Parlament, mostra de poderío i mostra de pau

Avui m'explicaven que el Parlament de Catalunya, inexistent el segle XVIII, fou una mostra de poderío militar hispano abans de convertir-se en mostra de pau i democràcia l'any 1931 sota la Presidència de Francesc Macià. En efecte, a l'entrada de les tropes castellanes a Barcelona el 1714, es va construir un complexe de caserna i habitatge de luxe per l'invasor per demostrar el luxe del oder castellà present a la ciutat, i també amb força armament per bombardejar Barcelona si tornés a ser necessari. La caserna és avui el Parlament i presenta els detalls d'un gran palau que no deixa veure fou una caserna militar si entenem, per caserna un edifici a mb una certa solidesa i sense ornaments, cosa que es ben diferent a l'edifici del ara Parlament de Catalunya. El Parlament és també avui una mostra de fe per integrar tots els catalans d'origen o no que no volen estar a les antípodes de la democràcia. La fe és quelcom de ferm i segur. El vol de l'imaginari cap a la realitat. La gent anarco recorda que s'ha de tenir fe en el que es creu, siguis liberal, comunista, socialista, conservador o independent, monàrquic republicà. Sense fe no hi ha fermesa ni conviccions durables. Però hi ha qui nomésw pretén destruir la fe en les idees i fomengtar la idiocràcia, el gregarisme, el no pensar, la societat del bon viure reventant les oportunitats dels demés. El primer deal dels individus són els resultats econòmicss. La persona i la seva dignitat no compten per aquest nou "welfair" al que no importa la m isèroia dels febles, dels exclosos per la mateiuxa societat del benestar. Molts no volem aïllament en nom d'una desobediència que ens allunya del pacifisme, ni deixar que creixi la nostra feblesa de fe en el valor etern de la pàtria catalana que no ens poden arrebassar per la via legal i judicial. La fe en Catalunya de tot un poble és el que ens obra l'erspai de la visió transformadora i prtotectora del nostre patrimoni nacional. Som també el poble que acull i estima també als enemics declarats perquè no som "indiferents" a les flaqueses dels que no volen poxar la fraternitat i l'honestedat dels fets en el centre de la veritat sense reduir l'espai de la raó, de la pau i de la no violència, sense tenir por a la realitat de la societat per trobar els que no es pleguen a la obediència que imposa i exigeix el Govern Central als que hauran de patir la crueltat de la política amb la duresa que decideixin els Tribunals Penals. Aquesta realitat de la nostra polìtica és avui de patiment, a l'espera del següent pas de l'Estat. La pol`pitica no es pot comparar amb un joc d'escacs. És la confirmació de que ningú vencerà sol en la vida mirant-se el melic cultivant el culte a la personalitat. Tampoc tenen solució els conflictes territorials personalitzats, com a l'edat mitjana, o que ens enviin una Joanna d'Arc vestida de Presidenta a posar ordre, evidentment an castellà, La solució pel conflicte Catalunya Espanya passa doncs per abolir la MOnarqyuia i anul·lar la Constitució espanyola a Catalunya, retornant al poble català la plena llibertat insdtoitucional, Constitucions històriques i Dret Públic Català, amb el reconeixement de ser Catalunya un subjecte polític amb plenitud de capacitat com a poble organitzat, en una democràcia plural acollidora de tots els sentiments, identitats, cultures i costums que resopecten dins del territori la tolerància, el diàleg i la fraternitat d'una societat emprenedora que no vol ser pidolaire. El Govern d'Espanya declara il·legal el referèndum que ha decidit fer el Govern català, el poble català com a subjecte polìtic, i no preveure la Constitució el dret d'audodeterminar-se. Amb el paraigües constitucional, ignoren el principi democràtic que està per damunt de les lleis restrictives, inverteixen situacions, impideixen l'exercici de la llibertat de votar en sufragi universal interoosant la paraula Constitució cdoim a gran mur de la democràcia directa, amb declaracions imposades dyrurant el sdeu redactat aquell 1978, amagant-hi al ciutadà que de bina fe creia que aquella Constitució obris la porta a nous vents. Ningú va anar a votar pensant que entrariem dins d'una nova doctadura, la Constitucvió. Fou un error dels que van acceptar les imposicions i un frau amargar-ho, convertint las polìtica en una mentida al servei del transfranquisme que es consolidava en el poder. El Parlament que es vol merament autonòmic, recull del poder de quatre Diputacions Provincials que segueixen vives amb estructura política i administrativa i el ressort financer cncedit per l'Estat Central. Un Parlament democràtic que ha pres conciència del poder de la paraula està per quelcom més que per arrodonir, afinar o desenvolupar lleis merament administratives. Un lloc de debat i per fer lleis justes, solidàries i entenedores, no s'ha de voler sotmetre a un fals principi d'igualtat administrat pels desiguals, els que no volen estar en la igualtat. l'únic "poderío" que pot mostrar un Parlament com el de Catalunya és el de les llibertats, la pau i la germanor entre pobles, la democràcia plena, el sentit i sentiment identitari d'un poble que treballa per superar-se. Catalunya és un poble que creu en la via pacífica i dialogant per donar compliment als seus objectius nacionals, i no precisa Catalunjya de muntatges militars. Catalunya és un poble que pot cobnvertir casernes en escoles, biblioteques, hospitals i Universitats.