parlem de democràcia

El concepte de democràcia és de fets i actituds davant la vida i la societat. Algú creu que és de formes. Pwerò és la lluita entre la llibrtat i pde l'individu i la harmonia i subordinació a la llei de la societat. Podem fer una classificiació per tendències com proposava Donoso Cortés a nitjans del segle XIX? La democràcia apareix a Espanya anmb la introducció d'un sistema liberal, segons explica el Professor Joaquin Abellán, fent un repàs del sistema de democràcia a Espanya durant el segle XIX. Es vincula la idea de democràcia amb les classes socials per considerrar la democràcia com pròpia de la multitud per no ser exclusiva d'ùna sola classe. No s'identificava la democràcia amb els interessos i principis de la classe ínfima, como es denominava a la classe treballadora, per ser la demòcràcia de totes les classes, doncs els interessos democràtics són, segons deien, els de la igualtat, el progrés de la societat, la propietat, el treball, la llibertat, la seguretat, l'ordre i la tolerància. Aquesta democràcia fou concebuda per la classe mitjana i es va crear el vot censitari, limitant la participació política que no es reconexia a la classe treballadora, entenent amb un concepte de la societat radical conservador, que aquesta classe no podia representar els interessos que no comprenia ni podia expressar. Es dividia per tant la societat entre classes superiors i classes inferiors. La diferència entre classes era econòmica i de nivell de renda. La democràcia fou d'aquesta manera una paraula conflictiva, segons el Catedràtic de la Universitat Complutense Abellán, doncs democràcia era un concepte compromès amb el socialisme en deixar de ser l'Estat dels privilegis, arribant a considerar els polítics conservadors que la democràcia era una amenaça per les llibertats individuals. Ara que en les noves democràcies el sufragi és universal, han aparegut nous conceptes de democràcia que es relacionen amb el moment social que afavporeix una més gran intervenció de l'Estat en la vida social i econòmica. El sistema social actual exigeix competència entre partits i lluita pacífica pel poder o per espais de poder, per la via electoral. Apareix la participaciò ac tiva o directa dels ciutadans qe forma part del desenvolupament humà i polític de la societat, doncs la democràcia deixa de ser un mètode d'elecció dels governants, la democràcia de líders. Barack Obama, el President dels Estats Units d'Amèrica que ha promogut la modernització social, ha intentat crear nous fonaments per el creixement econòmic i social del segle XXI per preveure i evitar crisis futures i la vulnerabilitat de les economies, amb el reforçament de la democràcia de representants. Obama, avui activista de la democràcia, ha fet varies crides a no caure en la babàrie ni en xocs continuats per enfocaments ideològics diferents. Obama demana que seguim creient en la dignitat humana en la que tots som iguals, i això és el que fa fort les democràcies, defensant la tasca perdurable de l'autogovern collectiu. És evident que la democràcia d'avui no és la del segle XIX, limitadora dels drets polítics. La nova democfràcia és la del progrés social i la participació oberta a la ciutadania, rebutjant tota idea de racisme, fonamentalisme o creença en una superioritat ètnica o de domini d'un poble sobre un altre..