proletaris sense saber-ho

Ens están dient que aviat tindrem un 40% de la població espanyola en condicions de vida miserable. La pobresa dincs no baixa segons els estudis que s'estan fent. Clarament es confirma el que ha dit el rei d'Holanda: La societat del benestar s'ha acabat. L'augment de la pobresa, encara que no sigui de l'atur produït, per la reducció dels salaris, la reducció del nivell de les pensions de les jubilacions inferior al cost de la vida al costat d'un encariment dels preus o una devaluaciò de la moneda europea avui sobrevalorada davant el dólar, i la caiguda de l'estalvi, genera més divisió entre pobres i rics. Molta gent ho perd tot i l'Estat zsemnbla insensible. Els carrer s'omplen de mendicants i a les portes dels supermercats, per la nit es fan cues esperant que treguin el menjar que caduca i recullir-lo avanç de que el llencin als contenidors. Ara farà falta saber quins són els bons i quins els dolents. Rls especuladors no tenen per concepte cap consideració amb la gent humil, treballadora i de bona fe. Caldrà veure com s'organitza de nou la economia amb aquesta situació. Faran falta recursos públics en lloc de privatitzacions de tot el servei fins ara públic, però possible negoci a càrrec del contribuent. Ha de canviar el discurs polític. El ciutadà haurà d'exigir més responsabilitat als governants, total honestedat i transparencia. Cal resoldre amb el diàleg socical la conflictivitat d'un 40% de la societat sense possibilitats de poguer atendre les seves necessitats diaries. Ja no haurem de parlar de crisi, haurem de parlar de reorganitzar una economia a escala humana i fer una societat solidària amb independencia dels bens i poder social de que disposi cada persona. Ens han tornat proletaris sense saber-ho. La pobresa i la misèria no són arguments per excloure ningú. Però fem nosa parats i jubilats i joves sense feina si no podem desenvolupar una activitat productiva que generi beneficis als especuladors i els inversors amagats darrera els fons i sicavs. Aviat ens diran que per estalviar costos no poden fer altra cosa que negar el tractament necessari als malalts crònics amb edat avançada i als immigrants sense recursos, i que els estudiants que no puguin pagar les matricules i els costos del curs es busquin feina de cambrers a la costa durant l'estiu, o que tornin al camp a llaurar les terres dels amos i senyorets que les han pogut comprar i acumular-les. Patiran la sanitat i la educació. Ja estem patint a l'espera dels nous acomiadaments de personal interí durant el trimestre que comença el 1er d'octubre. A l'administració pública li cal seguir fent retallades. Els diners no arriben. Sectarisme, suïcidis de gent jove i discriminacions són les noves notícies a més de la violència de tot tipus. Cal posar fré a la violència i les actituds totalitàries que apareixen en l'ordre polític.