El Rei manipulat en la utopia de l'error

Avui he anat a veure la pel·lícula "Belleza Oculta" al cinema Aribau, de la cadena Balanyà. El cinema és també un bon lloc per fer una bacaina desprès dinar, ben depositat l'espectador a la butaca còmoda i amb bona visibilitat d'aquest cinema. Però aquesta pel·lícula es torna envolvent, deliciosa poc a poc, arrossegant-nos cap la realitat social del nostre temps, de la societat contemporània, amb escàs nivell cultural, en una societat liberal acostumada a moure's per impulsos, però que no oblida la solidaritat entre les persones que és el que la fa gran La pel·lícula i ens ofereix un missatge d'esperança per superar les neures, els errors de la nostra vida vida i els complexes amb els que tractem els veïns més propers, la nostra gent. Pensant amb el missatge reial del dia 24, em pregunto com els actors per què manipular l'opinió dels ciutadans convertits en espoectadors de l'espot, amb conceptes abstractes, sense sensibilitat, com un espectacle visual que es desenvolupa sense viure el dolor dels demés, abraçat a la utopia del futur, construint amb aquest embolcall els nous errors, complexes, com per superar-los pronunciar-se contra els valors de la vella nació dels catalans i aixecar consequenment el to contra el procés secessionista català. Ara que PSOIE i PP negocien repartir-se la designació dels nous Magistrats del Tribunal Constitucional per acabar de polititzar-lo en propi interès de la seva llei ideològica que es neguen a modificar i a reformar per fer més democràcia, en lloc de promoure el dret sa i net fruit de l'evolució dels principis liberals i democràtics, de l'equitat i del sentit comú, l'utilitarisme de les institucions públiques i el necessari servei social. Això passa quan més desprestigiada està a nivell internacional la institució judicial que controla -dit amb totes les paraules-, diguin que no, l'actual coalició de govern PP, PSOE i Ciudadanos, encara que aquests darrers no tinguin Ministres al nou Govern que han ajudat a investir. El TC com la Fiscalia General de l'estat ningú ni dubta que estan al servei del Govern d'Espanya generant l'Espanya oficial i artificial sota la Monarquia que protegeixen amb una Constitució que ens atenalla i ens ofega contrariament al que esperavem un Desembre de 1978. Per començar ara volen a Madrid convertir Catalunya en una provincia humil, financerament feble i subordinada al poder Central, buidant de contingut l'Estatut i les competències del Parlament de Catalunya. Els del PP i els seus nous aliats fan del Tribunal Constitucional un parapet contra Catalunya, esmicolant la política entre afectes i desafectes, recreant el bipartidisme en una versió tripartita contradictòria, tornant a crear blocs d'opinió radicalment enfrontats que desprès atribueixen injustament als nacionalistes catalans. Som davant una decisiö política d'Estat amb consequències jurídiques i polítiques de la dinàmica imposada per l'Estat. És una festa galega De no-reaccions públiques de l'home enfadat ni histèriques, de Mariano Rajoy. Per ara tot es torna un eufemisme que és un invent literari per dir el mateix d'una altra manera i amb paraules diferents. No parlen dels llums de Nadal, dels autoibusos que ens empoodeguen el territori urbà amb el gasoil que cremen, la pol·lució creixent, conceptes per una regeneració democràtica que no arriba ni veiem en aquesta democràcia estranya que ja no permet construir un partit en base al perfil individual del porimer capdevanter. CDC en fou un exemple a Catalunya d'aquesta situació caigut el seu fundador, i ja hem vist com ha acabat desapareixent. Tot requereix treball en comú i solidaritat, bona entesa i diàleg sincer, en lloc de voler silenciar, calumniar i dictar el que es farà, encara que sigui en minoria. A Espanya sempre hem tingut polítics i militars amb vocació de dictadors, disposats a eliminar els crítics i la disensió sense soroll o per la via judicial. La nova política que ha de venir demana menys passió i més discurs adequat a la realitat social. No fem política com qui posa la vaixella a la rentadora i li surt esquarterat el vernís qu'envolta la ceràmica. La política que vindrà ha de deixar de manar, és a dir governar, d'esquenes a la realitat, imposant el jou del poder sense admetre diàleg, domini sense aceptar rectificar els errors històrics i reconèixer els drets dels pobles absorbits contra la seva voluntat, els drets dels pobles als que s'ha imposar una llei que no és la seva sense comptar amb el vot favorable dels electors per sufragi universal. El Rei no vol entenbdre que el secessionisme, separatisme català o desig d'independència ferma no és més que la defensa de la democràcia que està destruint el Govern que l'empara i l'aplaudeix dient-li i revisant-li el que ha de dir abans de que surti per les ones, empobrint la imatge de la Casa Reial. La festa galega a la que han introduït la monarquia genera crítica negativa com la pel·lícula de Fernando Trueba "La Reina de España" amb Penelopé Cruz com artista principal, que representa una espanyola afincada a Amèrica, amb nacionalitat americana, a qui van afusellar el seu pare "los nacionales" per ser un humil republicà, cosa que retreu al dictadir Franco, amb la imatge rerafons de les barbaritats del "Valle de los Caídos", dient-li que no la pot afusellar perquè no li convé davant ELs Estats Units, i alguna paraula malsonant que el dictador encaixa o s'engalta. Per nosaltres és una bona pel·lícula que desacrediten les crítiques de "Supertele", "La Vanguardia" i "el Periódico". Tot vé, segons em deien prenent un cafè -això si, descafeinat- de les declaracions que va fer el Director Fernando Trueba al Festival de cinema de San Sebastián carregant en protesta contra l`'IVA cultural, dient que "no se sentia espanyol", manifestació que li ha costat un boicot a una pel·lícula que és un bon relat històric d'un proper passat que mokts hem viscut, on apareix la crueltat del règim franquista. El Rei de Castella ampliada hauria de desempallegar-se d'aquests complexes i criteris separadors entre "buenos y malos", aturar la discriminació i els atacs contra Catalunya, no caure en la utopia dels conceptes abstractes que condueixen al no-res, sortir del seu palau i escoltar la gent, conèixer les terres i les gents de la península i el que pensen els pobles sense actes prepeparats com un mal catering. El millor que pot fer seria acceptar que la democràcia exigeix la celebració d'un referèndum a Catalunya. És la única manera d'acabar amb el conflicte Catalunya/Espanya que també reflecteix el boicot a la pel·lícula de Fernando Trueba. No li han sapigut veure la "Belleza Oculta" perquè les branques que han plantat a l'escenari de la política no els permeten veure l'encant i la boniquesa del bosc i els llacs de les llibertats i la democràcia que Catalunya demana i vol construir dia a dia, superat el clot i el fangar de les males pràctiques també descobertes a la política catalana desapareguda com també a l'espanyola que tracta de seguir la tècnica de l'imposició i el domini històric sobre Catalunya, destruint les institucions catalanes i abolint el dret públic català, que va començar fa 300 anys.