Jutge recorda que la Constitució no impedeix que l'exposiciò i defensa pública de qualsevol coincepció ideològica, fins i tot les que pretenguin per a una determinada col·lectivitat la condició decomunitat nacional. La resolució judicial aquesta vegada no ha agradat al Ministre de Justícia. Aquest Jutge s'els ha escapat no fent cas al que diu el Fiscal. Hora era ja de que els Jutges penals parin els peus a una Fiscalia de l'estat dedicada a moure expedients i procediments penals repressius de la llibertat i les veus democràtiques que són el veritable interès general a defensar. Hora seria ja de que la Fiscalia hagués de respondre i donar explicacions per aquesta actuació contrària als valors democràtics que representa i significa ser europeu. Hora és ja de que l'estat incorpori i garanteixi al cnjunt de ciutadans i a cada individu els drets aliens i estranys del'haronització política europea fins fa poc gairebé, excepte excepcions honorables, ignorats per el dret espanyol.

ser anacional com a nova forma corruptible?

/ dijous, 10 de desembre del 2015 /
A molts catalans els agradaria ser anacionals, com ho són la majoria dels alemanys sembla, però no poden esborrar aquest sentiment quan veuen com el nacionalisme espanyol s'uneix en un front anticatalà amb finalitats electoralistes. Són temps de mancances forçadesmentre l'estat no s'ajusta el pressupost. Som en els temps dels fets repressius d'un Estat degradat per la corrupció contra la llibertat d'expressió dels catalans com a gran argument per guanyar vots a la resta d'Espanya el proper 20D. I els espanyols ho veuen com un lamentable espectacle d'una polìtica que s'en va, com explicava ahir en Pablo Iglesias en ocasió de la seva conferència a Barcelona Tribuna oferint pactar allò en que hi hagi acords respectant el principi de solidaritat. Ara ens preguntem si es pot treballar fora del sistema de partits que és l'herència dels joves del 15 M, els de "no ens representen" i "volem democràcia". Ada Colau ho ha demostrat amb la seva Barcelona en comú. Ha resistit l'empenta de les forces polítiques tradionals i va guanyar les eleccions municipals fa pocs mesos. Ha pogut, governant en minoria, posar en marxa un Ajuntament diferent a Barcelona. Colau compleix. Aquesta alternativa ha possibilitat una política d'esquerres respectant els principis de la llibertat. TAmbé ha descobdesrt però Ada Colau que ls ingenuïtat de creure que es poden fer canvis substancials exigeix fer polìtica institucional i racionalitzar les fites amb l'objectiu de superar les desigualtats i fomentar la igualtat d'oportunitats. Cal descobrir que fer compatible polìtiques socials i els principis liberals no és fomentar el neocapitalisme salvatge, sinó fer menys Estat i més organització social. Iglesias pot fer possible trobar solució política pel conflicte català, sempre i quan no s'en serveixi per altres finalitats de dominació política de l'Estat ni es proposi crear un altra parany amb la seva oferta de referèndum pactat per fer fracassar les ansies de llibertat del poble català. El que queda clar és que els catalans no poden acceptar i menys acatar ser anacionals. L'únic element anacional segueix sent la corrupció que ha taxat descaradament els interessos del partit que governa el poder central de l'Estat i omlert de mentides l'acció política arreu. Aquest fet converteix en corruptible qualsevol element que es digui avui anacional per afavorir aquests interessos.

ni parlar de la monarquia, Constitució intocable

/ dilluns, 7 de desembre del 2015 /
Aquestes eleccions posen al desobert els grans silencis i la limitació conscient i predeterminada de la paraula política. Els partits no parlen de la Monarquia en la seva campanya. Sembla que la monarquia sigui un tema tabú o hagin pactat no parlar-ne. En canvi és un tema que no es pot defugir quan la monarquia s'ha pronunciat en el conflicte català. Ha quedat prou evident que no volen trobar solució política excepte impedir la independència de Catalunya com sigui. Hem sentit dir que estan disposats a reformar la Constitució. Els socialistes diuen ara que volen una Espanya federal però no concreten competències, si Catalunya podria tenir un Codi Penal propi, si Catalunya podria decidir i regular la política laboral, la immigració, la seva acció exterior. Catalunya és l'objectiu preferent de tots. Diuen repetidament que no entenen Espanya sense Catalunya. Però no ofereixen cap proposta ni solució a l'opinió pública catalana. Els partits d'àmbit estalal voldrien escoltar molts visques a Espanya, perquè ells ja els han dit tots abans de començar la campanya electoral. Ahir nit en el debat d'Antena3 La sexta, els quatre partits que es discuteixen el tall gros del Congreso de los Diputados, amb l'absència del candidat Mariano Rajoy, van ignorar una vegada més els partits nacionalistes democràtics de la perifèria. Catalans i Bascos no compten per ells, els han aïllat de la vida política espanyola davant l'opinió pública. Catalunya és un ghetto No s'adonen que uns pocs vots poden sere decisius per una o altra orientació en el futur parlamentari de l'Estat.El socialista Pedro Sanchez nega ara a Catalunya el dret a l'autodeterminaciò que defensava a l'Assemblea de Catalunya del 76. El no se sasp ben bé Rivera que es diu centrista vol suprimir el Senat i les diputacions provincials. No aclareix el futur però ensenya un tic centralista. No parla de diàleg. Parla de victòria i poder. Han volgut fer política televisiva prescindint de l'opinió pública catalana i del País Basc. No volen veure que la opinió pública és inestable, però no accepta el menys preu encara que sigui en nom d'una llei cada dia més discutible com és la Constitució de 1978. L'opinió pública catalana, amant de la llibertat, no accepta enrocaments sota eslogans, telegrames i despreci a la minoria nacional catalana i als demòcrates que pensen diferent dels partits d'àmbit estatal. Aquests partits que es disputen el poder central han demostrat una vegada més que ignoren Catalunya. Catalunya està per la independència i els partits d'àmbit estatal es creuen que poden seguir igual disposant del 50% dels impostos recaptats a Catalunya per gastar amb la despesa de l'estat i fer prèstecs a Catalunya a un interés raonable. Cap d'ells parla de diàleg amb Catalunya. Tots volen una Espanya unida amb submissió de Catalunya díscola. El PP ha dit a través de la seva represenrtant la Vicepresidenta Soraya Saenz de Santamaria que España és una sola nació i no hi caben dues ni tres. Però no veuen que España no és solsament Madrid. Repeteixen i repeteixen el que diuen constanment. Dels del PP diuen que són l'Espanya millor i la seguretat mentre que els demés l'Espanya incerta i sense experiència. No parlen, però excepte Pablo Iglesias, de la gent gran, de les pensions congelades que es rebaixen amb la pujada dels preus bàsics, l'IVA i els impostos indirectes, dels desnonats sense sostre, de la gent a l'atur sense subsidis ni pensions, de la pobresa energètica, dela diversitat cultural que noi es respecta. La corrupció l'han amagat fins que Iglesias l'ha tret al plató i ha demanat l'eliminaciò de les portes giratòries i el control dels partits pels Bancs creditors. Males cares quan Iglesias ha demanat reconèixerel dret a revocar el President i ha denunciat la dificultat dels ciutadans per votar a l'estranger, introduïnt el possible vot electrònic. No hi ha ni pot haver regeneració democràtica amb aquests partits sense democràcia interna real. Tot queda en paraules, algunes amb bona voluntat, altres com si recitessin un tema d'oposició. La política està per fer. L'opinió pública seguirà sorprenent-se cada vegada que li parlin de democràcia polítics que es neguen a dialogar i debatre amb els també polítics demòcrates que, seguint un mandat democràtic defensen el nacionalisme democràtic i pacífic de Catalunya i el dret de Catalunya a ser Catalunya. Ante 3 i a sexta han fet un mal favor a la causa espanyola ignorant la política catalana i l'opinió pública catalana que es vol capgirar amb el discurs del negacionisme i la dependència desde una televisió espanyola que desconeix el català com a llengua i cultura, esperit i iniciativa emprenedora, sentiment i ànima irrenunciablei inesborrable de la recuperació nacional catalana.

Constitució malmesa per la dreta

/ diumenge, 6 de desembre del 2015 /
L'Estat actual està concebut i concebeix el dret com un sistema jeràrquicament ordenat per normes de les que el cim i la principal és la Constitució. Les lleis es diferencien clarament de les exigències ètiques i morals a més dels fets socials. Aquest Estat assimila Estat de dret i concepte polític de llei, de manera que confon Estat de dret i llei. La llei esdevé l'expressió de la voluntat de poder monàrquic vestit amb la Constitució, disposat a barrar el pas a qualsevol temptativa de modificar el model i el sistema. L'Estat s'ha pronunciat pel positivisme jurídic i ignora en conseqüència tota reivindicació sicoal i les conviccions dels destinataris de les seves normes. D'aquesta manera el dret es degrada convertint-se en norma coactiva. La Justícia i la ètica són conceptes que tendeixen a deslegitimar el poder coactiu del positivisme jurídic. Aquest no aporta res a l'evolució del dret, ans al contrari es converteix en regressiu. La ètica i la justícia, fan referència a drets internacionals com norma bàsica suprema, per damunt de la constitució de torn, de manera que l'Estat intenta organitzar el poble d'acord amb els principis jurídics emesos pel poder central en lloc de demanar, escoltar, i acceptar la voluntat de la ciutadania per la via participativa. Aquesta manera de fer fa desaparèixer la sobirania del poble que queda en mans de l'Estat que és l'únic que pot violar el dret com diria CArl Schmitt. La legitimitat del poder s'enfronta així a la legitimitat democràtica comnvertint-se l'estat en el garant del dret, l'intèrpret de la Constitució. És l'estat d'aquedsta manera l'únic capacitat per decidir les situacions excepcionals i dona sentit a l'ordre jurídic en mèrit d'un dret d'autoconservació que es pot oposar al poder constituent i l'apropa als Estats autoritaris. L'Estat dirigit per la dreta, imposant la dominació dels interessos que representa el poder, no accepta que el sobirà amb capacitat de decidir sigui la ciutadania. Avui l'Estat vol seguir dirigint la voluntat del poble, atribuint-se la legitimitat funcional pel paper que representa en la garantia de la seguretat i la pau, la integritat territorial davant possibles agressions exteriors, a més de la legitimitat moral pel consentiment dels ciutadans que acepten la situació de dependència i obediència al poder més preocupats per el seu benestar que per l'exigència de sanejar la política i omplir de democràcia les decisions jurídiques i polítiques de l'Estat. La dominaciò de l'estat acaba per confondre decisió jurídica i decisió política, permetent la desviaciò del poder per servir interessos de tota mena. L'Estat que malmet els principis constitucionals tendeix a destruir el dret lliure del Jutge a decidir segons equitat i sentiments, doncs la justícia és també un procés intel·lectual i deixar d'invocar el dret a l'exercici de les llibertats públiques amb llei mordassa. La Constitució impoideix el realisme jurídic, que els jutges facin ús de la seva discrecionalitat i puguin assenyalar com a dret el que ells entenen és dret amb independència de les decisions polítiques de l'Estat. El gran problema polpìtic no resolt per la Constitució de 1978 segueix sent l'Estat que només vetlla i mira per la conservació de l'ordre creat per l'Estat durant els darrers dos segles, des de la divisió el 1835 d'Espanya en provincies, divisió i gestió que encara perdura sota la formula de l'estat de les autonomies. Avui 6 de Desembre que se celebra a Madrid el dia de la Constitució convé recordar que pot existir un nou Estat i un dret sense regles de llei jeràrquiques i sense lluites per la dominació, capaç de satisfer les necessitats de la població. És inconvenient i contradictori en en el món actual dialogant i preocupat pel futur de l'humanitat, un Estat que no admet pluralisme i només sap exigir fidelitats, unitat, lleialtat i disciplina al servei del poder. És inconvenient i contradictori amb la realitat un Estat que amaga als seus sùbdits les avantatges de la globalitat i la internalització de les cultures i el coneixement.

entre publireportatges i sense criteri periodístic

/ dissabte, 5 de desembre del 2015 /
El president Rajoy va a aperèixer dilluns en un programa d'entreteniment amb Bertin Osborne. Semblava molt arregladet i fins i tot el president va aparèixer amb una empanada que semblava força bona i va jugar al futbolin defensant el Barça, dient que el seu equip és el reial Madrid mentre parlava de diàleg. Però no parla amb el president de la Generalitat. Tampoc vol tenir-hi tractes amb ell el cap de llista del PP a Barcelona Sr. Fernandez Diaz, menyspreant-lo en un programa de la TV 8, que aquests dies exerceix de candidat a Barcelona en lloc de Ministre de l'Interior. No crec que aquesta sigui la millor manera de conduir la polìtica. El despreci és el contrari del diàleg i la tolerància que recomana qualsevol tractadista de la demoràcia El president Rajoy a Àvila, fent-se fotografies al costat de l'estatua del president Adolfo Suarez va tornar a parlar de diàleg. La pregunta que ens fem els catalans és amb qui, doncs segueix sense voler parlar amb els seus homòlegs polítics de Catalunya. Només s'entèn amb els que li han signat el pacte per defensar la unitat d'Espanya, o sigui els partits vells i nous que s'enroquen en la Constitució i no aclareixen que en faran si arriven al poder. De nou la Junta Electoral ha fet modificar per blocs electorals, segons escons de que disposaven els que ja hi eren, el pla dels informatius de la televisió pública catalana, a la que ha deixat sense criteri periodístic. La televisió més que un mitjà per informar els ciutadans sembla una eina de propaganda del partit en el poder. Gaudeixen de més temps que ningú en els informatius. El Sr. Rajoy no van a debats, però el president Rajoy pot anar a jugar al dominó amb pensionistes i l'únic debat acordat entre caps de llista el faran dilluns de la setmana vinent a les 23,45 hores, precisament quan els treballadors que l'endemà es llevan força aviat ja seran al llit. És una manera de que els errors no els conegui gaire gent més enllà dels que disposen de temps, autònoms, empresaris, jubilats i funcionaris que poden arribar tard a la feina i no els emanaran explicacions. Tota la campanya és un teatre ben estudiat. El vot es veu segur. La gent ja ha decidit no afavorir el PP amb la majoria absoluta de nou. Catalunya segueix essent el gran tema per afermar-se a Espanya. La campanya de les generals d'enguany destroça la llibertat d'informació. Tot està estudiat i milimetrat. Paraules i frases per fer titulars. LA gent seguirà sense conèixer la majoria dels candidats a diputats doncs només veuen parlar i surten per la tele els capdavanters, com sempre. Res no ha canviat i res no canviarà si els candidats no surten al carrer a defensar el seu escò. CAl acabar amb la política de les llistes tancades i fetes pels estats majors dels partits. Tot torna a consistir que qui ja és el poder sap el que es fa i el que vol arribar-hi no té experiència, posició molt conservadora i poc oberta a admetre que el poble pot decidir canviar de governants. Aquesta supèrbia millor tractar-la amb un vot de càstig com a protesta per la política antilaboral i repressiva que segueixen. Millor votar que no xiular els que governen, menys risc judicial tal com van les coses. Millor pensar-se bé a qui votar.

Pressa judicial, nou error polític

/ dimecres, 2 de desembre del 2015 /
El Tribunal Constitucional ha fallat contra la declaració política del Parlament de Catalunya i l'ha anul·lat declarant que és inconstitucional. Ha donat de nou la raó al Govern Central que enriqueix d'aquesta manera la seva vanaglòria. Ara es podran vantar els del PP a tots els mitings que celebrin de la seva sòlida defensa de la unitat espanyola derrotant judicialment els catalans. Catalunya és tema principal en els actes electorals de la dreta espanyola per guanyar vots. Catalunya segueix essent l'enemic que necessita el govern del Partit Popular. Li cal osar Espanya contra Catalunya, tornar a parlar de boicot. Era d'esperar aquesta resolució en contra com també l'actuació irresponsable de la CUP oposant-se a investir President de la Generalitat el candidat Artur Mas. Amb el fet d'anul·lar l'inici del procés d'independència aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 9 de novembre sembla s'hagi volgut portar el Govern de la Generalitat cap un carreró sense sortida per què s'atreveixin a proclamar unilateralment l'independència de Catalunya, ruptura i desconnexió umilateral i amb les pitjors relacions possibles per justificar el negacionisme de l'Estat. És precisament el que volen a Madrid per fer ells la ruptura total amb la Generalitat i parlar rapidament de cop d'Estat. Com diu Omnium Cultural cal a Catalunya en aquests moments més democràcia, democràcia més participativa, unitat social i cohesió nacional, no deixar-se portar per les provocacions de l'Estat, no fer més propostes estrambòtiques. De cap de les maneres el president en funcions ha d'acceptar negociar poder amb cap minooria i menys al propi palau de la institució que representa. La dignitat de la generalitat ha de passar per damunt de qualsevol temptativa de forçar la situació polìtica i organitzar derives autoritàries en nom de l'assemblearisme en l'ordre socioeconòmic. Caldran ara noves eleccions i nova composició del Parlament de Catalunya, que voldriem més polític, més plural i democràtic, amb les formes de representaciò que la ciutadania lliurament estableixi mitjançant el sufragi universal, secret, lliure i directe. En el futur repensin totsla necessitat de convocar un referèndum unilateral d'acord amb el Dret de les Nacions Unides. Aquesta és la via correcta vista l'actitud obstructiva i antidemocràtica de l'estat espanyol.

Dia internacional per l'abolicionisme

/ dimarts, 1 de desembre del 2015 /
El 2 de Desembre de 1949 es va celebrar a la seu de l'UNESCO a Paris un Conveni per la repressió de la trata de persones. Aquest 2 de Desembre fou declarat dia internacional per l'abolició de l'esclavitud. L'esclavitut perdura en la humanitat, desde situacions d'esclavatge de les persones de totes les edats amb treball forçat en el sentit més clàssic fins l'actual d'abús en la feina, tràfic infantil i ús com explotació de persones en la anomenada trata de blanques i les migracions. Espanya va abolir l'esclavitud el 1880, tot i que encara va continuar existint fins 1886. Foren els britànics els que amb la 'Slavery abolition act' de 1833 van posar punt i final a l'esclavitud a l'Imperi Britànic. Primer van decidir prohibir el comerç d'esclaus el 1807. En un Tractat entre L'Imperi Britànic i Espanya del 1817 Espanya es va comprometre a suprimir el comerç d'esclaus cap el 1820, la qual cosa no es va complir. A la història de la Royal Navy es parla de la captura a les costes d'Àfrica de més de 1.600 vaixells carregats d'esclaus i l'alliberament de més de 150.000 africans que eren transportats en els dits baixells. Es tractava d'una nova forma de pirateria amb humans com a mercaderia. Cuba i Puerto Rico que foren les darreres colònies espanyoles a Amèrica, tot i que a la metropoli eren considerades les Espanyes com també les Filipines, van arribar a amenaçar en demanar l'annexió als Estats Units, encara esclavistes. La reina Isabel II va topar amb la revolució de 1868, segons expliquen els historiadors mentre que el 1870 es va imposar la llei Moret que concedia la llibertat als esclaus majors de 60 anys que haguessin ajudat a reprimir les sublevacions a Puerto Rico i Cuba. Els esclaus foren utilitzats com traidors i confidents obligats. L'abolició de l'esclavitud a Puerto Rico fou proclamada finalment el 22 de març de 1873, però no a Cuba on va continuar el tràfec i comerç ja declarat il·legal d'éssers humans. acabant de fet amb els aixecaments a Cuba des de el 1873 fins la signatura per Espanya i USA del Tractat de Pau entre Espanya i USA, de Paris, de 1898, de manera que els Etats Units van ocupar Cuba, Puerto Rico i Filipinas desintegrant el que quedava de l'Imperi espanyol considerat tradicionalment Las Españas per la Monarquia espanyola. L'esclavatge continua, però en la moderna societat industrial, en l'extracció de matèries primes en mines obertes i soterrades, en la formació de milicies i servidors de l'estat islàmic, en la degradació de les persones per la inestabilitat econòmica i les guerres locals. La esclavitud afecta principalment als grupos vulnerables i aquesta situació es pot equiparar al treball contemporani en indústries i serveis amb salaris inferiors al mínim, condicions i horaris abusius, el tracte despòtic als treballadors. Cal seguir treballant per eradicar l'esclavatge que converteix la humanitat en un factor depredador i antihumà.L'afirmació de la dignitat de la persona és una exigència del dret natural de les persones a viure en llibertat.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger