Resistència activa contra falsa reconciliació i concòrdia

Els candidats que aspiren a seguir governant segueixen negant-nos, amb un toc electoralista de cara al votant no català, tots els drets al desenvolupament d'una Catalunya sense l'actual dependència de l'Estat espanyol, mentre parlen de seny. La solució que han trobat és promoure l'enfrontament de comunitats per la llengua i comngra les aspiracions independentistes.Han intentat fracturar la societat catalana, generar violència entre catalans i no se n'han sortit. Catalunya no es baralla i seguim treballant, creant llocs de treball i millorant l'economia. Els altres aspirants a fer-se amb el poder del'Estat, aspirants de dreta i esquerra parlen ern aquesta campanya, excepte Ciutadans que semblen més durs que els altres en el tema català, d'entesa, diàleg i acords a pactar que no veiem. Els debats són exposicions individuals moltes d'elles contradictòries amb la realitat i les possibilitats econòmiques de la ciutadania i les empreses. Ni amb manuals de gestió tècnica poden resoldre cap dels candidats la provada ineficàcia de l'administració de l'Estat, controlada políticament com una secta que és cada dia més visible. No aclareixen com construir la propera legislatura. No diuen ben bé el que faran tots els que volen governar l'Estat. Presenten un horitzó difús i inconcret que no poden definir. Uns matenir el que han legislat. Els altres derogar les 244 lleis dels que ja hi són. Segueixen sense voler comprometre's amb els drets humans i garantir les llibertats que permeten el funcionament de les democràcies europees. Honestedat i austeritat, informació clara, transparència en la gestió, consultes a la ciutadania, obrir a debat els grans assumptes, són punts que no es comenten als actes electorals. Uns diuen que volen fer encara més lleis i els altres que no tenen que comprometre's amb res de l'estat que volem deixar. Per què doncs voler anar a un lloc on es fan lleis si em de permetre amb la nostra abstenció i no fer res que s'aprovin normes que encara ens poden limitar més la sobirania de Catalunya inexistent i negada com nació viva d'acord amb la interpretació de la llei espanyola. Mentre no arribem a ser reconeguts com a nació i poder construir democràticament un estat independent, hem de fer resistència activa, que vol dir intervenir en els debats i en les comissions del Congreso de los Diputados, criticar i respondre dialecticament totes les ofenses legals i polítiques que rebrem contra Catalunya i els seus dirigents polítics electes, defensar postulats i valors democràtics amenaçats per el conservadurisme dels grans partits espanyols que han presentat la millor disfressa parlant de reconciliació i concòrdia inexistents quan el que volen i no amaguen és tenir una Catalunya dependent de l'Estat per redistribuir fora de Catalunya part de la recaptació fiscal obtinguda a Catalunya que nodreix les arques de l'Estat. Els nostres futurs diputats i Senadors a Madrid han de denunciar aquesta política contrària als Pactes internacionals de drets civils i politics i a l'exigència de diversitat i tolerància que enalteix la Unió Europea.