cap un nou escenari?

/ dimecres, 31 de desembre de 2014 /
El breu missatge de deu minuts ha permès al President Mas demanar unitat als catalans parlant d'uns nous escenaris per vindre. Ha afegit el tema de la persecució judicial criminal de que és objecte. Però no ha aclarit res més, no ha anunciat eleccions, Tanquem doncs l'any amb els dubtes del que és farà.Les paraules del President Mas no han entusiasmat l'audiència, ans al contrari, ens han preocupat. La imatge que veiem era la d'un polític acorralat, una persona amb aire de cansanci. Sembla que intenti guanyar temps i no convoca eleccions. El nou escenari no serà precisament el que ens dibuixa el partit que disposa del govern a Catalunya. La irrupció de noves forces polítiques avui extraparlamentàries com la indefinida "Podemos" i el creixement de la parlamentària liberal i unionista "Ciutadans", més l'aparició de "Moviment d'Esquerres" sumant els socialdemòcrates de Nova Esquerra Catalana i els socialistes de Moviment Catalunya, permet anunciar una unitat impossible en el front electoral tenint en compte que ICV d'una banda i CUPS aliada amb Procés Constituent per un altra banda, aniran per lliure. La solució és com diu el President d'ERC Oriol Junqueres, convocar eleccions quan abans, unes eleccions constituents, amb decidida voluntat de que el poble esculli a l'hora de votar els diputats si vol les llistes que s'han pronunciat per declarar la independència i construir una Catalunya independent en relació del Regne d'Espanya, o les llistes dels diputats que no volen que Catalunya sigui un Estat independent i tot segueixi com fins ara sense donar a Catalunya la oportunitat de celebrar un referèndum per decidir el seu futur polític. El nou escenari es presenta amb veritables dificultats per posar-hi l'obra a interpretar, el decorat, i triar els actors. També s'ha de valorar l'audiència i l'interès del públic.Un dels problemes més importants és considerar si el públic, és a dir el poble, gaudirà d'una democràcia participativa o es quedarà en una democràcia representativa que és el que tenim ara i es considera com una democràcia consolidada. Cal que el poble no es cansi i s'apunti a l'abstenció com a forma consolidada de protestar contra el mal govern. En el nou escenari l'abstenció i posar-se d'esquena és una actitud errònia. La unitat ha de ser en la participació política activa i la defensa de la llibertat i la justícia social a travers els partits polítics. La unitat política en forma d'hivernació dels partits en lloc de plantejar un govern de concentració després d'unes eleccions, per construir unitariament les institucions del nou Estat és un error de plantejament que no pot considerar-se en l'actual escenari de la política catalana. Intentar desgastar l'esquerra catalanista amb la política d'anar passant a l'espera del miracle és un altra error vestit en nom de la unitat inexistent ni a dreta ni a esquerra. No, vulguin convertir la unitat en l'abraç de l'os. L'únic escenari viable són unes eleccions amb els partits amb nom i cognom.

una sobirana abraçada

/ dimarts, 30 de desembre de 2014 /
Bon Nadal y Any Nou és un desig amb segona lectura. La gent catalanista es passa missatges de suport i confraternitat. Acabo de rebre una felicitació de Nadal d'un bon amic que em desitja que el 2015 representi un gran salt endavant per l'assoliment dels nostres somnis, un País sobirà, més just i més democràtic, amb una gran i "sobirana" abraçada. Una altra bona amiga em recomana no parlar més d'independència de Catalunya de l'Estat Espanyol, sinó que hem de reclamar la independència en relació de l'Estat Espanyol. Cal no fer mai més ús de la definició gramatical de la preposició "de" que té un sentit possessiu. I té raó, no volem sentir-nos posseïts per l'Estat Espanyol, ja estem prou embolicats amb els acords del Sr. Montoro i la Generalitat que asseguren la no necessitat de retallar ens públics a Catalunya per l'exercici 2015. Ara cal que els responsables de l'acció política dels dos grans partits catalans s'inspirin d'aquests missatges i es convoquin eleccions al Parlament de Catalunya. Que a aquestes eleccions es pugui presentar qui ho tingui per convenient, doncs seran constituents, i per molt que es queixin els partidaris de l'unionisme contraris a la independència de Catalunya, aquestes eleccions seran plebiscitàries si el poble ho decideix.

porros, alls i sebes

/ dilluns, 29 de desembre de 2014 /
L'estil de vida catalana no es pot definir amb un pagès gras tocat amb una barretina ni amb una mostra de castellers esperant el moment del porró de vi i la butifarrada, convivint amb la indiferència de la cultura de molta gent procedent de països d'amèrica llatina o del magreb. Catalunya, com diria el mestre Isidre Molas, és un sol poble que no es pot dividir per raons de classe, llengua ni origen de les persones. Els catalans tenim també el dret a ser diferents. Fer el nostre estil propi de vida, cohesionar la diversitat avui dispersa al territori, exigeix una regularització política amb intervenció de la ciutadania, que vol dir amb responsabilitat. Si és necessari que els estudiants de tots els graus coneguin el territori, les formes de vida i de treball, les activitats agrícoles i ramaderes, les activitats no intel·lectuals, la biodiversitat, que aportin el seu criteri en la selecció i avaluació de l'ensenyament, la formació indispensable per la organització del futur polìtic d'un poble que creu en la democràcia com a forma de vida. L'estil de vida catalana no es troba en la forma de fer i ser dels senyors amos de les indústries o dels negocis que donen diners, especulin o no, sino que es troba en l'esperit de treball, de construir, de fer pinya, en la constància, en el manteniment de la paraula donada, en el respecte a la llei civil, en la generositat i crèdit per qui necessita ajut i cooperació per sortir de la pobresa o per aixecar-se d'una caiguda empresarial. Cal que el jovent es comprometi en la lluita per ajudar els infants de famílies sense recursos i en risc d'exclusió social. Cal trobar un estil de vida adient per una Catalunya nova, l'eliminació de les diferències socials, l'assignació de la riquesa a la construcció d'un país nou, la dedicació de la intel·ligència a trobar i formar les vies de progrés.

enaltiment de la misèria

/ dissabte, 27 de desembre de 2014 /
El Consell de Ministres d'ahir divendres ha acordat apujar el salari mínim a 648,6 euros mensuals i les pensions un 0,25%, o sia altres 2 euros mensuals de mitjana per pensionista. Prou s'en ha parlat del que signifiquen aquests ingressos per molta gent com per ara posar-se a celebrar-ho dient a més que l'economia es recupera. El President vol l'estabilitat dels dos grans partits espanyols en el moment que veu la irrupció de les notes discordants, Podemos i els partits nacionalistes catalans. Fia la recuperació a l'alternància. No amaga que el discurs del Rei de dimecres nit fou redactat per l'equip de Presidència. Han fet del Rei un presoner de la paraula i del poble uns adictes a la misèria vergonyant i a les notícies de la jet. Ara ens assebentem pel diari El Mundo d'avui que els joves de les famílies Botin i Morenés estan decidits a celebrar una festa de fi d'any a Gstaad, localitat dels alps suissos on només s'hi passegen els rics i corren rius de Dom Perignon. No sabem si preguntaran al jovent que anirà a la festa d'on han tret els diners per gastar durant aquestes festes i quines targetes de crèdit fan servir. De totes les maneres dificilment es trobarà aquest jovent fill de pares rics amb gent que només guanyi 648,67 euros mensuals que estan pewr sota del lindar de la pobresa de 2013. Les revistes del cor i els diaris sensacionalistes ens haurien de donar més notícies d'aquestes celebracions dels rics espanyols per ajudar els pobres a somniar amb un futur millor, sense enveges, amb la conformitat del penitent permanent o animant la movilització per substituir la casta governant per un govern del poble al servei del poble. L'enaltiment de la misèria malauradament, seguint els fets reals, ambn les imposicions de la poca feina que hi ha, és el discurs que la gent millor ha entès. Cal ser pobres per què uns quans visquin millor i protagonitzin ONG's i obres socials. Cobrar un salari encara que sigui miserable vol dir que l'economia esapanyola va be, els rics són més rics i els pobres segueixen igual de pobres, encara que són uns quans més, comparats amb les estadístiques de l'any passat. El canvi és cada dia més necessari per regenerar la moral de la societat. Cal canviar de discurs i fer el de l'enaltiment del progrés social. No és moral que els Governs i la societat trobin correcte i permetin que el problema social i la cooperació internacional l'hagin de resoldre Càritas, les parròquies, la caritat, els minvats Ajuntaments i l'obra social d'alguna Caixa d'Estalvis ara convertida en Banc.

ancorats al port del passat

/ dijous, 25 de desembre de 2014 /
Un Rei que es diu monarquia moderna ens diu que som una democràcia consolidada. Ho diu des de palau i amb una bandera espanyola al costat. No ha vist el que passa al carrer menys encara que els indignats ja son majoria al menys en les enquestes. Parla d'alternancia en el poder referint-se sense dir-ho als socialistes del PSOE i als populars del PP, i no veu que hi han altres forces polítiques a l'Estat que reclamen el seu lloc. No es clar el que entén per democràcia. No som una democràcia consolidada. No aclareix que entén per democràcia. Només es refereix a la constitució de 1978 que considera la guia de tot el sistema. No parla de participació ni de transparència en la gestió. Ataca la corrupció i l'atur de paraula tot defensant un hipotètic estat del benestar que avui és inexistent al Regne d'Espanya. Sembla que vagi de bona fe. Però no es pronuncia políticament. Semble que el seu discurs adhereix els plantejaments del govern central. Trobem frases buides en el discurs, desconeixement real del fet nacional català en la redacció. Nega com ha fet el Govern del PP i el Tribunal Constitucional l'existència d'una nació catalana mil·lenària que si coneix la història i es anterior a la mateixa Castella, i parla d'una Catalunya indefinida a l'Espanya actual recordant l'existència de diferències, demanant una estabilitat que tampoc existeix amb els atacts que reb Catalunya des de Espanya en les seves representacions institucionals, llengua, economia, cultura, societat. No marca un autèntic camí per la regeneració i es perd en la complexitat dels temps. Un discurs escenificant la continuïtat propera al continuísme del sistema i la creença oficial i de conveniència en l'esperit constitucional de 1978, i la falsa creença en una unitat històrica i política que ningú no va proclamar a Catalunya, ans al contrari del que ara diu aquest rei jove voliem i creiem en el reconeixement de Catalunya com a nació. Catalunya ha sigut la gran traïda per la Constitució de 1978 impulsada per una comissió a més amb participació catalana de dretes i d'esquerres. Per els catalans la Constitució de 1978 fou un frau històric si ara ens diuen que la menció de nacionalitat històrica no es va incloure a la Constitució referida a Catalunya, si ara a més ens diuen que no tenim dret, cap dret a decidir el nostre futur polític davant la negativa del Govern espanyol i del Tribunal Constitucional a reconèixer el fet nacional català i a fer a Catalunya un referèndum d'autodeterminació. Vist el començament d'un discurs ancorat en el port del passat, aquesta monarquia es converteix en inservible per Catalunya a la que es veu considera un territori incorporat constitucionalment com una part més del seu regne. Nega ara els drets polítics de la minoria catalana. Si el poble català que va votar si a la Constitució es va deixar enganyar el 1978 és una qüestió que ni pensa tocar. Ara cal interpretar el que convé al sistema que dona suport a la monarquia espanyola, no el que diuen el sentit de la democràcia moderna i les resolucions de les Nacions Unides sobre el dret d'autodeterminació dels pobles. Catalunya és per aquest rei jove un territori més que no pot decidir res per si mateix. Tant sols les competències administratives que diu la Constitució de 1978 i prou. La polpìtica queda per els grans partits d'Estat. Les minories nacionals no reconegudes com a tals són de caràcter decoratiu i no compten en la política espanyola. L'escenari queda ben dibuixat i no cal fer-se il·lusions amb una monarquia que demostra no tenir cap sentiment democràtic ni liberal envers Catalunya. No honorarà mai el President Macià, ni farà res per l'anul·lació de la condemna a mort del President LLuís Companys. Volen ignorar la història es creu o vol fer-nos creure que la nostra història comença el 1978. Ni els catalans afusellats fins els anys 50 per haver defensat la II República, ni els milers d'exiliats i represaliats a l'interior li diuen res. Millor ignorar-ho. Aquesta monarquia jove es vol construir reinventant la història a la seva conveniència. Cap gest, cap detall, Tot i tenint l'oportunitat aquesta monarquia jove no obra cap porta al diàleg ni a l'entesa democràtica per construir un futur per a tots dins del marc europeu.

és legal l'Estat?

/ dilluns, 22 de desembre de 2014 /
Ens costa fer-nos aquesta pregunta perquè estem, acostumats a veure l'Estat arreu. Hem nascuit amb unj Estat dionant instruccions i ordres del que s'ha de fer en tot. Ha sigut pert a tots un fenòmen integrador. A més l'Estat ha permés el funcionament de la Constitució. Estat i Constitució no han sigut elements discordants. L'Estat és ordre, ordre normatiu. Però quan es troba en procés de desintegració deixa de ser un ésser real, deixa de ser útil, deixa de ser un ordre ideal si seguim l'estudi de Hans Kelsen sobre "l'estat com integrador". Per poder trobar solucions cal separar l'ordre constitucional del dret. La Constitució enferma el dret quan la Constitució es converteix en font tancada. Però quan la Constitució se subordina a altres principis rectors supranacionals, la legislació pot arribar a ser un cos estrany a la Constitució. Noves formes d'integració jurídica apareixen en les formes de vida comunitària europea que poden impedir la desintegració de l'Estat fallit impedint la contradicció llei/Estat amb la aparició de nous àmbits, reintroduïnt l'administració al nou Estat. Cal impedir l'aparició de més dret inautèntic darrera la llei feta per l'administració de l'Estat. No hi ha doncs veritable vida jurídica si la llei no està presidida pel valor de la justícia a la que s'ha de sotmetre l'Estat. S'ha de fer aixís que la idea de justícia que és la ideologia del dret, sigui la ideologia de l'Estat i la seva administració. L'Estat s'ha de retrobar en l'assistència i el benestar de la ciutadania, fent més ample al idea de justícia que passa a ser distributiva en lloc de limitar-se a fer el paper d'Estat policia. L'Estat es pot trobar amb que tant la legislació com la jurisprudència en un estat social siguin fetes al marge de l'Estat, i que la integració social s'hagi de fer obrint les portes de l'administració al control ciutadà de la gestió pública, permetent la participació política sense enganys, donant contingut material de la democràcia. Hi haurà d'aquesta manera contingut integrador si la nova democràcia és viscuda i desenvolupada pel mateix ciutadà que gaudeix de les seves realitats, fer un dret autèntic, un Estat legal, una Constitució que no limiti la llei portadora dels valors de la justícia ni es contradigui amb la llei suopranacional.

com cadells, il·lusions trencades

/ diumenge, 21 de desembre de 2014 /
Aquest matí el discurs de Pablo Iglesias no ens ha deixat bocabadats. Esperavemque diguès exactament el que ha dit. Dret a decidir, si. Però no a la independència de Catalunya. A Madrid avui els dirigents del PP i del PSOE dormiran tranquils. Pablo Iglesias no s'ha desmarcat de la doctrina oficial. El Rei Felip VI podrà fer el seu discurs repetint l'estrofa de la importància de la unitat d'Espanya. Els tres grans pàrtits espanyols ja s'han pronunciat respecte de la qüestió catalana. Tots coincideixen en que Catalunya no té dret a la seva independència de l'estat espanyol. Tampoc estan disposats a millorar l'autogovern de Catalunya. Això vol dir que els catalans ens hem d'espabilar i no fiar en els partits espanyols. JA només manca que caigui a Catalunya el premi major de la loteria nacional. La festa de la unitat seria indescriptible com també les envejes mal dissimulades per què Catalunya s'haguès emportat els diners del premi. Ara els convé crear un clima de concòrdia col·lectiva i que tot va bé com amb l'anunci de Freixenet que els ha donat la lliçó del que s'ha d'impulsar en la comunicació. Nadal és el millor moment. I Pot ser algú animat per l'esperit nadalenc deixarà en llibertat els joves anarquistes detinguts. No és moment de crear més malentesos ni donar més motius a la indignació del jovent sense feina ni futur. Les festes de Nadal han de ser vir també per la reflexió d'uns i altres. Els que no volen parlar que parlin. I els que no volen convocar eleccions que es decideixin a demanar a la ciutadania que digui la seva. El país català necessita més llibertat, més democràcia, més justícia social i més comprensió i tolerància. Això tampoc ho ha entés en Pablo Iglesias. El catalanisme d'esquerres acaba de guanyar el pols a Podemos a Catalunya. Les eleccions diran aviat qui té raó. L'espanyolisme avui no és la divisa de res a Catalunya, més aviat l'espanyolisme a Catalunya és la divisa del no res.

el pa dels angels

/ dissabte, 20 de desembre de 2014 /
M'ha sonat a pa dels angels que em diguin les enquestes que Podemos avança posicions entre el futur electorat també a Catalunya. Em maravella a més la preocupació per l'aparició d'un nou moviment catalanista d'esquerres renovador i partidari de les llistes obertes que vol més sobiranisme, més democràcia, més justícia social davant els pactes de supervivencia amb la dreta governant a l'hora d'aprovar pressuposts municipals. La revolució democràtica que hi pot haver aviat per què una nova formació o coalició de formacions de nous grups polítics d'esquerra substitueixi l'actual nucli dirigent per via electoral, seria la millor demostració de que la democràcia és viva. Juan-José López Burniol ho escriu avui a La Vanguardia en un article que titula "La revolució democràtica". Parla de la possibilitat de que arribi una nova escala de prioritats molt diferent a la que ha estat vigent de forma compartida fins hores d'ara. L'atur, la denominada llei mordassa, els desnonaments imparables, el malestar de la justícia per les declaracions del Ministre d'Interior, la transpàrència que no acaba d'arribar, l'esforç per donar imatge amable a la monarquia, la desigualtat que permet percebre la realitat de la injustícia, l'aparició de yihaidistes voluntaris sortits de casa nostra, pressupostos per mantenir la despesa d'una administració central que no es vol cedir als territoris que demanen més autogovern, serveis públics que per retard en el seu funcionament burocratitzat obliguen a cercar solucions en la via privada, malalties que requereixen disposar de bons estalvis per adquirir les medicines guaridores. La manifestació d'avui demanant a més la llibertat dels anarquistes empresonats ha concentrat gent jove, la que ja no perd el temps a l'església que queda per la gent gran. És veritat que l'anarquisme no és terrorisme, sino desig de llibertat i de participació popular, expressió dels indignats, dels qui paguen els costos de la crisi, dels qui no volen la caiguda de les classes mitjanes i l'augment obscé de la desigualtat, com diu en López Burniol. L'anarquisme és lluitar contra un Estat incompetent que permet el poder dels rics i impedeix tot canvi per recuperar la millora social perduda amb els drets adquirits negats per l'empresariat que troba bona cosas un salari mínim antifamiliar. Amb tot el que passa, però, el pa dels angels és encara una utopia inabastable.

Honorables dimissions com exemple

/ divendres, 19 de desembre de 2014 /
El Fiscal General de l'Estat ha dimitit amb honorabilitat, amb señorio com dirien a Madrid. La raó oficial no encaixa amb les interpretacions i comentaris polítics que llegim a la premsa. El Fiscal manten el silenci davant tot el que es diu. No parlarà a ben segur. És un professional i buscarà refugi en l'exercici de la seva professió de Fiscal. De fet la seva dimissió ha posat en entredit les institucions oficials una vegada més. Li ha tocat carregar contra la corrupció en el partit del govern, li ha tocat fer el paper de defensor de l'Estat en el tema del caso Nóos demanant conmtradictoriament el sobreseiment per la infanta Cristina. Li ha tocat començar el tema familia Pujol i la moguda querella contra el President de la Generalitat amb una objecció de consciència de la fiscalia catalana. Se li ha escapat la reorganització de la fiscalia per arribar als judicis contra el crim organitzat. Se li ha escapat el poder disposar les investigacions i instruccions de causes criminals que una llei no posada a tràmit li havia de conferir. La llei no ha facilitat la reforma de l'administració de Justícia que és la més sagrada de l'Estat democràtic Ha decidit defensar la seva independència com a Fiscal. Aquesta dimissió posa en entredit un sistema que no funciona i les intromissions del poder polític en la justícia. Aquesta honorable dimissió és un bon exemple de la independència que no interessa al govern conservador espanyol.

renovació política, candidats inclosos

/ dijous, 18 de desembre de 2014 /
La idea de la renovació política planeja amb el descrèdit dels polítics professionals que tenim. Anys i anys ocupant càrrecs sense obrir la porta a la renovació de cares ni a la formació e jovent amb consciència democràtica. És uyna v weritat que cada època requereix noves respostes com deien Willy Brandt i Joan Reventós. Es continua v alorant pertò la militància i l'obediència cega a la disciplina de partit.Renovar és una responsabilitat dels càrrecs i directius actuals dels partits. Les noves llistes electorals s'han de fer sense cops de colsa, sense segar l'herba als peus de ningú, sense sectarismes, no buscar la foto. Els candidats han de ser partidaris acèrrims de la llibertat, la igualtat i la tolerància. Han de ser capaços de deixar-se de individualismes, personalismes i culte a la personalitat i treballar en equip. Vivim en ple canvi social, en l'escala de valors, en l'ecologia, tecnològic. Ens juguem la supervivèncvia d'una civilització i continuem vivint sagnants guerres religioses que neguen per obscena la cultura occidental i volen destruir amb tota la violència l'ensenyament que no sigui del Al Corà. L'acció renovadora exigeix igualtat deia Reventós en el seu llibre sobre Renovació Socialista. Renovar la política exigeix liquidar les intrigues i conspiracions de grupets de poder dins dels partits i establir un clar nivell d'igualtat amb prima de la raó. Seguir amb la desigualtat les exclusions, les discriminacions de tot ordre en els partits, el dirigisme, portar a la gent a congressos on s'hi arriba amb tot decidit seria seguir amb la política actual, la que considerem vella política. La vella política ha de de desaparèixer junt amb els polítics que han negat el pa i la sal als polítics de pensament i de transparència. També deia Joan Reventós que cal renovar el concepte de militància dels partits. Vist des de fora la militància s'interpreta com un comportament mafiós i la disciplina interna com la pèrdua de llibertat que s'accepta per un decidit interès individual. Cal canviar la noció de militant, afiliat o adherit a un partit, cal modernitzar-la. Cal que sigui oberta i activa. Els afiliats no tenen cap superioritat moral sobre els altres ciutadans que no militen en cap partit. Ser militant o afiliat no dona cap dret, doncs és un acte lliure de generositat social i de compromís. El militant o afiliat grimpador acaba per tornar-se insensible als greus problemes socials, obrint pas a la supèrbia, el sectarisme i la crrence al dret a una recompensa. Els partits necessiten una ètica del comportament, progressista. Ha de quedar clar que un fi no justifica els mitjans aplicats i s'han de persegyuir les incoherències morals, que ningú s'aprofiti del patrimoni d'un partit.

violència i vandalisme és democràcia?

/ dimecres, 17 de desembre de 2014 /
El Ministre de l'Interior Sr. Fernandez Diaz acaba de publicar un article a La Vanguardia parlant de la protecció de la seguretat ciutadana. I això passa després que ahir ens trobessim amb un desplegament inusual de serveis policials al carrer Roger de LLúria, al carrer Còrsega davant la seu de CDC i enfrontaments amb manifestants i crema de contenidors a Gràcia. El Ministre aprofita per dir que el que la llei sanciona són les conductes violentes, i no imposen cap restricció al dret de manifestació. Senyala que el vandalisme urbà porta un cost durant 2014 de 47 milions d'euros, 800 ciutadans ferits i altres 600 ferits de les forces de seguretat. A més de la violència el Ministre es proposa atacar l'ús senyals de senyals de llum als pilots d'avions, la fabricació i possessió d'explosius, la violència a l'esport i el racisme. El Ministre proposa altres mesures de regulació de l'activitat policial que diu s'ajusten a les resolucions internacionals. L'article del Ministre no ho diu tot, doncs la seva virtualitat estarà en la forma d'aplicar aquesta llei els serveis de seguretat pública. El Ministre parla de procés garantista i sota control judicial. La violència és l'objectiu, segons diuen. Està per veure, però com s'aplicarà la llei mentre governi el PP. Aquesta nova llei no farà cap favor a la societat per acxbar amb el vandalisme i la violència que ha generat el sistema. El que ha passat amb les baralles entre els ultres de l'Atlètic de Madrid i el Depor n'és una bona mostra. LA violència és una demostració de rebuig al sistema que es considera corrupte i es fa responsable de la situació paupèrrima en la que viu molta gent. LA violència també és una forma de degeneració. En tot cas, vingui d'on vingui, la violència i el vandalisme no es correspon amb una societat culta, respectuosa, dialogant, tolerant i democràtica de veritat.

ètica sense murs ni paraigües

/ dimarts, 16 de desembre de 2014 /
Tornem a parlar de qualitat democràtica, de la particuipació ciutadana en les decisions, del dret de veto de la ciutadania. Deia unh amic d'esquerres aquesta trarda que la ciutadania ha de controlar tota constitució. Cada idea ha de significar el poder de la gent i no pot caure en mans de cap partit. Cal que a Catalunya ens preguntam ara mateix quina república volem, i que ho preguntem a la gent em deia un altra amic. Es ben clar que nno ens hem de deixar portar per l'inercia de les coses fetes. Ara estem en fase de diàleg permanent iniciant un possible procés participatiu de caràcter constituent. Els partits d'esquerres hem d'assumir el compromís de ser una eina social activa de la nació catalana per contribuir a construir una societat més justa, més lliure i més democràtica dins del marc de la Unió Europea. Seran necessaris partits que defensin la cultura de la pau, els Drets Humans, el progressisme, el pluralisme, la transparencia informativa de la gestió pública, implantar una democràcia real i una ètica de la vida pública que defineixi un nou règim amb els valors tradicionals del republicanisme i la socialdemocràcia. Els partits partidaris de la nova política hauran de lluitar contra tota corrupció, la degradació de territoris i el medi ambient. També hauran de defensar el laicisme com a forma de relació entre partits i institucions. La ètica permet enderrocar murs artificials, sectarismes, discriminacions, interessos creats, endogamia, nepotisme. La ètica també permet aixecar els paraigües i descobrir el que s'amaga sota. Els partitds han de reconèixer i valorar la vida plural, complexe i creativa que permet la forja d'un gran país, amb independència de la superficie geogràfica del territori. .

Forjar el destí de Catalunya

/ divendres, 12 de desembre de 2014 /
Forjar nosaltres mateixos el destí de Catalunya fou un dels missatges que ens va deixar Josep Pallach amb el seu llibre LA DEMOCRÀCIA PER FER QUÈ? publicat l'any 1975. Les llibertats polítiques no es poden excloure per cap règim a Europa. És inadmissible el menys preu per les formes democràtiques de govern. Certs adjectius aplicats a la democràcia com "popular" o "orgànica" impliquen normalment manca de confiança en la ciutadania, un cert autoritarisme i una situació de crisi en un sistema inadequat per a governar països industrials. LA nostra poblaci8ó avui augmenta gràcies a la immighració legal i la il·legal, estrangers que tenen distintes formes de viure i entendre la vida, amb creences i religions diferents de les tradicionals als nostres territoris. Ha aparegut una nova delinqüència i manteni8m una justícia obsoleta pels temps que vivim. Però descobrim tots que la democràcia no és un règim de facilitats ni de virtuts. Els sistemes es volen valorar per el continuisme en la pau i el creixement industrial que vol dir feina i diners, sense voler acceptar l'evolucionisme que Darwin va demostrar existeix. La democràcia, com diu Pallach en el seu llibre, es feta per mostrar regularment l'acord general d'àmplies coincidencies col·lectives per sobre de les discrepàncies, damunt del qual cal bastir la polìtica del país. Ara Catalunya, utilitzant la llibertat, ha de decidir si vol construir un Estat nou i forjar el seu destí sense intervenció de tercers o limitarse a demanar la reforma de la Constitució del regne d'Espanya. És l'esdevenidor el que està en joc per bastir noves formes de convivència i construir una nova societat més justa i més democràtica. Cap democràcia no és hostil a priori als reagrupaments polítics de distintes tendències d'un mateix corrent que també permeten modernitzar una part de l'opinió tant la conservadora com la progressista i preocupar-se en aquest cas de l'orientació d'un gran corrent de l'esquerra sobiranisme dispers encara avui a Catalunya per discussions tàctiques i matissos personalistes a més d'una bàsica i fonamental diferència identitària consistent en creure o no en el fet nacional català i el dret del poble que viu i treballa a Catalunya a decidir la construcció o no d'un nou Estat.

nosaltres som el somni

/ dijous, 11 de desembre de 2014 /
Nosaltres som el somni. Amb aquesta expressió el candidat Alfred Bosch,. professor universitari i polític en actiu ha presentat formalment la seva candidatura com alcaldable de Barcelona, avui a l'auditori del centre cívic de les cotxeres de Sans. Amb un auditori ple ha dit que vol proclamar la Barcelona republicana, la qual cosa vol dir una ciutat lliure de por, de fam, desnonaments, de gent que no arriba a final de mes, que no troba feina, de fracàs escolar. Ha dit també que vol la capital del benestar, de la justícia social, del talent, de la igualtat d'oportunitats, de la creació, de l'èxit. L'alcaldable vol millorar i transformar la ciutat. Es nega a residir en el pesimisme. Veu una ciutat amb una governança diferent, amb moltes consultes sobre tot i normalitzar la independència. És hereu de Barcelona decideix i vol que Barcelona segueixi decidint places, carrers, turisme. Proposa lluitar contra l'atur sense queixar-se de la manca de competències. La proposta concreta és crear l'agència d'ocupació i desenvolupament com a Nova York, potenciar la formació, professional i els oficis que s'estan perdent. Senyala que si hi ha feina hi ha benestar. Assegura que Barcelona com a capital de la república tindrà l'Estat a favor i no a la contra com fins ara. Vol escoltar a tothom i veure els problemes dels barris, fer més vivenda protegida social acabar amb les diferències de tracte i despeses de l'Ajuntament als barris. Declara que no es poden descuidar els 350.000 ciutadans majors de 65 anys que viuen a Barcelona i ajuden als nets amb les seves pensions. Vol lluitar contra la corrupció per què la gent no es creu els polítics. Considera que transparència voil dir posar parets de vidre i canviar moltes coses entre les quals el sistema de dietes per què no siguin un complement del sou. I amb el públic dempeus ha acabat dient: "nosaltres som el somni". Amb un discurs d'ampli espectre, obert a altres formacions d'esquerra que eren presents a l'acte tots l'hem aplaudit. L'alcaldable d'ERC i professor d'història Sr. Bosch comença bé la precampanya "Ara Barcelona".

reivindicant espai unionista sense greuges ni ruptura

/ /
Era d'esperar que el discurs d'ahir del sector unionista del socialisme que representa a Catalunya el Sr. Iceta es posés a guanyar temps intentant defensar a Catalunya assolir una posició més que transigent amb l'Estat a l'espera del resultat d'unes eleccions generals. Sense reconèixer el nacionalisme, ben disciplinat amb el socialisme espanyol, l'actual PSC/PSOE s'apunta com a molt al federalisme de l'estat de les autonomies que és el moviment que aportarà segons pensa el conferenciant Sr. Iceta la renovació del catalanisme. Al Museu Marítim, davant una bona audiència separa Iceta aquest catalanisme del sobiranisme. Accepta el constitucionalisme espanyol i es presenta com catalanista no independentista amb l'empara de la senyera que l'acompanyava durant l'acte celebrat ahir tarda. No li feia falta exhibir la bandera espanyola, ja és a la taulada de la Generalitat complint estricta obligació legal. Consequent amb la idea dels conservadors de que amb diners tot troba solució, proposa que s'ens alleugeri el deute amb quitaments. S'apunta a no pagar el deute com si la idea de no pagar el que es deu pogués ser acceptada per la ètica d'una política democràtica realista. No pagar deutes en aquest cas vol dir vincular-se més amb els creditors, generar un fals paternalisme, fer la vista grossa en la despesa i no mirar el per què de les coses, queixes i greuges.Cal estudiar ara si som davant una nova intrusió del centralisme per guanyar temps i mantenir-se.És comprensible que el socialisme espanyolista necessiti recuperar-se a Catalunya si el PSOE vol arribar al govern de l'Estat amb certa comoditat i resoldre el contenciós català sense ruptures. El seu virrei a Catalunya ha ofert amb tota la ingenuïtat el que els sembla agrada més als catalans, diners, no pagar deutes. Amb aquesta oferta volen guanyar representativitat. Però no els pot creure qui està a l'atur, qui ha vist i patit les conseqüències d'una LOAPA, d'una Constitució llegida en clau restrictiva, d'unes Sewntències d'un Tribunal Constitucional a extingir operant en clau política, d'un govern central que només representa amb deu milions de vots conservadors, una part petita de l'electorat espanyol, per molt que disposi d'una majoria parlamentària gràcies a la llei electoral. La política actual no es fa amb ofertes econòmiques i elucubracions, sinó amb valors, amb solucions a la greu problemàticaq social, amb fidelitat a la nació catalana. El PSC no representa avui, com va dir el diputat díscol Elena abans de dimitir, més que un sector polític contradictori amb el seu programa. Ha oblidat el dret dels catalans a decidir democràticament el seu futur. Es van abstenir el 9N. Després del discurs del senyor Iceta els polítics que segueixen al PSC s'han apartat del nacionalisme català i de l'esquerrisme de base popular al servei del poble. No aporten solidesa. No són inclusius. Fugen dels crítics i els critiquen com a díscols. S'an convertit en un partit verticalista. Es converteixen en una mostra del sectarisme polític discrepant amb el catalanisme de progrés des d'el moment que han donat recolzament al pressupost municipal del govern conservador a l'Ajuntament de Barcelona i siguin capaços d'acceptar abstenir-se a l'hora de votar al Parlament de Catalunya el pressupost de la Generalitat. Els pressupostos són el fet demostratiu de la política que es vol seguir. Són conciliadors amb el conservadurisme. Són també capaços de renunciar a les seves pròpies conviccions per no perdre més espais de poder i per això no s'han pronunciat contra la desigualtat social, els contractes laborals abusius, ni contra la pobresa energètica, ni la misèria de les pensions devaluades i del salari mínim de supervivència. No ha aportat el discurs cap solució acceptable. Per què han de guanyar temps s'apuntaran a no convocar eleccions a Catalunya fins finals del 2015. Però els vents del poble van en una altra direcció, al menys els de l'esquerra sobiranista.

llei, ètica i justícia contra la corrupció

/ dimecres, 10 de desembre de 2014 /
El 31 d'Octubre de 2003 les Nacions Unides van aprovar la Convenció contra la corrupció que ara administra la Oficina de les Nacions Unides contra la droga i el delicte (UNODC). El dia 9 de Desembre se celebra el dia internacional de la lluita contra la corrupció. L'Estat Espanyol va ratificar el Tractat per instrument de 9 de juny de 2006 publicat al BOE el 19 de juliol del mateix 2006. La Convenció es va fer per protegir les institucions i els valors de la democràcia, la ètica i la justícia a més d'impedir que pugui comprometre el desenvolupament sostenible de l'imperi de la llei diu el preàmbul del Conveni. El Conveni estableix cooperació internacional per l'intercanvi d'informació depràctiques i experiències en la lluita contra la corrupció. També cooperació per l'embargament i recuperació de bens. El Conveni exigeix als Estats que s'han adherit i l'han ratificat transparència i informació pública sobre el procés d'aiopciò de resolucions i decisions de l'administració pública. Exigeix també informació periòdica incloent els riscos de corrupció, detall d'ingressos i despeses i mesures per impedir el blanqueig.La Convenció s'adreça a la lluita contra el suborn de funcionaris, la malversació, l'apropiació indeguda, el blanqueig de diners, el tràfic d'influències, l'enriquiment ilicit i la obstrucció a la justícia, entre d'altres punts. El Regne d'Espanya va arribar tard a la Convenció. Part del mal ja estava fet, i tot i aixís va seguir desenvolupant-se fins al punt de que som un dels Estats amb més corrupció descoberta a l'ouest europeu. Ha semblat coincidencia amb aquest dia internacional contra la corrupció que el mateix 9 de Desembre el Fiscal del cas Urdangarin hagi presentat i fet públic a Palma de Mallorca el seu escrit d'acusació exculpant de tot delicte una de les persones implicades de família reial. La lluita contra la corrupció, el frau, el blanqueig i l'abús de càrrec, situació i parentiu no s'hauria de deixar influir per doctrines que ni la mateixa Audiència provincial de Balears considera en aquest mateix assumpte. La llei, la ètica i els mateixos principis de la justícia no poden permetre que algú fugi de la llum i de la civilització cap el silenci i la foscor del poble solitari sortint-ne amb un senzill pagament de responsabilitat civil. La desproporció de tractes no es bona consellera de la justícia ni de l'aplicació de la llei.Són els jutges els que haurien de decidir les implicacions que són punibles, no una fiscalia.

afirmacions, imposicions, cap diàleg

/ dilluns, 8 de desembre de 2014 /
Diuen que a Catalunya hi ha violència i odi. Però a Catalunya no és així. Ho em vist en canvi a Madrid amb un enfrontament entre partidaris de diferents equips de futbol que ha produït un mort i bastants ferits. Celebren l'aniversari de la Constitució de 1978 dient que la unitat d'Espanya és garantia del progrés i de la igualtat, i mentre això diuen a Madrid els responsables del govern, cada dia hi ha més gent sense recursos per haver exhaurit les prestacions de l'atur, més gent sense vivenda per no poder pagar les hipoteques o els lloguers, més infants que passen gana, més graduats universitaris que han d'emigrar a Europa a la cerca de feina, baixen els salaris, les feines són temporals i les pensions de jubilació perden poder adquisitiu. Aquesta és la idea que tenen del progrés i de la igualtat. No parlen de pluralisme que vol dir diversitat social i asseguren que la nació espanyola és la pàtria comuna i indivisible. No volen admetre que els catalans no estan d'acord amb l'actual constitució, el President del Govern espanyol tanca la porta a qualsevol reforma i la majoria dels espanyols, segons les enquestes, són contraris a reconèixer el fet diferencial català a més de mostrar-se partidaris de reduir les competències autonòmiques. Ens demanen que seguim el model de tolerància que marca el Partit Popular i com a mostra volen destruir el Consell Audiovisual de Catalunya. No reconeixen el dret de rèplica, no donen veu a la oposició no parlamentària, involucren el PSOE en les pràctiques del no diàleg del PP. Per què hem de parlar amb qui vol marxar d'Espanya?, - diu el President Rajoy. La solució que han trobat és endurir la repressió judicial de les reivindicacions catalanes. Volen ara una justícia a mida dels seus interessos. Un rei que vé a Catalunya a celebrar un aniversari d'un cotxe de fabricació espanyola venut a tot el mon, ve a fer-se la foto, donar-se imatge amb una certa banalitat, però rebutja la oportunitat de parlar amb el President de la Generalitat, veure i escoltar, intentar entendre el que vol el poble de Catalunya, tasca mínima incomplerta que es pot demanar a un rei que vol ser-ho de tots els catalans. Obren la porta als cenobios de la conspiració, les intrigues de la cambra política de govern espanyol i la Faes, la desconfiança dels inversors, no fiar la industrialització en les terres de l'Espanya autoritària, la que encara vol que parlem en cristiano, la que aplaudeix el frau fiscal, viu en el frau i la política econòmica especulativa, la que segueix considerant herois els més grans conseguidors de negocis a comissió a travers el poder del partit en el govern i les influències dels seus càrrecs.

iconoclastes, però no cainians ni autodestructius

/ dissabte, 6 de desembre de 2014 /
He llegit les manifestacions d'un antic dirigent socialista que tracta els catalans de cainians i autodestructius. El vell polític tracta els catalans d'amants de tot allò reprovat per Déu, d'adoradors de la perversió i de gent negativa de cara al seu futur, si hem de fer cas de les definicions dels Diccionaris de la llengua catalana i castellana que he consultat. El que són en realitat els ciutadans immersos en una societat definida per lleis portadores dels valors de la dreta conservadora, impulsats per un erroni esperit de competir, d'enveja i d'afany d'adquirir bens i posicions, és iconoclastes, és ésser partidaris de enderrocar tot allò que ens fa nosa en el camí per fer-se amb un espai. No, ens mou majoritariament el desig de confluència i cooperació, trobar-nos en un punt nou qu'exigeix compartir, crear, ésser tolerants, dialogants i comprensius els uns amb els altres. Ens hem deixat portar moltes vegades a la nostra societat per impostures i falsetats, i ja no acceptem les imatges com a símbols per qué hem patit l'imatge del règim de la persecució i la repressió de les llibertats beneït per institucions religioses. És molt clar que preferirien els ciutadans actuals adorar allò reprovat, llegir els llibres de l'índex i els que retirava la censura franquista, Pot ser que encara es confongui la situació actual amb l'anterior. En política encara parlem d'enderrocar règims per la via electoral. Volem que el futur polític acabi amb la ella política que impedia la democràcia interna als partits, la figurada en els estatuts, la que dels afiliats en feia soldats. S'ha d'acabar que la societat la moguin a dreta i a esquerra les minories autoproclamades excel·lents, que els sense títols universitaris no trobin lloc a les llistes electorals ni s'els escolti, que la societat polìtica actual els doni l'esquena quan reclamin el seu dret de participar el el debat i presa de decisions. Una política d'esquerres no es pot fer als despatxos com qui reparteix dinars i paquets d'aliments a la gent necessitada. La política d'esquerres fuig del silenci i vol la responsabilitat compartida i la veritat del que passa, on som i del que disposem per decidir on s'ha d'aplicar. Dretes i esquerres parlen de justícia social, però no aclareixen que fer amb la fam al món, doncs després del discurs segueixen morint milers de nens mal alimentats, no acabem amb les diferències entre els treball manual i el treball intel·lectual, no canvia la concepció del sector públic com a instrument de l'Estat, l'esquerra no promou la igualtat dins de la complexitat social actual, no treballa per recuperar els valors de la justícia social, alliberar els pensionistes de l'esclavatge de les seves míseres pensions i els treballadºors dels seus salaris de supervivència. L'esquerra actual, com la dreta gopvernant, no es renova per què segueix permeten l'existència d'una societat dividida en classes que no facilitat la igualtat d'oportunitats, amb una desigualtat creixent. Aquesta seria la única iconoclàssia permesa per recuperar la seguretat i renovar els espais de llibertat corretgint els dèficits democràtics.Només és permesa en una esquerra democràtica la iconoclassia de les minories socials que amb manca d'honradesa s'autoproclamen gent selecta i patrons del lideratge social i veuen la democràcia com la finestra de sortida de les seves ambicions personals. Cohesió i confluència exigeix consens en la defensa de la renovació del contingut dels valors del reformisme social, de les polítiques fonamentals. No és moment de destruir, sinó de confluir, que les urnes parlin a Catalunya i crear las bases de la nova cohesió política i social.

corrupció facilitada per la impunitat

/ dijous, 4 de desembre de 2014 /
Els càrrecs corruptes es produeixen per la sensació que tenen de la impunitat amb la que es mouen i troben adictes que els fan de claca. La impunitat és el gran facilitador de la corrupció. A la impunitat hi va acompanyada la manca de transpàrència i de democràcia interna de les organitzacions. Tot el que es fa a dit i per conspiracions secretes obra la porta a situacions de corrupció. La corrupció és un dels fenòmens negatius que s'ha associat a tots els règims polítics i l'economia de mercat. Tant si val que siguin democràcies, dictadures o democràcies dirigides per poders diferents als tradicionals creats per Montesquieu. L'abundància de bens i de fons públics ha interconectat la cobdicia dels càrrecs públics sense ètica ni escrupols amb els interessos privats. S'han conegut casos com el de l'ex president de Venezuela Sr. Carlos Andrés Pérez que fou destituït per malversació de fons públics. El mateix President Mao va començar la seva revolució amb diners de l'Unió Soviètica. Però l'enriquiment amb diner públic obtingut mitjançant la gestió pública sota el control de les oligarquies financeres apareix en tots els règims polítics, sistemes i institucions. Trobarem actes de corrupció en la creença de la impunitat des de l'Unió Soviètica fins els moviments antiglobalització, el narcotràfic, el terrorisme islàmic i a les mateixes Nacions Unides. A Espanya el cas Bankia ara descobert n'és una bona mostra, a més de la concessió d'obres amb sobrepreus com es va descubrir no fa gaire a les obres ferroviàries de La Sagrera a Barcelona, cobrament de comissions per adjudicacions d'obres i serveis que han produït la responsabilitat civil subsidiaria del partit CDC a Barcelona, donacions a partits polítics no comptabilitzades com s'ha descobert a la comptabilitat del Partit Popular espanyol, aprofitament dels fons per desplaçaments de feina dels Parlaments i institucions per fer viatges de plaer com va passar amb Diputats i algun membre de les institucions judicials. La lluita contra la corrupció exigeix eliminar la impunitat amb que es creuen poden actuar els càrrecs. La impunitat s'acaba amb la transparència real, una informació no mediatitzada, una justícia ràpida i eficient basada en un sistema jurídic suficient i ben dotat de mitjans. Cal lluitar contra la indisciplina dels sistemes bancaris, el frau fiscal, el mercat negre, les comptabilitats inadequades o falsejades a més auditades de favor, impulsar el sentit de responsabilitat social i el comportament ètic. Cal lluitar com deia Gandhi contra els negocis sense moral, la política sense principis i la riquesa obtinguda sense treball. Aquesta veritat ens confirma la necessitat de la lluita per la sobirania com a eina per resoldre el problema social, doncs la democràcia per implantar-se i sobreviure precisa d'unes determinades condicions, des de l'idea de benestar social a formes econòmiques que no variin, com proposa el Professor Giovanni Sartori, el principi de l'economia de mercat que han acceptat tots els sistemes.

culte de país

/ dimecres, 3 de desembre de 2014 /
Ens recorden els polìtics que Catalunya és una causa pública que interessa tothom. Les campanyes preelectorals, els discursos en forma de conferència davant molt de públic tenen un component de revisió del que s'ha estat fent. El debat el seguim de conferència en cionferència, de declaracions en declaracions. Hi ha més de4bat als mitjans i a travers els mitjans que al Parlament. Les figures dels partits es transformen per què poden canviar-se o seguir el mateix ritme, repetir el mateix missatge i cerimonial abans de guanyar o perdre unes eleccions. Molts han intentat definir i defensar un model de catalanisme polític, des de Valentí Almirall a Ernest Maragall, aplicant les idees que es troben en l'ambient de cada temps. Molts van defensar el federalisme en forma de particularisme, de regionalisme o d'autogovern en forma d'autonomia com va fer el mateix President de la Generalitat Pasqual Maragall i el Senador socialista canari Luis Fajardo. Amb la definició de regió el mateix Almirall ja fa una definició de nació. La nació catalana, segons Guimerà <> com explicava Prat de la Riba en el seu compendi de doctrina catalanista. Per donar curs a aquesta causa, cal una visió política ample i generosa, construir un estat, la qual cosa requereix avui una política coherent amb aquesta voluntat, per fer progressar el país. I els catalans ho hem de conseguir malgrat la radicalitzaciói anticatalana de l'Estat que és a més un pèrill per la estabilitat democràtica. El retorn d'Espanya a la nostalgia de l'Imperi perdut i el colonialisme no és més que una mostra del fenòmen involucionista que ha fet perdre tota la credibilitat de l'Estat espanyol.

cap un nou règim polític

/ dilluns, 1 de desembre de 2014 /
El règim inaugurat el 1978 es troba en crisi. La crisi és profonda doncs afecta el bipartidisme, la constitució, la monarquia i els mateixos grans partits que s'han repartit el poder a Espanya des de 1978. La corrupció ha pogut amb tots ells, s'ha convertit en una forma de govern en la que manen els que no es presenten a les eleccions. El que acabo d'escriure ho diu en Pablo Iglesias en el seu llibre "Disputar la democracia. Política para tiempos de crisis". El mateix Iglesias explica com després del 23 F la mnonarquia es va reforçar, es va posar fre al desenvolupament de l'Estat autonòmic i el PSOE va arribar al poder. No es va aprimar l'administració central. Va començar la política de pactes de subsistència entgfre els grans amb la devallada electoral dels partits tradicionals, la pèrdua de credibilitat i confiança, el retorn al centralisme i la limitació constitucional de la despesa social. La constitució va començar a ser emprada contra els interessos generals del poble. El procés antisobiranista català ha acabat per esgotar la constitució. Ni la llei de transparència ha facilitat canvis de creença. Encara no sabem de quans diners disposen realment la monarquia, alguns ministeri i la caixa negre del govern espanyol. La llei de transparència no ha impedit la continuïtat de la magnitud corruptora, el nepotisme i l'enxufisme. Una vegada més s'ha demostrat que no es fan ni s'apliquen les lleis amb igualtat per a tots, se segueix tapant al màxim els origens de la corrupció i els privilegis de que gaudeixen els corruptes i els afectes al règim. Els síntomes són de retorn a les formes autoritàries, desproporció en el tracte i manca de llibertat informativa per els periodistes. Si alguna cosa s'ha de dir és que segueix la lluita dialèctica entre els que creuen que cal destruir l'Estat i els que consideren que cal apoderar-se de l'Estat, encara que tots saben que s'acabarà reformant-lo i fent una nova constitució. El que és un fet és que les coses en el futur electoral no continuaran com fins ara. La ciutadania que ja es mobilitza podrà triar entre plantejaments continuïstes o el canvi real cap el reconeixement de nous subjectes polítics i una societat amb veritable justícia social. Per arribar-hi el poble sap que ens cal una nova democràcia, millor, més democràcia, més llibertat, més participació ciutadana, més dignitat, més justícia social.

l'empremta de la dictadura

/ diumenge, 30 de novembre de 2014 /
Ha sentat molt malament a Catalunya el que ha dit el President Mariano Rajoy, el to i la forma de dir-ho.Rodejat de càrrecs del PP, en un Hotel de cinc estrelles s'atreveix a dir en Castellà que coneix Catalunya. Arriba i s'en va sense enterar-se de res del que passa, No coneix el carrer. No defensa cap projecte democràtic. Es deu pensar que és el propietari del poble i que el poble no ha de fer altra cosa que obeir. Els catalans no n'estan exclosos. Els catalans, segons Rajoy no tenen ja dret a discutir les condicions de la vida que l'Estat els imposa i els imposarà l'any vinent. Tenen a Madrid la temptació de retenir el poder a perpetuïtat amb l'excusa de que un dia parlaran amb una Catalunya sense el President Mas i n'asseguren de paraula el funcionament dels serveis públics. Rajoy ha demostrat que no ens entenem. No parlem la mateixa llengua. Es pensen que hem construït una torra que caurà per la força dels vents huracanats enviats des de Castella estant. No veuen que el present ha canviat, que la societat catalana s'organitza pels nous temps, que la separació espiritual dels catalans ja és un fet des de un punt de vista moral a l'espera de la material i institucional. Diuen els polítics de Madrid que no permetran que ningú hagi de decidir a Catalunya quin passeport vol, si l'espanyol o el català. Declaren innegociable la sobirania. I llencen aquell "¡no permitiré!. Segueixen sense entendre que les democràcies no són iguals i que Catalunya té dret a tenir una democràcia diferent a l'espanyola, disposar d'un sistema polític propi. Tenir la seva visió d'Europa i opinió sobre els altres europeus. Coincidirem que la Constitució de 1978 va acabar amb un buit de legitimitat marcada per l'experiència de la dictadura franquista i les brutalitats viscudes durant la II República segons explica Maria Josep Aubet en el seu llibre sobre "Democracias desiguales" publicat per ediciones del Serbal l'any 1995. La mateixa autora ens recorda l'antifederalisme de la dreta i l'esquerra espanyoles i els altres poders que amb la Constitució van forçar la creació d'una estructura d'Estat complexe i desigual per impedir el federalisme, però combinar el manteniment de l'estat unitari i el respecte aparent a determinades singularitats de les velles nacionalitats històriques Catalana i Basca que de fet es volien diluir poc a poc amb lleis d'harmonització, ara recentralització. Els representants del poder espanyol en ple 2014 sens dubte es manifesten amb l'empremta de la dictadura que voliem superar el 1978.

la mantinguda

/ dissabte, 29 de novembre de 2014 /
Ens ofereixen el tracte de l'amant mantinguda. Promeses de diners a canvi de mostres d'amistat, silenci i submissió al poder espanyol. I venen a dir-nos que ens donaran els diners que necessitem per que segueixin funcionant els serveis públics. No diuen de quina manera. Tampoc diuen si són els diners que s'ens queda l'Estat del que ens pertocaria rebre de la recaptació fiscal. Esser la mantinguda no és cap futur doncs l'amant pot deixar de ser-ho quan es cansi de pagar o no li arribin els diners del seu negoci. Ser l'amant mantinguda és quelcom avui indesitjable. No és motiu d'orgull ni mostra de riquesa. Pertany al somni colonial, a la història de Terra baixa de Guimerà, una mostra d'indignitat social. No ens diuen que faran si rebutgem les propostes que ens han vingut a fer a Barcelona. Pero ja es preocupa el Sr. Aznar de treure les trompetes de l'apocalipsi espanyol. Avui els tambors els tocarà el President Rajoy. Esperem el seu solo. I l'ha fet doncsa ha dit que no, hi haurà independència. Rebutgen el diàleg i esperonen la confrontació d'Espanya amb Catalunya. No volen que el nadó que arriba, l'Estat Català, pugui nèixer.No volen que Catalunya és un país que treballa per defensar la seva dignitat com a poble, prioritzant l'Estat espanyol el dèficit públic de les autonomies per sobre dels objectius der creixement, millora dels serveis públics i assistència social. El govern espanyol no reconeix el dèficit fiscal amb Catalunya que no baixa del 9,8% del PIB català, uns 16 mil milions d'euros, calculat en el 32% dels ingressos aportats a l'Estat, segons explica Montserrat Tura en el seu recent llibre "Estirant el fil". Cal preguntar-se que ens volen amagar darrera tant discurs sense debat ni diàleg. Diuen, però no escolten. Només ens permeten les mobilitzacions per demostrar la nostra resposta i opinió contrària a tot els que diuen i dicten. Prescindeixen de la vida política plural i fan estèril i inútil el parlamentarisme. També ens prenen la llibertat amb el despreci en que es manifesten contra els representants de les institucions catalanes. Els catalans no volem ser la mantinguda, no ens agrada aquest sistema de vida artificial i de caprici.

comencen les visites per cap resposta

/ divendres, 28 de novembre de 2014 /
Tenim anunciades visites a Barcelona de dirigents polítics de la dreta espanyola: La senyora de Cospedal, la Sra. Botella, Alcaldessa de Madrid, el Sr. Aznar, el President Sr. Rajoy. Venen a influenciar l'opinió pública. El President Mas segueix empenyat en la llista única i Ernest Maragall a Vilaweb demana un govern catalanista de concentració per posar en marxa el procés de construcció del nou Estat durant els divuit mesos anunciats pel President Mas. Ara tot és anar contra el projecte de la independència de Catalunya per part dels visitants. La novetat a Catalunya serà la presentació del procés de construcció de la unitat socialista catalanista amb la confluència de gent d'esquerres cap a un partit sobiranista d'esquerres democràtic, transparent i conectat amb les necessitats i pensament del poble. Serà un cap de setmana ple de novetats i posicionaments. Uns per la llista unitària i els altres per llistes separades amb el mateix objectiu. Madrid contra les plebiscitàries disposat a trobar fraus de llei arreu, es faci el que es faci. Madrid disposat a inhabilitar el President Mas per la via judicial. El poble, sobtat, a l'espera del que facin uns i altres. Els empresaris, dubten i no volen sotmetre's a més boicots comercials tot i que la informació que arriba a Madrid i altres puints d'Espanya no, és de procedència catalana, sinó radicalment contrària i per tant confusa i confussionària. Informació tergiversada, manipulada, fruit del desconeixement i de l'esperit imperial caduc. L'error segueix essent l'espanyolització forçada. El Ministre espanyol d'exteriors ja ha tingut una resposta a Cuba per aquesta manera de fer.

regulacions impossibles

/ dijous, 27 de novembre de 2014 /
A les Cortes españolas el Partit Popular està disposat a limitar el temps de treball dels jutges en els procediments per corrupció. Per establir aquest límit el Jutge ha de disposar dels mitjans adequats i suficients. No és aquesta segona premisa la que es preveu, però si la primera que convertirà la limitació temporal dels procediments en una llei de punt i final. Aquest sistema és decebedor i inadmissible. Dimiteix una Ministra com la de Sanitat que feia tamps sabiem li havien pagat viatges i festetes amb diner de la trama Gurtel en el moment que el Jutge ho raona amb fets comprovats. Aquesta és la ètica de la dreta, la de les regulacions impossibles. L'Estat de dret és quelcom diferent i la Justícia ha de disposar de llibertat i mitjans com reclamen els jutges per fer la seva feina. No som davant de Caín i Abel, sinó davant una societat plural amb conflictivitat creixent en tots els ordres que precisa de regulacions possibles per facilitar la vida i el desenvolupament de les persones. Un legislador ha de tenir clar que la llei no acabarà amb el delicte i que n'apareixeran de nous. Però si ha de saber i no pot ignorar que la honestedat és regla d'or en una societat democràtica moderna. I el que s'ha de fer és no rodejar-se de corruptes i corruptors, exigir als càrrecs compromís i esperit de servei, respectar els principis ètics de la política honesta impedir que els trepes puguin escalar posicions, no obrir la porta a timadors professionals.

l'esquerra cap a la confluència necessària

/ dimecres, 26 de novembre de 2014 /
Un sector de l'esquerra ja ha dit no a la proposta del President Mas i s'espera la posició d'ERC. Altres sectors caminen cap a la necessària confluència de les esquerres moderades, les que creuen en el possibilisme de la democràcia per transformar la societat, les que no abonen personalismes. Nova Esquerra Catalana i Moviment Catalunya han decidit trobar-se en aquest procés. Confluir és un acte responsable en aquests moments en que el full de ruta pot arribar fins 2016 tot esperant que Madrid canvii de propietari polític. És una opció. Però la dreta catalana que representa en realitat el partit del President Mas, posant en marxa el pla de ruta de l'esquerra per la independència de Catalunya no, guanya empaties en l'esquerra que sap que la dreta catalana serà sempre pactista amb la dreta espanyola avui al poder, per molt que es mosseguin i es persegueixin. L'objectiu de la dreta sempre ha sigut aixecar un mur impenetrable contra l'esquerra, la qual cosa els requereix guanyar eleccions. L'esquerra pensa ara en les conseqüències de seguir o no la proposta. Part de la resposta ja l'han donat CUPS i ICV. Esperem ara la de les demés esquerres, la d'ERC i la de la confluència necessària de les esquerres moderades. L'esquerra és la que té resposta per tot. Reivindicar la feina dels partits polìtics i fer-los reconèixer com els elements representatius de la societat en el món parlamentari és una de les feines de les esquerres catalanes, ara més que mai. També per conduir amb garanties el procés cap a la independència. Confluència honesta serà garantia de ruptura amb una legalitat que no respecta la democràcia participativa ni la nació catalana.

experiments de política gaseosa

/ dimarts, 25 de novembre de 2014 /
Hi han coses que no són possibles. Una d'elles és renunciar als partits com essència de la democràcia. El recurs al populisme i a deixar-se seduir per un missatge engrescador presentat lluny de la realitat diaria de l'atur, les retallades, la manca de crèdit al comerç, la pobresa habitual a la que sumem la pobresa energètica, la manca de recursos pels disminuïts i necessitats. Catalunya necessita canviar de governança, retornar als treballadors la seva dignitat amb salaris humans, amb respecte a la seva situació. El camí a la independèncioa pot ser curt o llarg. Però res no justifica seguir sacrificant les famílies sense recursos i augmentar la llista de pobres que depenen del banc dels aliments, dels menjadors socials i els fills de l'alimentació que reben a l'escola. No és moment d'experiments, és monent de treballar per canviar la societat i acabar amb els abusos i enriquiment desproporcionat de certes oligarquies que viuen d'esquena al poble. El cas català tampoc s'escapa d'aquestes consideracions. Es comprensible que la dreta conservadora que actualment governa Catalunya vulgui asasejar la fòrmula per romandre al poder, guanyar temps i reconstruir la seva força políticament perduda. El millor ha sigut avui apropiar-se del full de ruta dels grups d'esquerra moderada i invitar a la gent a fer llistes per damunt dels partits. Més seducció a les organitzacions de massa que no són partit no podia ser. Però prescindir dels partits que han recolzat el full de ruta de la consulta 9N no em sembla la política adequada al moment. Abans de fer aquest acte estil hollywood, l'honorable President Mas hauria d'haver consultat l'opinió dels partits que el van recolzar. Els partits tenen representació parlamentària i compten a la vida política de Catalunya. Alguns són organitzacions de nova creació, la nova política. Certs experiments del poder conservador català fabricats com espectacle de massa no són recomenables pel gran públic si són un plagi de propostes de tercers o si les propostes unitàries i transversals es posen com a condició per no endarrerir unes eleccions constituents absolutament necessàries quan abans. Una vegada més hi ha qui juga sense fer equip volen imposar el seu criteri per la política dels fets consumats. Mala praxis la del pas endavant si les idees i els enfocamentsd no són els mateixos.

fabricants de conflictes

/ diumenge, 23 de novembre de 2014 /
Sembla desproporcionat el que han començat els servidors de la llei presentant finalment una querella contra el President de la Generalitat. L'objectiu no sabem si és el que respira tota acció criminal o es vol afeblir la gallardia del President querellat. No s'acaba d'aclarir si el que es vol fer és obligar a un Tribunal a investigar si s'han comès delictes amb frau de llei, abús de poder i desautoritzar el que han fet milers i milers de catalans voluntariament un 9 de novembre festiu. El Govern d'Espanya no s'ha oblidat de fabricar el conflicte que li convé per aglutinar l'anticatalanisme exagerat a la resta d'Espanya, animar al boicot contra els productes catalans, exigir que els espanyols puguin decidir sobre els drets dels catalans. Error més error sumant una democràcia malmesa i dissortada. Engreixar el conflicte català posant Espanya contra els catalans en lloc d'oferir una lliçó de democràcia és un dels errors més greus del govern espanyol conservador en un país com Espanya amb una greu situació de crisi ben coneguda. Utilitzar Catalunya com excusa per distreure l'opinió pública dels veritables problemes i errors i misèries del govern espanyol és el despropòsit més considerable dels darrers temps. Ara a més de governants que comencem a considerar incompetents tenim fabricants de conflictes. Afegint Canàries a la llista de perjudicats, els catalans ja no estem sols. Espanya encara no sap que l'Imperi es va acabar, ja no existeix, no es reconstruirà per molt que inverteixi en l'Institut Cervantes arreu del món. El govern espanyol té la responsabilitat d'amagar als ciutadans que impulsa contra Catalunya la veritat històrica. En democràcia mai no havia d'haver considerat Catalunya com a conflicte.

exempcions fiscals als rics i salaris de pobresa

/ divendres, 21 de novembre de 2014 /
Ahir deien que el 90% de l'herència milionària de la Duiquesa d'Alba està exempta de pagament d'impostos. Riqueses administrades per la família i se suposa en el seu benefici convertides en fundacions? No explñiquen ni explicaran com fan anar els diners ni per on. Tampoc sabrem si han fet alguna SICAV. Em sembla fascinant que els rics no paguin impostos mentre la classe mitjana i els pobres no parem de pagar-los. I a més ara Hisenda reconeix que el 34% dels assalariats, uns 5,7 milions de treballadors guanyen menys de 650 euros mes i que tant sols el 0,7% dels treballadors reben un sou de més de 6.500 euros any. Comparativament nefast. Política inestable. Socialment inadmissible. Democràticament un abús dels oligarques envers els treballadors asssalariats. Hiu ha molt a descobrir i a canviar. Però caldrà un canvi molt profond en la política catalana i també en l'espanyola. Els terratinents, els oligarques ho poden tot i el poble els ha d'anar a rendir culte. Aquesta no és la societat per la que varem lluitar. Tampoc hjo és la simpatia dels patriarques empresasrials pel partit Obrer socialista espanyol que els tranquilitza per què renuncia a la lluita social. La decepció de la gent del món del treball, coin scient de les limitacions de la pobresa oficial i real que patim ens porta a refermar la convicció en un futur millor i en un moviment social pel canvi real no llunyà.

polítics, a despullarse de la divinitat!

/ dijous, 20 de novembre de 2014 /
Està arribant el moment de començar el procés de confluència de les esquerres cap a una nova manera de fer política. No està clar si serà sota la fòrmula d'Unió Socialista, de Confluència Socialista, de Coalició o de generació d'un aglutinant diferent, sempre amb demòcrates, català i europeu. Podran conviure lliberals, d'esquerres, socialistes moderats, independents progressistes, neòfits que fugen dels partits contaminats. Aquestes esquerres per no, repetir la vella política de les intrigues i conspiracions que estavem acostumats a veure en "la casta" que denuncia a dreta i esquerra Pablo Iglesias, han d'estar disposats els seus capdavanters a fer de militants de base, confluir amb els que ja hi són defensant la política sobiranista, ajudar a formar la gent nova. L'educació política és indispensable per assegurar un canvi real. Estar a l'esquerra sobiranista vol dir seguir un comportament polític diferent del viscut fins ara. No manen les cúpules, sino les assemblees de base. Els polítics que decideixin deixar càrrecs i llistes elecrtorals de l'esquerra no sobiranista hauran de despullar-se de divinitat per guanyar futura credibilitat. La humilitat els farà grans, no la supèrbia de voler ésser i estar. És el moment de renovar càrrecs i llistes, introduir gent nova, gent jove, no repetidors ni polítics de vella escola, partidaris de la vella política. Polítics despullats de la divinitat i parlant de confluència cap a noves fòrmules de construcció de la nova esquerra catalana amb capacitat de renovació, és un bon i maravellós anunci davant la visita amb querella inclosa dels Srs. Sanchez i Rajoy a Catalunya previstes per la setmana vinent. Dir-lis abans de la seva arribada que l'esquerra canvia i es renova com a sobiranista que no deixa de ser-ho, és la millor salutació per els representants del poder central. Demanem també als polítics de Madrid que vinguin a Catalunya despullats de la seva divinitat. Saben que patirem, però sabem que la victòria finalment és nostra, dels catalans. Ara no és moment de defallir. És moment d'unitat contra la pobresa d'un Estat que no coneix el diàleg ni comprendrà mai que Catalunya és una nació indestructible. Contra el sentiment i l'amor a la pàtria no poden res les amenaces, ni els Fiscals, ni els Tribunals. Tard o d'hora aquesta violència indigna fins ara moral i verbal es tornarà contra qui es pensa que espanta els catalans i els farà estar quiets. No volen veure que el procés cap a la independència ja no té marxa enrera. Si cau el President Mas, un altra President de la Generalitat el succeirà. El poble els donarà suport. Ara van contra tot un poble.

25 anys de drets dels nens a una vida digna

/ dimecres, 19 de novembre de 2014 /
Escola, menjar, llibres i llibertat són tres objectius per la infància que no poden caure en l'oblit. Ara tot just fa 25 anys de la Convenció de les Nacions Unides del 20 de novembre de 1989 dels drets del nen. Els nens van ser reconeguts com éssers humans amb dret a una família a crèixer feliços, rebre amor i comprensió. La Convenció va senyalar la lluita contra tota discriminació i la necessària protecció dels nens amb condicions de vida difícils. Es va decidir protegir les tadicions i valors culturals dels pobles, el dret a la llibertat d'expressió dels nens respectant la reputació dels demés. Un dels instruments adoptats fou la cooperació internacional. Però la Convenció i les polítiques desenvolupades a Espanya no han impedit la pobresa infantil, la fam i la manca de cultura. És necessària una cultura d'escola, menjar pels que tenen gana i no gaudeixen de recursos a casa, llibres per estudiar i llibertat per els infants, que vol dir també respecte i comprensió a la seva situació i a la de la seva família. La necessitat d'una vida digna a les families és una realitat que no poden amagar. Cal apartar la infància de la delinqüència com a modus vivendi, eliminar la cultura de les bandes de barri o d'etnia. Cal un canvi de criteris a les administracions per afrontar el problema de les famílies desestructurades i dels nens abandonats, els que fugen de casa, els traumatitzats pels abusos de pederastes i violadors, els que reben els cops dels companys que abusen de la força, els immigrants que miren amb recel els que ja hi són a la terra i no entenen el que és la cultura del consum i els concerts de rock. Cal establir els supòsits d'una vida digna en societat que no signifiquin supeditar la persona a les exigències d'una religió o d'un grup de poder. La protecció de la infància és quelcom que significa compromís per la vida digna. El balanç avui no és positiu, ans al contrari quan el poder distreu els fons necessaris i els destina a altres finalitats.

Rajoy contra la Catalunya eterna

/ dimarts, 18 de novembre de 2014 /
Ja està decidit, la setmana vinent el Sr. Rajoy vindrà a Barcelona a recordar-nos que Catalunya no té cap dret a convocar referèndums perquè no pot disposar de la sobirania nacional que segons ell és de tots els espanyols, indivisible. A Rajoy no li agrada la idea de la Catalunya eterna i per treuren's aquesta idea coincidirà la seva visita segurament amb la presentació d'una querella de la Fiscalía de l'Estat contra el President Mas. Ens ve a recordar que vivim en la història efímera i a dir-nos que el 9N fou un fracàs dels catalans. És la seva manera d'afrontar el problema català: resistir a les exigències dels catalans, dir-nos no tot el temps i recordar-nos que som una regió espanyola, ens agradi o no. Parlarà d'un marc de respecte i ens treurà de nou com a pàtria la constitució morta de 1978. No vol acceptar el canvi pacífic, prudent i democràtic que fins i tot defensa l'església catalana. Es negarà de nou a reconèixer les injustícies històriques patides per Catalunya, no demanarà perdó i no reconeixerà que Catalunya és una nació. El Tribunal Constitucional resolent recurs del mateix Partit Popular contra l'Estatut de 2006 ja li va resoldre aquest problema l'any 2010 negant tot reconeixement legal a la nació catalana. Ara per refermar la seva posició dominant li interessa que la Fiscalia ataqui els dirigents catalans. Seria ara la Fiscalia donant compliment a les seves obligacions la que li farà la feina si els fiscals es pleguen a les ordres dels superiors polítics.Per Rajoy és Catalunya la perdedora que s'ha afrontat a l'aparell de l'Estat i a la llei. La judicialització de la política és i serà la seva targeta de visita. Ni respecte doncs a la diferència ni diàleg plural. Per Rajoy, Catalunya és Espanya pels segles dels segles i no hi ha altra punt de partida. Un nou menyspreu als sentiments i aspiracions de la societat catalana desqualificaria la visita, justificaria la resistència catalana a les imposicions del Govern de l'Estat. L'Estat hauria vingut a trencar l'equilibri, a no acceptar el futur, a impedir la transformació de la política en una eina per la justícia social. Rajoy sap però que altres partits estan esperant la seva patinada per fer-se amb el seu electorat català. Ciutadans i UPyD es freguen las mans amb l'espectacle que Rajoy promet el dia 29 de novembre a Barcelona.

adobs constitucionals per salvar la monarquia

/ dilluns, 17 de novembre de 2014 /
Totes les constitucions que ha tingut Espanya des de l'Estatut de Baiona de 1808 no han sigut més que instruments per intentar consolidar la monarquia governant la dreta, mentre els territoris d'ultramar marxaven, mentre els assaigs republicans no deixaven d'aparèixer entre una curta revolució de 1868 i l'alçament d'aquell 1874 i renúncia del Rei Alfons XIII com va passar el 1931. Constitució no vol dir que es protegeixin tots els drets i llibertats que proclamava la declaració de drets de l'home de 1879. Van trigar anys a fer lleis electorals, i fins la Repùblica de 1931 per reconèixer el sufragi universal. De Constitució en Cosnstitució es va anar pulint la forma de nomenament dels càrrecs, fins convertir el Rei en un símbol de l'Estat. LA monarquia bno9 va salvar res, va permetre la misèria de moltes famílies, la dispersió dels territoris, que el poder caigués en mans d'un règim de classe. Ara també sembla que vol ser un símbol d'una unitat territorial forçada i d'una classe benestant que no reconeix ni es preocupa per les necessitats dels ciutadans. El President Rajoy que ha vist fracassar la seva posició contrària a les reivindicacions democràtiques dels catalans, es proposa canviar de tàctica doncs ja s'adona del fracàs de la seva política significada en el "no, queremos". Ara convé fer-se els simpàtics i fer propostes, sense canviar res, a una economia pública catalana ofegada i a una societat indignada. Els socialistes del PSOE que es veuen superats per Podemos qu'assumeix per ara el paper d'un centre esquerra progressista, parlen de reformar la Constitució i introduir en el seu text la paraula federalisme per substituir la expressió "comunitats autònomes". El federalisme difós, sense competències clares, dificultant l'expansió econòmica exterior de les empreses catalanes, sense fer marxa endarrera en la descatalanització dels països catalans, no és més qu'un remei paliatiu del PP, de curta durada per intentar aturar la descomposició de l'Estat i l'independentisme català. Apedaçar, implantar adobs, oposar-se de nou els unionistes al referèndum que reclama Catalunya per decidir si Catalunya es constitueix o no com Estat independent d'Espanya, continua essent la demostració de que res no ha canviat en el panorama polític, el 9N no fou cap fracàs de Catalunya i que els adobs no signifiquen res ni aturaran el procés constituent que vol endegar el poble de Catalunya. Val més que els polìtics de Madrid no es confonguin de nou doncs voler salvar la monarquia espanyola i el poder de la dreta espanyola no justifica tornar a intentar intimidar, enganyar o voler confondre els catalans, ara aixó si, amb cara simpàtica i parlant amb un somriure de que units serem més forts, encara que no amaguen la falsetat que s'amaga darrera aquestes paraules.

canviar de justícia

/ diumenge, 16 de novembre de 2014 /
Restablir l'equilibri social exigeix un canvi de justícia. Necessitem una justícia que sigui un veritable servei públic, més propera a la gent, més en sintonia amb els problemes reals de la societat. La justícia ha de deixar de ser una feina burocràtica i de models informatitzats, i passar a donar un tracte humà als conflictes i problemes que se li presenten. Sobren mostradors als jutjats nous i manca proximitat al justiciable. Sobren jutges que viuen en els seus despatxos i manquen jutges que coneguin la ciutat i els problemes reals. Els procediments han de ser més àgils, verbals, sense espais de temps llargs entre diligència i diligència. Una justícia lenta acaba per no ser justícia. Els problemes i els conflictes s'han de resoldre quan abans amb criteris d'equitat, proporcionalitat, comprensió, però sobretot de justícia social i amb respecte als drets humans. Una nova justícia ha de néixer al territori, una justícia imparcial, sotmesa al dret abans que a la llei injusta, defensora de la dignitat en la nova societat deslligada de convencionalismes, una justícia feta per éssers humans, per la protecció dels drets fonamentals de l'individu, amb un dret civil concentrat a protegir la persona, amb un dret penaql disposat a eradicar la delinqüència abans que torni a colpejar, impedir que es debiliti la intolerància davant el fet delictiu en nom de la tolerància social. Cal una justícia adaptada a la societat de la informació que no desmereixi d'ella matheixa, que no perdi la confiança de la ciutadanía, la confiança de l'opinió pública. Una justícia que estigui disposada a aplicar la llei amb seny i visió de futur. Una justícia per esbrinar la veritat dels fets i tutelar qui té raó, una justícia neta de corruptes, supèrbia i del corporativisme de casta que denuncia el Magistrat Santiago Vidal en el seu llibre "els set pecats capitals de la justícia" Ètica doncs, abans que legalitat literal i inflexible. Cal ara un procés democràtic a la justícia per la seva renovació.

A Espanya són demòcrates no practicants

/ dissabte, 15 de novembre de 2014 /
Ho diu Juan Carlos Monedero en una entrevista que publica avui el diari El Mundoo. A Espanya són demòcrates no practicants, i culpa la casta. Sempre cal buscar culpables per qualsevol cosa. Ara que la gent no practiqui la democràcia és cosa de tots els espanyols, però induïts per la casta. Ens podriem arribar a creure que existeix una casta si visquessim a l'època dels nostres pares, era la casta de "los afectos al règimen". Els afectos tenien tots els drets com als principis del govern de CiU els anys 80 els militants carnet a la boca, els beneficiats de confiança i benefactors de la nova governança podien ocupar els càrrecs de confiança. Ara es vol canviar aquest estat de coses. El PP és la darrera oportunitat per endollar-se com "afecto" i parent discret. Però el PP ha esgotat totes les possibilitats de supervivència política a Catalunya i a Espanya. Ja no els creu ningú, ni els seus propis. La caiguda electoral del PP serà la demostració de que s'han acabat els temps dels autoritarismes i la permanència al llocs de poder forçada amb enganys i pressions. Aquesta afirmació és bona tant poer la dreta com per l'esquerra i qualsevol fòrmula que es vulgui inventar per governar. La democràcia és necessària, però participativa a més de representativa. No substituirem l'autoritarisme del poder absolut per la dictadura de consells tipus soviet. Ubna altra democràcia és possible i per tant no passarem de feixisme tipus blanc al feixisme tipus vermell. No seria una aproximació efectiva a la democràcia practicant substituir l'autoritarisme de la dreta per una dictadura. Ara les coses són diferents a 1917 a Rússia, a Alemanya i al Regne Unit. A Xina també i comencen a canviar quan el temps demostra que les dictadures polítiques no donen satisfacció als problemes socials de la societat que fuig de la dictadura de la classe benestant. També s'han construit castas benestants sota el paraïgues de les dictadures com ara s'ha descobert quan es practica la llibertat d'informació. La democràcia practicant pot ser un règim nou prometedor per l'Estat espanyol un cop elimini via referèndum la monarquia i els interessos que l'envolten, i permeti que els territoris que són nacionalitats històriques com Catalunya sota domini de l'Estat espanyol decideixin per si mateixos la seva organització política. Voldria llegir una proclama que digués: Nosaltres, els ciutadans de Catalunya, amants de la llibertat i de la pau entre els pobles, hem decidit constituir com a poble lliure en la història europea l'Estat català que adopta la forma de República parlamentària i vetllarà pel desenvolupament generòs dels principis de la llibertat, la igualtat i la solidaritat social com a rectors de la política catalana nacional i internacional. Aquesta República fa seus els principis de la Carta fundacional de les Nacions Unides i els principis d'igualtat democràtica, de democràcia representativa i de democràcia participativa de la vida democràtica del Tractat de la Unió Europea fet a Lisboa l'any 2004. Cal passar a Espanya amb urgència de la democràcia no practicant a la democràcia practicant, fer possible una altra democràcia al servei del poble.

Váyanse, por favor

/ divendres, 14 de novembre de 2014 /
El que la gent demana avui és que tant la Sra Soraya Saenz de Santamaria com el President del Govern espanyol Sr. Mariano Rajoy pleguin d'una vegada. No hi ha hagut cap problema per pagar als amics extractius del cas Castor un bon feix d'euros, mentre els perjudicats encara no han vist res, i la llei de dependència segueix sense financiació. Volen i no saben com portar el President Mas al jutjat en contra de l'opinió dels mateixos fiscals de Barcelona que se suposa són els que més entenen de dret penal a Catalunya. No volen veure que els delictes no surten de l'imaginari dels governants, sinó d'actes previstos al Codi Penal i clarament dolosos. L'economia no funciona poer molt que diguin, doncs el deute públic segueix disparat i les pèrdues de la seguretat social també. El nombre d'aturats de llarga durada sense prestacions segeuix creixent. La financiació empresarial passa serioses dificultats per què el crèdit segueix restringit excepte per avalar el Sr. Rato davant el jutjat. Ningú no demana a les institucions financeres rescatades que tornin els diners que l'Estat va injectar pagant tots els ciutadans. Els errors segueixen com la corrupció que es descobreix dia a dia. La incapacitat per governar i per fer lleis que protegeixin els patrimonis, el petit estalvi, el dret a l'estudi universitari com també potenciar la innovació ja està demostrada al més alt nivell. Un govern de funcionaris i tecnòcrates per dirigir l'Estat ha sigut un error. l'Estat necessitava gent imaginativa, creativa, amb empenta, amb credibilitat, però9 els actuals són gent com veiem sense més iniciativa que ofegar C atalunya polìticament per justificar-se davant un poble que ja no s'els creu de res. Són gent sense sentit del risc, partidaris de l'immobilisme, com Franco, per resoldre els problemes. Quelcom ha de canviar i ràpidament a l'Estat espanyol. Aixís Espanya no pot seguir i Catalunya tampoc. La paraula NO s'ha d'esborrar del diccionari. Els ciutadans de tot l'Estat necessitem ja avui que s'en vagin del govern els del PP, que deixin el poder per idees fresques i noves, per un nou goivern que fomenti la participació de la ciutadania, que torni el poder al poble, un govern que entengui el cas dels catalans i el respecti, un govern que se serveixi de la paraula SI preferentment. Eleccions són necessàries ara, però també generals a l'Estat espanyol

fulls de ruta com a resposta

/ dijous, 13 de novembre de 2014 /
La Senyora Sanchez Camacho s'ha atrevit a anunciar el que faria la Fiscalia de Barcelona ahir pel matí quan els Fiscals de Barcelona encara estaven reunits a Madrid amb el Fiscal General de l'Estat. Ella que no és Fiscal ni representa la Fiscalia ni té cap dret a ordenar res a la Fiscalia de l'Estat ha demostrat una vegada més quina és la cara de la intolerància i ens vol distreure de la crueltat i dels crims del franquisme que persegueix la interpol per ordre judicial estrangera. D'això la Sra. Sanchez no en diu res, com tampoc del que ha fet el Sr. Monago amb la targeta de Senador. No puc entendre com el partit popular que és diu demòcrata permet que aquesta senyora segueixi dient el que diu a Catalunya i de les primeres autoritats de Catalunya. Caldria veure qu si aquest és l'ús que li permet l'escó del Senat de que disposa i també com a diputada al Parlament de Catalunya. I mentre això passa, ahir per la tarda Oriol Junqueras presentava a la sala Llimona el full de ruta que proposa Esquerra Republicana de Catalunya amb molta gent al seu costat com representants dels agrupaments socialdemòcrates Socialisme Catalunya i Llibertat, Avancem i Nova Esquerra Catalana, a més d'en Lluís Llach, el meu vell conegut Bozzo de Dagoll Dagom, en Sellarés i en Juanjo Puigcorbé entre d'altres,. i a primera fila la nostra Presidenta Magda Casamitjana i en Comin Jr. Tots ells aplaudiren i nosaltres, els que estavem seguint l'acte entre periodistes, també la reclamació d'eleccions constituents, crear els organismes d'Estat com la hisenda catalana i la seguretat social catalana, la declaració de transitorietat jurídica, declarar la independència, fer un referèndum per aprovar la nova Constitució de la República Catalana i construir el nou país. Junqueras va deixar molt clar que l'Estat espanyol no actua en clau demòcrata en no voler deixar votar. També pel matí, a la sala del Ciemen, intel·lectuals d'esquerra havien fet una crida per la unitat de les esquerres en una sola llista reclamant eleccions immediates a Catalunya per canviar el model social. I a Madrid el govern d'Espanya segueixen dient que no a tot, també al referèndum projectat per Canaries sobre les prospeccions petrolieres al fons marí del seu entorn. Aquesta actitud contrària al diàleg i a reconèixer la realitat de les coses està començant a generar preocupacions internacionals. Contra el silenci per resposta interpretat com negatiu i contra la intolerància i l'esperit repressiu comencen a sortir els fulls de ruta cap el futur. Espanya es queda endarrerida una vegada més davant la història. És possible que a Espanya hi hagin eleccions anticipades abans que les catalanes. El Govern espanyol ha implosionat.

Montesquieu no significa res per l'Estat Espanyol

/ dimecres, 12 de novembre de 2014 /
Les democràcies liberals s'han fonamentat en la divisió de poders entre d'altres estructures formals per garantir un correcte funcionament. Divisió de poders que fou inventada per Montesquieu vol dir que els Jutges no fan la feina del gpvern i que els legisladors legislin encara que no li agradi al govern. L'equilibri dels podwrs és absolutament necessari per garantir el funcionament d'una democràcia. Si no existeix la divisió de poders i legislador, govern i justícia són el mateix, la democràcia desapareix i es formen dictadures i totalitarismes. La paraula política es converteix en falsetat, ordres jerarquitzants i afirmació del poder. El poble només compote per pagar impostos i cobrar salaris i pensions que convenen als interessos dels poders fàctics i les oligarquies financeres. La confiança política també desapareix excepte per els que viuen de la dictadura i de la seva afecció al règim que no tolera la oposició i les reivindicacions populars.

l'Estat per l'immobilisme

/ dimarts, 11 de novembre de 2014 /
L'Estat està contra Catalunya i segueix servint-se d'una actitud immobilista per donar resposta a la reivindicació catalana d'un referèndum a Catalunya amb totes les garantíes i control internacional. I mentrestant algú estudia com atacar els dirigents de la política catalana amb representació institucional. Es pensen que eliminant-los com si fossin bactèries el problema quedaria liquidat i s'equivoquen. Ja es van equivocar afusellant el president Companys, el President del Barça i gent honesta com el dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya en Carrasco Formiguera. Ara només poden intentar inhabilitar els polítics pro consulta per la via criminal servint-se dels tribunals de justícia. Mal camí servir-se de nou de la llei per intentar imposar el pensament únic d'una Espanya caduca i políticament degenerada com cada dia ens demostra la Guàrdia Civil qu'aixeca mordidas i corrupció a alts nivells. L'immobilisme no serveis per tapar sinó per desvetllar l'autoritarisme que s'amaga al darrera de l'immobilisme. L'immobilisme no atura el rellotge del temps i els actuals senyors de l'Estat saben que s'els acaba el seu regne de taïfes. Unes eleccions properes que tampoc poden saltar-se saben que els enviarfan a casa i els treuran del poder. Com diuen els diaris, s'enroquen en l'immobilisme i a resistir darrera les cloaques del poder corrupte que gestionen. Aquest Estat sap que Catalunya no vol seguir vinculada a aquest estat de coses. Per Europa no és un affaire intern el que passa al Regne d-Espanya. L'immobilisme espanyol davant les reivindicacions catalanes no pot quedar ni ser considerat com si res no passa a Espanya.

mur de Berlin caigut, dictadura vençuda

/ dilluns, 10 de novembre de 2014 /
Els totalitarismes no han sigut mai ideologies de futur ni de progrés. On funcionen dictadures properes al totalitarisme, el retard és la llei, la corrupció la forma de viure, ser funcionari una assegurança de vida si un sap callar i obeir. La caiguda del mur de Berlin fa 25 anys és el fet més trascendent significatiu de la caiguda d'una dictadura. Els totalitarismes són l'esclavatge de la persona, l'expressió de de l'opressió contra la llibertat d'opinió, de consciència i política. Els totalitarismes i les dictadures es manifesten contra els ideals humans i exalten la tirania del lider. Veure caure els murs dels països totalitaris és veure dictadures vençudes. Els murs contra la llibertat i la democràcia es troben no només en construccions, sinó que també poden trobar-se en constitucions polítiques i lleis limitadores de les llibertats essencials d'una democràcia. Cada vegada que en qualsevol país es deroga o deixa sense efecte una norma legal contrària als principis i valors de la democràcia europea i de la Carta fundacional de les Nacions Unides, veurem renèixer l'amor per la veritat, l'honestedat i els vells principis més revolucionaris per assolir la dignitat humana, els de la llibertat, els de l'igualtat i els de la solidaritat social.

guanya el poble, perden els partits

/ /
El resultat de les votacions no agrada ni a Madrid ni a l'independentisme que es vol majoritari. Ara uns callant tota la por i pressions que han fet fins el darrer minut per parar les votacions és molt clar que no diuen la veritat. Els rgesultats són els que són i si ara els sap greu de que hi faltava gent, doincs no hav er posat pegues. Nop v euen tamjpoc uns i altres que no es fa cas del que diuen els partits, ni el PP, doncs molta de la seva gent ha anat a votar NO a la independència saltant-se el mot d'ordre de no anar a votar. Ara ens assebentem de que ahir s'havien presentat fins a quinze denúncies el Jutjat de guàrdia de Barcelona, els d'UPyD demanant que es retiressin les urnes. S'acusa al President Mas i a la Vicepresidenta Joana Ortega de Malversació de cabdals pùblics, desobediència i prevaricació que il·lustren amb grans titulars la portada del diari La Razón. Políticament es parla de farsa a la portada del diari ABC. Aquest tractament és poc seriós com poc seriós és el que diuen la Sra. de Cospedal, la Senadora Sra. Sanchez Camacho parlant ara de mnanca de diàleg quan ells mateixos l'han tallat amb Catalunya. Llegim als diaris que també un Regidor del PP de Premià de Dalt va presentar denuncia al Jutjat de Mataró i un de Plataforma per Catalunya a Vic. No van conseguir que cap jutge donés l'ordre de retirar les urnes. Primer com encertadament van raonar cal investigar el que es diu a les denúncies. Les denúncies criminals són contradictòries amb les promeses de diàleg. Anar al Jutjat a la secció penal no és per dialogar, sinó per perseguir i reprimir. A Madrid la direcció del PP es pronuncia per perseguir també tots els funcionaris públics responsables de locals que hagin servit per participar i votar. L'expressiò amenaçadora que hem sentit del Senyor Gonzalez Pons és: "tendrán que pagar". Només els mancava acusar-nos als ciutadans que hem anat a votar i a col·laborar amb les votacions de terroristes que és el llenguatge que dominen contra tot aquell que els planta cara. Catalunya de fet ha plantat cara a les constants amenaces i intimidacions del Govern de l'estat espanyol. Catalunya té clar i no te por per dir que no vol ser un país súbdit d'un Estat que no parla amb Catalunya i només coneix el camí del Jutjat de guàrdia i les manifestacions de descrèdit i de despreci. L'Estat fa despreci de Catalunya servint-se de la justícia per donar cops a Catalunya i ferir els sentiments dels catalans. Cal preguntar-se com s'explicarà l'Estat espanyol davant el món democràtic perseguin els catalans. Però Catalunya una vegada més ofereix diàleg sincer i entesa per obrir el camí del futur. La solució a Catalunya no seran unes eleccions unitàries i plebiscitàries sinó unes eleccions constituents, doncs cal saber el que decideix el poble amb totes les garanties per anar cap a la declaració d'independència de l'Estat espanyol, els que el 9N han anat a votar i els que no. Mal podran anar junts a les properes eleccions les dretes i esquerres actuals que saben pertanyen a la vella política, la que els ciutadans no volen, la que els ciutadans volen substituir per ciutadans no implicats en el passat. Sobren els que hi són i els que hi han estat.No es volen repetidors ni cadires enganxades al cul. No es volen tampoc marques blanques dels partits actuals com es consideren algunes associacions amb capacitat de mobilització. El resultat per ara és que guanya el poble i perden els partits.

Mas en surt reforçat, però el poble decideix

/ diumenge, 9 de novembre de 2014 /
Més de dos milions de persones han anat a votar avui en la consulta administrada per la societat civil catalana. Una movilització del poble de Catalunya sense incidents, pacífica, festiva de nou, refermant l'esperit del que es vol des de fa anys. El poble s'ha manifestat una vegada més majoritàriament malgrat les intimidacions, denúncies judicials, investigacions de la fiscalía de Barcelona, malestar dels mateixos magistrats del Tribunal Constitucional que es veuen utilitzats políticament, els errors de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya enviant cartes a tots els directors de centres d'ensenyament públic quan ja se sabia que la votació no es podia paralitzar. El govern espanyol ha posat tots els entrebancs possibles, però li ha sortit malament la operació. Des de dir que ningú no trencará la unitat d'Espanya a dir que això d'avui que no qualificaven ni donaven nom no era més que una manifestació de la llibertat d'expressió han passat 700 periodistes acreditats, molts més que per el referèndum d'Escòcia, presència dels mitjans internacionals que advertia del ridícul d'una oposició frontal a un acte democràtic per part del Govern d'un Estat que forma part de l'Unió Europea i del Consell d'Europa a més de estar també present en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Participar en aquestes institucions exigeix diàleg i ara el demana el President Mas que espera un canvi de posició del Govern espanyol. Catalunya vol aprofondir en el seu autogovern, governar-se per si mateix com a vella aspiració dels catalans que ha recordat fa uns moments el President Mas presentant els resultats de la participació ciutadana en la consulta celebrada per la societat civil. Ara el President de la Generalitat recull el fruit de l'esforç de la societat catalana i s'en responsabilitza. Ell sap que el Govern Espanyol, l'Estat que dirigeix el Govern espanyol no donarà cap cas contra els dirigents de les institucions catalanes ni contra el poble, ni contra els 40.000 voluntaris que han participat ajudant en la consulta. El Govern espanyol intentarà portar el resultat al silenci, greu equivocació que no podrà amagar davant els observadors internacionals vinguts voluntàriament ni davant els eurodiputats també vinguts a veure el que passaba, realment alarmats per les amenaces contra els organitzadors de les votacions i cintra el Govern de Catalunya. S'ha volgut utilitzar la justícia repressiva contra la política com en temps del franquisme, i no s'impedeix la creació de partits feixistes ni es disolen els existents. El Govern espanyol ha de saber que això de Catalunya no s'acaba aquí amb una manifestació més, sinó que ara seguirem endavant, avançant cap a la plenitud de la llibertat. Catalunya ja no pot acceptar ofertes federalistes que ens encadenin a seguir com fins ara canviant tan sols de nom les institucions de l'Estat. Catalunya necessita dotar-se dels mitjans que es queda l'Estat i no inverteix a Catalunya per millorar comunicacions, serveis, problemes socials, educaciò, sanitat, la vida de la gent, la promoció de les empreses i dels llocs de treball. Aviat haurem de discutir com es gestionen i s'administren els bens de Catalunya. Però per ara qui en surt reforçat és el President Mas que assumeix el resultat, fins a cert punt brillant, si comptem que tant sols un 15% dels votants hauria votat en contra de l'independència de Catalunya. Jo mateix que he passat el dia fent de president de mesa, fet el re4compte dels vots, vist el que ha votat la gent a les 11 meses que hi havia al nostre centre cedit per votar, arribo a la conclusió de que ha guanyat la independència sens dubte. Ara s'ha de veure qui gestionarà el camí i la creació del nou Estat. Unes noves eleccions estan ja en camí i el poble tindrà de nou la paraula.

acreditats per ser país

/ dissabte, 8 de novembre de 2014 /
Els moviments nacionalistes dels altres països europeus ens acrediten per poser ser un país normal. Avui són a Barcelona centenars de voluntaris per acompanyar-nos demà i ser testimonis del que fem i farem. Els catalans som molt més que una gran notícia, som l'esperança de la regeneració política europea i la construcció d'una nova europa dels pobles. Amb nosaltres la democràcia participativa supera la democràcia formal. La democràcia participativa ens acredita i ens acreditarà per ser un país lliure d'amenaces i expolist. Hem de felicitar també tot i aixís el Tribunal Constitucional per no haver caigut en la trampa extesa pel Partit Popular de voler prohibir la manifestació popular de demà amb la clara intencionalitat de incendiar l'ambient i justificar més catalanofobia, desacreditar el nacionalisme democràtic a cop de manament judicial. Aquesta és la interpretació i l'ús de la llei que interessa a la dreta reaccionària al poder a l'Estat espanyol. Catalunya donarà resposta festiva i pacífica, una lliçó de democràcia, quedaran enderrocats i saltats tots els entrebancs que ens havien preparat. Catalunya és una democràcia acreditada per ser país europeu, un país pròsper, plural i lliure en una nova democràcia participativa i feta pels ciutadans, garant de la justícia social. Cal anar a votar, movilitzar la gent per què vagi a votar. Ajudar els discapacitats i amb dificultats de movilitat per què puguin votar. Fiem en la imparcialitat i independència de les taules i la pulcritud de l'escrutini. Catalunya és ara la societat del sentit comú que dona exemple a Espanya. Nosaltres no dividim els habitants de les terres iberiques entre fatxes i catalans. Sabem i tenhim clar que 'es l-Estat governat pels interessos de les oligarquies financeres qui va contra Catalunya. Ara és el moment de vèncer l'obscuritat de les dictadures i les oligarquies espanyoles que volien esclafar Catalunya i les voluntats dels catalans. Estem internacionalment acreditats per ser país. Som país, tenim dret a un Estat propi gestionat per la gent, rica o pobre, que viu i treballa a la terra catalana. Catalunya vol ser un pa'is normal no venal.

dignitat i civisme contra tigres de paper

/ divendres, 7 de novembre de 2014 /
La gran revolució que els catalans podem aportar al món i a la civilització dita occidental és la de la dignitat, el civisme i la cohesió, la dels valors republicans, la del respecte a la pluralitat i la diversitat. A Tona feien aquest matí maniobres que semblaven d'entrenament contra guerrilla urbana, l'altra dia vehícles militars nous arribaven a la caserna del Bruc, Policia Nacional envolta la Delegació del Govern a Barcelona per protegir-la de res. El Tribunal Constitucional no ha emés cap ordre per paralitzar el 9N popular. La Delegada del Govern en canvi sembla actuar com un Governador Civil dels tems del franquisme enviant cartes a tota mena de centres per intentar boicotejar, obstruir i paralitzar l'acte democràtic i popular previst pel 9 de Novembre. Les pseudoamenaces i advertiments són mostres dels tigres de paper que s'hi amaguen darrera. Contra els tigres de paper Catalunya ofereix dignitat, civisme i cohesió. El nou país que volem assegurarà les pensions dels jubilats ben abans del col·lapse de la tresoreria de la seguretat social espanyola prevista per 2019, veritat que el Govern de l'Estat ens amaga. Diumenge serà la millor evidència dels valors de la llibertat i la democràcia, la voluntat de ser i de fer país, un nou paìs per acabar amb la misèria, l'atur, la corrupció institucional, l'oligarquia espanyola, i l'abús de les autoritats que no reconeixen ni volen els drets polítics, socials, econòmics i culturals de tot ciutadà. Dignitat i civisme doncs contra tigres de paper.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3)