la cultura del vot viu el seu dèficit

Avui és dia d'eleccions generals a l'Estat espanyol. Ens hem trobat a Barcelona propaganda electoral penjada a darrera hora davant les portes de col·legis electorals i algú ha demanat que fos retirada. També ens hem trobat amb molta gent que venia a votar buscant paperetes del seu partit que no hi era per què no es presentava a Barcelona, com és el cas de Vox. Algú demanava per Izquierda Unida i li hem hagut de dir qaue anava en coalició amb altres. El més curiós era que hi havia gent que no entenia que s'havian de marcar els noms dels possibles senadors i no podien marcar els noms dela seva preferència dels que eren a la llista dels partits. No entenien que unes llistes són tancades i les altres obertes. Els partits han seguit protegint el blindatge del poder intern. Hi havia gent que un cop triada la llista pel Congrés dels Diputats marxava cap la taula de votació oblidant la papereta del Senat. Altres no volien votar ningú pel Senat i preguntaven com es feia per votar en blanc. Els apoderats dels diferent partits anaven donant explicacions i aclariments del que és el vot en blanc i el vot nul, amb paciència per tal de que la gent sabés com s'han de fer les coses.Algú comentava què hi feia tanta gent a les paperetes. Aquesta situació ha posat de relleu la incultura del vot, el desconeixement de les coses, la ineficiència de la campanya electoral. També quan t'arriba una senyora gran, de les que dona la impressió que no llegueix els diaris dient en veu alta que no sap a qui votar i al final, després d'una estona mirant totes les paperetes, acaba per dir que vol votar als que són al poder i demana quina és la papereta. Veurem els resultats quan obrim els sobres depositats a les urnes. Sabrem quans estan buits, quans mal omplerts, i per tant nuls, doncs hi havia qui volia posar la papereta del Congreso de los Diputados a la del Senado. Mancava als col.legis electorals un o una guia pel votant. S'hauria de prendre nota de la situació curiosa que s'ha produït, deixant apart les personeses amb alzheimer que venien a votar conduïdes per qui marcava les caselles per elles a la papereta dels candidats a Senadors i ficava la papereta dins del sobre que la senyora o senyor amb aparent discapacitat intel·lectual.La senyora feta aquesta peració era conduïda i acompanyada pel seu "portador" cap la taula a depositar a la urna, carnet d'identitat a la mà. Si el vot és individual i secret, és inadmissible que un decideixi el vot que ha de donar l'altre, encara que sigui dependent. He trobat a faltar Notaris per aixecar actes dels vots induïts d'aquesta manera que trobo immoral més que poc elegant. Moltes taules veurien vots anul·lats si s'apliqués la llei. També trobo inadmissible les declaracions als mitjans dels candidats capdevanters al moment d'anar a votar dient per què voten i demanant a la gent que voti pel que ells prediquen. Unes el·leccions fetes d-aquesta manera no són eleccions lliures. El dèficit de la cultura del vot podem concloure és ben patent a la nostra societat. Aquest dèficit posa en dubte la campanya electoral de tots. Els eslogans i telegrames no són educatius. Quinze dies després de fer campanya els candidats visibles, la gent encara no sap que, qui i com votar. Cal una reforma electoral. Però també un programa cultural del vot. Cal saber com votar per decidir cadascú qui vota sense interferències de cap mena. També la consciència i la moral hauria de dir a molts que no aprofitin els parents malalts i sense capacitat de decisió per què votin allò que convé al que els porta a votar. Els presidents de mesa haurien de ser alliçonats sobre les precaucions a prendre en aquests casos en que el vot es veu clarament induït.