La República catalana

Començava a pensar que l'ordre és el desordre sobirà quan ha aparegut en Ramón Cotarelo amb el President Puigdemont a l'escenari del Teatre Romea. Han començat a parlar del teatre que fa el Gobierno ara que s'ha descobert que Castella no pot fer Espanya intentant oposar-se a tota satisfacció del que entenen com deslleialtat institucional. Castella que ha fracassat en el seu intent de fer una Espanya amb pensament controlat des de Castella, com ja explicava mossèn Armengou amb el que coincideix Cotarelo segurament sense haver llegit "nacionalisme català", volent esborrar tota rellevància jurídica o política del que és i significa la nació Catalana pel poble català. Aquest poble que si disposa d'un sentiment col·lectiu com a poble coincident amb la crisi del fonament nacional d'una Espanya inexistent que, segons Cotarelo, no és més que un invent del neofranquisme per seguir amb el control de les riqueses de la ciutadania. Avui a la COPE Soraya Sáenz de Santamaria de4stapant el seu joc conspiratori ha declarat que "hi ha instruments de tot tipus per aturar un Referèndum que es faci sense l'aval de la Moncloa", i ha equiparat el referèndum que ha decidit celebrar el poble de Catalunya com el projectat el 9N, afirmant sense cap justificació intel·lectual ni jurídica vàlida que un referèndum unilateral quedaria sense validesa internacional. La Vicepresidxenta no vol saber o pretén ignorar que el 9N no es va celebrar cap referèndum, sinó tant sols una manifestació festiva en forma de consulta no vinculant, per la que s'estàn demanant responsabilitats jurídiques a un expresident de la Generalitat i tres consellers del mateix govern. Els acusats representen un poble, com la Presidenta del Parlament Sra. Forcadell, i el que s'encausa és el poble català que els va donar el poder en unes eleccions democràtiques. LA nació catalana existeix encara que Espanya ho negui per manca de cultura polìtica que és el que explica que a Espanya no hi han intel·lectuals que es plantegin amb esperit crític el que passa a la política deixant de pensar en la repressió i la violència per aturar les ansies catalanes. El professor Cotarelo al Teatre Romea, sense fer teatre, ha defensat amb veu ferma que el dret d'autodeterminació depèn de la voluntat de la majorioa, del principi democràtic, doncs el procés de Catalunya cap a la independència no és un invent del govern català ni de les instiutucions. En canvi el president Pui9gdemont ha valorat les visites de la Vicepresidenta del Gobierno a Barcelona com un teatre, doncs no hi ha diàleg quan no hi ha fluidesa en la trobada ni limitacions en allò del que es parla, apart de que fins ara la Il·lustre visitant no s'ha posat en contacte amb el President de la Generalitat. No es pot parñar de diàleg si només podem parlar de financiació i competencies sense tocar cap statuts, si a més no rebem cap proposta que no sigui seguir en l'immobilisme constitucional. La obssessió per la unitat d'Espanya mata la intel·lectualitat espanyola i tota possibilitat de solució política que és com s'hauria d'enfocar des de Madrid la sortida del conflicte, fent política.Catalunya agradi o no al Gobierno és una nació viva que dona la resposta política adequada a qui no la reconeix com a nació. Un altra error del Gobierno és creure que amb la cara amable i un programa d'afebliment de l'indeoendentisme podran donar per feta la caiiguda de l'independentisme pels discursos de Nadal. El Gobierno ha d'acollir les reivindicacions la pluralitat i diversitat nacional en lloc de promoure l'ambiguïtat sobiranista i l'anacionalisme, donc s España ha significat la desnacionalització de la mateixa Castella en convertir-se en el seudònim emprat per Castella per la seva expansió perifèricade domini sota les seves lleis, Monarquia, cultura i llengua de pobles diferents que mai ha absorbit espiritualment.