Estat i legalitat en discussió

/ dissabte, 31 de desembre del 2016 /
L'Estat ha sigut durant segles un contrapoder de les religions, excepte quan les religions eren fidels a l'Estat. Lògicament l'Estat medieval no tenia les característiques, finalitats ni les pretensions de l'Estat modern perquè l'Estat eren el Rei o l'Emperador i els seus consellers més adictes, el de la societat vassal que pateix en silenci las conseqüències de la creació d'un nou absolutisme, sigui monàrquic, de dictador republicà, de partit o de classe. Hi ha hagut reis que feien creure als seus súbdits que ho eren per la gràcia de Déu. En ple deliri de poder es justificaven deien que Déu els havia designat per regir els destins dels súbdits, és a dir els habitants del territori del seu domini que expoliaven i feien viure en la misèria, que servien per tot, per fer la guerra, per donar doncelles al monarca, per pagar-li tots els capricis. Les terres s'unien per matrimonis de conveniència o per conquesta. La guerra era i encara ´ es la porta oberta al negocis de la venda d'armes, contractació de mercenaris i de la reconstrucció del que s'ha destruït. Però les monarquies i els senyors feudals dels pobles sense llibertat, tutelats per la despiadada inquisició -a Espanya abolida per Napoleó- posada al servei dels interessos de la Corona, no comptaven amb que el poble començaria a aprendre de lletra i a pensar. Robin Hood és una història que no és produiria a Catalunya, terra de Corts, pau i drets, diàleg i pactes, avançada de la revolució francesa. La consciència del real, del possible i la llibertat que va empènyer la reforma protestant de Martin Lutero que enguany celebra els 500 anys de vida, va permetre donar consciència al poble de la seva existència com a conjunt d'individus lliures per determinar el seu destí sobre la base de la seva voluntat. Va nèixer amb el desenvolupament de les idees de consciència democràtica i de llibertat el poble sobirà com a contrapoder del absolutisme sobirà de l'espasa i la coacció permanent, el poder que prenia la racionalitat als homes i dones convertits en esclaus dels senyors. En els temps actuals no podem parlar de postautonomia, quan encara som dins el règim autonòmic general espanyol de 1978, i menys de preindependència, segons ha dit el President Puigdemint en el seu breu missatge de cap d'any, com no sigui per recordar que Catalunya no és a l'oblit de la història,m excepte per el Govern de l'Espanya actual i els seus aliats socialistes i liberals espanyols. Anar cap el futur ens obliga a exigir el diàleg que no volen iniciar des del Govern d'Espanya. Sabem, que el diàleg sense parlar del referèndum no serveix, doncs volen seguir amb autonomies discriminades amb l'excusa de la igualtat, o com diu la presidenta andalusa Susana Diaz, declarant als mitjans una i altra vegada que no volen menys que els altres. No volen reconèixer que la legalitat espanyola de que se serveix l'Estat per intentar frenar el procés d'afirmació de la personalitat pròpia de Catalunya que es descobreix en el seu procés industrial i comercial, vocació cultural i internacionalització, no pot imposar simple regionalisme i una mica de descentralització o federalisme light sota el nom d'autonomia com a gran proposta política encoberta del Govern Central. Catalunya és mostra de llibertat política i econòmica que fa possible la existència de la mateixa Catalunya i de la democràcia, com deia el polític liberal català desaparegut Ramon Trias Fargas.Doncs podem ser similars, però no idèntics als altres. Una certa desigualtat entre els individus i els pobles sempre ha existit, per èxits i fracassos, brillantor o mediocritat, fent de la igualtat una manifestació retòrica, perquè no tots cultivarem taronges, raïm, blat, oliveres, patates i tomàquets, platans i pomes, no vestirem uniformats ni conduirem el mateix vehícle. S'ha d'adaptar la retòrica de la llei a la realitat, desigualtat que no esxclou la fraternitat universal per la bona marxa de la societat, la mateixa solidaritat5 dels pobles pobres medievals davant els abusos dels senyors i reis absoluts dels que l'únic contrapoder efectiu era emigrar o posar-se al costat d'un Robin Hood, o aixecar-se i si tot anava bé guillotinar els poders absoluts no electes, que decideixen sense dir-ho, com han de viure els treballadors i les classes mitjanes, com ha der ser el consum, com han de nèixer i com han de morir. LA societat sempre s'ha mogut enfrontant-se contra qui coarta la llibertat perquè la llibertat és necessària per arribar al progrés i crear les condicions perquè la gent pugui prosperar, pensar lliurament i avui superar el problema autonòmic que l'Estat no vol revisar, com Catalunya ja fou Estat en proclamar Francesc Macià la República Catalana el 1931. La proclamació de Catalunya Estat guanyades les eleccions republicanes, no fou una il·lusió provinciana ni un efluvi del moment republicà. El discurs vàlid és el de la reforma i la modernitat, l'acceptació de la voluntat del poble català per part del Govern d'Espanya i, com deia ahir nit Manolo Milian a 8TV, aplicar la exceptio legis i canviar en lloc de no voler canviar res, mantenir-se en el passat jacobí. De cara al Dret internacional que reconeix el dret a l'emancipació nacional d'un poble, aquest dret no és una excepció legis, ni un acte hostil cap l'Estat anterior, ni pot enquadrar-se dins del Codi Penal com un delicte de desobediència o contra la Constitució, la celebració d'un referèndum d'autodeterminació que és un acte polític, un dret fonamental internacional i l'instrument democràtic de confirmació d'aquesta emancipació nacional, fins el moment continguda amb l'excusa de la paraula "és il·legal". Utopies i realitats són coses diferents. Però no és una utopia que Catalunya essent un Estat petit assoleixi grans cotes de riquesa i benestar com diuen el col·lectiu català de liberals lliures en el seu Manifest fundacional, presentant l'exemple dels Països Baixos, Dinamarca, Finlàndia, Suissa i Suècia, entre d'altres. El Govern d'Espanya hauria de pensar que la història ha avançat i ja ni som a l'edat medieval, que tenim dret a assolir una societat pacífica de progrés i benestar amb institucions inclusives que garanteixin la participació, la representativitat, el pluralisme, i els controls sobre l'arbitrarietat dels polítics.

referèndum és reconciliació

/ divendres, 30 de desembre del 2016 /
Som en temps de reconciliació social i polìtica, de pràctica de la generositat fraterna, del fer bon i mal ús dels múltiples llenguatges de les lleis, les normes que disposen l'administració dels fruits de les vides, permeten resoldre discrepàncies amb criteri jurídic i equitat, amb moderació i sentit equànim. La democràcia ens permet rectificar tractes i actituds. La veu del poble sempre acaba per posar a lloc les ambicions npolìtiques, obrir el camí als responsables polítics elegits, obligar-los a escoltar tant la crítica com el consell, legislar el que el poble demani o presenti com iniciativa de democràcia directa. Serà d'aquesta manera sempre la societat organitzada i ben informada la que plantejarà les grans decisions als capdevanters del poder que la mateixa societat administra, els que són iguals entgre els iguals. La igualtat rau en confiar a les urnes el camí futrur d'un poble que vol aquest efecte. És en la democràcia que el sufraghi universal permet gaudir de raó i efecte de respecte i coneixement de l'opinió del poble, opinió que avui es pretén substituir per enquestes, algunes prefabricades o lleugeres, com si fossin un apèndix de les lleis que ofeguen el batec del cor de la ciutadania i el més decisiu en democràcia que és el dret de votar. El President Rajoy ha tornat a precisar avui, en roda de premsa a la sortida del Consell e Ministres, que no autoritzarà un referèndum que liquidi la unitat, la història d'Espanya la sobirania i la igualtat de tots els espanyols, que elos catalans són espanyols i com espanyols europeus. Rajoy no es belluga doncs del conformisme, el negacionisme i l'immobilisme, sense preocupar-li gens el tetratremol que pugui organitzar a Catalunya amb les seves paraules. El seu plantejament no és gens pragmàtic ni realista, segueix allò de "qui dia passa any empeny" i vol seguir governant, encara que sigui en minoria tota la legislatura. Rajoy fonamenta la seva posició dient que "no es pot parlar d'incomplir la llei. Tots estem sotmesos a la llei. No podem parlar d'allò del que no es pot disposar que és la sobirania de tots els espanyols. TAmbé ha parlat Rajoy de diàleg i acords govern/oposició, ignorant radicalment els fets nacionals que han sigut esborrats per un Tribunal Constitucional de dubtosa independència per les vinculacions de la majoria dels seus membres amb el PP i el PSOE que els van designar. Rajoy sembla a l'espera del triomf de Susana Diaz al PSOE, política socialista andalusa popularment coneguda com la Sultana. A pereguntes deks poeriodistes ha dit que no vol precipitar-se en elucubracions sobre el PSOE, i és quan ha dit que vol tenir una legislatura que duri 4 anys i sigui fructífera. Tanta negativa al tema Referèndum deixca clara la posició de l'Estat que con fon el fet de la secessió amb el Referèndum que és l'instrument de consolidació del nou Estat Català sota la fòrmula de República de Dret, Democràtica i Social. Vol donar Rajoy d'aquesta manera resposta al President Puigdemont a veure si això que diu de la llei consegueix aturar el procés. Però RAjoy no veu ni vol veure que Referèndum, el que farà Catalunya, és dignitat a més de llibertat, perquè ens porta un acte de reconciliació entre vells enemics, els ocupants i els ocupats. La reconciliació que significa acceptar el resultat del referèndum fet amb joc net i amb igualtat d'oportunitats pel Si com pel No, porta a la germanor entre pobles de la mateixa cultura matriu, campartint el patiment imposat per una crisi econòmica externa. Generositat, amplitud de cor, estimació i comprensió de la diferència, pensament tradicional i estil, triomf de la cultura de pau per damunt de la cultura de la repressió, abandó de l'utuilització de la violència, alliberar els tribunals d'una feina que no és la seva en una democràcia europea, perquè els tribunals interns en un Estat no foren creats per resoldre conflictes polítics ni per decidir si un poble és o no és nació, sinó que foren creats per resoldre conflictes entre individu i Estat, entre els individus i regular les relacions familiars i el dret privat, les obligacions, els contractes, els heretaments, arrendaments, compravendes i contractes d'obra i de serveis, la interpretació de les leis i les obligacions, l'eficàcia de les lleis. Catalunya a estès les dues mans a l'EWstat central per arribar a una entesa que novament se li nega en nom de la llei, sense aclarir quin és el, precepte infringit quan la secessió és una qüestió de fet regulada pel costum en el dret internacional. Llibertat, dignitat i indeoendència ´es el camí del pacte entre Catalunya i Espanya, el camí cap a la República Catalana, de Dret, independent, democràtica i social. La Catalñunya indeoendent és pels catalans el retorn a l'ètica del comú amb la democràcia social per construir en la diversitat i el veritable pluralisme. La reconciliació que Catalunya proposa amb el referèndum ens porta dignitat, la dignitat ens fa lliures, la llibertat ens fa independents. Dignitat, llibertat i independència són la divisa d'un sentiment imborrable com a poble resistent a la paraula de qui no vol reconcliació i només presenta avisos de coerció en nom d'una llei que s'allunya del Dret just i equitatiu, del sentit comú internacional. LA resposta de Catalunya a la acció negacionista és la afirmació en la fe i la ceença d'un futur de plenitud, més democràtic, més humà, per construir un país nou, millor per a tothom. Per Catalunya, "tempos non fugit", no entenem de filkibusterisme parlamentari, creiem que el diàleg ha de tenir un objectiu i s'ha de saber de qu`+e es parlarà abans de sentar-se a dialogar, perqu+e és inadmissible que vulgui9n que ens oblidem de la nostra pròpia història gloriosa. Ni qualitat democràtica doncs, ni acceptació de la imposició d'uns valors que diuen ens uneixen quan en realitat ens separen més, impiodenixen la reconciliació amb els altres pobles d'Espanya i la història que vol Catalunya amb la celebració d'un Referèndum que poermeti suoerar aquest règim autonò,mic que ens atenalla i oifega, que no ens permet restaurar, fer i decidir les lleis pròpies la política social, la immigració i l'economia del nostre territori. El terma català com a conflicte, sap perfectament el Sr. Rajoy i els seus assessors que no té solució amb una règim autonòmic, un model de financiació autonòmica igualitari controlat des de un Ministeri, fent un "blanqueig polític intel·ligent" del Govern d'Espanya que és el que interessa realment al Sr. Rajoy i el seu equip. I seguiran dient les coses a mitges, impedint votar, nergant finalment els valors de la democràcia participativa perquè no troben la paraula referèndum d'autodeterminació a la Constitució, cosa que no és necessària ni obligatòria per produir la secessió territorial. Amb aquests plantejaments dificilment podrà el Partit Popular construir ara una democràcia de qualitat, sense reformar ni modificar res del que han legislat ni del que s'han trobat legislat, fora del paper que la història ha reservat viure a Espanya en el moment de la independència de Catalunya, vell país del qwue erls catalans se senten orgullosos i treballen per fer país en lloc de deshonrar la pàtria amb escenaris de por i no fer res per si de cas, deixant morir i pudrir-se les idees del que en Josep Folch-Plà i Guimeràen diu "seny assenyat"...

L'Estat no és la pàtria

/ dijous, 29 de desembre del 2016 /
Hi ha qui confon Estat i pàtria com també hi ha qui encara confon pàtria amb Constitució intentant buscar lligams eterns de poder, el somni del dictador. Fou Bakunin qui va elevar a la categoria d'abstracció i ficció jurídica el concepte pàtria. Bakunuin tenia raó. No és el mateix l'amor real, que una idea que pot trencar la opressió i la repressió. Com podem estimar una pàtria que ens porta al jutjat per discutir-nos les competències i dret a legislar, la seva idea de sobirania política i fins a cert punt mística? La decisió de la actual minoria conservadora de mantenir la tesi de la indissoluble unitat d'Espanya és un error i no atura la decadència intentant convertir-se en dominadora, que és el clàssic criteri que l'agreuja i condueix als errors més fatals de la història d'Espanya. Catalunya és davant d'Espanya, i és cert, una minoria en la que Espanya mai ha confiat i tampoc han volgut imitar-la, com diria Josep Maria Batista i Roca, doncs la marxa històrica de Catalunya és divergent de la d'Espanya amb un dret natural a la disgregació procedent de la ruptura provocada per l'actitud espanyola que ha tractat la industriosa i emprenedora Catalunya com el proletariat d'Espanya. L'aposta autodeterminista no és d'un partit ni d'una sola organització de masses. És del poble. Però la nostra democràcia està fundada de fet en el poder del diner i la propaganda mediàtica, la persecució dels independentistes catalans, precaritzant la financiació pública i la capacitat legislativa, fent inútil tot debat, destruint la moral de l'esperança, doncs el progrés de les llibertats no apareix per la via del mercat ni per les posicions esquerristes que entenen d'humanisme, però res de moral, convertint la democràcia en el primer enemic de la democràcia activant les idees de pàtria i d'una suposada lleialtat institucional controlada per les oligarquies del vell Estat, la mentida, la corrupció i la dominació, amb una falsa divisió de poders destruint la teoria d'els clàssics Locke i Montesquieu que creien era la solidesa de tota democràcia. La recent història de la democràcia a Espanya ens demostra que els poders polítics, passades les eleccions que els entronitzen i investeixen, poden estar sotmesos al poder del diner, de les velles famílies i -com deia Jacinto Benavente- els interessos creats, aprofitant les rivalitats entre clans defensors del seu egocentrisme, que també lluiten dins del procés de globalització i la desconfiança envers les ideologies, intentant allunyar el poble, humiliant-lo, de tota reivindicació que no resulti convenient als interessos de la pàtria Estat, que no coincideixen habitualment amb el desig de desenvolupament del poble que sap que la política no pot ser utilitzada contra la llei que reconeix i garanteix el lliure exercici de les llibertats, com tampoc per obtenir resultats prohibits per la llei, donat que constitueix frau servir-se de la llei per finalitats contràries a la llei, com decapitar la oposició i el dret polític a la celebració d'un referèndum aprovat en seu parlamentària dun PArlament elegit democràticament per sufragi universal, que es vol escamotejar amb la proposta d'un cert aperturisme. Dinamitar i voler destruir institucions no es pot anomenar actes de justícia, excepte per una dictadura. L'epicentre polític de Madrid enfrontat amb Catalunya, intentant dividir Govern català i poble, no vol reconèixer que la tant discutida Constitució de 1978 no conté una negació expressa contrariament a la interpretació que ofereix del Govern actual d'Espanya amb el seu negacionisme de Catalunya beneït judicialment. L'autodeterminació s'entén inclosa en el concepte de "nacionalitat", explicava Mossèn Josep Dalmau en el seu llibre "Catalunya Segrestada". És un dret implícit que ara no es vol explicitar, però que el Govern de la Generalitat si té decidit exercitar, doncs la democràcia no la poden aturar les amenaces ni la repressió per part de qui retalla projectes, creant catalanismes aigualits davant un fort nacionalisme espanyol que vol desfer la partida sense importar-li ferir susceptibilitats, sentiments i vol deixar les llibertats com a màxim en una qüestió merament formal. En una democràcia segle XXI aquesta manera d'entendre i voler controlar la política és inadmissible. Llibertat d'expressió i debat polític obert no són conceptes tractables com el franquista "contraste de pareceres". En aquest cas, l'Estat va, sens dubte, contra la pàtria dels catalans i la seva representació institucional.

Parlament, mostra de poderío i mostra de pau

/ dimecres, 28 de desembre del 2016 /
Avui m'explicaven que el Parlament de Catalunya, inexistent el segle XVIII, fou una mostra de poderío militar hispano abans de convertir-se en mostra de pau i democràcia l'any 1931 sota la Presidència de Francesc Macià. En efecte, a l'entrada de les tropes castellanes a Barcelona el 1714, es va construir un complexe de caserna i habitatge de luxe per l'invasor per demostrar el luxe del oder castellà present a la ciutat, i també amb força armament per bombardejar Barcelona si tornés a ser necessari. La caserna és avui el Parlament i presenta els detalls d'un gran palau que no deixa veure fou una caserna militar si entenem, per caserna un edifici a mb una certa solidesa i sense ornaments, cosa que es ben diferent a l'edifici del ara Parlament de Catalunya. El Parlament és també avui una mostra de fe per integrar tots els catalans d'origen o no que no volen estar a les antípodes de la democràcia. La fe és quelcom de ferm i segur. El vol de l'imaginari cap a la realitat. La gent anarco recorda que s'ha de tenir fe en el que es creu, siguis liberal, comunista, socialista, conservador o independent, monàrquic republicà. Sense fe no hi ha fermesa ni conviccions durables. Però hi ha qui nomésw pretén destruir la fe en les idees i fomengtar la idiocràcia, el gregarisme, el no pensar, la societat del bon viure reventant les oportunitats dels demés. El primer deal dels individus són els resultats econòmicss. La persona i la seva dignitat no compten per aquest nou "welfair" al que no importa la m isèroia dels febles, dels exclosos per la mateiuxa societat del benestar. Molts no volem aïllament en nom d'una desobediència que ens allunya del pacifisme, ni deixar que creixi la nostra feblesa de fe en el valor etern de la pàtria catalana que no ens poden arrebassar per la via legal i judicial. La fe en Catalunya de tot un poble és el que ens obra l'erspai de la visió transformadora i prtotectora del nostre patrimoni nacional. Som també el poble que acull i estima també als enemics declarats perquè no som "indiferents" a les flaqueses dels que no volen poxar la fraternitat i l'honestedat dels fets en el centre de la veritat sense reduir l'espai de la raó, de la pau i de la no violència, sense tenir por a la realitat de la societat per trobar els que no es pleguen a la obediència que imposa i exigeix el Govern Central als que hauran de patir la crueltat de la política amb la duresa que decideixin els Tribunals Penals. Aquesta realitat de la nostra polìtica és avui de patiment, a l'espera del següent pas de l'Estat. La pol`pitica no es pot comparar amb un joc d'escacs. És la confirmació de que ningú vencerà sol en la vida mirant-se el melic cultivant el culte a la personalitat. Tampoc tenen solució els conflictes territorials personalitzats, com a l'edat mitjana, o que ens enviin una Joanna d'Arc vestida de Presidenta a posar ordre, evidentment an castellà, La solució pel conflicte Catalunya Espanya passa doncs per abolir la MOnarqyuia i anul·lar la Constitució espanyola a Catalunya, retornant al poble català la plena llibertat insdtoitucional, Constitucions històriques i Dret Públic Català, amb el reconeixement de ser Catalunya un subjecte polític amb plenitud de capacitat com a poble organitzat, en una democràcia plural acollidora de tots els sentiments, identitats, cultures i costums que resopecten dins del territori la tolerància, el diàleg i la fraternitat d'una societat emprenedora que no vol ser pidolaire. El Govern d'Espanya declara il·legal el referèndum que ha decidit fer el Govern català, el poble català com a subjecte polìtic, i no preveure la Constitució el dret d'audodeterminar-se. Amb el paraigües constitucional, ignoren el principi democràtic que està per damunt de les lleis restrictives, inverteixen situacions, impideixen l'exercici de la llibertat de votar en sufragi universal interoosant la paraula Constitució cdoim a gran mur de la democràcia directa, amb declaracions imposades dyrurant el sdeu redactat aquell 1978, amagant-hi al ciutadà que de bina fe creia que aquella Constitució obris la porta a nous vents. Ningú va anar a votar pensant que entrariem dins d'una nova doctadura, la Constitucvió. Fou un error dels que van acceptar les imposicions i un frau amargar-ho, convertint las polìtica en una mentida al servei del transfranquisme que es consolidava en el poder. El Parlament que es vol merament autonòmic, recull del poder de quatre Diputacions Provincials que segueixen vives amb estructura política i administrativa i el ressort financer cncedit per l'Estat Central. Un Parlament democràtic que ha pres conciència del poder de la paraula està per quelcom més que per arrodonir, afinar o desenvolupar lleis merament administratives. Un lloc de debat i per fer lleis justes, solidàries i entenedores, no s'ha de voler sotmetre a un fals principi d'igualtat administrat pels desiguals, els que no volen estar en la igualtat. l'únic "poderío" que pot mostrar un Parlament com el de Catalunya és el de les llibertats, la pau i la germanor entre pobles, la democràcia plena, el sentit i sentiment identitari d'un poble que treballa per superar-se. Catalunya és un poble que creu en la via pacífica i dialogant per donar compliment als seus objectius nacionals, i no precisa Catalunjya de muntatges militars. Catalunya és un poble que pot cobnvertir casernes en escoles, biblioteques, hospitals i Universitats.

esglaiament de la llum

/ dimarts, 27 de desembre del 2016 /
Es fosc. No m'agrada el dolor ni la foscor. Tampoc les llunes i els planetes que no donen senyals de vida. La terra va camí de perdre la seva. No fou cosa d'Hiroshima ni de Gauadlcanal, Biafra, KAtanga i Bangladesh o el Iemen. Waht is over democracy? es preguntaria algú si se li presenta un discurs que no és de pau i treva, sinó de garbell i catofols polítics. Abans d'ahir, 25 de Desembre, el priodista de El Mundo, Francisco Pascual, tractava el Rei de Rei gelat que acomiada l'any a televisió en el desencontre polític, deixant-se portar per les emocions més que per la raó. És veritat que no s'ha preguntat si estava equivocat mengre deia als catalans que no tenim raó en voler fer un referèndum. De fet no parlava per els polítics. El Rei s'adreçava a la anomalia que viu ell poble que no governa perquè ja no sóm a l'edat mitjana i els poders d'un Rei en ple segle XXI no són més que de representació o del país que diu representar o dels cercles i institucions que el porten i sostenen. El Rei vol que el passat o el futur a dissenyar en la utopia del discurs reial que no coincideix amb el del Govern d'Espanya siguin llum, i no amaga una certa melancolia despertant i activant-se darrera la imatge glacial. El Rei d'Espanya sap que no té empaties amb el govern. El Rei d'Espanya intenta parlar de les virtuts i dels mals, demanant responsabilitat i no fomentar la discriminació ni ressuscitar els vells rencors i odis, mentre la mermòria històrica continua la seva lluita contra un Govern Central que no col·labora i la Jutgessa Servini intentant superar els entrebancs del sistema judicial espanyol i la interpretació oficial de les lleis d'amnistia de 1976 i 1977 amb les que es prewtén aturar la seva feina a Espanya. Catalunya vol el referèndum d'autodeterminació i està disposada a fer-lo sense més mutacions i indefinicions. Catalunya sap que reuneix els requisits per ser Estat, malgré l'Espagne que no està dispoosada a parlar i raonar adequadament el seu plantejament contrari a la decisió catalana aprovada en seu parlamentària al que està posant setge judicial. El no anunciat i reiterat que recordava diumenge la peridiosta Isabel Garcia Pagan en el seu article sobre "Referèndum o referèndum?" en el que reconeix que un cert conflicte diplomàtic amb els estats demòcrates està confluint no precisament a favor del Govern d'Espanya a l'ensems que Europa es preocupa de les arrels de les dretes radicals i girs ultradretans d'alguns estats com Polònia, criteris dels que el PP governant a Espanya no n'està gaire lluny. La ciutadania de tota Espanya ha vist ben abans que el Rei i el Govern Central l'error que ha significat la judicialització del procés per la impossibilitat de fer una ocupació militar de Catalunya o bombardejar-la, perquè l'Estat espanyol forma part de la OTAN que té prohibides aquestes reaccions en confliuctes interns dels estats membres. La bandera de la llibertat és catalana, i això ja no hi ha qui ho pari. Catalunya disposa d'un nou paradigma de valors en la identitat i la diversitat, valors emergents de llibertat, individualitat, consum i èxit basat en els aspectes mediàtics i la imatge, rebutjant tota norma que vagi en contra del que es desitja, segons fan una brillant anàlisi els investigadors de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d'ESADE, Teodor Mellén i LLuís Sáez, que afegeixen l'afirmació d'una idea moderna de la democràcia participativa, el convenciment que s'ha d'educar les noves generacions en els valors de la democràcia i la qualitat humana en lloc de promoure o tolerar amb la vista mirant a una altra banda i el desori familiar de la desestructuració la seva alienació en discoteques, beguda i droga i els esports de masses. El jovent com el poble dirà que tenen raó i que els que els discutim les codes estem equivocats i confosos. El pobkle el que vol és la gestió democràtica de la cosa pública i la subsidiarietat real dee l'Estat, perqu`+e com deia Bosch Gimperà, Espanya no és el conjunt de tots els seus pobles i no està concebudaq com quelcom format per tots ells amb igual dignitat, exigint submissió als que disposen del poder i del domini. Aquesta lamentable realitat és la que enforteix avui un procés quer no cointempla la sàtira, ni la ironia ni l'humor negre, pa i cir en definitiuva que és l'úinc que ens ofereix una Espanya que sap no serà en aquestes condicions. Ni vencen ni convencen la realitat col·lectiva catalana que no vol més enganys i exigeix surtir de dubtes en lloc de suportar l'imaginari que no omple les enquestes. És allò que deia el 1992 el profesor de Harvard Edward de Bono: "Yo tengo razón; tú estàs equivocado", percepció clara i nítida que tenen els catalans del pensament del Govern d'Espanya i d'una manera fer que s'allunya del principi democràtic.

El Rei manipulat en la utopia de l'error

/ dilluns, 26 de desembre del 2016 /
Avui he anat a veure la pel·lícula "Belleza Oculta" al cinema Aribau, de la cadena Balanyà. El cinema és també un bon lloc per fer una bacaina desprès dinar, ben depositat l'espectador a la butaca còmoda i amb bona visibilitat d'aquest cinema. Però aquesta pel·lícula es torna envolvent, deliciosa poc a poc, arrossegant-nos cap la realitat social del nostre temps, de la societat contemporània, amb escàs nivell cultural, en una societat liberal acostumada a moure's per impulsos, però que no oblida la solidaritat entre les persones que és el que la fa gran La pel·lícula i ens ofereix un missatge d'esperança per superar les neures, els errors de la nostra vida vida i els complexes amb els que tractem els veïns més propers, la nostra gent. Pensant amb el missatge reial del dia 24, em pregunto com els actors per què manipular l'opinió dels ciutadans convertits en espoectadors de l'espot, amb conceptes abstractes, sense sensibilitat, com un espectacle visual que es desenvolupa sense viure el dolor dels demés, abraçat a la utopia del futur, construint amb aquest embolcall els nous errors, complexes, com per superar-los pronunciar-se contra els valors de la vella nació dels catalans i aixecar consequenment el to contra el procés secessionista català. Ara que PSOIE i PP negocien repartir-se la designació dels nous Magistrats del Tribunal Constitucional per acabar de polititzar-lo en propi interès de la seva llei ideològica que es neguen a modificar i a reformar per fer més democràcia, en lloc de promoure el dret sa i net fruit de l'evolució dels principis liberals i democràtics, de l'equitat i del sentit comú, l'utilitarisme de les institucions públiques i el necessari servei social. Això passa quan més desprestigiada està a nivell internacional la institució judicial que controla -dit amb totes les paraules-, diguin que no, l'actual coalició de govern PP, PSOE i Ciudadanos, encara que aquests darrers no tinguin Ministres al nou Govern que han ajudat a investir. El TC com la Fiscalia General de l'estat ningú ni dubta que estan al servei del Govern d'Espanya generant l'Espanya oficial i artificial sota la Monarquia que protegeixen amb una Constitució que ens atenalla i ens ofega contrariament al que esperavem un Desembre de 1978. Per començar ara volen a Madrid convertir Catalunya en una provincia humil, financerament feble i subordinada al poder Central, buidant de contingut l'Estatut i les competències del Parlament de Catalunya. Els del PP i els seus nous aliats fan del Tribunal Constitucional un parapet contra Catalunya, esmicolant la política entre afectes i desafectes, recreant el bipartidisme en una versió tripartita contradictòria, tornant a crear blocs d'opinió radicalment enfrontats que desprès atribueixen injustament als nacionalistes catalans. Som davant una decisiö política d'Estat amb consequències jurídiques i polítiques de la dinàmica imposada per l'Estat. És una festa galega De no-reaccions públiques de l'home enfadat ni histèriques, de Mariano Rajoy. Per ara tot es torna un eufemisme que és un invent literari per dir el mateix d'una altra manera i amb paraules diferents. No parlen dels llums de Nadal, dels autoibusos que ens empoodeguen el territori urbà amb el gasoil que cremen, la pol·lució creixent, conceptes per una regeneració democràtica que no arriba ni veiem en aquesta democràcia estranya que ja no permet construir un partit en base al perfil individual del porimer capdevanter. CDC en fou un exemple a Catalunya d'aquesta situació caigut el seu fundador, i ja hem vist com ha acabat desapareixent. Tot requereix treball en comú i solidaritat, bona entesa i diàleg sincer, en lloc de voler silenciar, calumniar i dictar el que es farà, encara que sigui en minoria. A Espanya sempre hem tingut polítics i militars amb vocació de dictadors, disposats a eliminar els crítics i la disensió sense soroll o per la via judicial. La nova política que ha de venir demana menys passió i més discurs adequat a la realitat social. No fem política com qui posa la vaixella a la rentadora i li surt esquarterat el vernís qu'envolta la ceràmica. La política que vindrà ha de deixar de manar, és a dir governar, d'esquenes a la realitat, imposant el jou del poder sense admetre diàleg, domini sense aceptar rectificar els errors històrics i reconèixer els drets dels pobles absorbits contra la seva voluntat, els drets dels pobles als que s'ha imposar una llei que no és la seva sense comptar amb el vot favorable dels electors per sufragi universal. El Rei no vol entenbdre que el secessionisme, separatisme català o desig d'independència ferma no és més que la defensa de la democràcia que està destruint el Govern que l'empara i l'aplaudeix dient-li i revisant-li el que ha de dir abans de que surti per les ones, empobrint la imatge de la Casa Reial. La festa galega a la que han introduït la monarquia genera crítica negativa com la pel·lícula de Fernando Trueba "La Reina de España" amb Penelopé Cruz com artista principal, que representa una espanyola afincada a Amèrica, amb nacionalitat americana, a qui van afusellar el seu pare "los nacionales" per ser un humil republicà, cosa que retreu al dictadir Franco, amb la imatge rerafons de les barbaritats del "Valle de los Caídos", dient-li que no la pot afusellar perquè no li convé davant ELs Estats Units, i alguna paraula malsonant que el dictador encaixa o s'engalta. Per nosaltres és una bona pel·lícula que desacrediten les crítiques de "Supertele", "La Vanguardia" i "el Periódico". Tot vé, segons em deien prenent un cafè -això si, descafeinat- de les declaracions que va fer el Director Fernando Trueba al Festival de cinema de San Sebastián carregant en protesta contra l`'IVA cultural, dient que "no se sentia espanyol", manifestació que li ha costat un boicot a una pel·lícula que és un bon relat històric d'un proper passat que mokts hem viscut, on apareix la crueltat del règim franquista. El Rei de Castella ampliada hauria de desempallegar-se d'aquests complexes i criteris separadors entre "buenos y malos", aturar la discriminació i els atacs contra Catalunya, no caure en la utopia dels conceptes abstractes que condueixen al no-res, sortir del seu palau i escoltar la gent, conèixer les terres i les gents de la península i el que pensen els pobles sense actes prepeparats com un mal catering. El millor que pot fer seria acceptar que la democràcia exigeix la celebració d'un referèndum a Catalunya. És la única manera d'acabar amb el conflicte Catalunya/Espanya que també reflecteix el boicot a la pel·lícula de Fernando Trueba. No li han sapigut veure la "Belleza Oculta" perquè les branques que han plantat a l'escenari de la política no els permeten veure l'encant i la boniquesa del bosc i els llacs de les llibertats i la democràcia que Catalunya demana i vol construir dia a dia, superat el clot i el fangar de les males pràctiques també descobertes a la política catalana desapareguda com també a l'espanyola que tracta de seguir la tècnica de l'imposició i el domini històric sobre Catalunya, destruint les institucions catalanes i abolint el dret públic català, que va començar fa 300 anys.

Ha parlat el Rei de Castella ampliada

/ diumenge, 25 de desembre del 2016 /
Ahir, vigilia de Nadal, que és la gran festa familiar catalana per excel·lència, un dia desprès de la reunió celebrada al Parlament de Catalunya pel Pacte Nacional pel dret a decidir que va acabar acordant intentar pactar la celebració d'un referèndum pactat a Catalunya, el Rei Felip Vé d'Espanya i VIé de Castella va aparèixer per totes les cadenes de televisió d'àmbit estatal donant en forma de missatge de Nadal un seriós avís i una desautorització al somni català del Referèndum per la independència. El Rei ha seguit la pauta marcada pel Govern d'Espanya que s'empenya en dir que el Referèndum no és un mandat democràtic, malgrat que la Constitució que dona vida legal a la monarquia autoritza al Rei per convocar un referèndum. El Govern d'Espanya vol deixar clar que també mana a Catalunya per damunt de la Generalitat i el Parlament catalans dient la Sra Vicepresidenta Sáenz de Santamaria el propassat 17 de Desembre a Barcelona que "són el govern d'Espanya i també el govern a Catalunya i dels catalans que els han votat i molt". No ha vingut a obrir diàleg, sinó a recordar-nos que som sota el domini d'una Castella ampliada amb do mini de Catalunya. Uns dies abans, concretament el 14 de Desembre, el President Mariano Rajoy aconsellava al President Puigdemont a fugir dels extremistes de la independència de Catalunya, precisament quan el Pare benedictí de MOntserrat Hilari Raguer diu que no és pecat esser independentista i ho justifica amb un llibre amb aquest títol. El missatge té un contingut subliminal clar, paraules escollides i seleccionades per donar la clau telegràfica del missatge, presentat en forma desapassionada i serena per un Rei que no ho és per la Gr`pacia de D´ñeu sinó per la llei dels homes i ser fill de Rei que ha abdicat en el seu favor. El missatge és lluny d'ésser inconcret, doncs el Rei ha parlat obertament contra la independència de Catalunya abandonant la neutralitat promesa el 2014. Aquest Rei s'agafa de nou a la llei positiva marc constitucional i al Codi Penal vigent per facilitar la imposició de càstics per la via judicial als rebels catalans. Seguiran obrint-se procediments penals contra tota actuació crítica, humorística o irònica o de protesta simbòlica dels que no rendeixen pleitesia a Sa Majestat, xiulen el Rei en actes públics i no l'aplaudeixen, trenquen o cremen la seva fotografia, la guillotinen o la posen cap per vall. És cert que com a Rei legal, l'empara la Constitució per damunt de les lleis i de la Justícia perquè és una figura inviolable, la qual cosa no el fa immune a la crítica, per molt que li molesti o no li agradi, doncs sembla que per ell la llibertat i la tolerància tenen límit emparat en la seva inviolabilitat constitucional. Anuncia hostilitat administrada per els tribunals de mnanera que la Corona no es vegi compromesa en l'operació iniciada per concloure un catalanicidi polític. Aquesta forma de manifestar-se la monarquia espanyola no correspon als temps d'una democràcia feta amb principis i valors europeus que exigeix respectar les llibertats, els Drets Humans, la tolerància i el dret de les causes justes.El Rei s'ha tancat en el tema sobiranista i la vulneració de la lei que considera estèril perquè no conduirà a res i obrirà velles ferides. El Rei sembla passar per alt que Nadal és temps de pau pels homes i les dones de pau i que hauria sigut millor demanar perdó al poble català pels errors i lers mesures antijurídiques del Govern d'Espanya empenyat en posar la Justícia contra el dret dels pobles a la secessió democràtica i pacífica en base al principi democràtic i la Carta fundacional de les Nacions Unides de 1945. Queda clar que amb el seu advertiment no faqcilitarà ni promourà cap amnistia dels coindemnats com tampoc permetrà, d'acord amb el Govern actual d'Espanya que Catalunya celebri el Referèndum, començant la campanya pel no a la convocatòria i posterior celebració. El Rei que no és igual entre els iguals, és inviolable i intocable ha parlat de tolerància, diàleg i llibertats, però sense desviar-se del discurs oficial que previament li haurà conegut i aprovat el Govern d'Espanya. Ara ens diu que és obligatori respectar la llei, la que segons Rei i Govern, Partit Popular més els aliats del PSOE i Ciudadanos, és el conjunt de normes que protegeixen la nostra democràcia, aprovades i promulogades cirsunstancialment segons qui disposa de majoria parlamentària. Vulnerar les normes de l'Estat, que és el que diuen sense fonamentar fem els catalans, pel Rei empobreix la societat i ens empetiteix. No hi han altres horitzons pel Rei que construir, enfortir i engrandir dins d'Espanya, amb unitat, d'acord amb la llei espanyola, per la convivència i la cohesió social del país. Només ha parlat d'Espanya com eix central del missatge, atacant les tensions i enfrontaments, la intolerància i la exclusió, la negació dels altres o el despreci al valor de l'opinió dels demés, afirmant que no tenen cabuda a l'Espanya d'avui aquestes actituds i comportaments que obviament no són del Govern ni de l'Estat, sinó dels que volen trencar la vida en comú dels espanyols, afeblir i destruir, és a dir els independentistes. Però l'infinitiu el col·loca en la indefinició del passat que va malmetre la coexistència que requereix actituds dels poder públics que no soluciona l'obligat respecte a la llei imposada. El Rei no parla de equitat, pactes, esperit de les nacionalitats històriques com Catalunya, apuntant-se també a ignorar que Catalunya és una nació a la que es vol dinamitar institucionalment. Contra fractures i divisions internes, reobrir vells rancors i ferides ara tancades, el Rei demana construir sobre la diversitat que no defineix apuntant-se al negacionisme del Govern d'Espanya, amb projectes per la millor Espanya, raons que considera més que poderoses per treballar per la unió i treballar tots junts. La programació just abans de "telepasión" i Miguel Bosé amb la seva cançó "estaré" sembla l'exègesi de la llei del domini hispánic que disposa de lleis que sostenen com una crossa la institució monàrquica. Així i tot el Rei ha parlat de les desigualtats de manera molt superficial, sense analitzar els més greus problemes de la societat vulnerable. No dona esperances ni genera confiança. No és el Rei estimat del poble. Limita el conflicte Catalunya Espanya a la vulneració de la llei que s'atribueix als polítics catalans als que no es dona altra resposta que el no a les seves reclamaciós en àmbit autonòmic incrementant el deute públic català en xifres preocupants, mengre consideren Espanya com un patrimoni col·lectiu, sense parlar de regeneració democràtica i de la manca de transparència de moltes operacions. No aporta vlaors democràtics, només coneix un país i desconeix oficialment l'existència dels països catalans, de4l que se'n desprèn que Espanya no ha evolucionat en paral·lerl a la història contemporània europea i segueix sense donar resposta adequada als reptes sorgits de les transformacions de la societat perquè les solucions possibles perjudiquen els interessos dels que dirigeixen l'economia espanyola ia l'ensems catalana. El Rei dona per bo que la Constitució i el Codi Penal es converteixin en arma de combat contra els representants polítics catalans díscols que començaran a ser jutjats a Barcelona a partir de febrer 2017. Novament el. Rei vincula la seva sort i futur, no a un referèndum sobre monarquia o república, sino a l'imperi del poder absolut del partit que li fassi de crossa per seguir estant Rei d'una Espanya regionalment diversa, però unida i dirigida com una empresa verticalitzada des del Govern Central. La visió d'aquesta monarquia que se'n desprén del missatge és inconcebible en un Estat democràtic en el que la veritable base de tot ordinament jurídic no és la voluntat dels que governen i disposen d'un activador judicial, sinó dels Drets Humans com el sobstrat ètic i moral de la societat i les seves lleis, principis i valors tal com han sigut definits per les Nacions Unides, la Unió Europea i les Convencions Internacionals que exigeixen siguin la veritable base de tot ordinament jurídic.

desafecció democràtica

/ dissabte, 24 de desembre del 2016 /
Avui a les 21 hores, puntualment veurem el Rei de Castella ampliada amb domini sobre la Catalunya de les quatre provincies espanyoles que, acumulades com Comunitat Autònoma, amb competències limitades i voluntat polìtica anulada constanment, amb recursos econòmics filtrats i redefinits per la Hisenda espanyola, ja han conseguit convertir en una empresa política dependent de l'Estat central. Fan l'Estat imprescindible de cara al pagament del deute de Catalunya amb interessos favorables a Espanya i la reducció del sostre de dèficit autonòmic. Molts ciutadans molestos amb l'actitud agre envers Catalunya del Govern d'Espanya o capgirarà la pantalla o apagarà el televisor o desintonitzarà les cadenes estatals també dites "nacionales", con la lotería nacional. També es pot fer el mateix, sense incòrrer en delicte, amb els sagells de correus, perquè es tracta d'una realitat imposada que s'apaga amb tristor. Hi han altres programes per veure a la mateixa hora a altres cadenes internacionals apart de la lectura del missatge oficial de Nadal del Rei del que queda de Las Españas difós per la TV de l'Estat que paguem tots plegats. Cap llei ens obliga a veure i escoltar el discurs de sa Majestat el Rei que no té res a veure amb els Reis màgs ni amb el Pare Noël, per molt que ens aparegui per televisió la vigilia de Nadal. Els ciutadans de Catalunya, partidaris o no de la independència tenim el perfecte dret de decidir el que volem veure per televisió, si volem veure la televisió. No son dates per estar pendents del que dirà qui no governa que no tindrà cap efecte polític ni jurídic. Tant sols omplirà un espai de la comunicació pública, com a bon actor públic com diu la reina mare Sofia ha de fer un Rei. Pot ser millor perquè els que governen des de les Espanyes turísticament penitents per Setmana Santa, ja ens amargat prou les festes amb els seus recursos al Tribunal Constitucional. Però ens tornarà a dir que sense unitat de tots els espanyols, inclosos els catalans, hi haurà decadència, quan la decadència ja s'ha produït gr`pacies al negacionisme, l'immobilisme i l'actitud anticatalana i antidemocràtica del Govern d'Espanya que dirigeix el transfranquisme, com diu Rampnm Cotarelo en el seu llibre "La República Catalana". Ara són dies de descans i de reflexió per a tots, però no de rebre més impactes depressius i de "el caso de los siniestros i la brutalitat de les guerres i el terrorisme islàmic". El món realment és plé d'escorpins. A les terres ibèriques s'ha tolerat i treballat amnb poca eficàcia el maligne de l'avaricia i la prevaricació social, doncs segueix essent negoci per alguns la droga, la corrupció, l'evasió de capitals, la inseguretat i el frau, a més de l'especulació amb les concessions administratives com els casos Castor i Tunel del Perthus, les autopistes fallides i els aeroports sense avions ni passatgers, tots èxits de la manera de fer i decidir un govern sense transparència real, tancat i silenciant el que no convé que se sàpiga. Ens agradaria també a molts que aques6t rei jove, però no inexpert, parlès de la covardia de les armes dels assassins i terroristes. Com deia el poeta Miguel Hernández, "poc valen les armes que no podran amb un poble que seguirà sent un poble per molt que el vulguin cec, escanyat i impotent, quan saben que la impotència són les mateixes armes". Els botxins de la llibertat saben que un home o una dona desarmats són un bloc ferm i resistent perquè saben que la seva actitud no és estèril. "Els pobles -deia Hernàndez- se salven per la força que bufa de tots els seus morts".

Ni desconnexió, ni referèndum, ni democràcia nova

/ /
Comença a ser més indignant com es porten a Espanya les relacions amb Catalunya. Passarà finaloment com en temps de la República que va anul·lar mel Codi Penal de 1928 de que se servia la dictadura del General Primo de Rivera amb el recolzament del llavors Rei Alfons XIII. Que ens diguin a aquestes alçades des de'l Govern d'Espanya que "Referèndums de autodeterminación no va a haber en España" és provocar i mantenir una posició contrària als més elements principis democràtics beneïts per les Nacions Unides. Espanya lamentablement manté una posició de no parlar amb CAtalunya i només vol mantenir el seu domini de Catalunya a través de l'acció de la llei feta a la imperial, per no dir a la gresca espanyola. Ara ja són el primer acrfeedor de Catalunya mcontinuant amb la política de l'ofec i les limitacions al nostre sostre de dèficit que queda descompensat en l'actual règim autonòmic. I d'això en diuen aposta pel diàleg, mentre els tribunals fent la seva feina senyalen judici contra l'expresident Mas, casualment el dia abans de l'inici del Coingrés del PP que dono per fet serà una nova missiva d'eslogans anticatalans parlant d'unitat d'Espanya. Com aperitiu el Tribunal Constitucional, atenent recurs d'empara presentat pel partit Ciutadans, ha anul·lat avui la ponència conjunta sobre les tres lleis de desconnexió acordat per la mesa de las Cambra catalana els dies 1 i 8 de març 2016, segons informa el diari Nació Digital. Segons el Tribunal s'han vulnerat els drets dels diputats que no volien que les lleis"separatistes" fossin tramitades com "ponència conjunta" quan no ho eren i quatre partits (PP, PSC, C's i CSQP es van oposar a la creació d'aquestes ponències i no les compartien. Ara ja ens avisen i no s'amaguen de dir per veu del delegat del Govern Espanyol a Catalunya Sr. Millo que l'Estat anirà contra els acords del Pacte Nacional pel Dret a decidir d'avui, ara pel Referèndum, si tenen efectes jurídics. Ho posen bé per perseguir ara com possible delinquent l'actual president de la generalitat pensant que d'aquesta manera, "muerto el perro, se acabó la rabia". Però a Catalunya no som gossos. Som persones dotades d'una dignitat intocable com a éssers que volem veure respectada la nostra llibertat. Gemma Urbasart en un article a Nació Digital publicat avui fa queixa de que com més es parla d'autogovgern, menys aquest s'exerceix. La articulista reclama que es posi en pràctica l'erxercici de les sobirtanies en l'aquí i ara". Però al Congreso de los Diputados comencen les revocacions de les polìtiques del PP amb els acords de derogació de lleis limitadores de les llibertats públiques i dels drets socials, mentre el PP amb el recolzament de PSOE i Ciudadanos es vol resistir a que la llei sigui el dit del Govern d'Espanya en la lluita contra la democràcia a Catalunya que a Madrid interpreten com un atemptat a la democràcia espanyola que no volen ni tocar, que no es parli de questionar la Constitució i que no es toqui la vertbració de la cohesió de l'estat tal com està construida jurídicament. Amb aquest ambient, demà ens tenen preparat l'espectacle del cap de la Casa Reial llegint de forma que no veurem un missatge de Nadal coim a discurs de recordatori de que el Rei està amb la llei de la unitat de "Espanya de destino en lo universal" heretada del franquisme que ha acceptat com a bandera fidel el Partit Polpular secundat per ciudadanos i el que queda del PSOE. Quan una llei s'utiliza a interès de qui la fa per impedir l'exercici dels drets democràtics d'un poble ens porta cap un cos social dividit per la demagògia dels que no entenen que és la democràcia quer són molts més fora de Catalunya que a la Catalunya plural d'avui. L'Estat practica ara la doctrina del afinamiento a través els mitjans de comunicació per capgirar els pensaments de la gent. Dem,à toca parlar de concòrdia i generositat nadalenca. El Rei, com tampoc el President Rajoy, acabat el missatge de Nadal, no s'endurà cap sense sostre, per no dir pobres, a sopar i dormir a Palau. Seguirà fent la seva via sense escoltar els pobles sobre els que diu que només regna i que governa el Partit transfranquista neoconservador anomenat PP. Qui parla de la crisi any rera any com quelcom que se resoldrà perquè tots hi posaran el màxim, mentre som a la cua d'Europa en salaris, tracta social, acomiadaments, devaluació de pensions, ens està manifestant que ell seguirà igual, sense retallar "el fortunon" que costa tot l'aparell de la casa Reial, cos d'exèrcit, banda de música i funcionaris inclosos. Si no governa, perquè tanta gent? Que aprengui i copii d'altres monarquies, com la Danesa que van en bicicleta pels carrers de Copenhaguen, o la holandesa que van al teatre sense guardaespatlles a la vista,,seuen entre el públic i baixen al bar a veure un cava amb i entre la la gent, pagant la seva consumició, com exemple d'una altra manera de ser Rei. Lamentablement, jo apagaré com acte de protesta el meu televisor durant el seu missatge o discurs o el que vulgui dir. No vull escoltar paraules buides de contingut i sense aclarir res més que "la unidad de España no se toca". No podem escoltar a qui no ens escolta ni acceptar la coerció i la repressió que es practiquen pautadament a una Catalunya que té tot el dret democràtic i jurídic a ser Catalunya Estat independent. El Gobern d'Espanya no vol la democràcia. Vol i se serveix de la llei feta a la seva mida quan tenia majoria absoluta al Congreso de los Diputados per mantenir el domini de l'Estat centrasl sobre Catalunya i disposar de la recaptació fisc al que es practica a Catalunya, pagant a mñéés els catalans.Criminalitzar la política i els parlamentaris elegits democràticament, acusar de delinquents als demòcrates que volen la secessió pacífica i democràtica, d'acord amb el dret internacional aplicable, és el pitjor que podia assumir aquesta monarquia quer ha v inculat la seva sort a la de la política neoconservadora del partit de govern. El desprestigi d'aquesta manera de fer, molt empresarial i corresponent als temps en que s'acomiadava els treballadors per paralitzar protestes, demandes i vagues no es pot maquillar amb visites organitzades, aplaudiments preparats d'auditoris invitats amb selectivitat, amb una perfecta cobertura tècnica televisiva i altres mitjans que ben bé es podrien tornar a dir "La Vanguardia Española" com en temps d'en Franco quan el caudillo feia les visites a Barcelona. Hora és ja de que Catalunya pensi i acabi decidint de que hem de ser una democràcia nova feta amb la participació popular, combinant representació i participació de la ciutadania com preciusaament defineixen els Pactes INternacionals de Drets i la mateixa Unió Europea. Per la UE, no tot s'acaba en mans del Govern d'Espanya. El poble compta i ha de comptar en la política no només per anar a votar quan el govern decideix buscant els vents favorables i procurant que la informació del que realment passa i que Espanya ja no és sobirana no arribi a massa gent. El Rei no hauria de participar en la política repressora del Gobierno i menystenir Catalunya. Tant fer de paraigües del que ens volen vendre i fer-nos creure, atemorir i desinflar el procés lnomés ha bservitr per què els catalans sumem cada dia més partidaris de la independència també en les files de la dreta radical que que pateix les mateixes situacions anòmales i limitadoires de drets, salaris, pressió fiscal que els demés ciutadans, mentre l'Estat segueix concedint cointractes fallits i indemnizant amb rapidesa notables empresaris i famílies de sempre més espabilitats i amb pressa per rebre els diners que tots acabem pagant, com els rescats bancaris. El Rei no hauria d'haver tolerat mai la política del despilfarro i la despesa incontrol·lada de l'administració central que no es retalla res, també4 a càrrec de tots els ciutadans. Cada dia penso més que el Codi Penal vigent està mal administrat i dirigit amb mancança de sensibilitat social. També per auxò i com acte de protesta pacífica i democràtica, apagaré el meu televisor quan parli el Rei Felip VIé de Castella i Vé d'Espanya, segons consta a la cronologia monàrquica que es pot consultar a google. Una Monarquia que ha fugit de plantejar als ciutadans de tot l'Estat un referèndum sobre Monarquia o República a Espanya després de la mort del dictador Franco, buscant la seva consolidació per terceres vies laterals, no és admissible segons el Dret Públic Català que tenim abolit. Per això tampoc els convé que Catalunya tingui Estat propi. L'actual Rei mai juraria les Cosntitucions i Drets de Catalunya. Va contra els seus principis i interessos de sempre.

la desmesura de la insensibilitat

/ divendres, 23 de desembre del 2016 /
Estem obligats a rebutjar moralment que s'obligui a pagar l'energia als que no tenen per pagar, víctimes de la caiguda d'empreses o d'acomiadaments estudiats i planificats per donar més beneficis als empresaris sense consciència social. El poble no és com el toro que ha nascut pel dol i el dolor, que es creix en el càstig, segons deia el poeta alicantí Miguel Hernàndez, doncs el sabor de la mort és el del ví. És aquesta la sensació i sentiment nadalenc que tenim els catalans? El poble viu sota la insensibilitat del tractament judicial de causes que demanen equitat i generositat en lloc de provocar plors i suïcidis per impotència i depressió severa. Som en dies d'alegria i no agrada sentir ni llegir aquestes coses que ens apropen a la realitat dels sense sostre i dels que precisen de la caritat pública i ciutadana per dur-se alguna cosa a l'estomac, abandonats i sense el caliu familiar. Nicolás Guillen en la seva poesia feta en tempa de la dictadura d'en Fulgencio Batista "Mi patria es dulce por fuera", deia que la seva pàtria cubana és dolça per fora i molt amarga per dins. El poeta anarquista José Manuel Álvarez Florez escrivia a Barcelona, a mitjans dels anys 60 que la consciència dels demés éssers existeix a més de la pròpia i ens limita perquè ens encercla. Però les persones som i anem més enllà dels llindars humans, del poder que guia cap a la tragèdia els actors a l'escenari del teatre de la vida, acatant totes les imposicions i exigint silenci als que no es dona l'oportunitat de triar res diferent o de voler respondre la paraula que defensa la injustícia i retreu les llibertats i drets, com el de debatre al Parlament de Catalunya i decidir quina actuació i futur ha de seguir una nació com la catalana que el Govern d'Espanya no vol que celebri un referèndum democràtic per aclarir si es vol constituir en Estat independent o no.

reacció entre fantasmes i fantasies

/ dijous, 22 de desembre del 2016 /
Avui l'Assemblea de l' advocacia de Barcelona era un veritable caos. Es respirava un ambient decebedor de les relacions entre companys de professió, no precisament produït per la anul·lació de la llei catalana d'horaris comercials, o perquè no funcioni el tema de la renda mínima garantida, o que la Justícia espanyola estigui mal considerada en el ranking internacional. El problema rau quan en una assemblea general de col·legiats un grupet es posa a atacar a la Junta democraticament elegida i que s'explica amb tota la pulcritud i exquisitesa possible. Tot ha començat amb una Sentència que ha dictat un Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona, amb data 1r de Desembre, anul·lant la adhesió i participació col·legial al Pacte pel Dret a Decidir. Es vol fer callar els juristes amb una Sentència mordassa com molt bé explica l'Advocat i Professor de Dret Marc Marsal en un article avui al diari ARA. S'ha acusat a la Junta de fer política i de no fer tasca per professional. Que s'ha de deixar la política fora de la seu col·legial- deien a crits els contestataris de l'assemblea interrumpint les expluicacions pacients del Degà Oriol Ruscà.. I s'ha preguntat a la Junta si eren socialistes o capitalistes buscant provocar i definicions que no consten als Estatuts col·legials ni els membres de la Junta estan obligats a dir per tractar-se de posicions privades. Tot doncs, per part dels "reacccionaris a les propostes de la Junta, contra el dret a decidir per part d'unes persones que semblen voler ignorar quie és un dret reconegut per la Carta Fundacional de les Nacions Unides. Els advocats en cap cas han de callar per ordre judicial quan parlen com a homes i dones de dret i defensen drets jurídicament legítims, es valorin polìticament com es valorin. Una Sentència de primera instància contra el dret a posicionar-se en el dret a decidir, per acord previ col·legial, no significa res i si s'ha de recòrrer per una questió de dignitat col·lectiva del dret i obligació moral dels professionals a defensar els drets humans dels pobles, doncs a més de la Constitució que no pot ser un mur existeix el Dret internacional, Tractats i pactes. Al meu modest entendre la Sentència ha confós el Col·legi amb un partit o una associació benèfica, amb criteris de curta especulació i reflexió jurídica. S'ha aplicat justícia restrictiva quan una institució vol pronunciar-se, com diu en Marc Marsal, d'acord amb els termes amplis que la llei recull les funcions col·legials. Algú parlava de la Constitució i també en perfecta castellà una companya ens ha dit fent ús de la paraula de que no som un 50% els que volem el dret a decidir, sense que hagi dit que per aclarir-ho qui vol i qui no es faci un referèndum. Hem sentit dir que la Junta dona diners a Omnium Cultural, que infringeix la llei i està amb la criminalitat. Han volgut trencar en ple 2016 amb un acord que vé mantingut des de 1992. Es veu ben clar que es tracta de dinamitar tot lo català i participar en el setge contra Catalunya i tot lo català, mantenir posició de domino i frac turar la societat aen castellà i pels interessos de mals castellans que noi estimen ni reconeixen la pàtria que els ha acollit i els permet guanyar-se la vida.. Hem sentit dir que mal dia avui de fer assemblea perquè és el dia de la Loteria Nacional. Aixó dit en veu alta per remarcar la paraula "Nacional" que no té res a veure amb la nació catalana. Hi ha hagut gent que deia que no es canvia els cognoms, és a dir que no es volen catalanitzar, cosa que tampoc ningú els ha demanat ho facin. També veien a venir els "revolucionaris" de l'assemblea, dinamiters en perfecta llengua castellana i algún en català, que els assistents votarien a favor de la proposta de pressupost de la Junta. Posaven pegues a tot i hem sentit dir que al Col·legi dels advocats i advocades manca democràcia. Em tornat a dir que es vulneren les lleis, si el Col·legi protegeix estomacs agraïts referint-se a la formació. Però no han parlat d'estudiar la siniestralitat perquè es produeix. Es queixen de les xifres dels costos de l'assegurança professional. Però no diuen res de millorar la formació i com començ+anbt pels advocats i advocades que han declarat sinistres i l'assegurança acaba pagant indemnitzacions. Per què passa doncs? No es valora prou ni pels contestataris el que s'hagi arribat a cinc milions d'euros de previsió per males pràctiques professionals. La majoriaq dels asistents a l'assemblea han votat a favor del pressupost `presentat per la Junta. Algú ha parlat de mala educació en els dinamiters. Alguna mostra d'indignació per aquesta manera d'interferir i manifestar-se despectivament envers la Junta en una assemblea col·legial. Ja no és la primera vegada que passa i el Degà Oriol Ruscà que ja es venerable possiblement sigui canonitzat quan plegui. Abans d'accabar un lletrat ha recordat a l'assemblea que les democràcies tenen l'obligació de defensar el seu funcionament democràtic i impedir que un grupet aprofiti les avantatges de la democràcia per destruir-la. Al menys això que ara dic està escrit en la Declaració de Drets Fonamentals de la Unió Europea incorporada al Tractat de Lisbona de 2006. És Dret europeu que obliga en el territori de l'Estat espanyol per damunt de les lleis espanyoles. Ningú pot ignorar la importància del Dreet Internacional i el de l'Unió Europea en la defensa i reconeixement dels drets nacionals dels pobles i el drets dels pobles a decidir lliurament el seu futur i les lleis que volen donar-se. Ni socialistes ni capitalistes, doncs, tant sols gent que creu en el dret equitatiu, les llibertats,la tolerància, el respecte, la dignitat i la democràcia. El meu dictament és sdenzill: partitipar en el Pacte pel Dret a decidir no és il·legal ni és delictiu. Parlar de vulneraci´`o de lleis i de criminalitat contra els que exerceixen la democràcia i defensen els drets dels pobles a la llibertat i la dignitat nacional és una acció enturpidora del dret democràtica i dequitativament aplicable en una societat moderna i antidemocràtica. Com deia el poeta anarquista José Manuel Alvarez Florez e4ls anys 80, "els fantasmes i les fantasies que engendra la "matria" caminen tant sols pels territoris de l'ànima i no pels de l'ànim" . El final el caos ha passat a l'streaming de l'acte. Queda enregistrat pel dia de demà. Quedi clar que fantasmes i fantasies per justificar plantejaments nacionalistes anticatalans i antidemocràtics, per reventar una assemblea col·legial no són plantejaments propis en un Col·legi d'advocats in advocades.

La força de l'energia social

/ /
Ahir tarda es va fer la presentació pública de la campanya pel SI al Referèndum per la transformació de Catalunya en una República democràtica independent. Les cotxeres de Sants plenes de gom a gom. Feia goig mi era engrescador veure la gent de moltes tendències d'esquerra, ben diferents, tos aplaudint a tots els oradors. Les diferències van ser superades per la unitat demostrada i la voluntat col·lectiva d'alliberament del poble català amb la recuperació de la capacitat de lluita social de la classe obrera. L'antropòleg Manuel Delgado, vell militant del PSUC, coneixedor de la privació de llibertat per defensar unes idees es va apuntar a demanar que les esquerres siguin hegemòniques, que permetin construir amb aquesta hegemonia una societat nova. Havia començat la mobilització popular i es va defensar en comú la independència perquè es tracta de democràcia. Va sentenciar que la dreta nacionalista no serà mai independentista i per això són necessàries les esquerres. Per Delgado la nacionalitat passa per la participació política també del milió doscents mil immigrants que té Catalunya sense papers que els permetin votar en unes eleccions o consulta per sufragi universal. Va parlar de l'energia social que esdevé una energia històrica. L'exemple fou la vaga de tranvies de 1951 que es va fer però no havia convocat ningú. Elisenda Paluzie, Professora d'economia de la UB, després de manifestar la seva vinculació ideològica amb una esquerra no marxista, la dels porincipis de l'Esquerra Republicana de Catalunya de 1931, va defensar el referèndum com la via principal per la independència i acredita un poble com capaç de decidir la seva pròpia sobirania. S'ha d'evitar la indeterminació i l'indecisió d'unes eleccions plebiscitàries de nou. Antonio Baños fou el més llençat, com bon anarquista, demanant l'abolició de la Generalitat com govern masell, va dir. Es va pronunciar per arribar a la futura República Catalana, amb un procés revolucionari que no és burgès sinó de masses, per tornar la sobirania al poble. Cal substituir, segons el periodista i exdiputat de la CUP Antonio Baños les actuals estructures de govern per unes altres alternatives. El republicanisme és la tradició catalana fou la frase definitòria de Baños. La història doncs, no permet motors immòvils, sinó que progressa per la lliberació d'energia social que desplega el poble en la seva acció política i lluita social. Les noves lleis són el resultat de la posta en marxa d'un procés democràtic net, crític i constructiu de la nova organització social.

contra la prepotència del poder

/ dimarts, 20 de desembre del 2016 /
El règim autonòmic no satisfà les aspiracions polítiques de ple autogovern a que as`pira el poble català, necessàries pwer donar solució a les necessitats financeres i d'organització social amb una República Catalana com eina per resoldre els problemes de tot ordre que ens afecten a tots. Bastir un país just, fraternal i lliure de corrupció i desigualtats socials per la situació laboral i la manca d'oportunitats és un objectiu necessari pel nostre futur que s'ha de construir dia a dia d'acord amb la voluntat popular.La democràcia catalana sota forma republicana és doncs indispensable per canviar de polìtica i que la mateixa societat canvii. La construcció del nou país i de la nova societat s'ha de fer comptant amb la veu i la opinió dels treballadors que són l'actiu més important d'una societat industrial i manufacturera com la nostra. Ara ens pertoca fer front a la deslleialtat institucional del Govern d'Espanya que des de 1981, recent inaugurat el Tribunal Constitucional no ha parat de formalitzar demandes d'inconstitucionalitat i questions de competència. El 1981 el Govern d'Espanya interposava demanda 40/81 contra la Llei 6/80, de 17 de Desembre de 1980 sobre transferència de les Diputacions a la Generalitat, obtenint una Sentència el 28 de Juliol que va estimar la demanda i9 en va declarar la nul·litat de la Llei catalana. També van anar contra la Llei catalana de Biblioteques, obtenint sentència 42/81 amb daqta 22 de Desembre. El Govern d'Espanya no ha parat d'interposar recursos contra tot allò que podria significar un reconeixement d'autonomia real i de criteri polític. El 2010, el Defensor del Pueblo anava contra la Llei 24/2009, de 23 de Desembre del Síndic de Greuges. El 2001 se significa la demanda interposada contra la Llei 35/2010 de 1r d'Octubre sobre l'occità, aranès a l'Aran. El 2014, contra el Codi de Consum de Catalunya. El 2015, ja ha sigut arrodionir el setge que confirma el domini de la política catalana des de Madrid en un règim autoòmic que ja no té recorregut possible, com passa amb la Constitució de 1978, doncs van recòrrec contra la llei d'habitatge, la pobresa energètica, la simplificació de l'activitat administrativa de la Generalitat i els Governs locals per l'impuls de l'activitat econòmica, l'impost bancari i ja no diem de l'apropiació per l'Estat espanyol dels impostos sobre begudes ensucrades. Espanya no conta amb l'opinió de Catalunya, no permet que Catalunya es desenvolupi com a poble i faci ús del seu dret fiscal per regular contribucions. Catalunya no pot acceptar que se la vulgui empetitir i no té més remei que fer front amb fermesa a la deslleialtat institucional del Govern d'Espanya, descobrir el que és i significa la prepotència del poder que desllegitima l'autoritat del mateix poder.

estrabisme divergent congènit

/ dilluns, 19 de desembre del 2016 /
En poques hores han aparegut notícies preocupants i contradictòries pel futur del procés. D'una banda la Presidenta de la Diputació de Barcelona, Sra. Mercè Conesa, important càrrec de l'antiga Convergència com Alcaldessa de Sant Cugat, fa apel·lació a un suposat realisme per no fer el referèndum i prefereix eleccions per suprimir acords a conveniència, en la creença de que PDECAT conseguiria fer-se de nou amb el poder hegemònic a Catalunya. No són, ni representen avui PDECAT "Una política per Catalunya" que va defensar Jordi Pujol en el seu llibre d'aquest títol l'any 1976 presentant un programa de resposta democràtica a la situació i un catalanisme amb voluntat de ser i crear que va definir com nacionalisme català per la recuperació del poder polític perdut ara ja ha fet 300 anys, doncs per Pujol el nacionalisme i la coinsciència de ser país és més permanent que la classe social i menys fruit de les circumstàncies de la cojuntura com llegim a la pàgina 197 del llibre. Per Pujol nacionalisme havia de ser una força per construir, no per dislocar i impedir el progrés. El possibilisme d'aquella Convergència és ara estrabisme divergent. Primer es va deixar de banda el programa socialdemòcrata inspirat en l'humanisme cristià, per abraçar el pacte i el neoconservadurisme social. Ara la Societat Econòmica BArcelonesa d'Amics del País també es posa a demanar com els empresaris aposentats a Foment del Treball que hi hagi diàleg entre Govern d'Espanya i la Generalitat, desaconsellant seguir amb el referèndum com llegim a l'ABC d'avui diumenge, i proposen un pacte transaccional per desbloquejar, segons creuen, la situació. Segons ells no ens va ni els va bé. Mentre vivim sota el ,patetisme de l'actuació del PSC subordinat al PSOE que ja no sap si es de dretes o d'esquerres amb una indefinició que els torna inoperants i es proposa destruir la coherència dels que no volen rendir pleitesia a la Monarquia espanyola. No es veu en els representants de CDC al Congreso de los Diputados una posició enèrgica en defensa dels drets socials contra el govern Rajoy quan s'arrengleran amb el PP per votar contra la derogació de les lleis laborals fetes pel PP per abaratir els acomiadaments, baixar els salaris i esclavitzar els treballadors a fer més hores sense cobrar-les com podria veure fàcilment la inspecció laboral. Miren tort, esbiaxadament, amb exotropia. Sembla que vagin cap una banda i es fixen en la contrària. Ara els diaris de Madrid recorden que segons diuen veus oficials això del referèndum és un xantatge i que la únic a opció de la Generalitat, escriu la Razón en la seva editorial del dijous 15 de Desembre, és acatar la legalitat imposada pel Govern d'Espanya i el diàleg que se'ls ofereixi, taxant d'insensatesa defensar el referèndum. Per pressionar una mica més comencen ara els tràmits per inhabilitar la Mesa del Parlament de Catalunya i posar-lo en mans de Ciutadans i del PSC que no volen referèndum. El Mundo en el seu editorial d'ahir dissabte afirma que el separatisme és un xantatge, un repte que exigeix una resposta ferma. Segueixen empenyats en dir que defensar la democràcia és desobeir els tribunals, parlant de fugida en endavant de les forces separatistes. Busquen eqauiparar la situació a la històrica del 6 d'octubre per atacar i acabar amb el que diuen és una deriva política greu, la qual cosqa exigeix pel diari unitat polìtica dels partits polìtics espanyols i fermesa institucional contra la desobediència que segons ells es basa en una falsetat. Pel Mundo, el Govern català està empenyat en promoure una sendda separatista que desborda els límits fixats en la Constitució. Aquest és el mur amb el que volen fer topar Catalunya `per desaarticular el procés, tractant-nos de demagògs i populistes. Cap d'ells parla de via democràtica perquè la democràcia que volen els catalans consideren i sentencien és il·legal sense parar-se a mirar l'entorn de la apliucació internacional del principi democràtic i el dret a la auto0determinació dels pobles que ho decideixin lliurament, amb dret a la secessió d'un estat anterior, que recorda la Carta fundacional de les Nacions Unides de 1945. Però a Catalunya, l'estrabisme descobert evidencia amb fets que a Catalunya es parla de República catalana amb la boca petita, com diu el meu amic Merino en les seves reflexions. Amb l'ús de la lei contra la democràcia destrueixen l'Estat de Dret perquè han trencat l'equuilibri de poders, mentre a Catalunya alguns i algunes d'extracció convergent tornen a l'ambiguïtat del pactisme, desautoritzant l'esforç permanent del poble i qualsevol opció unilateral basada en el principi democràtic i el Dret Internacional. Ha tornat la linea pujolista de sempre, la del "peix al cova", sense anar més llkuny que l'autonomisme retallat que tenim concedir pel Gobierno d'Espanya. Mentre tant concessions administratives del Govern d'espanya a empresaris d'èxit que resulten fallides com el cas Castor i ara el túnel pirinaic però enriqueixen les butxaques de sectors econòmics no precisament basats a Catalunya gràcies a contractes que podrien semblar de favor si no s'han fet amb previsió jurídica suficient.

maratón del Gobierno contra la República Catalana

/ diumenge, 18 de desembre del 2016 /
Decidir vol dir redefinir situacions, mentre que autodeterminació vol dir afirmació de l'existència històrica d'un poble que és fàcil reconèixer per la seva propia existència, amb capacitat per constituir-se en estat. Com deia el jurista català Maspons i Anglasell l'any 1932 en un acte públic celebrat a "La Falç el dia 23 de març, dissertant sobre Catalunya Estat, analitzant el problema de Catalunya amb objectivitat i sense apassionament, ja anunciava que un Estatut no ha de ser un regateig entre els catalans i els que governen a Madrid; que é4sw una qüestió d'estira i afluixa, punt de vista que Maspons considerava malahuradament desenfocat, doncs Espanya i Catralunya som territoris d'Europa el que ens obliga a sotmetren's tots a les normes de dret que informen la civilització europea, així doncs al Dret internacional supraconstitucional amb els principis de Dret Públic al que s'han de subjectar les relacions entre Catalunya i Espanya. Mas`pons considerava que el cas català té una base jurídica claríssima, doncs la personalitat de Catalunya és una realitat que ressalta d'una manera inconfusible. Els catalans som una totalitat dins del territori català envahiot militarment i amb moviments migratoris de post guerra que han cregut en Catalunya on han trobat fortuna i possibilitats el seu futur adoptant els costums i món català. Som doncs una majoria que té dintre de casa seva minories que no desdibuixen el fet català, una entitat gens artificiosa ni imaginària per què té una història i unes institucions milenàries, una llengua pròpia, un Dret Públic abolit que s'ha volgut convertir en una norma de relacions fixada per nun àmbit constitucional espanyol que no permet desenvolupar l'autogovern de Catalunya amb l'excusa de la igualtat entre tots els espanyols, malgrat que no hem renunciat mai voluntariament als drets dels catalans a exercir la sobirania. El darrer Estatut aprovat pel Parlament català i refrendat pel poble fou utilitzat com la Constitució com un instrument de dominació, amb retallada judicial que va negar la personalitat nacional catalana que recollia el text aprovat democràticament. La llei espanyola es va posar mpel govern d'Espanya per damunt del Dret Internacional que reconeix el principi democràtic com a base de la lliure autodeterminació dels pobles. Ara Espanya és un ferment de pertorbació, no Catalunya, amb negacions i manifestacions de domini sota un Estat monàrquic quan l'esperit català és clarament republicà, d'una democràcia participativa. És precisament en aquesta situació, quan els representanbts democràtics del poble català han de sentir que ens vingui la Vicepresidenta del Govern espanyol a dir-nos que també manen a Catalunya perquè els catalans els han votat i molt, rebutjant parlar del referèndum que Catalunya ha decidit fer negant el fet nacional català com tenen decidit i argumentant que pertanyem constitucionalment al conjunt dels espanyols que són els únics que poden decidir. Ha arribat a Catalunya i en lloc de reunir-se amb el primer representant de Catalunya, el President de la Generalitat, ens nega publicament, servint-se dels mitjans de comunicació, el dret dels catalans a votar en un referèndum basat en el principi democràtic, posant la llei penal espanyola com parapet i canó d'atac, afegint que "el referèndum no és un mandat democràtic", segons publica avui La Razón, doncs exigeix respecte al marc legal i dialogar únicament sobre el que el Govern d'Espanya accepti parlar. Som davant una marató contra la indeoendència de Catalunya mantenint el "no puedo" i "no quiero" de Rajoy, negant als ciutadans de Catalunya gbaudir del sufragi universal per decidir si volen una democràcia d'arrel catalana vinculada als principis iu valors de la Unió Europea. Però no veuen que Espanya i Catalunya n són una comunitat de propuetaris, ni Catalkunya una idiocràcia com diuen des de Madrid els que ens impideixen disfrutar d'una democràcia normal. És ètica i moralment inadmissible que les coses de Catalunya les decideixin 40 milions d'espanyols en lloc dels 7 milions de catalanas e3n una democràcia que admeti la participació directa dels ciutadans per redefinir la organització social, els serveis públics i la convivència. Aquesta realiutat l'hauran d'acabar reconeixent només veient que una majoria de catalans ha decidit votar i que se celebrio un referèndum unilateral d'independència amjb el mseu President Puigdemont al davant.

elogi de la llibertat

/ dissabte, 17 de desembre del 2016 /
Un dia algú va descubrir que socialisme i marxisme no coincideixen. Pensant en la Unió Europea, també es va veure que l'abolició de les fronteres entre els Eatats membres no conduia necessariament a la instauració necessària d'un determinat règim polìtic simultani per a tots. I la veritat és que l'estat internacional segueix sent inexistent, com explica Eugenio Colorni del Moviment italià per l'Europa Federal en el prefaci de "El Manifest de Ventotene", d'Altiero Spinelli. Ha costat molt compaginar socialisme i llibertat donades les diferències de pensaament sobre l'origen de les llibertats. Durant mjolt de temps les llibertats hyan sigut considerades, i encara ho són, com un dret natural lligat a l'origen de l'individu que justifica la resistència a tota opressió. La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica de 1776 n'és la viva expressió quan inclou la llibertat com a dret inalienable, al mateix nivell que el dret a la vida i a la felicitat. La Declaració dels deets de l'home de 1789, enumera la llibertat com a dret natural imprescriptible a l'article 2, per protegir l'individu. Es tracta d'un concepte polìtic que pensadors com Rousseau no discuteixen, perquè consideren que és la primera qualitat de l'home en el seu estat natural, que pot delegar en la col·lectivitat quan estableix el pacte social. Però una nova tendència que considera la llibertat com una construcció social com diu Gaspard Koenig, director del Think Tank "Generació LLiure", doncs segons ell la llibertat ha donat sentit a les revolucions democràtiques davant erls totalitarismes que miren la llibertat individual com una antiqualla burgesa. Benjamin Constant va aclarir als pensadors que hi ha una llibertat dita dels antics que consistia en participar a la vida de la ciutat i obeir les lleis, com podria ser el cas de Sócrates. Però també va dir que en els temps moderns la llibertat es refereix a la indeoendència individual i al respecte a la privacitat, la qual cosa situa la llibertat com a garantia de seguretat, la llibertat com garantia dels drets de la persona. Cadascú ha de poder determinar i treballar per asolir-los les seves pròpies finalitats i objectius amb el mínim de limitacions. La llibertat esdevé d'aquesta manera com una condició del camí individual segons explica Koenig en el seu llibre "Combat pour l'autonomie". Però avui tenim una societat que no vol ser, no vol pensar, i prefereix deixar-se portar, renunciant a l'exercici de la seva llibertat com no sigui per viure el moment malgrat les limitacions de tot ordre quwe l'imposa l'Estat. La gent no vol resistir-se a l'oportunitat del plaer i fuig del sacrifici o paga per què altres se sacrifiquin per ells convertint-los en esclaus aprofitant les avantatges dels clans i classes socials poderoses, com abans es pagava perquè altres anessin a la guerra d'âfrica en substitució dels fills de "casa bona" que havien sigut reclutats per nodrir un exèrcit. És la llibertat un invent de resistència al treball? Però no es vol considerar per alguns estats que la llibertat ha portat unit el desenvolupament del concepte d'autodeterminació davant aquest relativisme dels valors i dels principis que han intentat destruir revolucions i contrarevolucions. El 1948, les Nacions Unides declaraven la llibertat com el reconeixement de la dignitat inherent a tots els membres de la família humana. Amb aquest concepte no existirà la sobirania absoluta, sino que es reconeixeran com així ha sigut uns Drets Fonamentals vinculats a l'individu amb independència de l'autoritat social i/o política com explicava Benjamin Constant l'any 1815 en el seu estudi "Principis de Política". á llibertat és el paradigma que fem nostra i utilitzem els demòcrates cada vegada que protestem contra una llei o un acte de govern que limita i afecta a la nostra llibertat individual i col·lectiva, doncs una llei per molt que hagi sigut votada en un Parlament amb plena transparència democràtica no garanteix la seva legitimitat, i segueix viva la prevalència de les llibertats davant la llei ilegítima, les lleis liberticides. Només cal llegir les Sentències del tribunal Europeu de Drets Humans des de la seva constitució el 1959 per observar la reiterada jurisprudència contra els estats per la vulneració dels drets a les llibertats que formen part del bloc constitucional a tots els estats europeus. Però sense oblidar que la llibertat formal no es pot imposar sobre la llibertat real que és preferent i prevalent davant la llei ilegítima i no convertir la llibertat en un concepte pobre i confús com deia el filòsof britànic Isaiah Berlin en el seu assaig "Two concepts of Liberty".

REFERÈNDUM!!! Votarem per defensar la Democràcia Catalana

/ divendres, 16 de desembre del 2016 /
Avui ha anat a declarar dignament la Presidenta del Parlament de Catalunya al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acusada de presumptes delictes de desobediència i prevaricació per haver permetre debatre i votar una resolució sobre el Referèndum d'autodeterminació de Catalunya. Ella i molts més considera que les querelles de la Fuiascalia de l'Estat espanyol contra dirigents polítics catalans són un atac a la democràcia i que un Parlament que gaudeix de la inviolabilitat en la seva tasca parlamentària no pot admetre cap censura o limitació en el debat. En contra li retreuen PSC, C's i PP que la llei és el límit. No saben altra cançó que l'ambiguïtat de la menció de la Llei mur de drets i de llibertats públiques per intentar aturar tot el que no els convé per complir l'objectiu de destruir políticament Catalunya, ni poden concretar quins són els límits a la llibertat d'expressió parlamentària, del contingut dels debats i de les mocions o acords que s'aprovin en seu parlamentàriaestan expressament inclosos en qualsevol llei votada democraticament. No volen que votem en cap Referèndum per resoldre el cobflicted Español/Català. Tenen por del que pougui dir el poble català. Però votarem, hi haurà Referèndum a Catalunya els agradi o no, doncs és inacceptable que ens digui aquest migdia el portaveu del Gobierno que Forcadell menteix, que la independència judicial és real amb tot el que estem veient passa a Madrid quan es tracta d'investigar fets greus provats de traició i joc brut. A més el President Rajoy ha acabat dient desde Brusselles que els catalans seguim l'estratègia del "desafío permanente" que s'ha d'acabar. I per presentar-se com un demòcrata afegeix que ofereix diàleg. Però és clar que li interessa diàleg imposat per el Gobierno tant sols sobre allò que li convé i res del que pretenen els catalans com a poble. La resposta als diversos memorials de greuges presentats ha sigut activar la coerció i la repressió via judicial, amb lleis fetes a midda dels interessos del Gobierno español, dels catalanofobos i dels que prediquen l'oodi i la discriminació contra els catalans. Volen que callem i siguem submisos a la llei feta per un Gobierno centralista, que el Parlament es dediqui a parlar de fires i firetes. No volen ni són amants de rebre crítiques. Volen governar amb art absolutista.No accepten la discussió ni les alternatives per fer via de progrés. Són una neodictadura hereva del franquisme que ja no amaguen. Han endeutat tota la ciutadania de per vida amb el deute públic. Cal que ens apressem a votar per defensar la democràcia Catalana, plural i tolerant, ben diferent de la espanyola que ens menysté, persegueix i es desacredita per informal i intolerant cada dia més a nivell internacional a més d'haver perdut tota credibilitat davant del poble català. El poble català està amb la democràcia i qui provoca, enfurisma le gent i desestabilitza tot l'Estat espanyol és un gobierno que no diu les veritats de la situació financera de l'Estat, no vol modernitzar les lleis i la política necessària i segueix enriquint les butxaques de banquers i accionistes de autopistes fallides disposant dels diners de tota la ciutadania, buidant la caixa de la seguretat social, ampliant el deute i el dèficit de l'Estat.

Eleccions plebiscitàries, NO! REFERÈNDUM SI!!!

/ dijous, 15 de desembre del 2016 /
Apareixen avui a la premsa de Madrid notìcies que posen en dubte la gestió del procés per part del Govern de la generalitat. Es parla de Consellers que demanen oblidar el Referèndum d'autodeterminació i convocar noves eleccions plebiscitàries repetint coalicions. En el futur no ha de seguir l'abraçada de l'os dels partits caiguts buscant refugi amb els partits que pugen que podrien guanyar amb mahjoria suficient per governar Catalunya amb un procés participatiu. Però no podrem fiar no només en els que són obertament contraris al ple autogovern català, sinó també als que, com En Comú Podem, es presenten com federalistes ibèrics i contraris a la independència del poble català. A cap d'ells interessa comptar amb l'opinió del poble català, desconeixen la realitat social perquè no veuen més enllà delos seus escons i del que llegeixen elaborat pel propi partit. Ignoren el que pensen els demés mi on va la veritable societat civil catalana que no és la de l'associació unionista anticatalana d'aquest nom. Els dirigents unionistes contraris a la independència de Catalunya viuen d'una realitat artificial, un autèntic montatge allunyat de la vida catalana i de l'evolució de les idees. No han anat més enllà de una història que han estudiat censurada amagant la veritat dels fets que ara anem descobrint. Recordem aquell profètic Ara"venceréis, pero no convenceréis" que va dir Unamuno a la última llicó que va donar a la Universitat de Salamanca el 12 d'Octubre de 1936 parlant de la desraó guerra civil fent crítica del "Alzamiento Nacional". Ara com, el pensador i director de la Càtedra Et6hos de la Universitat Ramon Llull, en Francesc Torralba, hem de saber dir no a propostes de submissió i destrucció personal i col·lectiva. És el moment de descubrir el que passa per la ment dels responsables de l'Estat enfrontat a Catalunya i les seves intencions envers Catalunya, tot i que els hem aturat el programa de desnacionalització catalana que han posat en marxa. La millor defensa de la democràcia és precisament el Referèndum d'Autodeterminació, acte democràtic per excel·lència per acabar amb el conflicte Espanya/Catalunya i la voluntat recentralitzadora de l'Estat governat pel PP i els seus aliats del PSOE i C'S. No va deixar de ser curiós que ahir la coordinadora i representant parlamentària del Partit Ciutadans no pugués referir-se en una entrevista televisiva a TV3, a cap expresident de la Generalitat com referència. Ni Tarradellas com el més proper a l'entesa amb Espanya per cinseguir la restauració de la Generalitat suprimida per la victòria militar franquista amb l'abolició de tota la legislació republicana i catalana. El finis cataloniae no s'ha complert ni es complirà per molt que ens persegueixin i per molta repressió que organitzin amb Tribunals formats per membres designats poer un Senat amb majoria absoluta del PP. El que estan destruint tots aquests partirs aliats contra Catalunya és l'Estat de Dret i l'equilibri de poders, negant la independència de la Justícia i cinvertint el Tribunal Constitucional en un apèndix de la política coercitiva del transfranquisme governant que segueix subvencionant la Fundación Francisco Franco. I ara hauriem de saber qui hi ha darrera com accionista de les empreses de les autopistes fallides que absorbeix l'Estat que es compromet a pagar el deute amb els diners de tots els ciutadans. No necessitem eleccions, però sí celebrar el Referendum per sortir de dubtes i que deixin de parlar d'una majoria silenciosa que no veiem enlloc. La veritat només se sabrà quan es practiqui el sufragi universal, lliure, directe i secret. Però repeteixo, noves eleccions amb llistes electorals tancades, negociades en despatxos pels estats majors dels partits, no mai més!

ni ponts, ni diàleg. Turbulències jurídiques!!!

/ dimecres, 14 de desembre del 2016 /
Quan intentava entendre com és possible que s'obrin i se segueixin d'ofici als Jutjats d'nstrucció centrals, hereus dels antics jutjats d'ordre públic encara que amb jutges més joves i més preparats, denúncies penals per un presumpte delicte d'injúries a la Corona sense que aparegui públicament la comunicació reglamentaria formal de la Casa Reial al Ministeri de Justícia formalitzant la corresponent queixa "per escrit" contra els responsables de xiular, cremar fotografies, passar perla guillotina una foto del Rei o tant sols estripar-les com un paper més, o posar la foto de cara a la paret, i tampoc aparegui la comunicació per escrit del Ministre de Justícia a la Fiscalia General de l'estat ordenant la iniciació de les actuacions mentre la Casa Reial no fa comunicat i segueix a

ha començat la campanya pel SÍ

/ dimarts, 13 de desembre del 2016 /
Aquest matí una representació d'entitats i polítics que treballen per la independència de Catalunya ha donat el tret de sortida de la campanya pel SÍ amb una presentació als mitjans de comunicació al Col·legi de Periodistes. Participaven com oradors a l'acte Elisenda Paluzie, Sergi Vila, Anna Arqué, Uriel Bertran i Antoni Castellà. Els acomanyaven Núria de Gispert, Marta Rovira, el diputat Gabriel Rufián, l'exSenador Jordi Escoda, el que aquestes linees escriu i altres persones i periodistes atents a tot el que es deia. La direcció de la presentació del programa d'acció semblava portar-la en Antoni Castellà del Partit demòcrates. Quan escric aquesta nota no ha vist cap notícia als mitjans de comunicació espanyols i gairebé tampoc als catalans, excepte als digitals directe.cat i El Món.cat. És possible que no interessi ara que es parli del Referèndum, precisament quan des de Madrid ens diuen que és injust el que fem i la FAES no considera injust haver-se carregat judicialment l'Estatut d'Autonomia de 2006, ni haver frenat cap de les limitacions i boicots espanyols que ha patit Catalunya aquests darrers anys. La campanya pel Sí arrenca de manera coincident amb l'anunci de que el Tribunal Constitucional suspendrà l'acord del parlament del propassat 6 d'Octubre atenent demanda interposada pel Gobierno que diu que ens proposa un diàleg que no canvii res del que consideren l'essèncial o línees vermelles de les que el Gobierno no vol passar. El Gobierno que no està disposat a reduir la despesa de l'administració central, ni la militar, ni la del manteniment de l'exèrcit de funcionaris de la Casa Reial, vol que estiguem d'acord amb "lo establecido" i no caben les dissidències. Som en la mateixa situació dels periodistes que són decapitats professionalment perquè exerceixen la crítica en un mitjà que està disposat a desactivar els efectes de la mateixa i a desautoritzar el crític que s'acaba acomiadant. Li va passar aquest incident l'any 2004 al periodista del diari "El País" Ignacio Echevarria que recorda la periodista de "Que Leer? Carolina León en el llibre "CT ola Cultura de la Transición". En política està passant el mateix. Només interessen encara avui els submisos, els que no posen en qüestió ni creen dubtes del que ja està establert. Posar en marxa una campanya a contravent per explicar a la ciutadania les avantatges socials i econòmiques de que la independència guanyi el Referèndum que vulguin o no vulguin es farà, suposa mobilitzar el país perquè defensi el valor del sufragi universal depositat a les urnes que el Gobierno no es va atrevir a fer retirar el 9 de Novembre de 2014, intentant desmitificar el Gobierno l'acte participatiu simbólic al que ara volen donar lectura de referèndum quan saben que no ho fou. És cert que el Gobierno tem un Referèndum vinculant amb observadors internacionals, però també sap que no el podrà impedir quan és una decisió política ferma d'un Parlament i d'un Govern que treballarà amb l'empara del Dret Internacional de les Nacions Unides, contra el que no val l'argument del mur constitucional i en tots cas la manca d'una llei especial.

La República catalana

/ dilluns, 12 de desembre del 2016 /
Començava a pensar que l'ordre és el desordre sobirà quan ha aparegut en Ramón Cotarelo amb el President Puigdemont a l'escenari del Teatre Romea. Han començat a parlar del teatre que fa el Gobierno ara que s'ha descobert que Castella no pot fer Espanya intentant oposar-se a tota satisfacció del que entenen com deslleialtat institucional. Castella que ha fracassat en el seu intent de fer una Espanya amb pensament controlat des de Castella, com ja explicava mossèn Armengou amb el que coincideix Cotarelo segurament sense haver llegit "nacionalisme català", volent esborrar tota rellevància jurídica o política del que és i significa la nació Catalana pel poble català. Aquest poble que si disposa d'un sentiment col·lectiu com a poble coincident amb la crisi del fonament nacional d'una Espanya inexistent que, segons Cotarelo, no és més que un invent del neofranquisme per seguir amb el control de les riqueses de la ciutadania. Avui a la COPE Soraya Sáenz de Santamaria de4stapant el seu joc conspiratori ha declarat que "hi ha instruments de tot tipus per aturar un Referèndum que es faci sense l'aval de la Moncloa", i ha equiparat el referèndum que ha decidit celebrar el poble de Catalunya com el projectat el 9N, afirmant sense cap justificació intel·lectual ni jurídica vàlida que un referèndum unilateral quedaria sense validesa internacional. La Vicepresidxenta no vol saber o pretén ignorar que el 9N no es va celebrar cap referèndum, sinó tant sols una manifestació festiva en forma de consulta no vinculant, per la que s'estàn demanant responsabilitats jurídiques a un expresident de la Generalitat i tres consellers del mateix govern. Els acusats representen un poble, com la Presidenta del Parlament Sra. Forcadell, i el que s'encausa és el poble català que els va donar el poder en unes eleccions democràtiques. LA nació catalana existeix encara que Espanya ho negui per manca de cultura polìtica que és el que explica que a Espanya no hi han intel·lectuals que es plantegin amb esperit crític el que passa a la política deixant de pensar en la repressió i la violència per aturar les ansies catalanes. El professor Cotarelo al Teatre Romea, sense fer teatre, ha defensat amb veu ferma que el dret d'autodeterminació depèn de la voluntat de la majorioa, del principi democràtic, doncs el procés de Catalunya cap a la independència no és un invent del govern català ni de les instiutucions. En canvi el president Pui9gdemont ha valorat les visites de la Vicepresidenta del Gobierno a Barcelona com un teatre, doncs no hi ha diàleg quan no hi ha fluidesa en la trobada ni limitacions en allò del que es parla, apart de que fins ara la Il·lustre visitant no s'ha posat en contacte amb el President de la Generalitat. No es pot parñar de diàleg si només podem parlar de financiació i competencies sense tocar cap statuts, si a més no rebem cap proposta que no sigui seguir en l'immobilisme constitucional. La obssessió per la unitat d'Espanya mata la intel·lectualitat espanyola i tota possibilitat de solució política que és com s'hauria d'enfocar des de Madrid la sortida del conflicte, fent política.Catalunya agradi o no al Gobierno és una nació viva que dona la resposta política adequada a qui no la reconeix com a nació. Un altra error del Gobierno és creure que amb la cara amable i un programa d'afebliment de l'indeoendentisme podran donar per feta la caiiguda de l'independentisme pels discursos de Nadal. El Gobierno ha d'acollir les reivindicacions la pluralitat i diversitat nacional en lloc de promoure l'ambiguïtat sobiranista i l'anacionalisme, donc s España ha significat la desnacionalització de la mateixa Castella en convertir-se en el seudònim emprat per Castella per la seva expansió perifèricade domini sota les seves lleis, Monarquia, cultura i llengua de pobles diferents que mai ha absorbit espiritualment.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger