vist per Sentència

Avui ha acabat el judici Oral seguit contra el Molt Honorable'expresident Artur Mas, la Vicepresidenta Joanna Ortega i la exconsellera d'educació Irene Rigau. El judici ha durat una setmana entre declaracions i informes de les acusacions i les defenses dels acusats. Ens interessa destacar alguns aspectes definitoris del procediment. El Fiscal duia la veu cantant de l'acusació, atribuint als encausats d'omissió, arbitrarietat i encobrir el que no estava autoritzat, el procés passat a Consulta popular. Per el Fiscal, no obeir és cometre un delicte. Tot es refereix a una prohibició del Tribunal Constitucional no respectada pels acusats, segons el Fiscal. En el transcurs del judici, uns i altres han parlat de democràcia i de diversos conceptes. segons explica el Fiscal. També ha dit que democràcia és mandat democràtic i mandat jurisdiccional. El delicte apareix per la desobediència al mandat del TC. El Fiscal també ha precisat d'un concepte "metonímico" de democràcia que és el de "cojo lo que me conviene". "No es pot contraposar democràcia i Estat de Dret. Democràcia i legalitat oposades", segons el Fiscal, és torpedinar la democràcia. Aquest judici és democràcia, ha dit també han produït declaracions públiques dels acusats i testimonis fora de la Sala, seguiment informatiu. Es jutgen actes polítics sotmesos al dret. El Fiscal ha afegit que "no depèn del Govern d'Espanya i no es persegueix la democràcia en aquest judici", aclarint que el "judici també és democràcia" i "tot el que ha passat ha sigut una ruptura del joc democràtic que tots ens hem donat" Segons Artur Mas, el judici no té base legal. Segons el Fiscal, sí. La defensa de l'expresident acusat ha posat en dubte la indeopendència de la Fiscalia, criticant 'ús del castellà en l'informe final, l'acusació i ha acabat dient "in dubio pro libertate", argüint que no hi ha elements per la condemna que demanen el Fiscal i les acusacions particulars. La defensa de la Vicepresidenta Joanna Ortega ha explicat que el referèndum és una forma de democràcia directa segons el TC. La participaciò és un dret subjectiu no impugnat. També ha recordat el Lletrat que el procés fou executat per voluntaris, no per funcionaris, i sense incidents. Ha assenyalat que el Govern de Catalunya habia d'informar del que va passar a la jornada. No és delicte informar.S'ha parlat del diferent tractament a la Constitució del del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional, en títols separats, fet que té les seves conseqüències legals. També, que "l'origen de la convocatòria fou un procés participatiu". S'ha atacat com manca de bona fé processal de l'Advocacia de l'estat en el recurs contra la llei catalana de consultes, a més de que no es van recòrrer tots els articles de la llei. Que la mala fé possible fou del Govern de l'estat. S'ha seguit una acció sancionadora sense requeriment ni apercebiment previ. El més curiós és la modificació el 2014 de la Llei Orgànica del TC convertint les sentències en títols executius. En la última paraula concedida a l'acusat Artur Mas pel President del Tribunal, ha dit que no acepta haver desobeït, que creu en l'estat de Dret i es partidari d'enfortir la democràcia. Ha afegit que no entèn que rl 9N es pugui considerar un delicte. La tanmbé acusada Joanna Ortega ha dit que ho van fer amb respecte a la legalitatr. Ha recordat que som en moments en que els ciutadans no són subjectes passius, sinó participatius, reafirmant-se en no tenir coinsciència d'haver infringit cap llei ni haver comès cap delicte. Per la seva part, Irene Rigau, s'ha dolgut de no haver sigut sancionada pel franquisme en la seva primera etapa con ensenyant. Ha citat una frase de Manuel machado que diu" para dialogar primero, después escuchar". També ha tractat el tema de la democràcia ara representativa que s'ha de reforçar com participativa i directa si s'escau. Ha afegit que no podia demanar res irregular a les autoritats públiques que són els directors d'Institut que va elevar a aqauesta categoria. No els hauria perjudicat per interessos polítics. Ha rec ordat per acabar el fet de la manifestació no autoritzada, però tolerada fa 40 anys demanant Amnistia, llibertat i Estatut d'Autonomia. El Judici ha quedat vist per Sentència. Acabat el judici, sortint de la Sala l'expresident Mas ha dit que" tot ha sigut per l'èxit de la consulta". No ha quedat clar si el judici és contra el 9N o a la forma der convocar la consulta. En definitiva, el judici ha sigut l'excusa per donar un definitiu cop de porta al diàleg entre Governs. Madrid no acceptarà bilateralitat amb Catalunya. La Sentència fonamentarà i raonarà l'aplicació de la legislació i el moment actual. La sorpresa, segons tots els pronòstics, seria l'absolució dels acusats per manca de mala fé, si es considera que no eren conscients de vulnerar cap norma i a més no és clar si van incomplir obligacions previament requerides en forma reglamentària. A l'arribada al Palau de la Generqalitat, Mas ha escenificat un "plantar cara" a l'abús de poder. Però ni abans del judici, ni durant el judici ni desprès hem sentit dir que es treballa per la independència de Catalunya acabar amb l'asfixia a la que Espanya ha sotmès la hisenda catalana i les constants mostres de domini polític del Goivern d'Espanya sobre Catalunya. I això passa quan un percentatge molt alt de ciutadans diu en una enquesta que la Justícia espanyola és de les més polititzades, o al menys és la sensació que té la ciiutadania, doncs no es compren que per aquest judici tot s'ha desenvolupat amb una celeritat poc usual i en canvi encara no coneixem la sentència del cas Noos que afecta a la germana del Rei, ni de molts altres per corrupció que afecten al Partit Popular en el Govern d'Espanya que es diu reformiste i de centre. Quan parlem de política la actual situació de saturació dels jutjats no és excusa.