sense camió de mudançes

He sentit dir que quan marxem d'aquest món no ens acompanya un camió de mudances. Marxem sense el cos, sense el que som i el que tenim, sense els títols i honors humans, per moltes esqueles que ens publiquin a tota plana. Només som esperit i seguim veient el que passa al món que deixem. Però no podem intervenir en la marxa dels fets. Cap dels milions de morts en guerres per tot tipus de guestions s'ha pogut adreçar al Parlament de les nacions que diuen són les Nacions Unides per explicar-lis el per què cal aturar les destruccions i els assessinats que s'han arribat a fer i es segueixen fent en nom de Déu i de la justícia. En les operacions militars n'hi ha molt de venjances i poc de voler restaurar l'ordre de les llibertats. Cap dels grans dirigents, pares fundadors de nacions, genis militars, astronautes ja desapareguts, en John Wayne, en Louis Amstrong i en Elvis Presley, entre d'altres com Xavier Cugat i Frank Sinatra o la mateixa faraona del flamenc, la Lola Flores, han tornat a dir-nos el que hem de rectificar. Tots són però al jardí desconegut del repòs etern, com el poeta Jacint Verdaguer, com el dramaturg Angel Guimerà. L'esperit separat del cos es belluga sense camió de mudances. Els títols humans no serveixen per res més que per posar a l'esquela si un deixa diners perquè la puguin pagar. Morir avui costa diners, i més en costarà amb la privatització de les funeràries anunciada per l'Ajuntamnent de Barcelona. Arribar al jardí del repós etern és un viatge alliberador dels anys d'angoixa per la subsistència i pagar el que ens vindrà l'endemà del traspàs. El mort acaba sent feliç sigui on sigui el seu esperit. Ja ha complert amb els vius. No necessita comiat, doncs ja s'ha acomiadat de la vida en començar a desaparèixer de la vida al món dels vius. Tant sols els amics recorden l'ésser quan era viu a la terra. El mort, però vol el silenci del cementiri, la dolçor dels boscos no cremats, les caricies del mar quan el vent escampa les cendres del cos si l'han incinerat. L'aigua torna a l'aigua i la terra torna a la terra. L'aire en fa la resta. Seguim sense saber quin és el signe dels temps, seguim sense voler saber el misteri de la vida que ni descobrim a les escriptures ni els demés llibres sants de totes les religions i creences. Els cels tampoc ens donen la llum que necessitem. Tant sols ens diuen, mentres esgotem el nostre planeta terra que hi ha vida, no sabem quina, més enllà del nostre sistema solar. Pot ser que en política passi el mateix. Caigut el lider, defenestrat l'opositor de repent no troben ni cadira per seure si no es tracte de conspiradors i reis de la intriga, fins que l'aire,el foc, l'aigua i la terra fant la seva feina.