violència verbal, radicalisme autoritari

/ dilluns, 30 de setembre del 2013 /
A Espanya cada dia parlñn menys de Catalunya. No els convé, dina mala imatge criticar els catalans, el motor econòmic d'Espanya. A més els ditigents polítics Bascos estan decidits a seguir la via catalana pacífica i democrática. Espanya té ara dos problemas segurs que no pot resoldre en les circumstàncies actuals. I la soluciò segueix sent el verbalisme, els atacs contra el dret a decidir i les pretensions d'una majoria catalana per assolir la llibertat plena com a poble. Però les coses canvien. Ni avui el Comissari euriopeu Sr. Almunia, entrevistat per radio s'ha atrevit a oposar.-se a la independència de Catalunya dins d'Europa, limitant-se a dir que ell opina igual que el seu partit, és a dir el que dirigeix el Sr. Rubalcaba. La posició des de Madrid és doncs de violència verbal contra les propostes catalanes. No amaguen un cert radicalisme autoritari que ataca les fonts de la democràcia mateixa. No volen que la democràcia sigui una realitat per la massa dels habitants de Catalunya, els censats al cens electoral i els immigrants que són molts a qui ningú pregunta el que volen. Però la passió nacionalista catalana no està associada ni a la violència que es respira a Madrid quan es parla de Cartalunya, ni a l'autoritarisme, al contrari del que passa a Madrid i on les amenaces verbals adressades als catalans no paren. Sempre s'han identificat els pobles amb el terme nació fins que la dictadura va arribar a Espanya amb la homogenització lingüística amb la submissió dels pobles als reis sense sentirse verdaderament espanyols, francesos o britànics. La violencia verbal espanyola contra Catalunya ha despertat a la crisi de legitimitat dels pobles que va generar la identificacipo dels pobles amb els reis. Ara els reis que sobreviuen en la moderna Europa no governen, depenen de democràcies parlamentàries i han demostrat ser humans, cometen errors, pateixen malalties i es moren com els demés humans. El poble ja sap que les persones passen i que les institucions romandran en el temps. Les comunitats abans d'arribar a la lluita política són més culturals que polítiques fins que la política pren el seu lloc en la vida social, el poble fa seu els valors que la cultura i la tradició li han format. Les reivindicacions forman part de la cultura liberal. L'erosió de la llei d'obediència al poder de l'Estat es tradueix en els moviments de masses i la cerca de la legitimitat democrática per damunt de les lleis injustes. El que està passant a les Illes Balears amb la vaga indefinida de Mestres n'és una mostra. Certes dictadurtes s'han vestit en la historia de democràcies liberals. Cal que l'actual Espanya no caigui en el mateix error, cal allunyar el radicalisme autoritari que sempre sedueix les oligarquies i l'aristocràcia del diner. Ara que ja han fet la demolició del nivel de vida dels pensionistes ens parlen de grandeses consistents en renunciar al dret a decidir i d'altra banda ens diuen que no podrem ni pagar les pensions mentres descubrim que Hisenda ha pressupostat invertir un 25% menys a Catalunya. Però encara no tenim sensació d'ofec.

Sostenibilidad insostenible

/ diumenge, 29 de setembre del 2013 /
El 50% de los pensionistas perciben en España menos de 600 euros. Esta cifra es la que sufren 4.500.000 hogares según cuentan las informaciones de la prensa diaria. También se sabe ahora que tenemos 16.750.000 cotizantes en la seguridad social cuando hacen falta 25 millones para que el sistema no sufra tensiones económicas. Con la ley de la desindexación como la han bautizado, lo rimero que resalta es que no se mantiene el poder adquisitivo de los pensionistas españoles en España. La Ley de desindexación es finalmente un elemento liberalizador de la economía que permite controlar la inflación reduciendo los sueldos un 25% i el poder adquisitivo de las pensiones por debajo del coste de la vida. Los que pierden son los ciudadanos sin duda. Pro junto a estos recortes se convierte la tauromaquia en patrimonio cultural. Los partidarios del espectáculo de la muerte no renuncian al espectáculo y a las subvenciones que esperan alcanzar con el apoyo del Gobierno español. Pasarán por encima de las leyes Canaria y Catalana. No hay suficiente dinero para atenciones sociales, pero sí lo habrá para los toros. Vuelve aquello de "y tú más" en los debates parlamentários. Hemos visto por televisión los vítores que el público daba en la puerta del edificio de los Juzgados de Gavá a un jugador de futbol que se lleva buenos millones de euros de sueldo y saldos en paraísos fiscales. Ha declarado que tenia y tiene voluntad de regularizar cuando se le ha pillado defraudando. Dice que "de la plata de ocupa mi papá". Pero alguien también comenta, no sabemos si la fiscalía, que buscaron medios para defraudar. Es el mal ejemplo, sin duda. Y a esto se reduce la problemática española, pues además de mostrarnos con velocidad el Presidente Rajoy haciendo un discurso en las Naciones Unidas, presidiendo un Consejo de Ministros al día siguiente y yendo a saludar al Rey que está recién operado de su cadera. El Rey, también se mostró activo antes de operarse, pues por la mañana recibió en Palacio las cartas credenciales d 17 nuevos Embajadores y departió con todos ellos. Hay quien diría que el deber es el deber. Pero lo cierto es que en el extranjero lo que se ve en Televisión española en España, España no aparece ni por asomo en las noticias. Parece que hay una cierta obscenidad en España que los europeos ven con escepticismo, alguien dice que continua, celebrando una aparente salida de la crisis, cuando se sabe que el paro vuelve a subir, que el crecimiento depende de las empresas privadas y de un crédito que no llega. El esfuerzo empresarial no goza de un apoyo que se querría titánico de los funcionarios públicos españoles en todo el mundo. Y a veces parece que lleguemos tarde, cuando otros países se están quedando con los mercados a los que nosotros pudimos llegar antes como Ukrania y Àfrica. Pero empeñados algunos en hacernos creer que todo es sostenible porque se están haciendo los deberes, no ven que España se está reduciendo a ser el geriátrico y el balneario de Europa, con personal a bajos precio, manso, temeroso del patrono y obediente. Mejor trabajador no es posible encontrarlo en otros países de Europa en los que la izquierda es menos pactista y los sindicatos están donde deben estar en lugar de esperar las asignaciones que les tocan en el Presupuesto del estado. La actual sostenibilidad nos han diseñado es claramente insostenible en las condiciones actuales y menos aún si el Estado sube el gasto en contratación directa en un 5,5% sin reducir su aparato innecesario.

res de nou

/ dijous, 26 de setembre del 2013 /
El debat parlamentari que va començar ahir amb el discurs del President de la Generalitat ha guanyat nivell amb l'exposició del'Honorable Diputat Oriol Junqueras. Ha donat una lliçó d'economia, ha parlat d'esperança i ha parlat de frustració. Junqueras ha parlat de la fotalesa del país, de la raó moral, de l'exigència de votar, de poder decidir. El President de la Generalitat ho té clar. Tant o més que el propi Junqueras. Contestant a Junqueras ha recordat que segons l'Estatut escapçat l'Estat ens deu un dèficit d'estructures de 1.700 milions d'euros. Ha dit que el Govern espanyol durant els tres darrers anys no ha pagat el deute. I un fou socialista i l'altre és que que presideix el Sr. Rajoy. També s'ha dit la greu situació del cent per cent del PIB compromés amb el deute de l'Estat, mantenint-se la situació d'un 25% de la gent treballadora a l'atur previst com a mínim fins 2015. Mas ha den unciat que el Govern español ha decidit no reconèixer els deutes que té amb Catalunya malgrat la llei de l'Estatut que no és una llei qualsevol. Ha parlat del lideratge compartit que ja va dir en el seu discurs d'investidura. Però ha precisat que cadascú ha de fer el que li correspón. Cadascú té el seu paper i cadascú l'ha de saber exercir. Ha recordat que el gran motor de canvi és el que varem veure a la diada nacional de Catalunya que és el que ja haviem vist l0'any 2012 i el juliol de 2010. Cada vegada ha precisat aquesta força agafa més transversalitat. És el repte del sentit inclusiu. Tot anirà al sevei de tot el poboe de Catalunya, dels que han estat a favor i dels que han estat radicalment en contra. Junqueras ha dit deespr´ñes que la situaciò és dofocol i quen la situació de molta gent és difícil. Ha dit que l'ajuda a la gent l'expressa a travers el suport que fa el seu partit al Govern. Ha parlat primer com un professor universitari i finalment a sentenciat amb consideracions com un Jutge d'apel·lació.El President Mas que ha reivindicat la funciò dela Presidència i del Govern català ha parlat com un home polític, un esdtadista. Se li ha de reconèixer. La tercera via proposada per la via democristiana i algún socialista ha quedat en via morta. El que digui a partir d'ara la resta de la oposició será el de sempre, el mateix discurs contra el camí del referendum i la independència. Les acusacions, les mateixes de cada dia. Pere Navarro ha parlat d'una amable conversa entre President de la Generalitat i cap de la oposició. I vol aclarir la espesa boira present a la Cambra parlamentària. Els ha criticat per no tenir e compte que molts dels èxits i avenços que s'atribueixen venen de governs anteriors com el de Pasqual Maragall.Parlant d'economia ha dit que la economía catalana no millora, està estancada, sense idees ni lideratge, amb una política pressupostària que va contra la economia real. Ha criticat que el Govern no hagi presentat els pressupostos. Ha criticat que parlin de transparència i amaguin els comptes. I s'ha retallat encara més. S'han fet retallades amb la clandestinitat. Ha arribat a dir que hi ha hagut una estafa pressupostària impedint que la oposiciò ho pugui denunciar al Parlament. Han retallat amb polítiques socials, en salut, en educació, en foment de l'educació i en protecció social. Tot dona la sensació de que els discursos venien preparats. La crisi abarca a tota Catalunya i l'accès al crèdit no millora. Els comerços segueixen tancant. Segueix l'increment de l'atur. La reforma laboral del PP la va votar CiU i no han rectificat. Ha criticat el suport que diu feble del Govern de la generalitat. Es rebaixen els sous dels treballadors. Es la sortida de la crisi treballar més i guanyar menys? No diuen els socialistes que fa tres segles ens van arrabassar les llibertats del poble català, ens van deixar sense dret públic i sense llengua propia. Van voler fer un tall amb la historia. Ara quan les llibertats segueixen en perill, amb un Estatut parit sense braçós i cames, el President Mas recorda que la soluciò és votar, sigui amb un referéndum o en un plebiscit electoral. De fet, res de nou del que ja ssabem. I el Parlament després d'un any d'estrena de la nova legislatura segueix sense legislar. Falta decisió? No diran res de la manca d'atenció i silencis del President Rajoy? No es podrien posar d'acord per marcar uns punts d'acció política i diplomática?

però quan ens deixaran votar?

/ dimecres, 25 de setembre del 2013 /
Pel que diuen uns i altres no tindrem eleccions anticipades a Catalunya. El President Mas ha dit que no pensa convocar eleccions. A Madrid ens envíen diariament missatges clars de que no jurídicamenmt, ni políticament hi haurà consulta. El PP paralitza sistemàticament totes les preguntes que es presenten al Congreso de los Diputados . A més el PP i UPyD decideixen imposar el castellà a l'ensenyament com llengua vehicular. I mentres tant a les Balears la vaga de l'ensenyament segueix contra la eliminaciò prevista del català pel decret del President Bauzà. A Barcelona el personal de la de la Justiciaas'oposa a la retallada de la paga de Nadali també fa vaga. Els 2.000 treballadors de Sniace perden la feina a Torrelaveg i els, 1.900 de Panrico tenen clar que seguirán el mateix camí. La crisi no sabem si s'ha acabat. Però els acomiadaments seguirán. Ben aviat de nou sentirem parlar de Catalunya bank. Es compliran les previsions de l'atur previst per passat vacances amb l'arribada de la tardor. La crisi s'ha traslladat a les famílies sense feina i sense recursos. La crisi sembla que segyeix. No ens deixen parlar. No hi ha diàleg. Però si que des de Madrid han posat tots els canons per fer més anmpli el bloqueig del Govern a les aspiracions catalanes. Insinuen que si volem referèndum ha de decidir tot Espanya el nostre futur, amb la qual cosa enfronten tot Espanya contra Catalunya amb la política de la unidad de España antes que nada. L'error ja hi és. Discursos i proclames sense diàleg, fomentant la catalanofobia, presentant els catalans com uns egoístes insolidaris. L'error és parlar per escoltar-se un mateix sense que es pugui replicar qui veu els errors de plantejament. De nou Espanya es lleva contra Catalunya com argument per tapar el que faci falta. La crisi és política ara i será més forta com més temps segueixi la política de les amenaces i el discurs de la por contra el desig català d'alliberament de l'Espanya de la corrupció i les imposicions. Els veritables separadors de Catalunya ja s'han nit en un front anticatalà que s'expressa en castellà acusant als catalanistes de secessionistes i separar pobles i families. L'amor i els vincles failiars no es trtenquen mai entre gent de iona fé. La pretesa violència de les consciències promocionada des de Madrid no servirá per res. Catalunya ja sap el que vol i no la faran canviar d'opinió amb discursets i paraules de por. La gent ja es pregunta quan ens deixaran votar. La gent vol votar. La gent té pressa. La gent vol canviar ràpid, molt ràpid. La gent ja en té prou d'imposicions i enganys. Mentres tant els enemics de la democràcia es presenten com a demòcrates. Fins quan?

el Papa contra la democràcia cristiana

/ dilluns, 23 de setembre del 2013 /
El Papa ha carregat a Sardenya contra el poder del diner. S'ha declarat d'esquerres i no conservador. Ara el poder del diner a Europa està a Alemanya i el representa políticament la CDU, o sia la Democràcia Cristiana. L'aliança entre diners i cristians no és nova. Ha existit sempre sota una o altra fòrmula. S'han fet guerres i creuades en nom de la religió. També s'han edificat Temples Palaus en la creenca de necessitar tot l'or per la casa del Déu dels pobres que va morir crucificat entre delinqüents de la època. El Papa està amb el Crist que va treure els mercaders del Temple i preferia els fariseus. L'església del diner i del poder també ha sostingut creuades i dictadures com la del Caudillo Franco que entrava a les esglésies sota pali. La posició del Papa demanant una església amb els pobres liquida el conservadurisme de la democràcia cristiana i el liberalisme al servei del poder dels diners, i legitima la socialdemocràcia. El Papa no és mostra favorable amb les polítiques conservadores del partit popular espanyol., l'equivalent de la democràcia cristiana conservadora. Dir que s'acaba la crisi no justifica els milions d'aturats que tenim al territorio. Aquell crit de <> va arribar a orientals i occidentals. Hem evitat una nova guerra per destruir no sabem què amagat amb danys colaterals inimaginables. Ara cal que la dignitat de la persona humana arribi a tots sense exclusions ni discriminacions. Queda molt per fer per trobar la nova societat que volia el bon pescador. La dignitat exigeix fer posibles moltes coses que fins ara semblaven impossibles per les clases treballadores.

els liberals, fora de joc

/ diumenge, 22 de setembre del 2013 /
El debat europeu ha quedat reduït a la discusió de plantejaments conservdors i plantejaments progressistes. La igualtat d'oportunitats ja no es trova a la dreta liberal, sinó a l'esqwuerra socialdemócrata. Els electors han castigat els liberals que han recolzat la economía de les retallades i l'austeritat máxima deixant-los fora del parlament. Els plantejaments liberal-conservadors han quedat clarament fora de joc absorbits, fagocitats pels seus companys de coalició. Voler jugar dos papers dins del mateix govern acaba donant mal resultat. L'electorat alemany no és un electorat capritxós, sinó racional i molt reflexiu. Volen saber el que proposen els partits per cada cosa. Els electors a l'hora de votar no es deixen portar pels colors, els eslogans ni les cares més o menys simpàtiques dels candidats. El que compta és l'eficàcia i la serietat en la gestió de la cosa pública. Tenim molt a aprendre. El que compta també és Alemanya, en llengua alemana, amb dret alemany, amb una economia forta, un país capaç de fer, sense deixar-se fer. ës el mateix aue està passant a la Gran Bretanya. Dir-se liberal ja no és el símbol del revolucionari i d'implantar la igualtat d'oportunitats que esperaven els estudiants en les darreres eleccions. La política a Europa es bipolaritza entre dretes i esquerres esmicolades sempre amb grups esquerrans que no veuen la necessitat d'edificar la casa comuna fins que les elecions donen el poder al bandol contrari. El problema dels bipartidismes continuats és que posen en perill la diversitat i el pluralisme. Molts anys en el poder fomenten el clientelisme i la corrupció. A Catalunya i a Espanya ja n'hem tingut proutes mostres d'aquesta manera d'explotar la democràcia munyint-la com una vaca plena de llet, tractant el país com una finca privada dels governants. És un dels defectes de la manca de renovació del poder que cal evitar i posar-hi remei abans de que les coses passin. El repte democràtic ara será el respecte als drets de les minories com exigencia de la llibertat, construir més poble i menys estat, contrariament al que passa a Espanya i França.

circ al castell de la mort, errors i silencis,

/ dissabte, 21 de setembre del 2013 /
L'Ajuntament ha programat circ i festa al Castell de Montjuic, ben a prop del lloc on fou afusellat i enterrat el President Lluís Companys després d'una farsa de judici on els rebels guanyadors de la guerra civil el van acusar de rebel·lió. Cal recordar que Companys fou localitzat i detingut a França i lliurat al règim franquista pels nazis aliats del dictador Franco. Considero aquest fet una falta de respecte a la institució i la historia. A més no sembla que s'hagin preocupat de recuperar la cel.la on va pasar els seus darrers diez el President mártir de Catalunya. L'Alcalde Trias sembla haver perdut la memoria històtica i el sentit. Millor quer hagués programat el Réquiem de Mozart en honor al President afusellat que viu les festes de la Mercé des de la seva tomba. L'Alcalde hauria de posar-li al President Companys una guardia d'honor de la Guardia Urbana davant la seva tomba durant totes les festes de la Mercé. Lds festes també són per recordar els caiguts mentres no siguen lliures d'un Estat corrupte i mentider que no considerem el nostre. D'altra banda la Conferència episcopal calla davant les manifestacions del nou Papa. L'Esglèsia española mostra la seva disconformitat amb Roma amb el silenci. El cisma està servit. Milers de capellans funcionaris s¡hauran de reciclar, Bisbes inclosos. Caldrà posar al servei dels pobres els tresors de l'Esglèsia i obrir residències i seminaris a les families sense sostre. L'Esglèsies nbhauran de ser llocs de multiús i ecumenisme. El Papa ha enterrat definitivament la esgésia dels senyorets i l'almoina. Al menys farà com els missioners i els musulmans que també ajuden i donen servei als necessitats. Caritas ja n'era un avenç. Ara apareix l'Esglèsia solidària que s'allunya de les pompes i palaus. El nou Papa dona exemple vivint en una residència, sense luxes ni servents. És un pelerí apassionat que no amaga el pecat de la discriminació i l'exclusió que fins ara ha dominat l'Esglèsia oficial. S'havia volgut convertir en dogma el que no ho era a conveniència de unes poques consciències egoístes i reaccionàries que s'havian apoderat del control de la prèdica i l'organitzaciò eclesiàstioca a casa nostra. Lluitar contra el cisma de fet que pateix l'Esglèsia com està fent el Papa era absolutament necessari. El cisma equival a la corrupció d'atesorar els bens de les velles que abans de morir volen el perdó dels seus pecats i conseguir un troç de cel, a més d'altres accions innobles dels que agenollant-se davant Franco es deien i feien pasar pels bons pastors, els que van llençar els fidels a la creuada contra el comunismo ateo, i veien amb bons ulls la persecució de la masonería i el judaísme, a més de la repressió dels demòcrates i antifranquistes amb el circ de la mort i la presó. El silenci de la veritat s'ha d'acabar per sempre. La inquisició i l'índex de llibres prohibits també han de desaparèixer del Vaticà.

europeitzar Espanya, acceptar la diversitat

/ divendres, 20 de setembre del 2013 /
Catalunya és un territori que es pot considerar la Porta d'Europa per Espanya. Moltes empreses europees tenen seu social o fabriques a Catalunya. Moltes empreses europees tenen relacions comercials amb empreses amb seu a Catalunya. Catalunya té empreses bancàries que están considerades com de les millors i més solvents. Catalunya és un territori exportador per excel·lència. Catalunya és un país amb un teixit associatiu important. Les petites empreses i el món cooperatiu tenen una part molt important en la consolidació d'una societat benestant basada en el treball. No existeix un bipartidisme, sinó el reconeixement de la diversitat i el pluralisme. La información pública pateix a Catalunya els mateixos defectes que la española, doncs viu de l'avui i el passat.La plena llibertat d'informació plural és inexistent. Més d'un milió d'immigrants de diversos països viuen i treballen a Catalunya. A Santa Coloma de Gramenet, per exemple, s'han censat 300 idiomes diferents. La societat catalana d'avui,a més de multilingüe és multirracial. I ahir la Sra. Esperanza Aguirre va venir al Circulo Ecuestre de Barcelona a dir que cal Catalanizar Espanya com alternativa a l'independentisme. Crec que la proposta és un error i molt greu. Catalunya no ha de dir als espanyols com han de ser i viure. Són els espanyols els que han de decidir per si mateixos si s'adapten al ritme europeu, treballen com els europeus, es culturalitzen com els europeus, es deixen de posar toros a les banderes espanyoles, es tornen respectuosos i deixen de dir que el Barça és una mierda simplement per una qüestió de gelosies, accepten la diversitat nacional de la Península Ibèrica, construeixen una Espanya plurilingüe com Suissa, pacten de nació a nació. Catalunya no és simplement una regió espanyola per raons geogràfiques i metereològiques. Catalunya és quelcom més que un territori esquarterat des de l'edat mitjana per les ambicions dels francesos, el Papat beligerant amb les creences heterodoxes de l'època i sotmés a les ambicions d'uns Papes corruptes ben discutibles com a representants de Déu a la terra. La Sra. Esperanza Aguirre no ha de voler repetir el que ja van intentar Prat de la Riba i Cambó. Catalunya no ha d'anar a dir res a Espanya del que han de fer i com ho han de fer. No volem que ens diguin pancatalanistes com els valencians que és el que provocaría aquesta gesta entre els correligionaris de la Sra. Aguirre. Déu ens en lliure d'aquesta temptació. Podem oferir diàleg, debats per fer millor. Però és Espanya qui ha d'evolucionar cap el futur en lloc de fugir a l'estranger o cap el País Basc, Catalunya o les Balears a la cerca de treball per sobreviure. És el Govern español el que ha d'obrir els ulls als espanyols de l'atzucat en el que es troben. Espanya s'ha de trobar amb Catalunya a Europa, en els temps actuals i amb visió de futur, trobant-se primer a si mateixa. La europeitzacuó d'Espanya és cosa dels espanyols. Pero és honest que la Sra. Aguirre reconegui que alguna cosa no funciona a Espanya. Sens dubte, com dirien a qualsevol programa el que si funciona és la catalanofobia, la primera cosa que han d'acabar i tallar per ser europeus. A més han il·legalitzar immediatament els grups violents nazis i feixistes inscrits en el Registre d'associacions polítiques del Ministeri de l'Interior que continuen amenaçan Catalunya i els catalans. Tots, espanyols i catalans, encara tenim molt a fer per que la democràcia europea sigui real als nostres respectius territoris.

confonen sobirania i propietat de la terra i les persones

/ dijous, 19 de setembre del 2013 /
Arribo a la conclusiò de que a Madrid confonen sobirania amb propietat perpetua. És la única raó justificable per arribar a entendre el perquè de tanta negativa a dur a terme una consulta pública en el territori català sobre accés a la independència o si volem més autogovern i una millora de les relacions entre Espanya i Catalunya amb una nova articulació sense separar-nos de l'Estat espanyol, o quedar-nos com estem. Però quan ens diuen que això de la indeendència es cosa de tots els espanyols que representa el Govern de l'Estat, un ha de tenir molt clar que es pensen que són els propietaris de Catalunya i que no volen que els masovers i els camperols,és a dir els catalans, marxem de la propietat i a més ens l'emportem per un dret d'ús.El que passa és que la terra no es pot moure del lloc geogràfic, i els ciutadans tampoc. Les empreses si poden anar d'una banda a l'altre, deslocalitzar-se o passar inversions. I els problemes obliguen a repensar la politica a seguir en cada cas. Cal que s'adonin tots de que sobirania no vol dir propietat de la terra i les persones que viuen i treballen en el territori. Serien nules totes les lleis fetes per mantenir aquesta ficció. I no valen demostracions de força. Que França no vulgui que Catalunya pensi en la construcció d'un Estat propi, vol dir també que a França viuen sobre una relitat tant ficticia com l'espanyola. Els Estats com França fets amb la violència militar eliminant els contraris i de tall centralista com va passar amb la invasió de la Provença, l'aquitània in el Rosselló, la occitània del segle XIII, pels creuats de Simón de Monfort contra els càtars, és un episodi bhistòric que no ha apaigavat els desitjos de llibertat d'un poble. No els interessa un estat català independent, no hi ha dubte, per evitar que l'exemple s'expandeixi. Som majors d'edat? Hem de viure de per vida sota lleis que no són les nostres? Estem obligats a posar pel davant sempre una història i una cultura que no és la nostra? Com resoldre aquest conflicte cada dia més agreujat sense vies de violència?

proletaris sense saber-ho

/ dimecres, 18 de setembre del 2013 /
Ens están dient que aviat tindrem un 40% de la població espanyola en condicions de vida miserable. La pobresa dincs no baixa segons els estudis que s'estan fent. Clarament es confirma el que ha dit el rei d'Holanda: La societat del benestar s'ha acabat. L'augment de la pobresa, encara que no sigui de l'atur produït, per la reducció dels salaris, la reducció del nivell de les pensions de les jubilacions inferior al cost de la vida al costat d'un encariment dels preus o una devaluaciò de la moneda europea avui sobrevalorada davant el dólar, i la caiguda de l'estalvi, genera més divisió entre pobres i rics. Molta gent ho perd tot i l'Estat zsemnbla insensible. Els carrer s'omplen de mendicants i a les portes dels supermercats, per la nit es fan cues esperant que treguin el menjar que caduca i recullir-lo avanç de que el llencin als contenidors. Ara farà falta saber quins són els bons i quins els dolents. Rls especuladors no tenen per concepte cap consideració amb la gent humil, treballadora i de bona fe. Caldrà veure com s'organitza de nou la economia amb aquesta situació. Faran falta recursos públics en lloc de privatitzacions de tot el servei fins ara públic, però possible negoci a càrrec del contribuent. Ha de canviar el discurs polític. El ciutadà haurà d'exigir més responsabilitat als governants, total honestedat i transparencia. Cal resoldre amb el diàleg socical la conflictivitat d'un 40% de la societat sense possibilitats de poguer atendre les seves necessitats diaries. Ja no haurem de parlar de crisi, haurem de parlar de reorganitzar una economia a escala humana i fer una societat solidària amb independencia dels bens i poder social de que disposi cada persona. Ens han tornat proletaris sense saber-ho. La pobresa i la misèria no són arguments per excloure ningú. Però fem nosa parats i jubilats i joves sense feina si no podem desenvolupar una activitat productiva que generi beneficis als especuladors i els inversors amagats darrera els fons i sicavs. Aviat ens diran que per estalviar costos no poden fer altra cosa que negar el tractament necessari als malalts crònics amb edat avançada i als immigrants sense recursos, i que els estudiants que no puguin pagar les matricules i els costos del curs es busquin feina de cambrers a la costa durant l'estiu, o que tornin al camp a llaurar les terres dels amos i senyorets que les han pogut comprar i acumular-les. Patiran la sanitat i la educació. Ja estem patint a l'espera dels nous acomiadaments de personal interí durant el trimestre que comença el 1er d'octubre. A l'administració pública li cal seguir fent retallades. Els diners no arriben. Sectarisme, suïcidis de gent jove i discriminacions són les noves notícies a més de la violència de tot tipus. Cal posar fré a la violència i les actituds totalitàries que apareixen en l'ordre polític.

la història com recull de la realitat banal

/ dimarts, 17 de setembre del 2013 /
Aquest matí la coneguda política Esperanza Aguirre en unes declaracions a Televisió española deia que Catalunya no ha tingut mai la independència, reafirmant que España és una i indivisible. Quan sentim aquestes afirmacions qualsevol persona responsable no pot més que mostrar la seva preocupació per les afirmacions malicioses que van apareixen dia a dia en els mitjans, una campanya d'intoxicació i de desorientació com mai. Catalunya, nascuda independent de Castella i d'Aragó fa segles, molt abanas dels Reis catòlics, no formava part d'Espanya. Millor, Espanya no existía. Catalunya vivia apart de Castella i preocupada per la seva expansió mediterrània cap Valencia, Balears, Sicilia, Cerdenya i Nàpols, sense plantejar-se cap expansió vers l'interior d'Iberia. Catalunya resolent la qüestió dinástica d'Aragó a la mort d'Alfonso el Batallador io de Ramiro el Monjo, amb el Compte Berenguer fent-se càrrec de la Corona d'Aragó tenia Reis propis, Parlament i lleis. El Parlament de Catalunya limitant el poder del Rei fou el primer d'Europa. A Castella en canvi, el Rei o Reina era una monarquia absoluta. Els sùbdits només comptaven per treballar les terres dels senyors, pagar impostos i anar a morir a les guertes que decidien els senyors feudals, dits comptes i marquesos En desaparèixer el darrer Rei Català i mort el Rei aragonés Marti l'humà lany 1409, fou el Compromís de Casp per manca de descendència de Rei a Aragó i Catalunya el que va donar lloc a designar com a Rei un Trastàmara. Però Catalunya va seguir amb el seu propi regiment de la cosa pública. També sota el regnat dels Reis Catòlics, tot hi que van implantar la Inquisició i van expulsar els jueus, Catalunya seguia gaudint de llibertat i Constitucions fins l'arribada de Felip Vé que va imposar les lleis de Castella i va prohibir el català com desprès el franquisme. La historia real no es pot amagar ni es pot tractar com un anecdotari banal. No volen ara recordar que Portugal es va separar del Regne de Castella. Tampoc volien que sapiguessim que Portugal havia fet la revolució dels clavells aquell 25 d'abril de 1974 com va reconèixer el llavors Ministre d'Informació Sr. Pio Cabanillas. Els canvis no interessaven, l'explosió de les llibertats tampoc. La Senyora Aguirre que ha exercit el poder ha de saber que la llei no és inflexible, que ha de poder adaptar-se a la realitat dels temps o perd la seva eficacia. No existeixen obligacions ni drets amb carácter absolut, immutables. L'equitat és regla moral en l'aplicació del dret. Les interpretacions restrictives dels drets pùblics només corresponen a posicions autoritàries. La llibertat ha de ser la primera preocupació a defensar pels governants i el criteri que ha de regir la lectura de les lleis. Si no és pot fer una lectura democrática deLs textes, aquests han de ser forçosament renovats. Les lleis no poden anar contra les llibertats democràtiques dels pobles. La historia i els canvis necessaris no poden rebre un tracte banal per part dels polítics.

España, una e indivisible, Europa cargos electos?

/ dilluns, 16 de setembre del 2013 /
L'acte d'apertura de l'any judicial a Madrid ha vingut presidit per la idea expressada pel Fiscal General de l'Estat de l'Espanya una i indivisible. Volen presentar com no negociable la unitat d'Espanya. El Vicepresident de la Comissió Europea Sr. Joaquin Almunia s'ha pronunciat a Madrid contra el cas català dient que segregar-se d'un Estat europeu vol dir sortir de la Unió Europea i que el nou Estat ha de fer tots els tràmits per l'ingrés en la Unió. Tots els que han parlat són càrrecs no electes. I que des de la Comissió de la Unió Europea, primant l'unionisme dels Estats centralistes s'ens digui per càrrecs no electes que el que democràticament pugui decidir el poble català ens allunya d'Europa, és greu. Els càrrecs no electes no tenen autoritat moral per imposar-se a la democràcia, a la voluntat del poble. A les noves eleccions europees haurem de plantejar que tots els càrrecs de Govern de la Unió han de ser electes, des de el President fins a tots els membres de la Comissió. Europa ha de ser un conjunt democràtic que respongui a la voluntat democrática dels europeus, no als interessos dels que els han posat en els seus càrrecs. La renovació d'Europa ha de pasar per una democratització de les seves organitzacions i elecció dels càrrecs de direcció i permetre edificar la nova etapa reconstruint les euroregions i els Estats democràtics que siguin el resultat d'una lliure decisió dels seus ciutadans. Europa és un conglomerat de països lliure i democràtics, ric i respectuós amb la diversitat. No ha de venir ara el Sr. Almunia a canviar el futur europeu, ni el Fiscal General de l'Estat español, també càrrec no electe,a dir-nos als catalans demòcrates i europeus que no tenim altra futur que el que va decidir el caudillo Franco dins d'Espanya. Els que aixís es manifesten negan el futur i afiancen les societats autocràtiques basades en pirámides de lleialtats amb el passat dels càrrecs no electes. Ignoren o volen ignorar alguns que tant sols les eleccions lliures de tots els càrrecs, i també a Europa, són el motor de renovació de les democràcies lliures. Que els partots demòcrates posin aquesta reivindicació electoral en els seus programes per leselecions al Parlament europeu del mes de maig 2014. Més poder doncs per el Parlament i més limitacions per les decisions de la Comissió sense l'acord del Parlament a l'hora de privar del carnet d'europeu els ciutadans que se segreguin d'un Estat que ja forma part d'Europa. Menys centralisme i més democràcia. Menys crits d'unitat en el passat i més d'unió i solidaritat en el futur. Més càrrecs electes i apropar la democracia al poble.

commemorar Muret 1213 per honorar la història

/ /
Muret 2013. Han passat 800 anys de la batalla de Muret en la que va morir el Rei Pere II al davant dels catalans i aragonesos solidaris amb els càtars. Van anar a defensar l'Occitània contra l'invasió beneïda pel Papa Inocenci III, de saqueig i destrucció duta a terme pels francesos i els seus aliats els creutats que lluitaven contra els mal anomenats heretges càtars. Fou l'excusa per eliminar heretges justificar la ocupaciò del territorio occità per el Regne de França. Fou la violència contra la pau, la mentida de Roma contra la veritat religiosa. Dir heretges dels que parlaven de societat solidària. Vuit cents anys d'Estat centralista francès com experiència i escola d'aprenentatge per l'administració borbònica que es va instal·lar a la Península Ibèrica amb Felip Vé en guanyar la guerra de successió intentant destruir Catalunya com a poble treballador per excel·lència ric en dret i llibertats. A Muret Els Occitans s'han proposat reinventar la solidaritat occitana, catalana i aragonesa. Una Euroregió Pirineus-Meditarrani és posible reinventant la solidaritat de tots els catalans, aragonesos i occitans. L'espai polític de la proximitat lingüística i d'intercanvis econòmics i culturals existent entre l'Aragó, Catalunya i l'Occitània amb Toulouse i fins a la Provença obra la perspectiva d'un futur europeu. Muret 2013, com diuen els occitans preparats per anar a les eleccions municipals franceses de març 2014 amb el crit BASTIR!, és una ocasió per refermar conjuntament tots els territoris de la euroregió, els valors polítics i culturals conjunts, amb poders regionals o estatals més forts i més propers a la ciutadania, segOns lliure decisió de cada poble. Les sinèrgies per desenvolupar aquest espai més enllà de les actuals fronteres estatals existeixen, doncs l'espai polític de la euriregipo dins d'Europa és absolutament imprescindible per millorar el nivel de vida de tots els ciutadans del territori, disposant d'un espai coherent dels dos costats dels Pirineus des de Terol fins Marseille, acabant amb les polítiques recentralitzadores dels actuals Estats, sense oblidar la cooperació responsable amb els demés europeus. Catalunya hi té el seu lloc en aquesta Euroregió Pirineus-Mediterrani. Caldrà reinventar-nos fent recular el mite de les fronteres naturals. Al menys els occitans partidaris de la descentralització ens reconeixen als catalans el dret a decidir, encara que Paris guardi un prudent silenci i canviant la historia en els informatius tracti Muret com un teatre medieval i els occitans com un mercat típic de productes ecològics i artesanía al vell estil.

arriba la carta i segueix el somni

/ diumenge, 15 de setembre del 2013 /
Finalment el President Rajoy ha enviat una carta al President Mas contestant la que aquest li va escriure fa algunes setmanes. Ho ha fet després de la cadena humana del dia 11 de Setembre. La carta no diu res diferent del que esperavem parlant de legitimitats, lleialtats i legalitat. Però de moment no tanca la porta a la possibilitat de que Catalunya decideixi marxar de l'Estat espanyol. No s'oposa taxativament a la separació de Catalunya, però fa recomanacions i advertiments sobre els problemes que es poden presentar en cas afirmatiu. Fa un discurs demanant i recomenant la continuïtat de la unitat de tots els espanyols. Però apart del desig, no aporta res al debat, ni per un diàleg. No diu res. És una carta molt educada, ben estudiada la seva redacció per no encrespar més els ànims. És una carta de conveniència que no exclou el setge, ni els recursos davant el Tribunal Constitucional, l'ús de la llei a per intentar parar Catalunya en el camí pacífic i democràtic cap al seu alliberament de l'estructura feixuga i antiquada de l'Estat espanyol. No volen que marxem perquè tenen molts deutes per pagar. Ara ja som deutors del 92% del PIB, i ens necessite l'Estat espanyol per ajudar-lo a pagar el deute de l'Estat. Però no parlen d'aquests temes clara i obertament. Esperem a veure que diuen els inspectors del FMI, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu els propers dies quan examinin el que estan fent les institucions de l'Estat espanyol per reduir despeses i pagar deutes, amb la previsió de la victòria de la política de l'austeritat a Alemanya. De moment és clar que Catalunya no marxa de la història d'Espanya. Ara ja no parlen de la majoria silenciosa. Saben que el discurs no serveix. Lo millor pensen és no parlar de la possibilitat de la consulta proposada pel President Mas. En no dient res i anar passant pensen que el problema ja està resolt. Mals somnis tindran, mals somnis tindrem. A més el Ministre d'asumptes exteriors ha cridat per renyar-los els Ambaixadors de Letonia i Lituania països que van donar suport a l'autodeterminació de Catalunya. Volen aïllar Catalunya i liquidar el català a les Illes. No volen parlar del dret a decidir. Estan decidits a ignorar-lo, esborrar-lo de qualsevol diccionari de política. No reconeixen el dret a decidir. Però el somni del retorn dels catalans a la història pròpia en llibertat segueix.

el silenci dels sords i muts que no volen veure

/ dijous, 12 de setembre del 2013 /
Realment es preocupant el comentari d'avui de la Vicepresidenta del Govern español Sra. Soraya Saenz de Santamaría dient quer cal escoltar a la majoria silenciosa en la que situa tots els catalans que no han anat a la diada. Pr+ò tot ho subordinen a la Constitució i la unitat d'Espanya. Tanquen les portes a cap possibiiotat d'entesa entre Espanya i Catalunya. El que podria ser una qüestiò interior de l'Estat s'està convertint en un pou d'angoixa política per inacció i dilatat silenci de negociacions secretes, no transparents. El Govern español sembla nop tenir pressa en voler trovar conjuntament amb el Govern català una solución viable. Sembla que vulguin fer perdre la paciència al pacífic Oriol Junqueras, cansat de repetir el discurs independentista que tots ja coneixem. No vol perdre la confiança enm que la cinsuota es farà, com també precisa i concreta Carme Forcadell pel 2014. No ens diuen, tampoc ens expliquen quina arquitectura jurídica estan preparant uns i altres. El silenci segueix sent llei. Per`p els ciutadanms no som muts ni sord i veiem el que passa. Precisament veiem el que no sembla vulguin veure els capdavanters polítics actuals. Però Catalunya ha trencat el silenci. El Ministre Sr. Garcia Margallo, més sensat que els silencis del President Rajoy al menys ha reconegut la situació i la possibilitat de que Catalunya marxi d'Espanya. L'acord adoptat al Parlament Europeu ahir per protegir les llengües minoritàries és un altra cop per la política española. Ara Català, basc i gallec hauran de ser protegits. El Ministre d'educació i cultura vindrà obligat a canviar algunes coses desfen la essència de la luita contra el català. Ja és un bin començament, encara que a Europa i a la Xina encara diguin que les pugnes entre Espanya i Catalunya son problemes interiors de l'Estat español. Els temps han canviat i la força de la reivindicació del cas dels catalans ha agafat la força decisiva del camí de no retorn a la submissió a les lleis de Castella, avui Espanya. Conm diu el President Mas avui contestant aquest argumentari de la majoria silenciosa que no es dogma com tampoc ho és el celibat sacerdotal, la millor manera de saber el que pensa la gent és fer el referèndum i sortir de dubtes. La democracia precisament exigeix que es voti. La participació del poble en un referendum com ja s'ha fet altres vegades seria molt desitjable en lloc de <>.

camí sense retorn, ara si

/ /
La detenció de l'exdiputat Lopez Tena a Vinarós, l'assalt de feixistes i nazis declarats a la delegació del Govern català a Madrid en presencia d'un representant de l'Ambaixada USA que avui publica el Washington Post, les declaracions d'algun militar jubilat amenaçant el poble de Catalunya amb les armes són fets aïllats però demostratius d'una voluntat de confrontació que és l'únic diàleg que varem tenir des de que el Caudillo Franco va començar la guerra civil de 1936/39 i la posterior repressió de tot el que feia olor de llibertat i democràcia, lengua i cultura catalana más allà de Jaime Balmes i la libertad bien entendida. Per Espanya l'ordre vol dr la submissió incondicional per obtener favors, és a dir diners i oportunitats de negoci sense massa control i la llei de silenci, la mordassa pública del poble. La gent es pregunta que hi feia a Buenos Aires el President del Reial Madrid i constructor de professió amb un avió privat a la festa de la elecció de la seu de les olimpiades 2020, i el per què la senyora alcaldesa desprès de presentar el relaxing cup de café con leche a Madrid, va tornar a corre cuita en aquest avió deixant penjats els esportistes que van anar aq Buenos Aires a mostrar el seu suport, i l'interés per rebre subvencions públiques sense les retallades anunciades del 30%. Són les conseqüencies de la política de caudillatge que segueiexen a Madrid. En saben molt d'allò que va dir el Caudillo al llavors Prìncep Joan Carles de que hauria de governar d'una manera diferent, çes a dir inventant una democracia bona d'apariència però conservant lo fonamental del missatge de todo está atado y bien atado. Ara el Ministre de l'Interior, perseguint ara els partits nazis i feixistes, els partidaris de la violencia, té la gran oportunitat de demostrar si existeix autèntica voluntat política democrática o la situació que presenta el diari La Razón posant en portada les banderes que onejaven a la taulada del Palau de la Generalitat i parlant de comunitats separades seguint el joc dels reaccionaris espanyolistes del Partit Popular que van voler fer la seva manifestació a la Plaça del rei parlant ja de la majoriaq silenciossa que no surt de casa, no volen veure que la gent surt de casa i tornarà a sortir de casa per votar majoritariament els partits que están disposats a proclamar la indeoendència si abans no ens deixen fer la consulta que el poble català reclama amb o sense partits. Maderid ha de veure que qui exigeix fer la consulta és ara el poble. Hem sortit massivament per protestar el 2010 desprès de la Sentencia del TC sobre l'Estatut ja retallat per totes bandes, socialistes inclosos, Varem sortit l'any passat per dir que volem ser un nou Estat europeu. Aquest any hi hem tornart fent una cadena de quatre-cents kilòmetres. Sembla que amparant-se en la seva majoria electoral de les darreres generals ja tenen tots els arguments per oposar-se al que vol Catalunya i discutir de qui és la sobirania catalana. Ara tot el món ja veu el que són i com ens tracten. Miklor que el Sr. Rajoy truqui al Sr. Mas i li proposi un pacte honorable. Que ni somniin en pensar que ens podrán tenir lligats de mans i peus produïnt per ells, deixant-mos expoliar fiscalment. Ara també, com deia Heribert Barrera volem ser lliures de la dictadura, el feixisme i la opressió d'uns politics que no són ni capaços de recionèixer que tot un poble obert al món ha dit prou, en pau, en llibertat, en familia i en forma festiva. L'excusa de la Constitució i la unitat d'Espanya per negar-se a parlar com a persones amb seny i reconeixent la situación, ja no serveix al Govern central, diguin el que diguin. El poble està contra la llei del que fins ara es creía més fort.

llibertat és una voluntat inequívoca

/ /
Catalunya es mobilitza en pau i llibertat, sense incidents. Ara més. Fixar la consulta i la pregunta ens obrirà la perspectiva del canvi al que aspirem. No existeix una majoria silenciosa que s'amaga a casa seva per por, per no dur la contrària als que ahir es manifestaven per la via catalana, la nova via Augusta de la llibertat.En català i en castellà -em consta- la gent era al carrer. L'independentisme ja no és cosa d'una minoría d'esborrajats i il·luminats. Tant sols uns pocs fidels al centralisme i al nacionalisme español, els compromesos amb la política de demolició de tot el que és i respira català s'han trobat davant el fracàs de les seves posicions, de tal manera que ni PP ni PSOE tenen res a fer a Catalunya. Ells mateixos s'han apartat del paper que podrien jugar en una societat com la catalana lliure, oberta i tolerant No han sapigut assumir que en el futur de Catalunya la dreta conservadora española i l'esquerra tradicional española tenen un lloc encara que testimonial, doncs a Catalunya no estem per les discriminacions, tohom hi té lloc sempre i quan respectin la llibertat i les constitucions de Catalunya. Que des de la Vicepresidencia del Govern español s'ens digui avui que están oberts al diàleg, és bo. Però que s'atribueixin la representació de una anomenada majoria silenciosa intentant fer creure que a la cadena humana i mancava gent, és una falsa interpretació del fet polític. La millor manera de saber e que pensen els catalans, els ciutadans de Catalunya com deia Josep Tarradellas és facilitar la consulta quan abans. L'error és voler impedir-la amb falsos retocs de promeses fiscals. Tampoc serveix com a política de obstrucció dir que Catalunya es trobaria en fallida perquè no té banca. La financiació sempre és posible perquè existeix a nivell internacional, com la té Espanya. La banca estrangera també pot venir a treballar a Catalunya, pot aparèixer de nou el cooperativisme, l'estalvi col·lectiu, una banca nacional patrocinant la productivitat, l'I+D, l'exportació i l'ensenyament si no apareixen altres vies com el mecenatge. El problema sembla que el té Espanya amb l'excessiu deute pùblic exterior que amaguen i ara es veuen abocats a negociar. El problema català s'els ha anat de les mans per una posición estúpida de no voler dialogar i negar-se a tot. No s'esperaven la reacciò del poble i ara tornen a intentar dividir. La semántica maquiavélica ja no els serveix. El silenci i no donar solucions, tampoc Les coses clares. Catalunya ha demostrat una voluntat inequívoca de voler la llibertat d'un Estat amb el que no hi ha comunió ni espiritual. Catalunya vol ser lliure del neofranquisme, del feixisme, de la corrupció, de la mentida, de l'expoli fiscal, no hi ha cab dubte. Anem camí de l'Estat propi.

en Catalunya resplandece el sol

/ dimecres, 11 de setembre del 2013 /
Qué curioso que se hunda el techo del Congreso de los Diputados y tengan que suspender su sesión cuando en Catalunya se marchan las nubes y el sol empieza a resplandecer con un brillo azul celeste de esperanza y amor. Ahora reconocen en Madrid que Catalunya ejerce su libertad de expresión. Pero también su demanda colectiva de poder ejercitar su derecho a decidir. Una Catalunya que trasciende las fronteras de la actual Comunidad Autónoma, con presencia en territorio francés y de la Comunitat Valenciana. Miles de personas en carreteras y ciudades, organización, orden cantos patrióticos, apelaciones a la independencia. No miramos al pasado, sino al futuro. No separamos como maliciosamente dice la Vicepresidenta del Gobierno español, sino que somos discriminados y se nos niegan nuestras libertades y derechos. La guerra de 1714 contra Catalunya fue decidida por las Cortes de Castilla, lo cual parece olvidar el Gobierno español o tenerlo demasiado presente. Y necesitan a Mario Vargas Llosa, el escritor latino afincado en Madrid que, pese a haber vivido en Barcelona nunca comprendió el espíritu catalán, para que hable contra el nacionalismo intentando confundir el nacionalismo catalán plural, pluricultural y democrático con el nacionalsocialismo. Grave maniobra dialéctica la de los dirigentes políticos españoles que intentan separar y confundir en una Catalunya cada vez más unida contra el centralismo depredador heredero del franquismo. España necesita y debe entender que la soberanía de Catalunya no es confundible ni asumible por la soberanía española. Que la unidad de España es una entelequia impuesta por la fuerza, con la violencia. Que la Constitución de 1978 es un texto que pudo haber servido para la reconciliación entre hermanos enfrentados, y solo sirvió para retrasar la aparición en la historia de los crímenes del franquismo y mantener un sistema de apariencia democrática mientras seguían mandando de hecho los mismos grupos de interés económico que ya mandaban en el momento de la muerte del dictador. Lo misma línea de pensamiento anti-catalán que parece han heredado los dos partidos mayoritarios españoles en el Congreso de los diputados. Lo único que se ha hecho desde España ha sido facilitar el aumento de la corrupción y extender el odio contra Catalunya con un falso triunfalismo españolista, y el boicot a lo catalán sin argumentos y simplemente porque alguien decidió crear ese prejuicio. Convertir a los catalanes en enemigos de España y los españoles porque conviene políticamente es el peor error que podían repetir los políticos españoles para acelerar más la descomposición de España como entelequia histórica y la crisis del régimen y forma de gobierno que conocemos desde 1977. El éxito de la vía catalana de hoy 11 de Septiembre demuestra que en Catalunya resplandece el sol aunque se hunda el Congreso de los diputados de Madrid por el agua caída en los últimos temporales. Al menos los cielos hoy nos han demostrado que respetan a los catalanes. Nada ha podido ensombrecer la luz de los miles de almas que clamaban hoy en toda Catalunya por la libertad nacional como derecho histórico irrenunciable.

banderes d'aquest país

/ /
He vist aquesta nit, ben entrada la matinada, que al terrat del Palau de la Generalitat onejaven la senyera catalana i la bandera española, l'una al costat de l'altra. A l'Ajuntament onejaven la senyera, la bandera española i la bandera de Barcelona que llueix la creu de Sant Jordi. Per la diada de l'11 de Setembre no han sigut capaços de baixar la bandera española malgrat el discurs sobre l'Estat propi amb el que ens animen. Tindrem diada presidida per la bandera espanyola encara que es posin una senyera ben gran als actes oficials davant la seu del Parlament de Catalunya i cantin els segadors tots plegats, encara que posin una macro senyera al Born per competir amb l'espanyola del Sr. Aznar a Madrid. La bandera que presideix ja és un mal presagi pels aconteixements del dia, doncs la presidenta de la ANC será rebuda al Palau de la Generalitat sota la bandera espanyola. La imatge podría ser portada de l'ABC o de La Vanguardia. Però en buscaran una de ben diferent, el Lloc on hi hagin aldarulls com pot passar a Vinarós amb la prohibició de celebrar la diada amb la cadena humana. De totes les m,aneres la realitat s'acabarà imposant. La gent surtirà al carrer. Caldrà comptabilitzar quants a tot CAtalunya. La política de la por no tindrà cap efecte. Les converses amb Madrid seguiran. Finalment ens arribarà la resposta del President Mariano Rajoy a la carta del President Artur Mas un cop hagi passat la diada. Algun dirigent polìtic emoressat en fer la consulta haurà de prendre paciencia. LA bandera española seguirà president l'edifici de la Generalitat juntament amb la senyera catalana.

desprecis, insults i provocacions

/ dimarts, 10 de setembre del 2013 /
Dir que els catalans som educats en el despreci a la cultura española o l'odi contra Espanya quan resulta que ens imposen a les escoles una educaciò per la ciutadania que no diu pas això, encara que els espanyols ignoren la cultura catalana, o fer públic que demà no se sortirà de casa, per no dir altres rucades com que cal fer una manifestació contra la diada o que no tindrem mai la possibilitat de fer la consulta, i tot això dit en castellà, per acabar d'adobar l'acte, és una mostra del que alguns intenten presentar com una tolerància errada del Govern Rajoy i la feblesa del Ministeri d'Interior. Els que així es manifesten en castellà mostren el seu cor odi contra Catalunya, cridant al boicot polític. Aquesta manera de fer és <> com dirien els entesos. Aquesta manera de fer tan poc evangélica, lluny de la doctrina social cristiana, no convé ni a l'esglèsia que es vol mantenir al marge de les reivindicacions catalanes que veu com se li buiden les esglésies i puja la demanda de centres de culte d'altres religionsEls que d'aquesta manera parlen son separadors, discriminen, no diuen la veritat, menteixen a la opinió pública, desprecien el dret dels demés a opinar i expressar-se, els fa por veure el poble català al carrer demanant la independència. Veuen que el poder s'ha desplaçat al poble i això no els interessa. Ara el poble parla i no només a les urnes els dies d'eleccions. També els fa por que els sùbdits espanyols, plens de sensatesa i amb criteri acabin per donar la raó als catalans i acceptin democràticament el que pugui resultar d'una consulta sobre el futur del territori. De fet un darrer sondeig ja doinava un 44,9% dels enquestats favorable a la consulta. Ja no els serveix dir que la sobirania nacional és cosa de tots per negar el dret de Catalunya a reivindicar el dret a decidir. Els criterios han canviat. Les noves generacions, les més colpejades per la mala gestiò dels governants espanyols no es volen deixar fer com va passar amb els redactors de la Constitució com hem anat sabent. Espanya, els seus cognoms més destacats i càrrecs han de canviar d'orientaciò i accepgtar les demandes democràtiques dels catalans. Els desperecis, els insults i les provocacions no són el remei per l'entesa dret a reivindicarnecessària a Europa. La violència com bé diu el Papa Francesc, tampoc. No cal que s'esforcin per canviar les coses de nom ni de direcció. No es pot lluitar contra el sentiment i la veu del poble unit darrera una senyera segle darrera segle.

sense camió de mudançes

/ dilluns, 9 de setembre del 2013 /
He sentit dir que quan marxem d'aquest món no ens acompanya un camió de mudances. Marxem sense el cos, sense el que som i el que tenim, sense els títols i honors humans, per moltes esqueles que ens publiquin a tota plana. Només som esperit i seguim veient el que passa al món que deixem. Però no podem intervenir en la marxa dels fets. Cap dels milions de morts en guerres per tot tipus de guestions s'ha pogut adreçar al Parlament de les nacions que diuen són les Nacions Unides per explicar-lis el per què cal aturar les destruccions i els assessinats que s'han arribat a fer i es segueixen fent en nom de Déu i de la justícia. En les operacions militars n'hi ha molt de venjances i poc de voler restaurar l'ordre de les llibertats. Cap dels grans dirigents, pares fundadors de nacions, genis militars, astronautes ja desapareguts, en John Wayne, en Louis Amstrong i en Elvis Presley, entre d'altres com Xavier Cugat i Frank Sinatra o la mateixa faraona del flamenc, la Lola Flores, han tornat a dir-nos el que hem de rectificar. Tots són però al jardí desconegut del repòs etern, com el poeta Jacint Verdaguer, com el dramaturg Angel Guimerà. L'esperit separat del cos es belluga sense camió de mudances. Els títols humans no serveixen per res més que per posar a l'esquela si un deixa diners perquè la puguin pagar. Morir avui costa diners, i més en costarà amb la privatització de les funeràries anunciada per l'Ajuntamnent de Barcelona. Arribar al jardí del repós etern és un viatge alliberador dels anys d'angoixa per la subsistència i pagar el que ens vindrà l'endemà del traspàs. El mort acaba sent feliç sigui on sigui el seu esperit. Ja ha complert amb els vius. No necessita comiat, doncs ja s'ha acomiadat de la vida en començar a desaparèixer de la vida al món dels vius. Tant sols els amics recorden l'ésser quan era viu a la terra. El mort, però vol el silenci del cementiri, la dolçor dels boscos no cremats, les caricies del mar quan el vent escampa les cendres del cos si l'han incinerat. L'aigua torna a l'aigua i la terra torna a la terra. L'aire en fa la resta. Seguim sense saber quin és el signe dels temps, seguim sense voler saber el misteri de la vida que ni descobrim a les escriptures ni els demés llibres sants de totes les religions i creences. Els cels tampoc ens donen la llum que necessitem. Tant sols ens diuen, mentres esgotem el nostre planeta terra que hi ha vida, no sabem quina, més enllà del nostre sistema solar. Pot ser que en política passi el mateix. Caigut el lider, defenestrat l'opositor de repent no troben ni cadira per seure si no es tracte de conspiradors i reis de la intriga, fins que l'aire,el foc, l'aigua i la terra fant la seva feina.

el sol eixent i la mitja lluna diuen la seva

/ dissabte, 7 de setembre del 2013 /
Humiliats i decebuts tornen a casa els esportistes i tota la delegació olímpica espanyola que va anar a Buenos Aires a defensar la candidatura de Madrid pels jocs olímpics de l'any 2020. El primer sentiment a Madrid fou d sorpresa seguida de la decepció general en veure's eliminats a la primera votació. Tokyo i Istambul passaven devant cap a la votació final. Tokyo finalment presentant seguretat, innovació i amor per l'esport a més d'unitat real. Van conseguir que els tornessin a donar la organització d'uns jocs olímpics. Els japonseos ja els van tenir el 1964. A Espanya li va faltar claredat, donar respostes contra el dopatge, la crisi i la inseguretat més creativitat, millor preparació, més savoir faire, menys vividors i més conseguidors. Madrid no pot presentar menjar i beure, toros i flamenc com únics o principals atractius per uns jocs olímpics. Madrid havia de presentar esport, unitat real de voluntats de un país plural i garant de les llibertats. Però només va pensar en Madrid. Era un muntatge fet de cara a un Madrid superendeutat. Els delegats de la candiatura de Madrid van oblidar que l'olimpisme també és pluralisme. Van presentar la hipocresia d'una societat malalta i endeutada, d'una polìtica de mentides, corrupció i enemistada amb els britànics i llatinoamèrica que ja no vol ser hispana des de que es van independitzar a sang i foc de l'Espanya de pandereta que només coneixia la lengua del imperio i la repressió com instrument de control social i polític. L'únic ensenyament que va deixar Espanya per on ha passat ha sigut el de les dictadures i l'expoli. No ens ha d'extranyar que el sol eixent i la mitja lluna en plena revolució democràtica per les llibertats i la igualtat no ens donin el seu abraç olímpic. Espanya té molt a fer per canviar, tenir dirigents que es puguin expressar en idiomes diferents al castellà, parlar menys de la desacreditada marca Espanya i més de la força d'un poble marginat pels interessos del poder, més dividit que mai entre pobres in rics. La puntilla la donen els turistes russos que prefereixen Catalunya pel sol i el mar, els britànics que pel mateix prefereixen Malaga i les Balears o els nòrdics que prefereixen les illes Canaries à l'hivern. Ja no es diu allò de l'Emperador Carles V de <>. Madrid no se sap que n'ha fet dels ànecs que va posar l'Alcalde Tierno Galvan al Manzanares. El Govern espanyol igual que l'Alcaldesa de Madrid, ignorant les ansies de llibertat de Catalunya i la diversitat de cultures que composen avui Espanya, va demostrar una vegada més la seva manca de credibilitat internacional. També van ser vençuts els especuladors que ja feien pujar els preus dels pisos a Madrid i els que esperaven una part del pastís econòmic.

contra les privatitzacions de serveis públics, funeràries incloses

/ /
La sorpresa l'ha donat de nou l'Ajuntament de Barcelona que vol batejar una Avinguda amb el nom del desaparegut President del COI Sr. J.A. Samaranch, oblidant que fou un destacat militant de Falange española i de las JONS, a més de declarar-se fidel al Glorioso Movimiento Nacional i fidel servidor del General Franco en temps de la dictadura, ocupant càrrecs fins arribar a ser anomenat ambaixador a Moscú després de passar per la Presidència de la Diputació Provincial de Barcelona. L'Alcalde Sr. Trias, militant de Convergència Democràtica, que es deia socialdemócrata ara resulta que vol enaltir feixistes declarats en lloc de celebrar i honorar homes i dones que ho han donat tot per ajudar els demés com Vicente Ferrer i la monja mare Teresa de Calcuta o com la Sra. Bhuto assassinada per defensar la democràcia i la activista birmana i Premi Nobel de la Pau Sra. Aung San Suu Kyi confinada a casa seva anys i anys. L' alcalde de Barcelona tampoc lluita per donar a la presó model la única destinació possible en els temps actuals: enderrocar-la excepte el pavelló dels presos polítics i cambra d'execucions, tant dels presos de dretes que volien ordre a la República considerats automàticament feixistes pels tribunals populars, els anarquistes acusats de conspirar contra el govern i voler fer la seva revolució durant la guerra civil, com també de tots els presos i morts a partir de la victòria militar franquista. El Pavelló i la Sala o cambra haurien de convertir-se en memorial per la reconciliació democràticca i de la vergonya dels que van matar tant per idees religioses dels detinguts, com per o ser proletaris i dels Jutges i Fiscals que acabada la guerra civil amb la victoria franquista, van condemnar a presó i a mort no se sap exactament quanta gent per les seves idees polítiques i per ser republicans, i per honorar tots els que van perdre la vida per creure i defensar honestament la democràcia, les llibertats i la legalitat republicana davant l'aixecament militar encapçalat pel General Francisco Franco i recolzat per el règim nazi d'Adolf Hitler i el feixista de Mussolini, a més del Rei espanyol a l'exili Alfons XIII, el banquer March, els partits feixistes i de dretes, i la jerarquía de l'Esglèsia católica que va arribar a considerar la guerra civil com una creuada contra el comunismo ateo, sense voler veure les situacions d'explotació i misèria a que era sotmesa la clase obrera en temps del capitalisme salvatge malgrat el que deia l'encíclica Rerum novarum del Papa Lleó XIII. Però a més i no pot pasar desapercebut, l'Ajuntament anuncia la privatització total de les funeràries que fins ara eren serveis públics. Però ho fan de manera que els poble, el petit inversor no té cap possibilitat de participar-hi amb els seus estalvis. Només els falta privatitzar els cementiris. Es veu que el negoci de la mort és vol tractar com a negoci, no com a servei. Ja és car nèixer, més ho será morir passant per empreses privatitzades. La crisi que es descobreix avui amb el buit de la pàgina de necrològiques de La Vanguardia per manca d'esqueles de pagament, vol dir que el preu del negoci dels serveis fúnebres hauria d'oferir-se, millor, de posar-se abans que res a disposició del poble, no d'empreses d'inversions. L'Alcalde conservador, no socialdemócrata com s'autodesigna, hauria de donar moltes explicacions al poble del que està fent i permetent que es faci amb els diners dels ciutadans. Esperem a veure que diu en la propera campanya electoral. El que noi s'entén és que els regidors que es diuen de l'esquerra amb escons a l'Ajuntament callin i atorguin el que fa l'alcalde.

igual, pero a pitjor

/ /
Avui llegim als diaris que el President Rajoy ha decidit ara donar suport a USA per un atac a Siria sense esperar l'acord de les Nacions Unides i adelantant-se a la decisió de la Unió Europea, sense i9nformar el Parlament espanyol i sense parlar amb el cap de la oposició. Caldria saber el per què d'aquest canvi de criteri personal que no ha explicat al Congreso de los Diputados i que expliqui el perquè vol involucrar tot Espanya en un nou procés bèlic amb tota la despesa que això pot significar, sense haver-ne parlat abans ni tant sols amb la Unió Europea. El Ministre d'Hisenda Sr. Montoro parla a l'escola d'estiu del PP de les Excel·lències de l'economia espanyola un cop estabilitzada i de l'exemple que és per els demés països. Quan sentim aquestes paraules penso que aquest senyor oblida que Espanya forma part d'un conjunt econòmic que no li permet jugar a les devaluacions de la moneda. Ara el que es fa és posar a la baixa el nivell de vida, reduir els salaris i el poder adquisitiu de les pensions. Que els dirigents espanyols comencin a oblidar que Espanya és membre d'Europa, de la Unió Europea, comença a ser preocupant a pocs mesos d'unes eleccions europees i de les noves decisions del Banc Central Europeu. El més còmic ha sigut ek paper de part de la comissió pro jocs olìmpics Madrid 2020 que davant la pregunta dels periodistas sobre la xifra de treballadors en atur a Espanya i la despesa anunciada per acabar les instal·lacions, per no haver entés la Sra. Alcaldesa de Madrid la pregunta feta en anglès, s'han posat a explicar la situació de les infraestructures esportives de la capital española. Tot será que els treballaxdors sense feina es converteixin en esportistes d'alguna marató no se sap on, aixó si, sempre mirant al nord i amb un diccionari d'alemany a la butxaca. La gent ten per l'adjudicaciò dels jocs, doncs ningú es creu que serveixi per aportar riquesa als madrilenys, més aviat els beneficiaris dels jocs olímpics la gent creu i opina que serien als especuladors i amics dels amics. Si ens concedeixen els jocs olìmpics per Madrid 2020 hi hauran obres per fer i le carrera de recomanacions per les concessions hi será. Fiscalia i policía judicial hauran d'estar molt pendents de temptatives de corrupción. La gent té la sensació que com ja ha passat amb altres esdeveniments els diners a invertir i a guanyar es repartiran entre uns quants com ja va passar a Valencia amb la visita del Papa Woitila, i el turismo ja vindrà a rebre serveis amb tota la despesa pagada en origen. Els tècnics encara tenen molt a estudir i dir o fer pùblic el que encara no han dit, sobre tot si ens donen els jocs olímpics per Madrid, ciutat ja endeutada amb més de set mil milions d'euros.

contaminació política per falses reformes

/ divendres, 6 de setembre del 2013 /
Hi ha gent, com el President del Tribunal Constitucional, que reacciona amb fermesa dient que no el mouran del càrrec conquerit recentment quan li plouen les impugnacions, tot esperant a veure com es resolen els recursos i impugnacions del seu nomenament. I aquest fet la opinió pública el considera com normal quan se segueixen demanant dimissiòns immediates de càrrecs polítics i diputats de partits presumptament vinculats o quasi vinculats amb la corrupció. Es crítica un jove Bisbe de Solsona perquè s'oposa a repicar campanes de les parròquies a l'hora de la via catalana, i els més enrauxats ja l'acusen de franquista, mentres l'església católica diu que no s'ha de barrejar la religió amb la política. Ara sembla que hi ha una església per veu oficial se separa de la reivindicació de Catalunya sense renunciar als diners que treu dels catalans en les declaracions de renda. És la Església que no recorda el que va significar per Catalunya la submissió de l'Esglèsia al franquisme i es creu el que diuen els polìtics de Madrid. És l'Església que ha fet de la Constitució un llibre tant sagrat i intocable com ho va ser el Concili de Trento i les noves escriptures. El Ministre de Justicia tira endavant la reforma de la llei de l'avortament retrocedint als moments anteriors a la darrera reforma mentres les agències de viatges ja es freguen les mans, i finalment veiem que el President de Catalunya s'ha entrevistat en secret amb el President del Govern espanyol sense que el poble de Catalunya en sàpiga res del que s'han dit i si han pactat alguna cosa per sota mà com ja va passaramb l'Estatut de 2006, encara que notem que la seguretat de la consulta el 2014 sobre el que volem els catalans fa aigües. També escoltem com ens comencen a dir de nou des de Madrid que la Constitució imposa uns lìmits, que amb la consulta no respectem la legalitat, i ja ho tenen tot dit. Dono per fet que la resposta de Rajoy a Mas va per aquest camí i més quan la Sra. Alicia Sánchez Camacho líder del PP a Catalunya España és la casa comuna dels catalans. Si al menys parlés d'Europacom a casa comuna dels catalans i xcels espanyols anirtia millor des de un punt de vista de dretes civilitzades i europees. Per l'observador imparcialles reformes es fan per anar endarrera, i contaminen la situación. Quan a Espanya es parla de reforma no es vol dir canvi cap una situación de progrés. El que es modifica per si mateix i per l'evoluciò de les coses contrariament a les reformes empreses pel govern són els costums,les formes de vida, les mentalitats, els comportaments dels individus. Ning´ñu no es creu que emigrar, marxar de casa per trobar feina es pugui traduir com va fer la Ministra Sra. Bañez com <>, milers de joves que han passat les fronteres cap altres terres cercant futur no consten a les estadístiques de l'atur i aquets són els bions indicadors de que baixa l'atur. Entre els que marxen i els que s'en van, la crisi tendeix a desaparèixer segons ens volen fer creure. Les falses reformes i les dures condicions de vida dels treballadors son les bases de la cotaminació política. Pessismisme, depressió, disgust són els sintomes anunciadors e la manca de canvis reals per millorar la situació i ajudar la gent a que trobi les vies per sortir-ne.

contra la mediocritat i la política de conveniència

/ dijous, 5 de setembre del 2013 /
No hi ha res millor per fer el tast del que pensa i vol la gent que participar en una comunitat de propietaris. Quan un veí que té varies representacions et diu abans de la reunió el que pensa votar perquè li interessa un o altra acord, posant per davant l'interés particular al general de la comunitat, veiem clar com està funcionant la política del nostre país. Ara, al mateix temps que ERC ofereix a les CUPS li convé fer fora l'Alcalde de la CUPS d'Arenys de Munt, i CiU i ERC, partits ben contradictoris segions semblava, trenquen amb l'esquerra i es posen d'acord per fer-ho mentres contradictoriament amb el fet d'Arenys de Munt ERC y les CUPS estudien la possibilitat d'anar junts a les properes europees descartat que no hi hauran eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, descartat que l'Oriol Junqueras pugui ser President de la Generalitat abans del 2016.És una forma més de dividir el món d'esquerres i el catalanisme quan necessitem la força de la unitat. Els de l'actual ANC vol la consulta sobre la independència de Catalunya quant abans, si pot ser l'endemà de la diada. Omnium cultural dirà el mateix. Tampoc s'ajusten a la realitat social i política, no veuen que s'ha de canviar l'estratègia davant un Madrid de silencis i negacions, amb voluntat de judicialitzar la política. Però qui ha de decidir finalment és el Govern legítim de Catalunya valorant la situació real i totes les possibilitats d'acció de la causa catalana. I el Govern ha decidit, ho digui o no ho digui, seguir exigint de Madrid l'acord amb la consulta, anteposant els valors democràticvs i el mateix concepte de democràcia als criteris estrets dels assessors tècnic-jurìdics del Govern espanyol. La política actual de fer el que convé i el que interessa a uns o altres és una política de mediocritat declarada, la conveniència en política porta a l'acumulació de poder, l'autoritarisme fàcil, a la mediocritat i finalment a la corrupció que és el que patim a Catalunya tant com a la resta d'Espanya. Molts anys al poder sense renovar càrrecs acabant obrint la porta als interessos més contraris als generals i del poble. Els governs i càrrecs permanents no renovats en les institucions i les entitats són centres de poder de conveniència, nius d'intrigues i conspiracions. La democràcia és ben al contrari renovació, canvi, ments obertes a rebre més llum, aire net, consciències netes, gent amb esperit de diàleg, progressisme social, drets humans.

drets històrics i democràcia moderna

/ dimecres, 4 de setembre del 2013 /
En llegar el BOE del 28 de febrero de 1980 vaig trobar la Llei 5/1980, del 22 de febrer relativa als drets històrics de la Comarca de Malagón. Es parla en aquesrta llei d'una Escriptura de Concòrdia de 1552 establerta amb l'Emperador Carles Vé amb drets i sutuacions jurídiques a actualitzar. La actualitzaciò avui seria la de reconèixer a la Comarca una regulasciò democrática actualitzada. Venim d'un passat que per alguns es reconeix i no per els catalans. Rebutgen els ensenyaments del nostre passat democràtic del segle XII, ignorant la voluntat dels catalans. Els catalans sabem ben bé a diferencia d'Espanya, que la demcràcia és acció continuada dels ciutadans en tots els àmbits pùblics, les asociacions i les professions. Els veritables ciutadans no s'abstenen ni es desinteressen de la gestió pública desprès d'haver votat fins a les següents eleccions. Els ciutadans catalans saben molt bé que no es poden deixar els governants abanodants a les seves propies febleses i capricis, la arbitrarietat i les rutines dels drets adquirits. La democracia sabem també és eficaç si existeix arreu, sense escletxes, en tot temps, amb una renovació constant del cos social, doncs és el poble el que ha d'elegir les bases de la seva futura existencia, adquirint consciencia de la responsabilitat individual i col·lectiva. La democracia no acepta el poder personal com a règim, ni a la societat ni als partits. Que la gent esperi el canvi en silenci, no es pot interpretar com indiferència. No hi ha indiferència quan la opreocupació per l'esdevenidor és viva. El futur no el volem buit ni sotmés als dictats de gent que no vol la concòrdia, ni la wue va demanar Cambó, ni la que va fer en escriptura pública l'Emperador Carles V al segle XVI, ni la política de reconciliació del President Tarradellas. Drets històrics de Catalunya i democràcia moderna, viva, actual, responsable i compartida per una societat plural és el que necessita Catalunya, lluny de règims personalistes dirigits per gent que no pot ni vol comprendre el sentiment i l'anima col·lectiva del poble català. Alguns volen viure d'esquenes a la història, i altres imposar-la.La veritable història és la de la democracia dia a dia.

idees per la nova constitució política de Catalunya

/ dimarts, 3 de setembre del 2013 /
Catalunya necessita donar-se una nova Constitució amb les bases fonamentals de l'Estat, una Constitució que precisi els drets i els deures, i les garanties. Catalunya és avui un poble plurilingue de composició plural que vol formar part de la democràcia plurinacional europea, construïnt un Estat basat en el respecte i la igualtat entre tots i totes, amb principis de dignitat, solidaritat i equitat en la distribució i redistribució del producte social, una democràcia compromesa amb el desenvolupament integral. Hem de fer un Estat independent de les religiona i creences espirituals. L¡estat ha de garantir el lliure desenvolupament, dignitat, sdeguretat i protecciò igual de les persones i fomentar el respecte i diàleg entre els pobles i les cultures que conformen avui la nació catalana. L'Estat ha de garantir l'accés sense exclusions ni discriminacions de les persones al treball, la sanitat i l'educació. L'Estat és un poder pùblic estructurat a travers dels organs electoral, legislatius, executiu i judicial, amb poders independents, no concentrables i indelegables. Per moments de crisi com l'actual, la nova Constituciò haurà de reconèixer el dret de tota persona a l'aigua potable, la llum, la alimentació, la vivenda digna i les telecomunicacions com a drets fonamentals. A més de votar en els moments electorals, el poble té dret a fiscalitzar els actes de la funció pública i reprovar els governants i demés poders pùblics. Les consultes públiques en forma de referèndum seran uns instrument adequat i democràtic per conèixer directament la opinió i decisió del poble com a cos electoral sobre els assumptes públics que li siguin sotmesos pels poders públics o a iniciativa popular. Tots els càrrecs de representacio política seran electes. El President de la República catalana, el del Govern, els Alcaldes i els Veguers seran elegits per elecció directa, No s'imposaran restriccions per a ser candidat excepte les de majoria d'edat, haver sigut objecte de persecuciuó judicial per defraudació de recursos públics, frau fiscal o haver sigut condemnat per delictes contra els drets civils i econòmics. Els partits polítics hauran de seguir un règim i organització autènticament democràtics, abandonant el centralisme en la direcció política. Les llistes electorals seran obertes. La informació sobre les campanyes electorals serà lliure a tots els mitjans. La llei electoral establirà un sistema proporcional que no liquidi les veus minoritaries.

la crisi com excusa pel silenci

/ diumenge, 1 de setembre del 2013 /
l President Mariano Rajoy ha anunciat que ha acabat les vacances. Ho ha fet en el decurs d'un acte a terres gellegues en el que ha dit que res ni ningú el distraurà de l'objectiu que el va portar a les eleccions que és, segons ell mateix diu, la crisi que pateix el país. També ha anunciat que l'any que vé anunciarà una baixada d'impostos. Ha comneçat d'aquesta manera una campanya de confiança en la seva política. No ha dit res de Catalunya, ni de la carta del President Mas, ni del que pensa de la consulta sobre el dret a decidir. Ha tornat a posar per davant el silenci sobre aquest conflicte que ja esdevé internacional donat els molt diversos punts del món en que els catalans es manifesten reclamant el dret a decidir i la independència d'Espanya. Londres, Paris, Nova York, la Muralla Xina ja són testimonis de la reclamació permanent que fa la gent del poble català. La única resposta la ha donat fins ara la dirigent del Partit Popular a Catalunya Senyora Sánchez Camacho dient que portaran als tribunals la partida de pressupost que la Vicepresidenta del Govern de Catalunya Sra. Joana Ortega vol introduir al pressupost de 2014. Com sap que no pot oposar-se políticament, argumentant que mig milió de catalans la van votar, per defensar aquests votants, segons diu, i la unitat d'Espanya com a rerafons ideològic,vol utilitzar mitjans judicials per aturar els preparatius de la consulta. Altra vegada la politica al jutjat com a darrer recurs? Es aquest el concepte que tenen de la democràcia els del Partit Popular?. El diputat Sr. Bosch li ha replicat immediatament que la consulta també li convé, doncs li permetrà votar contra la independència. El que Bosch no li ha dit és que podrà votar lliurament, ella i també els seus votants, si no decideixen abstenir-se o votar en blanc. El que ens pot contestar el Sr. Rajoy i és un pronòstic, és una invitació al Sr. Mas perquè presenti el projecte a les Cortes Españolas com va fer en el seu dia el Sr. Ibarretche i que assumeixi el resultat negatiu que tindrà, o que accepti que es faci un referèndum a nivell de tot l'Estat espanyol que és el que ja han dotaltres vegades a Madrid, argumentannt que els catalans no tenim dret a decidir per nosaltres mateixos el que volem ser, donat que forman part d'una España que a Madrid consideren indisoluble. De totes les maneres, la postura oficial de no dir res, el silenci i posar la crisi per davant com objectiu principal i únic, no sols no resoldrà el problema, sinó que l'agreujarà encara més tant com una resposta comunicant la absoluta negativa i oposició a la consulta. Catalunya ja no està per més desprecis i amenaces. Catalunya vol decidir per si mateixa com a poble.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger