cap a la fi de la democràcia?

/ dilluns, 27 de febrer del 2017 /
Justícia i sabiduria són dos conceptes que no sempre es troben units. La sabiduria de saber aplicar les lleis per fer justícia en un món interdependent en canvi permanent i amb sobiranies cedides a institucions internacionals, no és l'ideal standard de la nostra societat. Espanya és el model dels afusellamnts de Goya del dos de maig com el fracàs de Maximilià que va passar del somni del imperi a l'afusellament a Mèxic. M`ha semblat preocupant que el Sr. Rajoy torni a fer ús de la paraula pública avui, per recordar que el referèndum, segons ell, és il·legal i que espera que es faci justícia pel 9N en el judici a Quico Oms que ha començat a la seu de Tribunal Suprem. El que més em preocupa és que torni a dir que Espanya és la nació més antiga d'Europa, doncs abans que Espanya existien Catalunya i França, quan Castella era el territori d'Astúries on començava la reconquesta dels territoris que van constituir Castella amb tota mena de desavinences i guerres civils. Seria interessant saber quin llibre d'Història va estudiar el President Rajoy, doncs si el que diu és el que creu, lamentablement s'equivoca. No cal que inventi la història, dincs no pot amagar que Catalunya es mou per recoibrar l'Estat català arrebassat per la força de les armes de la coalició de forces castellanes i franceses, realitat històrica que és innegable. Rajoy es nega a donar un pas endavant en favor de la democràcia. Per ell el marc que hi ha ja és bo i suficient. No interessa pensar que existeix un dret internacional que pot influir i determinar l'aplicació de les lleis espanyoles.Ell mana com president que és del Govern d'Espanya, i no vol admetre que el sistema representatiu com a tal està en crisi, que la democràcia a l'espanyola està en crisi. És cert que el món obrer ha millorat bastant la seva sort durant anys, fins l'explosiò de les bombolles, fins l'arribada de la crisi. ePrò el paissatge polític no acull avui el moviment obrer que s'ha volgut fer desaparèixer fent semblar eficaç el sistema de la democràcia representativa per integrar el món del treball. En temps de bonança es presentava la col·laboració de classes com la gran solució, separant el tema social del polític. El quer passa a Espanya és la lluita de la democràcia dels que ja es troben instal·lats en el poder i la democràcia dels que volen irrompre en el poder amb ideals de canvi i de participació. Es converteix el ciutadà en el membre d'una nació encara que no hi estigui d'acord. Un Document d'Identitat Personal amb el nom de "nacional" serà suficient per encadenar generacions a aquest fet nacional de carnet, encara que no hi estiguin d'acord. En la cultura actual convertir espais territorials unificats sota un mateix Estat en comuns és quelcom que sorprèn les cultures dels pobles que es desenvolupen malgrat els Estats. És la democràcia real contra la democràcia d'Estat la que vol justícia i sabiduria unides.

Cremen el Bé Comú

/ dissabte, 25 de febrer del 2017 /
Quan un poble està dividit en forces antagòniques apareixen les actitud antidemocràtiques i les derives que deterioren més encara les democràcies febles. La crida a fracturar a Catalunya les esquerres amb una manifestació antireferèndum convocada per la plataforma Recortes Cero el proper dimarts a les portes de la Generalitat, posant per davant una suposada unitat del poble treballador és una acció més del descrèdit organitzat per enderrocar el procés cap a la independència de Catalunya. És la deriva de la operació "recuperar institucions" que ha trobat un sector d'esquerres afí a la idea de la unidad indivisible de la pàtria disposat a fracturar la societat catalana, una autocràtica unitat comunista d'Espanya negant el fet nacional català, culpabilitzant els dirigents catalans, amb el pressupost paralitzat per reclamacions i recursos, de la mancança de serveis públics i socials i els baixos salaris. La intransigència i el desafiant desajust de les inversions estatals al territori català, considerat un fet normal, desviant els diners del fons europeu per destinar-los a les obres de la connexio Chamartin/Atocha de Madrid amb tota la impunitat, sap el Govern d'Espanya que perjudica tant als treballadors com els empresaris catalans i valencians. El sector químic es queixava no fa pas gaire per veu del President de la Comissió del Territori de AEQT (Diari de tarragona, 19 febrer 2017), que no fer les obres del corredor mediterrani significa pèrdues, només per quest sector de més de deu milions d'euros cada any. És a dir, que l'Estat frena a consciència unes inversions necessàries per el creixement econòmic català i la creació de llocs de treball als territoris que no controla el partit de govern. Uns diuen que som davant un capitalisme senil, que el règim del 78 és acabat, quan en realitatr som davant una deriva recentralitzadora accelerada i agreujada per cremar el bé comú i culpabilitzar falsariament els independentistes, fer nèixer de nou l'Espanya antidemocràtica, la de la policia política, la dels contubernis, la dels falsos moviments obrers, la desestablitzadora en profit del poder. Com diria Xirinacs, és la política de la partició de les societats en dos blocs, de la servitud del poble i de nacions senceres a les oligarquies malvolents, cegues i irresponsables.Al bloc dominant no li interessen els ideals, però si les classes enfrontades i la divisió social. L'imperialisme és viu, sota una o altra fòrmula. La provocació una bona arma per intentar afavorir la repressió contra els discrepants. La democràcia es fa sense autoritat moral.

oda a la manca d'enteniment

/ divendres, 24 de febrer del 2017 /
Cada vegada sembla més que els únics membres de la comunitat són els governants. Hi ha qui diu que per governar s'ha de tenir mentalitat de criminal per l'ambició de poder i de diners. La gran i la petita corrupció, també coneguda com corruptela semblen demostrar-ho. El que és cert en definitiva és que els conceptes d'humanisme i de consciència social són producte de concepcions individualistes i, com deia Hayek, no hi ha lloc per aquestes concepcions en els sistemes ideològics col·lectius. Ideologia no vol dir comunitat d'objectius, de manera que ideologies ben diferents poden conviure en la lluita política per assolir un objectiu comunitari com passa a Catalunya. Els ideals de vida a neixen i desapareixen en funció dels aparells polítics que volen governar la història. Es vol negar el conflicte de classes quan el conflicte existeix, en diferent nivells, en una soocietat on les desigualtats van in crescendo i el risc de pobresa i exclusió ja afecta a un terç de la població. La burocràcia i la col·locació en càrrecs públics ha sigut sempre la solució per superar la caiguda de les classes mitjanes i el mateix proletariat, creant un exèrcit polític fidel al empleador, la nova burgesia que substitueix la tradicional classe mitjana. El gran desfavorit serà el moviment obrer salarialment assignat a un llocs de marginació propers al ressentiment per l'acció de la classe política, en una societat que es considera organitzada i control·lada des del poder que aprofita les estructures funcionarials de l'antic règim. El món actual no és el de les ideologies del passat, sinó el de les llibertats, el respecte dels drets dels demés i el Pacte Social. La condició actual sembla la de l'escepticisme, però el platonisme narcisísta dels governs que es consideren els propietaris exclusius del dret a la regulaciò de les llibertats, és el gran activador dels canvis, doncs l'Estat de dret basat en ideals que ja no es mantenen el desdibuixen i el converteixen només en un instrument de poder. Ser asntisistema és exigir la pràctica de la democràcia directa, mètode de decisió de la voluntat de la societat gens despreciable ni criticable, ans al contrari, quan es descobreix que la democràcia representativa és encobridora és una amenaça per l'Estat de Dret que moidela el marc jurídic i la seva aplicació a conveniència del poder.

procés no és independència sobtada

/ dimecres, 22 de febrer del 2017 /
Haurem de convidre en que 68 diputats partidaris de la independència al Parlament de Catalunya no són suficients per proclamar unilateralment la independència. El dret de Catalunya a recobrar el seu caràcter d'Estat independent de l'Estat espanyol al que es troba annexionada, drets i llibertats es pot realitzar mitjantçant un referèndum d'autodeterminació tal com tenen previst i recomanen les Nacions Unides com a mètode fiable per garantir la llibertat de la població per decidir el seu futur. El Govern d'Espanya ha reaccionat contra l'avenç del procés sobiranista aferrant-se a la recent declaració del Tribunal Constitucional del 14 de gener que ha anul·lat l'acord del Parlament relatiu al referèndum que vol convocar el President Puigdemont. Per tancar el cercle de l'assedi judicial, ahir dimarts la corresponent notificació d'advertiment, com prohibició judicial de seguir amb el tema, fou lliurada personalment al President Puigdemont. El mateix requeriment ha sigut lliurat a la Mesa del Parlament. I Ràpidament el President Rajoy passa a l'atac dialèctic dient que s'ha d`acabar aquesta història que ja fa cinc anys que dura. El desafiament sobiranista molesta el Govern d'Espanya que sap que és factible i no tenen res per oferir als catalans en compensació per la renúncia a la independència que exigeixen. Damià del Clot considera el 9N com el punt de no retorn, doncs fou un dia de desconnexió real a les imposicions i pretensions del Govern d'Espanya. Es va descobrir, com també s'ha vist després que la independència no es cosa tant sols dels nacionalistes, sinó també de poblaciò que no és independentista ni sobiranista. El procés ja és ara cosa de tots, dels que voten a favor i dels que voten en contra. L'any 2010, amb una Sentència retallant l'Estatut a demanda del Partit Popular, ens negaven el fet nacional català, però això no va fer baixar el desig independentista. Que Catalunya és una nació no necessita més demostració que la història i el sentiment de la població catalana que no ha deixat mai de sentir-se catalana. Tampoc el 2014, portant el Govern d'Espanya al Constitucional el Decret de Convocatòria del 9N, van anar millor les coses prohibint el TC a demanda del Govern conservador d'Espanya la consulta no vinculant convocada per la Generalitat que va acabar en una manifestació no oficial i festiva de la llibertat d'expressió d'un poble mitjantçant el vot. CAtalunya sap que l'Estat plurinacional és impossible a Espanya. El Govern i el TC defensen l'existència d'una sola nació que és Espanya. Però aquest fet no és l'úinic que promou el procés.La situació econòmica i el llast que significa la manera de fer de l'administració de l'Estat per l'empresa catalana han donat vida a noves i poderoses raons que va molt més enllà del nacionalisme. Els catalans sabem que Espanya és irrecuperable per la democràcia com a forma de vida i de govern, més enllà del formalisme. Quan el President Rajoy ha dit que "hay que recuperar las instituciones de Catalunya" exclou el procès electoral, sabent que PP i Cs no representen cap alternativa a Catalunya. Recuperar vol dir imposar sobre Catalunya el domini d'Espanya com sigui. La antoidemocràcia ha quedat servida una vegada més a Espanya. De la cara amable hem passat a l'amenaça i l'assetjament a l'espera de la baixada de cap i la rendició que és el que consideren tornar pel bon camí, el del sentit comu, segons ells, "la libertad dentro de un orden". No entenen ni respecten la divergència i encara no han descobet que nacionalisme no és sinònim d'independentisme, com diu el meu amic Merino. La gent compromesa no tendim al conformisme. Com diu Dolors Feliu, la Sentència del TC 31/2010 de l'estatut fou la fi d'una etapa, un atac contra les aspiracions del poble català articulades dins del marc constitucional que invalidava futurs solucions dins d'aquest marc que liquidava la sobirania i el fet nacional català, excepte, segons el TC en la sentència precedent del Paìs Basc 103/2008, que l'Estat autoritzés un Referèndum, cosa que ja han dit que ni poden ni volen. Tot està fet perquè no quedi clar que els catalans volen ser independents. El subterfugi pretesament jurídic de que se serveix l'Estat per negar a Catalunya el Referèndum no pot impedir la celebració d'un referèndum de secessió democràtica com a qüestió necessària per resoldre el conflicte i assegurar la supervivència de Catalunya com a poble. Intranquilitzar i esverar la gent servint-se de catòfuls i embolics de la política espanyola per desanimar les il·lusions i esperances de Catalunya, acusant Rajoy en sessió del Senat, la Generalitat de caure en mans de grups extremistes, radicals i antisistema, és la nova excusa verbal que han trobat a Madrid per defensar models polítics i socials propis del passat amb el cercle i el setge del procés. Les anomenades terceres vies són una nova falsetat desencisadora darrera l`'operació diàleg. Com més va l'escalada de cinflicte impulssadda pel Gover Espanyol, és més evident que som en un camí sense retorn. Encara més ara que sabem que les Nacions Unides ens donen la raó.

Catalunya, nafra oberta

/ dilluns, 20 de febrer del 2017 /
Va començar Mariano Rajoy carregant contra el referèndum em el seu discurs de cloenda del congrés del PP i ràpidament s'han posicionat personatges tant peculiars com Dolores de Cospedal, ara Ministra de Defensa, demanant que s'apliqui a Catalunya l'article 155 de la Constitució que faculta al Govern d'Espanya per suspendre l'autonomia de Catalunya i acabar amb el procés d'aquesta manera. Juan Luis Cebrian, president del grup Prisa, ha sortit amb el mateix. Avui en una entrevista que publica el diari El Mundo, aquest darrer es despatxa contra el procés parlant d'enviar la Guardia Civil a Catalunya perquè creu que no n'hi haurà prou amb Mossos d'Esquadra. Alicia Sanchez.Camacho que ha vingut a Barcelona per acomiadar-se de la presidència del PP català ha dit que el PPC ha plantat cara als que han volgut imposar la intolerància i el separatisme. Donen tots per fracassat el procés secessionista, perquè l'Estat no permetra ni el conflicte ni el procés. Els independentistes asseguren, no tenen poder, i l'Estat si. Amb aquest plantejament es pensen fer callar els catalans i que tothom es torni obedient al dictat de Madrid. La solució que han previst a Madrid per aturar el referèndum d'autodeterminació català, és eliminar per tant uns quans càrrecs, sia per inhabilitació per desobediència o per suspensió ac ordada al Senat, i fer-se amb el poder de Catalunya. I no diem que en aquest estat de coses, el delegat del Govern espanyol a Barcelona diu que se celebren contactes secrets entre governs i ara resulta que tots diuen que no es veritat. La Vicepresidenta Sra. Soraya Sáenz de Santamaria segueix amb la seva peregrinació entre les èlits socials i emprearials barcelonines i els partits unionistes, per intentar dissuadir la gent del procés i atacar-lo de fractura de la societat. Presència i imatge burgesa sense apropar-se a cap fàbrica ni anar als barris degradats de la ciutat ni reunir-se amb els sense sostre. No voler permetre votar a un poble que majoritàriament ho demana segons soondejos, com a mètoide per saber el veritable pensament i desig ciutadà, és un greu error i una manifestaci´`o d'intolerància a la democràcia directa que es vol atribuir falsament a la Generalitat. Parlen d'Estat6 de Dret, però ignoren les oibligacions del Dret Internacional que imposen a Espanya l'oblligació de deixar-se de rigideses invocant der manera inflexible un Estat de Dret que no reconeix el dret internacional que imposa l'exigència de facilitar la celebració del referèndum que reclama celebrar Catalunya. L'Estat vulnera d'aquesta manera, a consciència,amb l'orgull de la tradicional intolerància espanyola, drets fonamentals reconeguts per les Nacions Unides que Espanya està obligada a respectar. L'Estat espanyol es posa contra la llei internacional i els Drets Humans. L'Estat disposa del poder per destruir institucions i bloquejar drets i acords parlamentaris democràtics. Prò no dispoosa de poder per aturar les conseqüències d'aquesta innoble acció no democràtica davant el dret i les innstitucions internacionals. Parlen els senyors del Gobierno de Espanya d'una estranya acció del Govern de Catalunya que no és certa, doncs els unionistes són minoria al Parlament, són la oposició. Però no tenen el poder de revocar les decisions de govern, i menys les parlamentàries. Res no faculta el, Sr. Rajoy per dir el que diu, mentint i desfigurant la veritat del que passa a Catalunya. Voler assimilar procés ordenat a populisme és una falsetat més del joc brut de que se serveix el Govern en els seus discursos que escolten cada dia més preocupats els espanyols a travers les emisores públiques y de llengua castellana. Espanya ja és una nafra cada dia més oberta per Espanya, un problrma a les Nacions Unides i a la Unió Europea, diguin el que diguin el president del govern i els seus ministres d'economia i Hisenda. Les queixes i reclamacions del poble, les institucions socials i els empresaris no conxorxats amb el poder central a les Nacions Unides, l'OSCE i el Consell Europeu van creixent amb diverses iniciatives i demandes. Espanya ha de donar explicacions i no fer com va fer amb el sahara espanyol, provincia a la que l'Estat va deixar penjada davant el Marroc. No és amb la repressió i actes de força com es guanya la democràcia i es defensen les llibertats, si es comença per no respectar les dels pobles de parla no castellana annexionats, com Catalunya, contra la seva voluntat. Cada pas que dona Madrid és fer més gran la nafra. Si algú practica la intolerància i fractura Espanya, quedi clar que és el govern i la politica de supèrbia del PP.

Nacions Unides demanen equitat i democràcia

/ divendres, 17 de febrer del 2017 /
Finalment, com era d'esperar, han intervingut les Nacions Unides en el conflicte Catalunya/Espanya. Una carta de l'expert independent de l'Alt Comisariat dels Drets Humans Sr. Alfred de Zayas tramesa a l'Embaixadora espanyola davant les Nacions Unides Sra. Menéndez Pérez, amb data 30 de gener, feta pública, posa de relleu la preocupació de la institució internacional per la manca de diàleg i fa l'oferiment per "discutir la situació actual en el context de les obligacions d'Espanya per virtut del dret internacional de drets humans". El Sr. de Zayas recorda en la seva carta comunicant a l'Embaixada la seva disponibilitat al diàleg per trobar solucions, que el dret dels pobles a la lliure determinació esytà consagrat en el primer article del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. També recorda l'expert desigtnat per les Nacions Unides l'existènciua d'un Informe presentat a l'Assemblea General l'any 2014 (A/69/272) centramt el mdret a la lliure determinació com clau per l'ordre internacional previst per la Carta de les Nacions Unides,assenyalant que "el Referèndum és un mètode fiable per sondejar l'opinió pública i evitar un consentiment artificial a fi de garantir l'autenticitat de l'expressió de la voluntat pública en un entorn lliure d'amenaces i de l'ús de la força". El Sr. de Zayas comunica a la missió diplomàtica espanyola davant les Nacions Unides la seva preocupació pwer l'operació de descrèdit dels dirigents polítics de Catalunya, la declaració del procés participatiu del 9N com il·legal y i els judicis contra dirigents polìtics. Adverteix tanmateix el Sr. de Zayas que la realització de la lliure deterkinació, interna o externa, és una estratègia important per la prevenció de conflictes i demana rebre comentaris del Regne d'Espanya, doncs entén que la negació de la lliure determinació genera conflictes. Les Nacions Unides finalment han iniciat la seva intervenció en el conflicte recollint informació. Els queda per saber que Catalunya és un poble ocupat i annexionat a un Estat contra la seva voluntat que gaudeix del dret a recobrar les seves institucions, Drets i llibertats com Estat. Aquesta gran veritat que el Govern d'Espanya amaga per tots els mitjans possibles és definitiva per declarar la condemna de la situació a la que aquest govern enrocat en una legislació obsoleta i contradictòria amb les obligacions derivades de l'aplicació del Dret Internacional a Espanya, negsant-se a atendre la reivindicaci´ño catalana de celebrar un referèndum d'autodeterminmació que beneix l'Alt Comissariat de les Nacions Unides pels Drets Humans.L'escàndol internacional ja està servit. És on l'orgull de l'Espanya imperial sense imperi no hauria d'haver arribat. A Madrid, encara hi son a temps de rectificar abans de que l'assumpte vagi més amunt. Els temps de jo mano i ningú m'ha de dir el contrari, s'han acabat. L'exemple del Qu`pebec i d'Escòcia són l'avís pel Govern d'Espanya de que la democràcia no es quelcom de "usar i tirar".

violència i mentida de la provocació

/ dijous, 16 de febrer del 2017 /
Hi ha qui comença a parlar des dels de que a Catalunya hi ha violència. No sé què entenen per violència i si ni tant sols alguns dels que bparlen dee violència l'han vist en algun lloc. Tampoc sabem què entenen per violència. Si és una manifestació o un acte de protesta, és ben clar que no es tracta de violència, si entenem per violència qualsevol acte hostil amb força física. Si es tracta de paraules malsonants i xiulades com expressió de desgrat d'alguna actuació, tampoc és això valorable com un acte de violència. Nomé es produeixs en l'imaginari de la persona que ho diu amb una clara intencionalitat de confondre i donar una mala informció o transmetre una situació coactiva inexistent. Hi ha qui voldria una comunitat d'idees, d'opinions i d'interessos. Però no vol veure ni comprendre que els interessos i les idees de la Catalunya democràtica no són els mateixos de la Moncloa ni de la Zarzuela. Les diferències són clares. La tendència de l'Estat central cap el monopoli del poder és conseqüència de l'afany de domini d'un imperi desmembrat que es proposa dominar tota la política. Domini implica restriccions als dominats. Catalunya és territori dominat per un Govern d'Espanya que, passant per damuint de Parlament de Catalunya i Generalitat, transforma la sobirania catalana en dependent. Només mirar la història d'Elna, els fetrs ens recorden que la població catalana d'Elna fou annexionada per el Rei Lluís XI de França i el seu defensor Bernat d'Om decapitat el 1474. El territori fou restituït a Catalunya el 1493, fins que el 1659 Castella el va cedir de nou, amb el Rosselló, a França en pagament de deutes de guerra, acabada la guerra dels Segadors amb Catalunya 1640/1652. Decapitar els caps de la defensa contrària vençuda o els de l'aixecament és un vell costum de la violència militar del vencedor. En l'època moderna fins la mort del dictador es feien ajusticiaments per Consells de Guerra i afusellaments o garrot vil segons els casos i qualificacions per Sentència. Avui és la desobedi+ència com a figura delictiva la que impera i serveix per a tot. Desobeir el dictat de l'autoritat no comporta bandejament, allunyament o estranyament del territori com durant la dictadura. Però les acusacions són el primer pas per allunyar el politic rebel del seu lloc de pocer per molt que hagi sigut elegit democràticament, donant compliment a un programa o un mandat electoral. L'obligació d'obeir el que jutges no elegits democràticament decidexin està avui per damunt del mandat democràtic i de la sobirania dels pobles annexionats a Espanya o a França. El problema s'agreuja quan aquesta Justícia sembla desconèixer i no considerar les obligacions de respecte al Dret Internacional que legitima i converteix en legal l'aspiració dels catalans al referèndum d'autodeterminació. Està per estudiar i valorar fins a quin punt pot avui l'Estat mantenir la idea d'obediència obligada a poders que el poder supranacional del Dret posa competencialment i jurídicament en discussió quan toquen fets vinculats a rets internacionalment protegits com a fonamentals. Vol dir això que Espanya no ha evolucionat en el món del Dret? Vo, dir això que el Poder d'Espanya encara no ha assimilat el que significa formar part d'un ordre internacional en el que allò que menys pesa és la Constitució o dita Carta Magna d'un Estat, perquè s'imposen les llibertats per damunt de les muralles constitucionals caigudes, edstant ja abolida la pena de mort, tant física com política.

Catalunya en la democràcia global

/ dilluns, 13 de febrer del 2017 /
Rajoy ha llegit el seu discurs i ha consolidat la política d'estat major, la del petit nucli adicte i obedient al jefe, disposat sempre a difondre i defensar el seu dictat. El que importa és el poder de la cúpula de comandament del partit. Són molts els que se sentent representats per un partit que representa interessos conservadors i el franquisme evolutiu que ara es diu de centre i reformista. El PP ha sapigut aglutinar tot el pensament de dreta d'Espanya sota la idea de la unitat i la promesa d'un futur esperançador, mentre presenten a l'opinió pública la díscola Catalunya com l'element polític distorsionador que s'ha de portar a l'adreçadora. L'objectiu és ara frenar Catalunya i les seves ansies de referèndum. La part central del discurs del President ha sigiut el problema català. El Govern d'Espanya disposa de la llei i el Tribunal Constitucional per aturar el procés de Catalunya cap a la independència. Poc importa al Govern d'Espanya que Catalunya reclami empara en el Dret Internacional, les Conferències internacionals sobre Drets Humans, els Tractats, les Resolucions de les Nacions Unides 2625 i 2711 de 1970 i 48121 de 1994, el principi Democràtic reconegut el 1998 pel Tribunal Suprem del Canadà o el Dictamen del Tribunal de Justícia Internacional de 2010 sobre la legitimitat de proclamar la independència en el cas Kosovo o l'article 1.2 de la Carta Fundacional de les Nacions Unides de 1945. El Govern espanyol entén que els drets reconeguts per aquests instruments de Dret Internacional als pobles, sense limitacions ni exclusions, no són aplicables al cas català. El Govern d'Espanya no vol comprendre que Catalunya és un fet nacional històricv que gaudeix del dret, imprescriptible i erga omnes, a recobrar el seu Estat propi suprimit el 1714 per una ocupació militar que va produir el domini de Castella sobre el poble i el territori català, suprimint llibertats, drets i llengua catalana. El xoc imposat de polítiques segueix malgrat els segles transcorreguts. Catalunya ho ha provat tot per fer Espanya còmode per a tots, trobant-se amb que no reb respposta als greuges comunicats ni les inversions necessàries i compromeses internacionalment per renovar infraestructures ferroviàries a Catalunya. Ara, Catalunya és considerda a Madrid com radical i extremista, perjudicant els interessos generals d'Espanya amb la seva política favorable a la independència que no comparteix la oposició unionista, minoritària al Parlament de Catalunya. La veu del poble català, les seves massives manifestacions l'onze de setembre de 2012 i 2014 no tenen cap valor pel Govern d'Espanya. Tampoc sembla hagi servit de res que un milió de ciutadans sortissin al carrer un estiu de 2010 manifestant la seva protesta per la sentència del Tribunal Constitucional que negava el fet nacional a Catalunya i retallava, a demanda del Partit Popular, un Estatut fet democràticament que havia sigiut aprovat en referèndum. L'Estat disposa d'aquesta manera les accions contràries al procés sense pensar que Espanya forma part d'un internacionalisme complex, regulat per Tractats, acords i resolucions institucionals externes de plena aplicació al territori de l'Estat espanyol. El mur constitucional que porta la transposició de principis i propòsits del franquisme que recollia la LLei orgànica de l'estat de 1967 allunya i aïlla Espanya de l'ordre internacional que ens va acollir en ple franquisme per fomentar la cultura de pau. Actuar i decidir contra el que disposa el Dret Internacional, impedint la celebració del referèndum que proposa el Govern de caztalunya, és vulnerar Drets Fonamentals. Espanya no pot seguir segrestant el dret dels ciiutadans de Catalunya al vot, a decidir lliurament el seu futur polític davant l'agressió constant de que és objecte. El dictat, les amenaces, voler provocar el silenci, intenar esborrar el sentiment nacional dels catalans, és degradar la democràcia. Fomentar la discòrdia entre catalans parlant enganyosament de concòrdia i cohesió és el que s'amagava darrera la "imatge amable" d'un diàleg que mai no ha existit, com tampoc la cultura del vot i la participació del poble en la presa de decisions. Han ferit la dignitat i la sensibilitat de tot un poble que ha sigut menyspreat i maltractat malgrat ser el motor econòmic d'Espanya, pioner de la innovació, una democràcia plural pacífica i treballadora, El discurs no ha passat de la qualificació d'il·legal a la de delictiva la proposta de celebració de referèndum. Tot es veurà en el moment de la convocatòria del referèndum, doncs el que proposa ara el discurs és que abandonem el radicalisme i fem marxa enrera. Cap importància té pel Govern Central el que hagi decidit democràticament el Parlament de Catalunya. No vol veure el Sr. Rajoy que el referèndum vinculant, lliure i amb totes les garanties, amb observadors internacionals, és la via democràtica més adequada per resoldre el conflicte català, en lloc d'anunciar mesures coercitives per deixar constància d'una voluntat antidemocràtica innegable, no tolerant amb la voluntat participativa del poble català que demana el diàleg de les urnes. L'Estat no pot seguir amagant que una Catalunya independent, un cop reconeguda com Estat, pot integrar-se en instàncies internacionals de lliure comerç i competir amb èxit en l'economia global. L'amenaça del veto per part del Govern d'Espanya com feia a cada pas el Ministre Garcia Margallo, tant sols aporta descrèdit a qui l'anuncia i preocupaciò en els ambients demòcrates europeus. Agradi o no a l'estat major del PP, també la democràcia s'ha globalitzat.

Rajoy declara la guerra al Govern de Catalunya

/ diumenge, 12 de febrer del 2017 /
Aprofitant un Congrés de clans, barons i fidels, Mariano Rajoy s'ha proclamat "el Jefe" desprès d'apartar els azanaristes que quedaven a la directiva del PP, afirmant el verticalisme del partit en la designació de càrrecs i el valor de llei del seu dictat. Han fet un Congrés per escridassar i declarar la intransigència del Govern d'Espanya amb el referèndum per la independència projectat per el Parlament i el Govern de Catalunya, sense renovar projecte polític. El President del Partit ha començat el seu discurs proclamant la lleialtat del partit a la Corona. Monàrquic per tant. S'ha atribuït a la tasca de govern del partit el creixement econòmic que han reixit fer les empreses, el suposat benestar, la feina i la confiança que diu té ara Espanya en el seu futur. Ni una paraula a la desigualtat, el salari mínim inferior a l'europeu i la misèria ascendent. I vol seguir governant, és a dir, decidint pels ciutadans el que els convé. Ni una paraula en favor de la participació ciutadana ni la democràcia directa. Ni una paraula a favor dels empresaris que lluiten per obrir mercats, innovar i produir més i millor. Però reclama sensatesa i estabilitat que segons ell només s'aconseguirà si pot governar, cosa que diu farà dialogant buscant acords per atendre les necessitats d'Espanya, un diàleg per millorar és el que ofereix a l'oposicuió que el va investir President, a més de lluitar contra la corupció sense aclarir si l'M.Rajoy de les notes de Bárcenas és ell o ningú. Però l'important del dia ha sigut que mig discurs l'ha dedicat a Catalunya acusant, cal suposar, al Govern i a la majoria independentista del Parlament de voler-se saltar la llei i eliminar la sobirania nacional que defensa Rajoy la Constitució només la reconeix a tots els espanyols. Acusa el Govern de voler fracturar Espanya i que ell està obligat a defensar la unitat d'Espanya com a dret Constitucional. Es nega a dialogar sobre les lleis que es poden complir o injcomplir segons creui a caprici del Govern català, i fa apel·lació a la història viscuda junts dient que el procés secessionista és un disbarat, que passa per damunt de la Constitució, i el Govern d'Espanya no en serà còmplice. Ha dit alt i clar que "no admetran la celebració d'un referèndum que prohibeix la Constitució, que busca la independència de Catalunya i la ruptura d'Espanya". Dona per fet, desprès de dir això, que hi ha una majoria de catalans, que cap votació ha demostrart per cert, que se senten espanyols i no els abandonaran. Ha afegit, sense citar proves del que diu es veritat, que molts ciutadanas de Catalunya han siguit enganyats en la seva bona fe amb el reclam de la independència com a remei per tots els seus mals, als que també s'han amagat les conseqüències polítiques, econòmiques i socials de la separació. Aquersta afirmació ens dona a entendre que sap que la independència de Catalunya és possible facin el que facin. Per salvar la situació a Catalunya proposa Rajoy recuperar les institucions per què tornin al servei de tots els catalans, treballar per construir la cohesió intrrna destruida irresponsablement per anys de separatisme que, segons ell, ha dividit dramàrticament a la societat, i com a tercer punt, buscar un nou esperit de concòrdis que allunyi els extremismes, que segueix dient és el que vol la majoria. Per fer això que diu en el seu discurs, el President Rajoy necessita o una majoria parlamenbtària al Parlament de Catalunya que no té ni pot tenir electoralent parlant, o suspendre i ocupar la Generalitat amb elements de la seva confiança, prescindint de la via democràtica, o inhabilitar el Govern català i els diputats que majoritàriament volen la independència i donen suport al Govern. Rajoy segueix sense reconèixer el fet nacional català i l'annexió històrica de Catalunya a Espanya per la via de la força i l'ocupació, anul·lant les seves institucions i Dret propi en varies ocasions, del que en diu "el que hem viscut junts i llaços afectius". En qualsevol dels casos el President es manifestaria en nom del legalisme espanyol contra la democràcia i ara també contra el Dret Internacional que reconeix el dret a la autodeterminació dels pobles. Que Espanya entri en ple segle XXI en situacions de ceguesa d'autoritarisme contra un poble majoritàriament partidari de la independència, que no se sent espanyol, que veu com l'Estat, negant-li el dret irrenunciable al referèncum, l'està asfixiant i el perjudica econòmicament, en nom d'una legalitat que no pot barrar l'aplicació del Dret supranacional, és un plantejament de violència perillós i gens raonable per qui parla de diàleg, cohesió, concòrdia i vida en comú, drets i llibertats. El principi democràtic impideix a un Govern posar grillòs a un poble que reclama l'exercici pacífic i democràtic del seu dret legítim a l'autodeterminació per marxar de l'Estat que el oprimeix i comprimeix. El President Rajoy hauria de reconèixsr també que, segons els acords internacionals, cap Estat intervindrà en el procés per tractar-se d'una qüestió interior de l'Estat espanyol, sense prejudici de que el fet de la independència declarada i proclamada, malgrat la repressió anunciada i les mesures que s'acordin pel Govern d'Espanya per impedir-ho, variin les relacions internacionals i l'aparent desinterès actual de les Organitzacions internacionals.

democràcia i Codi Penal

/ dissabte, 11 de febrer del 2017 /
S'ha fet públic que el passat 9 de febrer, la Comissió de Justícia del Congreso de los Diputados, amb el vot del PP, PSOE i Ciudadanos, va rebutjar derogar la llei Orgànica2/2015, de 30 de març, de reforma del Codi Penal que va ampliar els supòsits del delicte de terrorisme. No se sap si el seu redactat fou pensat pel cas català assimilant-lo al desaparegut terrorisme del País Basc o obeix a altres propòsits de l'Estat. La Diputada d'Esquerra Republicana de Catalunya, Sra. Ester Capella va dir que la reforma amplia de forma desproporcionada i injustificada el delicte de terrorisme, amb imprecisions i vaguetat del seu redactat que fa difícil reconèixer quines conductes poden ser sancionables, la qual cosa pot conduir a una aplicació arbitrària del Codi Penal. El terrorisme conceptuat com delicte forma part des del 2015 del títol dels delictes contra l'Ordre Públic, que significa els desordre, la tenència ilícita d'armes, les organitzacions criminals i els gruos terroristes, a més de l'especificat terrorisme que ja no és tant sols qualsevol delicte greu contra la Corona, els atemptats, la vida i la integritat física i moral de les persones o l'apoderament de mitjans de transport, amb la finalitat, sinó que persegueix "subvertir l'ordre constitucional o suprimir o desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques,..., u obligar als poders públics a realitzar un acte o abstenir-se de fer-lo", apart "d'alterar greument la pau pública, provocar un estat de temor en la població o en una part d'ella." El delicte es refereix a la violència i la coacció. Però quan el president Rajoy acaba de dir que l'independentisme és contrari a la democràcia i a la història compartida, un desafiament a la unitat d'Espanya i a les lleis, no sabem si està pensant en servir-se dels delictes contra les institucions de l'Estat o d'una violació per l'independentisme de les llibertats públiques tot i que el procés té un seguiment pacífic, participatiu totalment democràtic. Contrapposaran Codi Penal a Democràcia? Està per analitzar si els drets dels pobles a l'autodeterminació poden ser suspesos per aplicació de lleis penals i criteris polítics de qui s'atribueix la sobirania del poder que no entèn d'ètica ni de dret, quan l'Estat no té més que una funció tutelar dels drets de la ciutadania en lloc de confrondre societat amb l'Estat involutiu, doctrinari, contruit per continuar la història d'Espanya sense acceptar les conseqüències d'un règim democràtic participatiu i les reivindicacions del pobles assimilats, com Catalunya, nació negada pels Tribunals que vol construir jurídicament la seva societati el seu Estat en base al principi democràtic, deimitant la seva diferenciació de l'Estat esoanyol d'acord amb el Dret internacional. Pot anar el Codi Penal contra la democràcia i l'aplicaciò del Dret internacional en el seu territori? Seria terrorisme construir la llibertat d'un poble amb criteris diferents als de l'Estat, doncs cal no oblidar que en moments de crisi la violència del poder s'executa des de l'Estat que se serveix de la llei i del dret `per les seves finalitats i les del govern que el dirigeix. Aquell Codi Penal que semblava fet el 1995 per garantir i defensar les llibertats s'ha convertit en un element jurídic al servei del poder per eliminar oposició i vèncer resistències. Queda per veure la influència que puguin tenir les Declaracions i Tractats de Drets humans davant aquesta situació. Podran la ètica i els Drets dels pobles reconeguts internacionalment amb el poder de l'Estat? És pot èticament considerar delicte de terrorisme i empresonar dirigents polítics en una democràcia pel sol fet de promoure i defensar polìtica i jurídicament, sense violència, sense "alteració de l'ordre públic", sense "subvertir l'ordre constitucional ni alterar institucions", un referèndum d'autodeterminació vinculant reconegut pel Dret Internacional? On queda doncs l'Estat de Dret quan els criteris i opinions polítiques dels que disposen del poder semblen dictats legals?

vist per Sentència

/ divendres, 10 de febrer del 2017 /
Avui ha acabat el judici Oral seguit contra el Molt Honorable'expresident Artur Mas, la Vicepresidenta Joanna Ortega i la exconsellera d'educació Irene Rigau. El judici ha durat una setmana entre declaracions i informes de les acusacions i les defenses dels acusats. Ens interessa destacar alguns aspectes definitoris del procediment. El Fiscal duia la veu cantant de l'acusació, atribuint als encausats d'omissió, arbitrarietat i encobrir el que no estava autoritzat, el procés passat a Consulta popular. Per el Fiscal, no obeir és cometre un delicte. Tot es refereix a una prohibició del Tribunal Constitucional no respectada pels acusats, segons el Fiscal. En el transcurs del judici, uns i altres han parlat de democràcia i de diversos conceptes. segons explica el Fiscal. També ha dit que democràcia és mandat democràtic i mandat jurisdiccional. El delicte apareix per la desobediència al mandat del TC. El Fiscal també ha precisat d'un concepte "metonímico" de democràcia que és el de "cojo lo que me conviene". "No es pot contraposar democràcia i Estat de Dret. Democràcia i legalitat oposades", segons el Fiscal, és torpedinar la democràcia. Aquest judici és democràcia, ha dit també han produït declaracions públiques dels acusats i testimonis fora de la Sala, seguiment informatiu. Es jutgen actes polítics sotmesos al dret. El Fiscal ha afegit que "no depèn del Govern d'Espanya i no es persegueix la democràcia en aquest judici", aclarint que el "judici també és democràcia" i "tot el que ha passat ha sigut una ruptura del joc democràtic que tots ens hem donat" Segons Artur Mas, el judici no té base legal. Segons el Fiscal, sí. La defensa de l'expresident acusat ha posat en dubte la indeopendència de la Fiscalia, criticant 'ús del castellà en l'informe final, l'acusació i ha acabat dient "in dubio pro libertate", argüint que no hi ha elements per la condemna que demanen el Fiscal i les acusacions particulars. La defensa de la Vicepresidenta Joanna Ortega ha explicat que el referèndum és una forma de democràcia directa segons el TC. La participaciò és un dret subjectiu no impugnat. També ha recordat el Lletrat que el procés fou executat per voluntaris, no per funcionaris, i sense incidents. Ha assenyalat que el Govern de Catalunya habia d'informar del que va passar a la jornada. No és delicte informar.S'ha parlat del diferent tractament a la Constitució del del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional, en títols separats, fet que té les seves conseqüències legals. També, que "l'origen de la convocatòria fou un procés participatiu". S'ha atacat com manca de bona fé processal de l'Advocacia de l'estat en el recurs contra la llei catalana de consultes, a més de que no es van recòrrer tots els articles de la llei. Que la mala fé possible fou del Govern de l'estat. S'ha seguit una acció sancionadora sense requeriment ni apercebiment previ. El més curiós és la modificació el 2014 de la Llei Orgànica del TC convertint les sentències en títols executius. En la última paraula concedida a l'acusat Artur Mas pel President del Tribunal, ha dit que no acepta haver desobeït, que creu en l'estat de Dret i es partidari d'enfortir la democràcia. Ha afegit que no entèn que rl 9N es pugui considerar un delicte. La tanmbé acusada Joanna Ortega ha dit que ho van fer amb respecte a la legalitatr. Ha recordat que som en moments en que els ciutadans no són subjectes passius, sinó participatius, reafirmant-se en no tenir coinsciència d'haver infringit cap llei ni haver comès cap delicte. Per la seva part, Irene Rigau, s'ha dolgut de no haver sigut sancionada pel franquisme en la seva primera etapa con ensenyant. Ha citat una frase de Manuel machado que diu" para dialogar primero, después escuchar". També ha tractat el tema de la democràcia ara representativa que s'ha de reforçar com participativa i directa si s'escau. Ha afegit que no podia demanar res irregular a les autoritats públiques que són els directors d'Institut que va elevar a aqauesta categoria. No els hauria perjudicat per interessos polítics. Ha rec ordat per acabar el fet de la manifestació no autoritzada, però tolerada fa 40 anys demanant Amnistia, llibertat i Estatut d'Autonomia. El Judici ha quedat vist per Sentència. Acabat el judici, sortint de la Sala l'expresident Mas ha dit que" tot ha sigut per l'èxit de la consulta". No ha quedat clar si el judici és contra el 9N o a la forma der convocar la consulta. En definitiva, el judici ha sigut l'excusa per donar un definitiu cop de porta al diàleg entre Governs. Madrid no acceptarà bilateralitat amb Catalunya. La Sentència fonamentarà i raonarà l'aplicació de la legislació i el moment actual. La sorpresa, segons tots els pronòstics, seria l'absolució dels acusats per manca de mala fé, si es considera que no eren conscients de vulnerar cap norma i a més no és clar si van incomplir obligacions previament requerides en forma reglamentària. A l'arribada al Palau de la Generqalitat, Mas ha escenificat un "plantar cara" a l'abús de poder. Però ni abans del judici, ni durant el judici ni desprès hem sentit dir que es treballa per la independència de Catalunya acabar amb l'asfixia a la que Espanya ha sotmès la hisenda catalana i les constants mostres de domini polític del Goivern d'Espanya sobre Catalunya. I això passa quan un percentatge molt alt de ciutadans diu en una enquesta que la Justícia espanyola és de les més polititzades, o al menys és la sensació que té la ciiutadania, doncs no es compren que per aquest judici tot s'ha desenvolupat amb una celeritat poc usual i en canvi encara no coneixem la sentència del cas Noos que afecta a la germana del Rei, ni de molts altres per corrupció que afecten al Partit Popular en el Govern d'Espanya que es diu reformiste i de centre. Quan parlem de política la actual situació de saturació dels jutjats no és excusa.

l'alternativa participativa

/ dijous, 9 de febrer del 2017 /
Les concepcions de la democràcia participativa no són alternatives a la democràcia liberal, sinó aprofondiment i millora del mateix sistema democràtic. Participació equival a igualtat i més llibertat, informació i crítica de l'acció de govern, aportacions per construir decisions adequades al sentir majoritari, escoltar els moviments reivindicatius, comptar realment amb la sobirania del poble. La democràcia, que és més una forma de vida que de govern, en els nostres dies s'aproxima al socialisme des del moment en que la governança fuig del nucli que controla el poder en els períodes conservadors i la societat abraça la tolerància, la honesteddat i el respecte per les idees dels demés.. Però no existeix un model de democràcia participativa que es configuri com alternativa del règim representatiu. La democràcia directa és un exercici de poder complementari que facilita la transició de sistema cap a nous models. El que es clar avui, per l'experiència espanyola, és que els factors que han fet possible l'aparició d'una democràcia representativa no coincideixen amb els factors que farien estable aquesta democràcia. L'estabilitat es perd quan el poder es desvia dels objectius que marca el principi democràtic i es desestructura la mateixa democràcia, la involució i la introducció d'un cert autoritarisme presidencial, de manera que liberalització de la política per superar un règium de dictadura, no és l'equivalent a la democratització d'una societat que viu sota el control del caciquisme empresarial, influenciada a més pel vaivé de les crisis econòmiques i el malestar social. L'alternativa participativa en la democràcia permet aclarir els errors i reorientar les decisions dels governants elegits democràticament, afermar les llibertats i el debat polític i social. La construcció de l'Estat del benestar es fa amb un pluralisme actiu no corporativista, conscient i responsable de la dimensió social de la vida política, posada al servei del desenvolupament humà i del millorament de les condicions de treball i de vida per a tots els membres de la societat, fent desaparèixer les odioses desigualtats, les exclusions i les situacions de misèria que provoca l'enriquiment d'uns pocs.

Cap a una reforma democràtica de nova planta

/ dimarts, 7 de febrer del 2017 /
Ramón Tamames, conegut membre del practicament desaparegut partit comunista espanyol, explicava en el seu llibre "Un proyecto de Constitución española" publicat l'any 1977, i té raó, que a la mort del dictador es van confirmar les resistències a la transformació democràtica de l'Estat. S'oposaven als canvis dues forces disposades a la perpetuació del seu poder que creien hegemònic. Els col·laboradors de la dictadura i la classe social adicte al franquisme creada per els interessos creats per aquests més els partidaris de l'ordre pùblic existent s'esforçaven per consolidar parceles de poder polític i social que veien se'ls escapaven. Queien els Sindicats Verticals que finakment es van dissoldre i el Movimiento Nacional es quedava buit d'afiliats que es passaven a donar d'alta a noves formacions polítiques, a dretes, a centre i a esquerres per fer-se amb el futur. D'altra banda la oligarquia financera, que encara continua existint, s'assegurava el control practicament sense límits de l'estructura econòmica i social. La oposició democràtica constituida per notables de diferents partits i tendèncie era legalment inexistent. No havien acceptat participar en la llei de Asociaciones del Movimiento, i seguien al marge de l'acció d'un govern no elegit democràticament que decidia i disposava inicialment el model de canvi amb la Llei per la Reforma Política de 4 de Gener de 1977, ni va poder intervenir en el referèndum per la seva aprovació, per tant de manera antidemocràtica. La oposició democràtica, desprès legalitzada i la que no ho fou, com els republicans catalans, no encertava trobar la forma d'oposar una alternativa conjunta al neofranquisme i a la oligarquia financera. Es va anar a unes eleccions controlades per els homes del Movimiento que s'havien fet càrrec de les reformes del sistema polític inicial, sense practicar cap ruptura. Amb el Decret-Llei 20/1977, de 20 de març van establir les normes electorals que permetien situar diputats i senadors amb més facilitat a unes provincies que a altres pel nombre de vots necessaris. No era el mateix presentar-se com a candidat a Barcelona i Madrid que a Soria, Zamora o Logroño. Amb les noves normes els grups i cercles conservadors es volien assegurar una presència política innegable a través del vot controlat en els seus feus. El mateix Decret 20/1977, com cita Tamames, deia que era "fruit d'altres circumstàncies històriques i d'opcions polítiques diferents". La desigualtat i la injustícia electoral quedaven garantides per via legislativa. D'aquesta manera es van assegurar els partidaris de l'evolució política, la permanència en les cambres representatives de molts dels col·laboradors i seguidors de l'antic règim, evolucionats a demòcrates i sense moure's dels seus llocs de treball, la qual cosa es va notar a l'hora de redactar la Constitució de 1978 que semblava més la posta al dia de la de la restauració Monàrquica de 1876 adaptada a les lleis del règim franquista, mercés a la influència i exigències precisament d'aquest grup de neofranquistes que van preferir i imposar la Monarquia com a garantia de les llibertats "dentro de un orden"i la doctrina falangista sobre la "unitat d'Espanya" recollida per el General Franco en les seves Lleis fonamentals del "Nuevo Estado". La oposició es trobava dividida, ningú no discutia el fet monàrquic, molts en base a la idea de l'accidentalitat de les formes de Govern i altres per conveniència a l'espera de situar un Estatut d'Autonomia acceptable, tot i sabent les dificultats que tindria passar un text no consensuat a aprovació d'unes Corts Generals ara dites Congreso de los Diputados. La idea constitucional de la unitat d'Espanya seguia ancorada en el passat de la desfeta colonial. Res que no fos afavorir el centralisme i la subjugació de les provincies, no podia ésser acceptat. Es va inserir de nou un vell concepte de Nació espanyola que sabien de bell antuvi els redactors no podria satisfer les ansies de llibertats de les nacions finalment no reconegudes, com ha sigut el cas de Catalunya. El Govern i les forces polìtiques hegemòniques que es repartien el poder fomentant el bipartidisme no van ser capaçoa de superar aquest estret i erroni punt de vista i manca de diàleg obert i sincer amb les nacions històriques que es reivindicaven. És a dir, que el règim a més de nèixer sense respectar els principis democràtics va intentar consolidar a través de la Constitució un règim legal d'origen injust, foment de la desigualtat entre pobles i violent, basat en postulats o idees no democràtiques. No ens ha d'estranyar ni sorprendre el que ara passa a Catalunya. El Govern Central no ha canviat les seves velles formes. La idea de domini i hegemonia indiscutible del poder absolut de l'Estat espanyol, per damunt dels principis i de la voluntat popular dels pobles que com Catalunya són nació, segueix vigent a Madrid. La evolució política cap una democràcia integral es va quedar aturada en els formalismes dels primers moments del canvi de règim. Les oligarquies financeres han seguit dominant l'escenari i obrint portes giratòries als governants, tant de dretes com d'esquerres, que es comporten adequadament sense tocar llurs interessos. També s'hi van apuntar els governs conservadors d'una autonomia que es quedava en autonomia no rebel i no volia anar a més perquè convenia més fer-se amb un mince pressupost i viure del crèdit, quelcom molt espanyol com s'ha vist, que discutir-ho tot i recordar al Govern d'Espanya que Catalunya és una nació ben diferenciada, amb dret a decidir lliurament les seves lleis, organització económica, règim social i relacions internacionals.

BOE, partitocràcia i Estat de Dret

/ dilluns, 6 de febrer del 2017 /
El col·lectiu novecento, posant en qüestió l'any 2013 el règim polític espanyol, admet la mobilització i la protesta política com una condició necessària, si bé considera que no sempre es tradueix en un canvi social, per concloure que "necessitem democràcia, el que demana imaginar, dialogar i construir". Però entre El Govern d'Espanya i el Govern de Catalunya s'ha donat per acabada l'operació diàleg. Ha sigut el Govern d'Espanya el que l'ha retirat i ha anunciat que seguiran la linea dura. Demostren finalment que la llei a Espanya és la expressió de la voluntat del poder. En la política actual qui controla Govern i Parlament fa la llei. Quan es parla de la llei com expressió de la voluntat general, només es revela l'origen, però no l'instrument real ni les conseqüències si amb la llei es vol sotmetre la legalitat a la voluntat arbitrària d'un govern. Cap constitució, cap govern poden apropiar-se de la noció de la llei i del poder legislatiu sense posar en pèrill l'Estat de Dret i la mateixa democràcia. La acció de govern és convertiria en el que el professor Joan Queralt anomena "el BOE contraproduent". La Constitució actual és representativa i minimament participativa, doncs els legisladors es troben lligats i sotmesos a les seves organitzacions polítiques que els han promogut al càrrec de Diputat o Senador. La partitocràcia imperant imposa restriccions a la llibertat política dels seus Diputats que es converteixen en funcionaris públics quan la titularitat del poder públic correspon al partit i al govern, quan el cap de Govern és també el cap del partit, concentrant tot el poder, condemnant al silenci tota discrepància. La sobirania nacional deixa d'existir per passar a ser sobirania parlamentària tutelada pel cap de govern, doncs com deia Bodino, la noció de la llei deriva de la qualitat de l'autor de l'acte legislatiu. El mateix Montesquieu confirma que el, poder legislatiu té un domini propi, de manera que el Govern no hauria de tenir poder reglamentari per redefinir i reorientar l'aplicació de les lleis segons el moment, segrestant el poder de legislar. Però la Constitució declara la superioritat de la llei perquè tots els funcionaris, totes les autoritats estan obligats a obeir les seves disposicions i el seu contingut no pot ser modificat ni derogat pel govern de torn ni pels tribunals en la seva tasca de l'aplicaciò de les lleis en cas de conflicte entre parts i entre parts i administració o entre administracions. Però el concepte de generalitat de la llei i de la regla de dret no poden quedar en mans de la influència de les idees polítiques ni dels inetressos de govern, doncs la llei ha de ser la mateixa per a tots con exigeix un Estat de Dret, l'anomenat Imperi de la Llei. La voluntat general doncs existeix si el sistema és de llibertats i són les llibertats les que donen empara a la voluntat general de la que ha de nèixer la llei democràtica. A la Constitució dels Estats Units d'Amèrica de 1787, es reconeix com autor de la llei constitucional el poble mateix, passant les ordinàries a ser creació dels legisladors, doncs la Constitució és la llei del poble, no la llei dels legisladors. Cap govern pot considerar-se legitimament com representant de la voluntat general, com tampoc cap parlament, quan el ciutadà queda constitucionalment apartat de la formació de la llei, doncs el dret de participació per ILP nom és la solució exclusiva per compensar la limitació del dret de partitipació popular que queda en mans del cos legislatiu desprès d'unes eleccions.

Estat de Dret i Justícia Internacional

/ diumenge, 5 de febrer del 2017 /
Explicava el Professor de Dret Elias Diaz, en el seu llibre sobre "l'Estat de Dret i la societat democràtica", que no tot Estat és Estat de Dret. Tots els Estats funcionen amb un sistema normatiu jurídic, amb una legalitat, que no autoritza a parlar sense més d'Estat de Dret. Tenir lleis imperatives, declaratives de drets i coercitives per infraccions de les lleis no equival a Estat de Dret. L'Estat de Dret, per el Professor Elias Diaz, és l'Estat sotmès al Dret, l'Estat que té el seu poder regulat i control·lat per la llei que sigui expressió de la voluntat general que el contraposa a qualsevol forma d'Estat absolut o autoritari. Avui dia la llei ha d'estar al servei de la dignitat humana, doncs la dignitat de la persona que recullen les constitucions modernes, i l'espanyola no n'és una excepció, ha de ser políticament considerada com el punt de partida per el compliment de la missió temporal de l'Estat. Podent considerar-se il·lícit quaslsevol, comportament de l'Estat que posi trabes a l'exercici dels drets reconeguts que formen part de la dignitat personal que són imprescriptibles i inalienables, ni poden ser objecte de discriminació ni per motius de discrepància ideològica amb els qui exerceixen el poder de l'Estat, com deia el Catedràtic de Dret Polític Sr. José María Gil Robles en el seu llibre "per un Estat de Dret". Dit això, considerant el dret de Catalunya a la seva autodeterminació com expressió del dret al seu desenvolupament integral com a poble, que ha de tutelar el poder públic, cosa que l'espanyol no fa, malgrat venir obligat a fer-ho per raó dels Tractats, Acorts de Conferències i Resolucions internacionals que l'obliguen, en lloc de seguir una política partidista contra el benestar del poble català, més vinculada al passat que al futur. A la situació a la que hem arribat de judicialització de la política, cal que ens preguntem, com fariaq la Premi Nobel Amartya Sen, que són exactament els drets humans, si són o no són drets realment. Ho són els continguts en la Declaració d'independència dels Estats Units de 1776 que va inspirar la Declaració de Drets de l'Home de la Revolució francesa el 1789, i l'adopciò de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. La politica espanyola s'allunya cada dia més d'aquests principis i valors en defensa de les nacions lliures que han perdut la seva llibertat. La llibertat i els drets humans han transformat la política, com explica Alexis de Tocqueville en la seva "Igualtat social i llibertat polìtica", doncs és un dret comú perquè tots els ciutadans tenen un dret particular o innat i imprescriptible a ser independents i ordenar el seu propi destí com considerin convenient. Sigui quina sigui la forma en que s'organitzin els poders en una societat democràtica, deia Tocqueville, serà sempre difícil acceptar allò que la massa rebutja i fer allò que la massa condemna. Obrir procediments judicials per causes polìtiques que sap el poder poden acabar en instàncies internacionals demostra immaduresa polìtica, manva de diàleg honest i sincer, escudar-se davant la llei, com doiu el jurista català Damià del Clot, en el seu llibre "El Tribunal Constitucional contra Catalunya" per resoldre un problema polític que només pot resoldre un referèndum democràtic, en llibertat i amb totes les garaties.

Manifestos i conspiracions per silenciar Catalunya

/ /
Les beneiteries i paraules grolleres d'algunes persones que es deixaren portar pel seu entusiasme en favor de la independència de Catalunya, no equival a baix nivell mental ni a col·lectiu de pallassos amb fronteres com pretén sostindre com a tesi fructífera en Gregorio Morán des del seu article d'avui a la Vanguardia que entitula "La conspiració dels necis". Seria més senzill passar la pàgina i ometre la seva lectura que pot arribar a semblar fastigosa per la manera com interpreta el pensament de la ciutadania catalana preocupada per l'esdevenidor de Catalunya. Evidentm,ent l'article ha d'agradar a tots aquells que diuen no voler viure en un pa´ñis estranger si Catalunya esdevé independent d'Espanya i fan vot de no parlar en català `per demostrar que són espanyols. Són aquests els més fidels seguidors dels que diuen que tenen domini sobre Catalunya perquè són el Govern d'Espanya, o que Catalunya és Espanya i no deixarà de ser Espanya per molt que el president Puigdemont amb els seus acòlits de la ANC i Omnium Cultural es proposi sortir-ne. Menysvaloren les esquerres que també estan per la independència. Menysvaloren i desprecien el pensament d'amor per Catalunya. En Morán s'ha deixat de dir com ho feia El Mundo en el seu editorial del 2 de febrer que el referèndum és antidemocràtic. Les absurdes i enganyoses paraules de l'exsenador Santi Vidal han servit per llençar tota mena de missils demagògics contra el procés, tractar-nos de màquina de tren embogida, d'aliança antinatural amb el radicalisme antisistema, de decisions de la Generalitat abusives que fan il·lergal el procés. Ens volen frenar ara des de la demagògia, l'insult i rel fals diàleg. El problema que significa per el Govern d'espanya el conflicte Catalunya/Espanya només pensen resoldre des d'Espanya amb més conflicte, més desigualtat i divisió de la societat catalana per fracturar el massiu seguiment d'un poble que aixeca el seu clam per la independència. Que a darrera hora afegeixin uns quans professionals del Dret i Professors universitaris a Catalunya amb manifestos contra el Referèndum que declaren ells il·legal i cinsideren contrari a la democràcia i l'imperi de la llei, sense considerar ni valorar l'article 1 de la Carta Fundacional de les Nacions Unides, el Pacte de Drets Civils i Polítics de Nova York 1966, l'Acta final de la Conferència de Helsinki de 1975, la Resolució de les Nacions Unides 2625 de 24 d'Octubre de 1970, els acords de la Conferència de Viena de 1993, el Conveni de Viena de 1969 sobre Tractats, els acords de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa i un bon reguitzell de Dictamens i Resolucions judicials internacionals que proclamen el principi democràtic per damunt de les lleis corsé de la democràcia. Els signants de manifestos antireferèndum no han sigut capaços de citar ni un sol Tractat internacional del que Espanya em sigui membre o article d'una llei o de la mateixa Constitució que tan diuen estimar on es digui que Catalunya té prohibit fer un referèndum d'autodeterminació, quan saben que fa molts anys que hi ha al Parlament de Catalunya un acord parlamentari en aquest sentit, que mai fou impugnat per l'Estat central davant el Tribunal Constitucional. Es insostenible políticament que la demagògia es posi al servei dels interessos del radicalisme unionista, contra les llibertats i la democràcia, al servei de una interpretacio verticalista de l'estat de Dret, que no casa gens amb Catalunya. Les Declaracions de Drets Humans no s'han quedat en enunciats de desitjos, doncs el dret està al servei de la societat i de les llibertats, però totes. Quin valor té per aquesta gent el Dret Internacional que està per damunt de la Constitució espanyola? Qui es manifesta, però no dialoga o es creu ésser infablible, per la seva actitud negativa posa en pèrill el futur de la mateixa democràcia. El dret és un principi ordinador de la democràcia per suoperar antagonismes i farantir els Drets Humans i les llibertats públiques. La legitimitat de la llei només la trobarem en la seva capacitat d'assegurar el bé comú, la qual cosa exigeix autoritat com a dret moral avui inexistent en política i poder com a facultat d'imposiciò que hi és tota a l'Estat. Aquestes dues exporessions poden ser déus de dues cares que poden marxar en desacord i fomenten la coacció contra la llibertat necessària per garantir la dignitat humana, dels individus i dels pobles. L'antagonisme entre el poder social i el poder públic no es resolt a cop de Codi Penal ni amb ús de la prepotència del poder que es nega a plegar-se a les normes de la moderació i només fia en la força i nega els drets fonamentals dels pobles que governa, el que és una deformació de la política en una democràcia moderna. L'ús del poder personal que permet la presidència d'un Givern Central apareix a Espanya com art de la improvització per mantenir intocable i perpetuar l'actual sistema polític heretat del franquisme, intentant donar fonament legal una nova legitimitat basada en la monarquia parlamentària com excusa. El Govern d'Espanya ha de tenir clar que la omnipotència que llueix l'Estat contra Catalunya no pot triomfar contra els Drets fonamentals del pobles i l'Estat de Dret en una societat democràtica, basat el dret en concepcions polítiques i socials de caire personalista, sense retòriques ni grans paraules que es queden enm la intolerància i la manca de respecte a la diversitat dels pobles que formen part d'un territori.

banalitat, cinisme i futilesa

/ dissabte, 4 de febrer del 2017 /
Dien els anarquistes, com Kropotkin, que la moral són les cadenes que representen els governants, les religions i els magistrats, que un cop trencades posen en evidència la vanitat dels prejudicis religiosos, polítics, legals i socials que són els més acèrrims enemics del pensament, que s'adapten i es modifiquen per mantenir el servilisme de la població. La moral no és doncs una colecció de tradicions, vells prejudicis i legendes que ens ensenya a respectar la llei, encara que sigui feta a mida dels governants, el que pot arribar a ser immoral. Denunciar les falsetats i la immoralitat del poder ens porta a patir la conspiració del silenci de les classes dominants que controlen els mitjans de comunicació i a ser tractats d'ignorants. Fins aquest punt arriba la manipulació que convé al poder. Es donen nous significats a les paraules per crear confusió social per el desig de glòria de la irracionalitat i l'arbitrarietat, la teoria de l'egoísme. Cal racionalitat i consciència per crear una nova societat, sense condicionaments ideològics preestablerts ni pendre part a favor de les minories instal·lades en el poder, plenes de privilegis, els que han perjudicat el poble amb la pobresa provocada, els que han practicat la injustícia manifesta. Catalunya, com a poble perjudicat per una acció manifestament disposada a desnacionalitar-la i sotmetre-la a l'asfixia de la inflexibilitat en l'aplicació de les lleis centralitzadores, segueix defensant la idea de nació i l'autodeterminació que va reconèixer de manera explícita a tots els pobles la Carta de les Nacions Unides de 1945, amb el propòsit de fomentar relacions d'amistad entre els pobles i enfortir la pau universal. El reconeixement del dret a l'autodeterminació amb el dret de secessió i independència, segons les resolucions de les Nacions Unides des dels anys 60, exigeix als territoris que acomplissin dues condicions, segons senyala Dolors Feliuy¡, Directora General de Serveis Consultius del Departament de la Presidència de la Generalitat, consistents en l'existència de diferències ètniques i culturals, que entre Catalunya i Espanya existeixen, a més de la separació geogràfica entre el territpri i la metropoli, tenint els Estats el deure d'abstenir-se de la força per privar als pobles de la formulació del principi del dret a l'autodeterminació i a la independència. Demanera que, segons la dita Carta fundacional de les Nacions Unides, el Pacte Internacional de Nova York de 1966, la Resolució 2625 de les Nacions Unides de 1970, L'acta de Helsinki de 1975 o la Conferència de Viena de les Nacions Unides de 1989 i acords posteriors a la Conferència de Viena de 1993, en Dret Internacional el dret a l'autodeterminació ha de ser exercit pels pobles a l'interior dels Estats sobirans existents, neixent el dret de secessió si això no és possible per impedir-ho l'Estat del que es vol separar un poble. Els precedents de la declaració del Tribunal Suprem del Canadà de 20 d'agost de 1998 que reconeix aquest dret als pobles ocupats i oprimits i els pobles als que es nega l'accés real a l'autogovern per assegurar el seu desenvolupament polític, econòmic, social i cltural, que és el cas de Catalunya. El Dictamen del 22 de Juliol de 2010 del Tribunal Intrnacional de Justícia de La Haia, de les Nacions Unides, sobre la< conformitat al dret internacional de la declaració unilateral d'independència de Kosovo, declarant a més la validesa del Dictamen del T.S. canadenc de 1998, que admet en dret internacional el dret d'autodeterminació oposable a l'Estat matriu i a la resta de la comunitat internacional.Qui manipula aquestes veritats i les nega, cau en la falsetat i la mentida que ni per motius patriòtics de l'Estat matriu és justificable. Només demostra una actitud contrària a l'exercici del dret s l'sutodeterminació la intolerància i la manca de respecte al principi democràtic, la futilesa i la banalitat dels plantejaments basats enm la immoralitat en l'ús de la llei contra els que es proposen exercir els drets reconeguts com fonamentals en dret internacional per damunt dels textos legals dels estats matrius del poble que se'n vol separar democràticament. Només cal llegir el Dictament de 19 de Desembre de 2005 de la Comissió Internacional de Venècia del Consell d'Europa sobre el referèndum, d'independència de Montenegro. Catalunya opta per canviar d'ordre constitucional seguint el mandat d'una població decidida disposada a secundar la convocatòria del referèndum previst pel Setembre 2017 per molt que s'oposi el Giovern d'¡Espanya. D'alguna manera a la soertida de la Conferència de Malta d'aquests dies, l'ex-primer ministre de Malta Lawrence Gonzi li ha reconanat al president Rajoy que dialogui amb Catalunya en lloc de seguir la política basada en la doctrina de la inflexibilitat, fugint delñ respecte a la dignitat del poble català i dels seus propis fonaments liberals i demòcrata-cristians als que està vinculat formant part del Partit Popular Europeu. Es pot considerar indigne, a més d'antijurídica, la doctrina de la inflexibilitati desqualificació que es comença a aplicar contra el Govern de Catalunya, doctrina poc curosa i ben vestida de vanitat i fatxenderia política.

ordre democràtic no és disparitat injusta

/ dijous, 2 de febrer del 2017 /
En Salvador Giner defensa en el seu "La democràcia: carta oberta a un ciutadà", que la democràcia com quelcom que és, en principi, neutre i bo per a tothom, ha d'esdevenir el marc adequat que ens ajudi a superar o a pal·liar els inconvenients i disparitats injustes que sorgeixen pel fet de viure en societat. La democràcia és de fet quelcom més que un procediment i un conjunt de regles. La democràcia ha de fomentar i permetre la convivència entre persones i grups amb interessos diversos. També és divers el contingut dels ideals, sense excloure, doncs les democràcies inclouen perspectives que allunyen els mals agitats des del ppoder de la creença en la fatalitat o el càstic diví. Misèria, desocupació, desigualtat entre homes i dones, saturació sanitària, dèficit escolar i semianalfabetisme cultural, desatenció als minusvàlids i discapacitats, desestructuració familiar. O existeix l'autoritarisme oclusiu o la tolerància en els comportaments. O existeix l'acceptació de l'exercici dels drets reconeguts per les declaracions de Drets Humans i l'Estat posa els mitjans perquè l'exercici sigui possible com exigeix la Resolució de les Nacions Unides 2711, de 14 de Desembre de 1970, o apareixen les actituds negacionistes, repressores i opressores de tot allò que no convé al poder dominant. Pressions, amenaces, boicots i coaccions estaran a l'ordre del dia en nom de la aplicació unilateral de la llei imposada o interpretada conforme als interessos del poder. Quan no hi ha diàleg, sinó imposició i exigència de submissió a normes d'interpretació ambigüa o contràries al Dret Internacional, el xoc dialèctic i moral sempre és inevitable, i no és pot dir que defensar el contrari del poder oficial sigui populisme. Per parlar amb saviesa de la il·legalityat d'un referèndum d'autodeterminació s'ha de ponderar el Dret en vigor en el territori i les obligacions internacionals per l'Estat derivades dels Tractats i Acords internacionals ratificats per l'Estat, que aquest Estat i el seu Govern no poden legalment contradir ni incomplir. Ara que s'ha fet públic el pla de la Moncloa per aturar el Referèndum català amb coerció i coactivament, quan encara no ha sigut convocat, basant tota la legitimació en satanitzar el Govern català per evitar la independència de Catalunya. Aquesta actuació no dialkogant i de xoc potenciada pel Govern d'Espanya pot arribar a ser considerada com injusta internacionalment per atemptar contra els drets d'un poble que creu en la democràcia plural i no en la seva perversió, que creu en la via pacífica i democràtica mper recobrar el seu estat i llibertats anteriors a l'annexió forçosa per Espanya. Donar l'Est per bona la finalitat de les guerres de successió, dictadures i liquidació de la legalitat republicana per l'aixecament militar de 1936, partint de la base com fa el Tribunal Constitucional en la seva Sentència de 26 de maig de 1982, de que la llei imperant és la del règim que va guanyar la guerra civil que va superposar el seu ordinament jurídic considerat com a superior, avui transposada a la Constitució de 1978 simplement resultat de la reforma política de 1976 per adaptar el règim a la nova realitat d'una democràcia formal que no va invalidar el règim jurídic anterior. La distància entre Catalunya i Espanya és cada dia més gran, però no s'ha de considerar com a quelcom greu i antiespanyol qom pretenen, sinó com el resultat d'una evolució democràtica que se sabia es produiria amb el menyspreu, la mentida i ofegament amb que ha sigut tractada Catalunya per la dreta espanyola i els seus aliats del PSOE. La Carta fundacional de les Nacions Unides, com a Dret supraconstitucional no és respectada pel Govern espanyol en les seves relacions i no aceptació de negociar una solució democràtica per la sortida del conflicte amb Catalunya. El que queda clar és que L'Estat espanyol s'allunya de la democràcia amb les seves pretensions de mantenir, en ple segle XXI, Catalunya subjugada al poder espanyol.

parlem de democràcia

/ dimecres, 1 de febrer del 2017 /
El concepte de democràcia és de fets i actituds davant la vida i la societat. Algú creu que és de formes. Pwerò és la lluita entre la llibrtat i pde l'individu i la harmonia i subordinació a la llei de la societat. Podem fer una classificiació per tendències com proposava Donoso Cortés a nitjans del segle XIX? La democràcia apareix a Espanya anmb la introducció d'un sistema liberal, segons explica el Professor Joaquin Abellán, fent un repàs del sistema de democràcia a Espanya durant el segle XIX. Es vincula la idea de democràcia amb les classes socials per considerrar la democràcia com pròpia de la multitud per no ser exclusiva d'ùna sola classe. No s'identificava la democràcia amb els interessos i principis de la classe ínfima, como es denominava a la classe treballadora, per ser la demòcràcia de totes les classes, doncs els interessos democràtics són, segons deien, els de la igualtat, el progrés de la societat, la propietat, el treball, la llibertat, la seguretat, l'ordre i la tolerància. Aquesta democràcia fou concebuda per la classe mitjana i es va crear el vot censitari, limitant la participació política que no es reconexia a la classe treballadora, entenent amb un concepte de la societat radical conservador, que aquesta classe no podia representar els interessos que no comprenia ni podia expressar. Es dividia per tant la societat entre classes superiors i classes inferiors. La diferència entre classes era econòmica i de nivell de renda. La democràcia fou d'aquesta manera una paraula conflictiva, segons el Catedràtic de la Universitat Complutense Abellán, doncs democràcia era un concepte compromès amb el socialisme en deixar de ser l'Estat dels privilegis, arribant a considerar els polítics conservadors que la democràcia era una amenaça per les llibertats individuals. Ara que en les noves democràcies el sufragi és universal, han aparegut nous conceptes de democràcia que es relacionen amb el moment social que afavporeix una més gran intervenció de l'Estat en la vida social i econòmica. El sistema social actual exigeix competència entre partits i lluita pacífica pel poder o per espais de poder, per la via electoral. Apareix la participaciò ac tiva o directa dels ciutadans qe forma part del desenvolupament humà i polític de la societat, doncs la democràcia deixa de ser un mètode d'elecció dels governants, la democràcia de líders. Barack Obama, el President dels Estats Units d'Amèrica que ha promogut la modernització social, ha intentat crear nous fonaments per el creixement econòmic i social del segle XXI per preveure i evitar crisis futures i la vulnerabilitat de les economies, amb el reforçament de la democràcia de representants. Obama, avui activista de la democràcia, ha fet varies crides a no caure en la babàrie ni en xocs continuats per enfocaments ideològics diferents. Obama demana que seguim creient en la dignitat humana en la que tots som iguals, i això és el que fa fort les democràcies, defensant la tasca perdurable de l'autogovern collectiu. És evident que la democràcia d'avui no és la del segle XIX, limitadora dels drets polítics. La nova democfràcia és la del progrés social i la participació oberta a la ciutadania, rebutjant tota idea de racisme, fonamentalisme o creença en una superioritat ètnica o de domini d'un poble sobre un altre..

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger