banalitat, cinisme i futilesa

Dien els anarquistes, com Kropotkin, que la moral són les cadenes que representen els governants, les religions i els magistrats, que un cop trencades posen en evidència la vanitat dels prejudicis religiosos, polítics, legals i socials que són els més acèrrims enemics del pensament, que s'adapten i es modifiquen per mantenir el servilisme de la població. La moral no és doncs una colecció de tradicions, vells prejudicis i legendes que ens ensenya a respectar la llei, encara que sigui feta a mida dels governants, el que pot arribar a ser immoral. Denunciar les falsetats i la immoralitat del poder ens porta a patir la conspiració del silenci de les classes dominants que controlen els mitjans de comunicació i a ser tractats d'ignorants. Fins aquest punt arriba la manipulació que convé al poder. Es donen nous significats a les paraules per crear confusió social per el desig de glòria de la irracionalitat i l'arbitrarietat, la teoria de l'egoísme. Cal racionalitat i consciència per crear una nova societat, sense condicionaments ideològics preestablerts ni pendre part a favor de les minories instal·lades en el poder, plenes de privilegis, els que han perjudicat el poble amb la pobresa provocada, els que han practicat la injustícia manifesta. Catalunya, com a poble perjudicat per una acció manifestament disposada a desnacionalitar-la i sotmetre-la a l'asfixia de la inflexibilitat en l'aplicació de les lleis centralitzadores, segueix defensant la idea de nació i l'autodeterminació que va reconèixer de manera explícita a tots els pobles la Carta de les Nacions Unides de 1945, amb el propòsit de fomentar relacions d'amistad entre els pobles i enfortir la pau universal. El reconeixement del dret a l'autodeterminació amb el dret de secessió i independència, segons les resolucions de les Nacions Unides des dels anys 60, exigeix als territoris que acomplissin dues condicions, segons senyala Dolors Feliuy¡, Directora General de Serveis Consultius del Departament de la Presidència de la Generalitat, consistents en l'existència de diferències ètniques i culturals, que entre Catalunya i Espanya existeixen, a més de la separació geogràfica entre el territpri i la metropoli, tenint els Estats el deure d'abstenir-se de la força per privar als pobles de la formulació del principi del dret a l'autodeterminació i a la independència. Demanera que, segons la dita Carta fundacional de les Nacions Unides, el Pacte Internacional de Nova York de 1966, la Resolució 2625 de les Nacions Unides de 1970, L'acta de Helsinki de 1975 o la Conferència de Viena de les Nacions Unides de 1989 i acords posteriors a la Conferència de Viena de 1993, en Dret Internacional el dret a l'autodeterminació ha de ser exercit pels pobles a l'interior dels Estats sobirans existents, neixent el dret de secessió si això no és possible per impedir-ho l'Estat del que es vol separar un poble. Els precedents de la declaració del Tribunal Suprem del Canadà de 20 d'agost de 1998 que reconeix aquest dret als pobles ocupats i oprimits i els pobles als que es nega l'accés real a l'autogovern per assegurar el seu desenvolupament polític, econòmic, social i cltural, que és el cas de Catalunya. El Dictamen del 22 de Juliol de 2010 del Tribunal Intrnacional de Justícia de La Haia, de les Nacions Unides, sobre la< conformitat al dret internacional de la declaració unilateral d'independència de Kosovo, declarant a més la validesa del Dictamen del T.S. canadenc de 1998, que admet en dret internacional el dret d'autodeterminació oposable a l'Estat matriu i a la resta de la comunitat internacional.Qui manipula aquestes veritats i les nega, cau en la falsetat i la mentida que ni per motius patriòtics de l'Estat matriu és justificable. Només demostra una actitud contrària a l'exercici del dret s l'sutodeterminació la intolerància i la manca de respecte al principi democràtic, la futilesa i la banalitat dels plantejaments basats enm la immoralitat en l'ús de la llei contra els que es proposen exercir els drets reconeguts com fonamentals en dret internacional per damunt dels textos legals dels estats matrius del poble que se'n vol separar democràticament. Només cal llegir el Dictament de 19 de Desembre de 2005 de la Comissió Internacional de Venècia del Consell d'Europa sobre el referèndum, d'independència de Montenegro. Catalunya opta per canviar d'ordre constitucional seguint el mandat d'una població decidida disposada a secundar la convocatòria del referèndum previst pel Setembre 2017 per molt que s'oposi el Giovern d'¡Espanya. D'alguna manera a la soertida de la Conferència de Malta d'aquests dies, l'ex-primer ministre de Malta Lawrence Gonzi li ha reconanat al president Rajoy que dialogui amb Catalunya en lloc de seguir la política basada en la doctrina de la inflexibilitat, fugint delñ respecte a la dignitat del poble català i dels seus propis fonaments liberals i demòcrata-cristians als que està vinculat formant part del Partit Popular Europeu. Es pot considerar indigne, a més d'antijurídica, la doctrina de la inflexibilitati desqualificació que es comença a aplicar contra el Govern de Catalunya, doctrina poc curosa i ben vestida de vanitat i fatxenderia política.