renovació política, candidats inclosos
by
Pau Miserachs
/
dijous, 18 de desembre del 2014 /
Posted in
dirigisme,
igualtat,
llibertat,
nova política,
renovació,
responsabilitat,
tolerància
La idea de la renovació política planeja amb el descrèdit dels polítics professionals que tenim. Anys i anys ocupant càrrecs sense obrir la porta a la renovació de cares ni a la formació e jovent amb consciència democràtica. És uyna v weritat que cada època requereix noves respostes com deien Willy Brandt i Joan Reventós. Es continua v alorant pertò la militància i l'obediència cega a la disciplina de partit.Renovar és una responsabilitat dels càrrecs i directius actuals dels partits. Les noves llistes electorals s'han de fer sense cops de colsa, sense segar l'herba als peus de ningú, sense sectarismes, no buscar la foto. Els candidats han de ser partidaris acèrrims de la llibertat, la igualtat i la tolerància. Han de ser capaços de deixar-se de individualismes, personalismes i culte a la personalitat i treballar en equip. Vivim en ple canvi social, en l'escala de valors, en l'ecologia, tecnològic. Ens juguem la supervivèncvia d'una civilització i continuem vivint sagnants guerres religioses que neguen per obscena la cultura occidental i volen destruir amb tota la violència l'ensenyament que no sigui del Al Corà. L'acció renovadora exigeix igualtat deia Reventós en el seu llibre sobre Renovació Socialista. Renovar la política exigeix liquidar les intrigues i conspiracions de grupets de poder dins dels partits i establir un clar nivell d'igualtat amb prima de la raó. Seguir amb la desigualtat les exclusions, les discriminacions de tot ordre en els partits, el dirigisme, portar a la gent a congressos on s'hi arriba amb tot decidit seria seguir amb la política actual, la que considerem vella política. La vella política ha de de desaparèixer junt amb els polítics que han negat el pa i la sal als polítics de pensament i de transparència. També deia Joan Reventós que cal renovar el concepte de militància dels partits. Vist des de fora la militància s'interpreta com un comportament mafiós i la disciplina interna com la pèrdua de llibertat que s'accepta per un decidit interès individual. Cal canviar la noció de militant, afiliat o adherit a un partit, cal modernitzar-la. Cal que sigui oberta i activa. Els afiliats no tenen cap superioritat moral sobre els altres ciutadans que no militen en cap partit. Ser militant o afiliat no dona cap dret, doncs és un acte lliure de generositat social i de compromís. El militant o afiliat grimpador acaba per tornar-se insensible als greus problemes socials, obrint pas a la supèrbia, el sectarisme i la crrence al dret a una recompensa. Els partits necessiten una ètica del comportament, progressista. Ha de quedar clar que un fi no justifica els mitjans aplicats i s'han de persegyuir les incoherències morals, que ningú s'aprofiti del patrimoni d'un partit.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada