Forjar el destí de Catalunya

Forjar nosaltres mateixos el destí de Catalunya fou un dels missatges que ens va deixar Josep Pallach amb el seu llibre LA DEMOCRÀCIA PER FER QUÈ? publicat l'any 1975. Les llibertats polítiques no es poden excloure per cap règim a Europa. És inadmissible el menys preu per les formes democràtiques de govern. Certs adjectius aplicats a la democràcia com "popular" o "orgànica" impliquen normalment manca de confiança en la ciutadania, un cert autoritarisme i una situació de crisi en un sistema inadequat per a governar països industrials. LA nostra poblaci8ó avui augmenta gràcies a la immighració legal i la il·legal, estrangers que tenen distintes formes de viure i entendre la vida, amb creences i religions diferents de les tradicionals als nostres territoris. Ha aparegut una nova delinqüència i manteni8m una justícia obsoleta pels temps que vivim. Però descobrim tots que la democràcia no és un règim de facilitats ni de virtuts. Els sistemes es volen valorar per el continuisme en la pau i el creixement industrial que vol dir feina i diners, sense voler acceptar l'evolucionisme que Darwin va demostrar existeix. La democràcia, com diu Pallach en el seu llibre, es feta per mostrar regularment l'acord general d'àmplies coincidencies col·lectives per sobre de les discrepàncies, damunt del qual cal bastir la polìtica del país. Ara Catalunya, utilitzant la llibertat, ha de decidir si vol construir un Estat nou i forjar el seu destí sense intervenció de tercers o limitarse a demanar la reforma de la Constitució del regne d'Espanya. És l'esdevenidor el que està en joc per bastir noves formes de convivència i construir una nova societat més justa i més democràtica. Cap democràcia no és hostil a priori als reagrupaments polítics de distintes tendències d'un mateix corrent que també permeten modernitzar una part de l'opinió tant la conservadora com la progressista i preocupar-se en aquest cas de l'orientació d'un gran corrent de l'esquerra sobiranisme dispers encara avui a Catalunya per discussions tàctiques i matissos personalistes a més d'una bàsica i fonamental diferència identitària consistent en creure o no en el fet nacional català i el dret del poble que viu i treballa a Catalunya a decidir la construcció o no d'un nou Estat.