ancorats al port del passat

Un Rei que es diu monarquia moderna ens diu que som una democràcia consolidada. Ho diu des de palau i amb una bandera espanyola al costat. No ha vist el que passa al carrer menys encara que els indignats ja son majoria al menys en les enquestes. Parla d'alternancia en el poder referint-se sense dir-ho als socialistes del PSOE i als populars del PP, i no veu que hi han altres forces polítiques a l'Estat que reclamen el seu lloc. No es clar el que entén per democràcia. No som una democràcia consolidada. No aclareix que entén per democràcia. Només es refereix a la constitució de 1978 que considera la guia de tot el sistema. No parla de participació ni de transparència en la gestió. Ataca la corrupció i l'atur de paraula tot defensant un hipotètic estat del benestar que avui és inexistent al Regne d'Espanya. Sembla que vagi de bona fe. Però no es pronuncia políticament. Semble que el seu discurs adhereix els plantejaments del govern central. Trobem frases buides en el discurs, desconeixement real del fet nacional català en la redacció. Nega com ha fet el Govern del PP i el Tribunal Constitucional l'existència d'una nació catalana mil·lenària que si coneix la història i es anterior a la mateixa Castella, i parla d'una Catalunya indefinida a l'Espanya actual recordant l'existència de diferències, demanant una estabilitat que tampoc existeix amb els atacts que reb Catalunya des de Espanya en les seves representacions institucionals, llengua, economia, cultura, societat. No marca un autèntic camí per la regeneració i es perd en la complexitat dels temps. Un discurs escenificant la continuïtat propera al continuísme del sistema i la creença oficial i de conveniència en l'esperit constitucional de 1978, i la falsa creença en una unitat històrica i política que ningú no va proclamar a Catalunya, ans al contrari del que ara diu aquest rei jove voliem i creiem en el reconeixement de Catalunya com a nació. Catalunya ha sigut la gran traïda per la Constitució de 1978 impulsada per una comissió a més amb participació catalana de dretes i d'esquerres. Per els catalans la Constitució de 1978 fou un frau històric si ara ens diuen que la menció de nacionalitat històrica no es va incloure a la Constitució referida a Catalunya, si ara a més ens diuen que no tenim dret, cap dret a decidir el nostre futur polític davant la negativa del Govern espanyol i del Tribunal Constitucional a reconèixer el fet nacional català i a fer a Catalunya un referèndum d'autodeterminació. Vist el començament d'un discurs ancorat en el port del passat, aquesta monarquia es converteix en inservible per Catalunya a la que es veu considera un territori incorporat constitucionalment com una part més del seu regne. Nega ara els drets polítics de la minoria catalana. Si el poble català que va votar si a la Constitució es va deixar enganyar el 1978 és una qüestió que ni pensa tocar. Ara cal interpretar el que convé al sistema que dona suport a la monarquia espanyola, no el que diuen el sentit de la democràcia moderna i les resolucions de les Nacions Unides sobre el dret d'autodeterminació dels pobles. Catalunya és per aquest rei jove un territori més que no pot decidir res per si mateix. Tant sols les competències administratives que diu la Constitució de 1978 i prou. La polpìtica queda per els grans partits d'Estat. Les minories nacionals no reconegudes com a tals són de caràcter decoratiu i no compten en la política espanyola. L'escenari queda ben dibuixat i no cal fer-se il·lusions amb una monarquia que demostra no tenir cap sentiment democràtic ni liberal envers Catalunya. No honorarà mai el President Macià, ni farà res per l'anul·lació de la condemna a mort del President LLuís Companys. Volen ignorar la història es creu o vol fer-nos creure que la nostra història comença el 1978. Ni els catalans afusellats fins els anys 50 per haver defensat la II República, ni els milers d'exiliats i represaliats a l'interior li diuen res. Millor ignorar-ho. Aquesta monarquia jove es vol construir reinventant la història a la seva conveniència. Cap gest, cap detall, Tot i tenint l'oportunitat aquesta monarquia jove no obra cap porta al diàleg ni a l'entesa democràtica per construir un futur per a tots dins del marc europeu.