afirmacions, imposicions, cap diàleg

Diuen que a Catalunya hi ha violència i odi. Però a Catalunya no és així. Ho em vist en canvi a Madrid amb un enfrontament entre partidaris de diferents equips de futbol que ha produït un mort i bastants ferits. Celebren l'aniversari de la Constitució de 1978 dient que la unitat d'Espanya és garantia del progrés i de la igualtat, i mentre això diuen a Madrid els responsables del govern, cada dia hi ha més gent sense recursos per haver exhaurit les prestacions de l'atur, més gent sense vivenda per no poder pagar les hipoteques o els lloguers, més infants que passen gana, més graduats universitaris que han d'emigrar a Europa a la cerca de feina, baixen els salaris, les feines són temporals i les pensions de jubilació perden poder adquisitiu. Aquesta és la idea que tenen del progrés i de la igualtat. No parlen de pluralisme que vol dir diversitat social i asseguren que la nació espanyola és la pàtria comuna i indivisible. No volen admetre que els catalans no estan d'acord amb l'actual constitució, el President del Govern espanyol tanca la porta a qualsevol reforma i la majoria dels espanyols, segons les enquestes, són contraris a reconèixer el fet diferencial català a més de mostrar-se partidaris de reduir les competències autonòmiques. Ens demanen que seguim el model de tolerància que marca el Partit Popular i com a mostra volen destruir el Consell Audiovisual de Catalunya. No reconeixen el dret de rèplica, no donen veu a la oposició no parlamentària, involucren el PSOE en les pràctiques del no diàleg del PP. Per què hem de parlar amb qui vol marxar d'Espanya?, - diu el President Rajoy. La solució que han trobat és endurir la repressió judicial de les reivindicacions catalanes. Volen ara una justícia a mida dels seus interessos. Un rei que vé a Catalunya a celebrar un aniversari d'un cotxe de fabricació espanyola venut a tot el mon, ve a fer-se la foto, donar-se imatge amb una certa banalitat, però rebutja la oportunitat de parlar amb el President de la Generalitat, veure i escoltar, intentar entendre el que vol el poble de Catalunya, tasca mínima incomplerta que es pot demanar a un rei que vol ser-ho de tots els catalans. Obren la porta als cenobios de la conspiració, les intrigues de la cambra política de govern espanyol i la Faes, la desconfiança dels inversors, no fiar la industrialització en les terres de l'Espanya autoritària, la que encara vol que parlem en cristiano, la que aplaudeix el frau fiscal, viu en el frau i la política econòmica especulativa, la que segueix considerant herois els més grans conseguidors de negocis a comissió a travers el poder del partit en el govern i les influències dels seus càrrecs.