La grandesa de no claudicar

/ dimarts, 29 de novembre del 2016 /
Avui a la Sala de la Caritat de la Biblioteca e Catalunya hem recordat Joan Oliver en el 30 aniversari del seu traspàs. Joan Oliver, home inconformista, compromès amb la independència de Catalunya i els valors republicans, va deixar una obra poètica, irònica i també crítica amb força de la realitat que li va tocarviure sota la dictadura franquista. Fou el President del Pen Club en els anys difícils de la reforma política de l'ordre jurídic del règim que impedia la llibertat de la paraula que havia perdut el seu màxim dirigent. Considerà indigne i un abandó del compromís democràtic dels polítics catalans l'acceptació de la Monarquia i la renúncia a exigir la llibertat de Catalunya acceptant un Estatut retallat el 1978 sota una Constitució prolongació del règim amb el que segueixen navegant fent desagradable i infecunda la vida política, allunyant el poble de la política i menysteniht-lo. Home antiacadèmic com es va definir en ocasió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 12 de maig de 1970. En erl seu discurs d'agraïment demanava que ens mantinguem drets o que ens redrecem. El 27 de novembre de 1980 se li va fer un homenatge al teatre Romea de Barcelona. Aquell dia el poeta feia 81 anys. Va pronunciar unes paraules plenes de missatge que s'ha considerat el seu testament moral. La seva frase mésw significativa fou: <>. Joan Oliver fou un home clau en la resistència cultural i política catalana no revolucionària sota el franquisme. La seva crítica i dissidència del pactisme català a canvi de financiació amb els seguidors de la dictadura convertirs a demòcrates, però que no afluixaven davant les reclamacions catalanes el va dur a unir-se a Jordi Carbonell, Magda Oranich, Josep Lluís Carod i molts altres per fundar Nacionalistes d'Esquerra i anar a les eleccions de 1980, sense resultats. Mai va fingir el que no pensava i el que no creia, però no volia la política del no-res, albirant però el futur amb escepticisme. Fins la seva mort Oliver va seguir denunciant obertament les claudicacions nacionals de la classe política catalana, mostrant-dse sempre com una persona irreductible. No va parar de querixar-se del grau de contaminació moral que patia el país. La seva herència com exemple per a tots, fou la grandesa de no claudicar i de creure en el futur.

la pobre gente bien

/ diumenge, 27 de novembre del 2016 /
El musical de La Cubana que és una adaptació de l'obra de Santiago Rusiñol, ens recorda que desde la revolució industrial catalana va aparèixer una classe de nous rics disposada a mantenir l'aparença de poder social elitista i a tractar els treballadors com essers inferiors. Aquesta burgesia netament conservadora dels seus privilegis que va nàixer sota la monarquia restaurada el 1876, que certament va adoptar la moda de parlar en castellà a principis del segle XX, va trobar una oportunitat daurada pels seus negocis amb la victòris militar franquista. Foren temps en que els treballadors no piulaven i els sindicats no existien, doncs tot estava verticalitzat i control·lat amb la pràctica de la doble moral de la societat burgesa que denunciava Rusiñol i ens recorda La Cubana. El seu recorregut per la història ens fa veure com de parlar el castellà, la burgesia catalana de cop va veure amb el retorn del President Tarradellas que havia de parlar català i normalitzar les seves relacions amb els sindicats per seguir guanyant més diners. El paternalisme democràtic faria que a moltres empreses per Nadal es regalaven als treballadors, llavors dits productors per evitar allò del proletariat que tant malament sona a les orelles de molts empresaris i la dreta reaccionària, dues ampolles de cava i una barra de turró de xixona. Hi havia qui es pensava que amb les hores extres, les pagues dobles i les vacances els treballadors i molts funcionaris no veurien les corrupteles instal·lades des de'ls càrrecs públics per fer més negocis i desviar diners a Suissa, Panamà, Belize i molts altres llocs, dels que Andorra no en fou el principal, però si el més proper. Aquesta classe de gent amb diners, en molts casos s'ha empobrit per la crisi i l'explosió de les bombolles empresarials. Ara trobem a la venda molts pisos i palauets dels barris alts de la capital barcelonina. Sabem que malgrat l'explotació laboral i els enganys, a Catalunya no es construirà el socialisme estil Venezuela, però tots sabem que milers de pobres no viuen millor depenent en tot monent dels salaris de subsistència i de les pensions dels pares i dels avis. La gran mentida és dir desde les institucions espanyoles que <>. Està molt clar qe els que s'han enriquit tenen l'obligació de tornar una part de la seva riquesa a la societat en lloc de fer que els seus amics conservadors arreglin les lleis per sortir-ne ben lliurat de tots els atzucats com ha passat amb els evasors de diners a suissa confessos que ara es queden amb sancions de res en agraiment al seu acte d'apenediment. Això demostra que l'estat de dret, com diria l'ex president de l'Uruguai Pepe Mujica, està mancat de sentit comú, doncs l'interpreten persones que opinen amb subjectivitat, que no són conscients de pertanyer a un Govern que ha fet de les lleis un sistema jurídic variable i deforme, servint-se de la Constitució discutible i opinable per les seves finalitats polítiques, com és el cas del tracte que reb Catalunya que pateix la justícia decidida en mans del Poder executiu de l'Estat que viu en l'aparença de l'objectivitat. El que també és clar és que la gent de casa bona o gente bien no coincideix amb les creences en favor del nacionalisme democràtic i el dret a la independència assimilades i sostingudes pel poble català de generació en generació.

castrisme, final d'etapa

/ dissabte, 26 de novembre del 2016 /
La mort d'en Fidel Castro és el final d'etapa d'una visió antropològica basada en el comunisme definit pel marxisme leninisme. El marxisme leninisme abraçat per Fidel en plena revolució cubana, va justificar fa 60 anys la dictadura a Cuba presentada com alliberament de la sobirania perduda. A l'arribada de Fidel Castro Cuba era un territori econòmicament dependent dels Estats Units. Els interessos dels empresaris que realment dirigien l'economia del'illa havien imposat un desastre social per la seva avaricia i la irresponsabilitat de l'abús del domini laboral. Cuba s'havia vist obligada a sotmetre's a la volunat dels americans fins l'arribada de Fidel Castro que va crear un humanisme diferent de l'aplicat pels règims occidentals. El gran partit del poble sempre ha sigut la revolució per construir una societat igualitària i de progrés dins de les limitacions queli foren imposades pel bloqueig del capitalisme. Va saber superar el retard històric que allunyaven cuba del coneixement i la ciència. Es va saltar el fre del capitalisme exterior que volia impedir el desenvolupament cubà per seguir disposant de mà d'obra i mercaderia a baix cost, d'un poble amb un nivell cultural feble, amb una dictadura dela burgesia reaccionaria i repressiva de les llibertats que només facilitava els negocis dels grans especuladors, en lloc de fer possible la igualtat d'oportunitats i el pro0grés social. Fidel ha marxat donant exemple d'igualtat. Ho va anunciar a la darrera compareixença pública fa pocs dies fent un cant a la humilitat a l'hora de fer el camí a la mort com els demés. El poble cubà de l'illa és solidari dins de la pobresa a que el va sotmetre el bloqueig econòmic del món capitalista. La gran importància estratègica de Cuba és avui cultural i la riquesa científica i tècnica desenvolupada. Amb poc els cubans han fet molt amb la coperació del bloc soviètic i ara també de la República Popular Xina, Castro, amb el temps, ha sapigut guanyar-se l'amistat i confiança dels pobles que no estan pel neoliberalisme especulatiu i la coexistència pacífica amb el pluralisme religiós. Cuba, amb esforç i sacrificis ha superat tota temptativa de col·lapse i no s'ha lliurat al capitalisme. La revlució cubana, treballant per la desaparició del capitalisme agressiu no és una revolució fallida com va ser la zapatista a Mèxic. Ara es tracta de que la disidència no opti per una actitud d'assetjament del règim en lloc de promoure el pluralisme i el diàleg amb i fora del partit comunista per la via pacífica. La revolució no exclou el pluralisme dins de les esquerres i tampoc l'ha d'excloure amb els disidents demòcrates quan es tracta de tirar endavant el país posant, però fre als abusos, dominació econòmica i especulació encoberta amb falsos programes d'ajut i finalitat subliminal de neocolonialisme. Cal també que el carnet del partit no sigui l'acreditació per escalar dins l'ordre social i conseguir feina. Cal que els cubans de l'illa entenguin que el futur no l'aconseguiran aspirant a ser funcionaris de l'Estat i viure la rutina del dia a dia, buscant diner negre per complementar el poc salari i pensions que reben. Cal també que els cubans de Miami no es proposin desestabilitzar Cuba ni especulin amb somnis de noves bahias de los cochinos a través de les inversions i corrents comercials o crear nous blocatges antihumanitaris. El que importa ara és el poble cubà, no els seus dirigents.

punta de boixets dels rebels apenedits

/ divendres, 25 de novembre del 2016 /
Que Miquel Iceta hagi anat a Sevilla a parlar amb la aspiranta a Sultana del PSOE només dona a entendre que el socialisme català que representa el PSC col·laborant amb el PSOE, se sotmet als dictats del PSOE i deixa de ser un partit nacional amb origen i final de la seva vida política a Catalunya. Aquesta submissió ésl'encaix polític dels aparents rebels que renuncien a la dignitat de mantindre la paraula donada al poble en campanya electoral. En cap cas s'han plantejat, apart de ponts de comunicació, corrents per refer la democràcia malmesa desde l'inici continuísta transposat a la Llei Fonamental per la Reforma Política de 1976. Les institucions han soportat malament la crisi econòmica i social a que hem arribat pel funcionament especulatiu de les èlits financeres americanes i europees. La democràcia representativa s'ha demostrat insuficient per resoldre la crisi, amb una transparència mal estructurada, amb plantejaments plens d'ambigüitat, sense donar opciò a la participació i cogestió popular. El caràcter democràtic de la representació política també està en entredit, doncs el mateix President acumula tres mandats i no cal dir els polìtics que porten tota la seva vida ocupant càrrecs públics dins de listes de partits impossibilitaht una renovació a fons. Per canviar aquest estat de coses, a més de limutar el temps dels mandats, també s'han d'establir noves formes de participació que no s'acaba amb el vot amb la que es confon. La política precisa avui de la iniciativa popular quen no es pot quedar en actes de protesta omplint carrers i places. S'han d'acabar els desequilibris que produeix la primacía del cap de govern i que la iniciativa legislativa passi primordialment a mans del Govern Central co està succeïnt, que és el que en diuen governar. Malament en els temps actuals quan un govern decideix unilateralment pels demés i oblida que la democràcia exigeix el respecte a un conjunt de principis i valors qu'obliguen a la reflexió i la modernització constants.

Del silenci a la realitat

/ dijous, 24 de novembre del 2016 /
Quan ens plantegem anar més enllà de la política de declaracions sobre els Drets Humans per defensar les llibertats i el dret a l'autogovern de persones i comunitats topem amb la inversió reaccionària dels principis i valors que són reinterpretats en forma reaccionària, com està passant a Polònia i a Hungria, per no dir també a Turkia. Apateix a l'horitzó polític el neofeixisme mal definit en populisme, un reaccionairsme intolerant que s'ha introduit en els partits conservadors, disposat a reventar la democràcia. Són multiples les iniciatives que es queden a mig camí o sense efectes en una Unió Europea actualment en crisi interna i externa per la pèrdua de credibilitat internacional. Tot passa com si pretenguessim que fossin homenatjats i venerats personatjes desapareguts com Victor Hugo, Anatole France, Adenauer, De Gasperi, el socialista Gaston Deferre, el centrista Jean Lecanuet, els laboristas britànics Ramsay MacDonals i Harold Wilson, els presidents americans Andrew Jacson i Lyndon B. Johnson, el Senador català Carles Barral que va impulsar la nova Llei de Propietat Intelectual de 1807 a Espanya,el Diputat aragonès José Antonio Labordeta, Gandhi, Mandela, Vicens Ferrer, el bisbe Casaldàliga i tot un seguit de personalitats que han passat a la República del silenci. Ens hem de posar a replantejar on som, q el so uiina democràcia tenim i qyina volem, repensar clarament la democràcia i sortir del pesimisme que ens imposen els mitjans amb les seves notícies continuades de tragèdies i violacions. No ens hem de deixar portar per la impaciència i la desil·lusió, la decepció i la desesperamça que molts voldrien despertar en els nostres esperits. Com la llei no és la Biblia, tampoc podem donar per bona i fiable la paraula dels polítics que enganyen i amaguen les veritats. La democràcia ha de funcionar perquè la llibertat permet la informació veraç i el diàleg sense discriminacions ni exclusions. Com diu el President de la Generalitat Honorable Carles Puigdemont no és gens bo que es faci servir la llei per trepitjar els Drets Humans, impedint la seva rezalització i la evolució vers una societat avançada. És evident que amb lleis transposades del franquisme no podrem fer de la llibertat i la solidaritat social la poesia del demà. Aquestes lleis d'origen dictatorial obren les portes al neofeixisme com està passant a altres països d'Europa. Ens cal ser realistes i fer una política esperançadora que faci que les lleis serveixin per el compliment dels drets humans i l'exercici de les llibertats públiques

prou d'enganys. Fora mentiders!!!

/ dimarts, 22 de novembre del 2016 /
Ara més que mai observem que la informació dels mitjans és parcial, moltes coses no trascendeixen a la ciutadania, es destaca allò que convé a qui decidieix la informació per distreure l'atenció dela gent. Només cal fer a més un tomb pels nostres carrers i transports públics per adonar-se del poc interès dels pietons i pasatgers per anar amb un diari sota el braç o llegint-lo. El que funciona és la música, els diaris esportius i l'esport com a gran indústria del entertainment, generadora de molts llocs de treball no productius, el voler viure i el despreocuparse del que passa al voltant de les persones. La ciutadania es troba avui a Catalunya políticament orfe, desinformada, desorientada i confusa davant la situació actual. Ens assebentem ara que a la mort del dictador hi havia una bona part de la burgesia catalana col·laborant amb la dictadura, que més de la meitat dels treballadors ja trobavem bé el règim que els permetia tenir casa, cotxe, apartament de ccaps de setmana i estiueig com els senyorets i vacances.Noméds una part dels professionals i els joves, més alguns intel·lectuals veiem amb mals ulls les mesures econòmiques i socials deles èlits del franquisme, el seu sistema jurídic i polític i teniem ansia d'un règim de llibertats i democràcia homologable a Europa. Desde fa anys,per manca de una veritable informació, clarai neta, correm el risc de que el règim actual hagi sigut subvertit i transformat en un règim de corrupció, elitisme i clientelisme per partdels neofranquistes que s'han empoderat del poder polític.Les deficiències i defectes que encara patim a la nostra societat són l'herència del franquisme ideològic encara present. En aquestes circumstàncies noi podem deixar-nos portarpels dubtes ni per banalitats, ni arribar a oensar que la democràcia és inviable, que la llei és la que fa la democràcia encara que l'imperi de la llei destross el principi democràtic. Hem decomen´çar a parlar de la virtut polìtica com Platón, doncs les lleis amb redactats imprecisos, l'ambiguïtat, l'ambició del poder per implantar l'absolutisme per via democràtica no ens han d'impedir convertir la igualtat i les llibertats públiques, la democràcia i els drets humans en la nostra pàtria intel·lectual, treballar per investigar on es troba la virtut política com també deia Montesquieu. Ens cal no caure en les tenebres de l'engany i la mentida, defensar com a naturals els drets de les persones a la seva dignitat i llibertat. La llibertat d'informació sense autocensura ni notícies recomenades és absolutament necessària per formar una opinió pública lliure i una política sense enganys ni mentides.

sistema constitucional i obediència a les lleis

/ diumenge, 20 de novembre del 2016 /
Fou una ingenuïtat creure que una Constitució podria resoldre tots els problemes convertint el sistema en democràtic constitucionala partir de la transitorietat política que va començar el dia de la mort del dictador. Des de'l règim, amb la complicitat de la nova Monarquia, es volia passar de la repressió a la convivència, oblidant les frustracions del passat, intentant girar la pàgina de la història. Però se seguien honorant els morts i empresonats en territori republicà durant la guerra civil acusats falsament de feixistes, fins que la llei de la Memòria Històrica de 26 de Desembre de 2007 va obligar a incloure els morts, empresonats i represaliats pel franquisme per ser republicans. La LLei d'Amnistia de 1977 era la via de la impunitat cfeta en el moment del canvi de règim polític encara que no legal, de que ara se serveixen com escut els perseguits pels crims contra la humanitat durant la guerra civil i el franquisme. La política espanyola fins el moment de la entrada de socialistes, comunistes, liberals i democratacristians no franquistes a les Corts d'Espanya estava inpirada en els principis de les lleis fonamentals del règim franquista que els franquistes consideraven constitucionals. La primera noivetat legislativa feta sense trencar amb la legalitat de la dictadura fou la llei 1/77, de 4 de Gener, per la Reforma Política aprovada per les Corts franquistes en sessió plenària el dia 18 de Novembre i per un referèndum celebrat el 15 de Desembre de 1976. Aquesta Llei a la que es va donar caràcter de LLei fonamental, va incloure la menció a uns drets fonamentals de la persona que no especificava ni determinava, però ja existents semànticament en el Fuero de los Españoles, LLei Fonamental feta per les Corts franquistes, promulgada el 17 de Juliol de 1945 pel general Franco llavors cap de l'Estat. La Llei deia que la democràcia a l'Estat espanyol es basa en la supremacía de la llei com expressió de la volunat sobirana del poble. En cap moment es supeditava la democràcia a les llibertats polítiques fins aquell moment inexistents, ni als Drets Humans reconeguts per les Nacions Unides i el Consell d'Europa dels que la llei no feia cap esment. Aquesta Llei va incorporar la figura del Rei que ja havia sigut proclamat per les Corts franquistes, amb facultats per designar Senadors, anomenar el President de les Corts, sancionar i promulgar les lleis. La Llei seria la mida per establit les contradiccions amb les lleis anteriores que es tendrien per derogades, excepte el poder de les Corts franquistes que seguiria vigent fins la dislució de les mateixes i celebració d'eleccions per sufragi universal, directe i secret, traslladant al Govern o a les Corts la iniciativa de la LLei de Reforma Constitucional que el Rei sotmetria a referéndum abans de sancionar-la. Segons el Professor de Dret Constitucional Francisco Gonzalez Navarro, autor d'un ampli estudi sobre la considerada octava LLei Fonamental per la Reforma Política s'havia de veure el passat com una experiència que enriqueix i no com un model per copiar o rebutjar, doncs donava per legítim i amb poder jurídic el sistema constitucional instaurat per Franco que declarava permanent i inalterable partint de les declaracions de la Llei de Principios del Movimiento Nacional de 17 de maig de 1958. I això ha permés a l'actual president de la Fundació Francisco Franco dir en unes declaracions al diari El Mundo que la democràcia ho deu tot a Franco. Es a dir la idea de molta gent de l'evolució política del règim fou una falsetat històrica, el muntatge de la Llei fonamental per la Reforma Política que va incrustar a la llei i la Reforma Constitucional posterior la Monarquia franquista sense passar per un referèndum específic i la reforma constitucional posterior de1978, controlada i limitada perpoders i interessos extraparlamentaris, un frau a la democràcia. La continuïtat de les lleis Fonamentals del règim de la dictadura convenientment reformades fou la única sortida política assumida per la oposició democràtica, comunistes inclosos, que va abandonar el republicanisme acceptant per avançar la obediència a les lleis sense preguntar-se si serien democràtiques, justes i respectuosas amb els drets dels pobles p si entrarien en contradicció amb el Dret Internacional i els Tractats sobre protecció dels Drets Humans que Espanya hauria de ratificar. No n'hi ha prou amb un sistema constitucional, cal que sigui democràtic, basat en les llibertats i Drets Humans. Un sistema democràtic involucionista és clarament antiliberal i perjudica tot Pacte Social. Les lleis a Espanya han de respectar els principis i valors de la democràcia declarats com a Fonamentals en el Tractat constitutiu de la Unió Europea fet a Lisbona el 2007.

El Rei a l'avantguarda del neofranquisme

/ dissabte, 19 de novembre del 2016 /
Abans d'ahir l'acte d'inauguració de la nova legislatura que va presidir al Congreso delos Diputados de Madrid el Rei Felip VIé de Castella i Vé d'Espanya, acompanyat dela seva família i la parafernàlia habitual en aquestes celebracions que ens recorden un passat gens gloriòs com fou la imatge del cotxe de que se servia el dictador pels seus desplaçaments. Ens va parlar de la anomenadsa Transició, quan resulta que mai hi ha hagut autèntica Transiciócom abans d'ahir tarda va quedar demostrat de nolu quan el Rei a Barcelona per la tarda, com es diu vulgarment, fugint d'estudi, no va donar resposta a les queixes i propostes del President Puigdemont. Aquesta consideració en la que molts hi varem creure i alguns polítics encara s'adonen que els suposats pactes de transició per sortir de la dictadura no foren sincers i han fallat. La gran veritat és que la Constitució fou un text legal imposat i fet per acontentar els sectors colpistes antidemocràtics i anar tirant endavant sense canviar gaires coses.La Constitució de 1978 fou el gran engany que Lluís Llach denunciava com estafa. Ahir ens assebentavem de que el President Adolfo Suárez va frenar celebrar un Referèndum sobre la forma de govern, si Monarquia o si República, perquè les enquestes i sindetjos els dinaven la Monarquia com perdedora. Suárez havia de ser fidel a les lleis franquistes que havia servit, doncs el Rei Joan Carles I proclamat a la mort del dictador per les Corts franquistes i per tant no elegides pel sufragi universal, ho era gràcies a la llei de Successió dictada per el general Franco que el designava com successor trencant la continuïtat dinàstica, mentre el seu pare legítim successor del Rei Alfons XIII mort a l'exili, també seguia a l'exili mentre el seu fill Joan Carles, en lloc de seguir com a príncep esdevenia Rei per ordre del dictador al que elogiava. Aquesta nova Monarquia i les Corts franquistes, no elegides democràticament segons els cànons dels països europeus, que van aprovar la llei per la Reforma Polìtica de 1976, no van acordar liquidar el franquisme, el vell règim de la dictadura per obrir la transició cap una democràcia autèntica que mols desitjavem i haviem esperat molts anys. Els Diputats i Senadors elegits el 1977 tampoc van iniciar una renovació de la política espanyola, deixant-nos com a gran feina una Constitució simplement reformista del vell règim al que afegia el sufragi universal mantenint els Principis Fonamentals del Movimiento Nacional transposats sota un redactat que parlava de llibertats però també de la Unitat d'Espanya. Durant aquests anys transcorreguts desde la reforma legal del règim, cap Govern Central i Cap legislatura han derogat el Decret de Nova Planta de 2016 que abolia Constitucoons i Drets de Catalunya que havien d'acceptar els reis d'Aragó i de Castella davant les Corts catalanes també dissoltes desprès de la derrota militar catalana el 1714 en la guerra de successió. La Monarquia ens va parlar de nou de la submissió a la llei oblidant que la llei ha de ser justa i adaptada a les circumstàncies socials i polìrtiques, adaptada i respectuosa amb els principis democràtics. Però el Rei, en el seu discurs inaugural, de la legislatura es va quedar amb la llei com instrument de govern intentant defensar que la democràcia i les llibertats dependen de la llei. Sotmetia tot l'entramat del règim neofranquista que patim a les variables del Parlament i del Senat. Però el Rei va enviar-nos un missatge a Catalunya parlant de la Unitat d'Espanya, el vell principi joseantonià de "unidad de destino en la historia" incorporat com bàsic a la Constitució de 1978. No va poder superar amb el seu discurs el Rei l'estat del caos orquestat creat pel govern central operatiu, conservador del neofranquisme. No ha vist el rei o no li han deixat veure la importància que tenen els sistemes jurídics per ajudar ala configutació d'una societat i el seu règim polític. No va parlar de socialitzar la democràcia, aprofondir en la participació ciutadana, doncs la democràcia directa és admissible com a règim de poder compartit. El Rei s'ha pronunciat de nou en favor del poder centralitzat en un Estat que no permeti decidir a les comunitats humanes perifèriques del centre polític les polítiques socials, fiscals i les relacions internacionals. Ha deixat de banda tractar públicament el tema català refugiant-se en una falsa neutralitat, doncs en el moment del besamans al que van concòrrer els diputats de Convergència, la reina Letíziaal passar el diputat Sr. Homs li deia a la princesa Elionor: -Mira hija, estos son los catalanes. Catalunya seguirà plantejant memorials de greuges, demanarem relacions biliaterals, pot-ser tornarem a entrar en l'ambiguïtat. Però el que ha de quedqar clar és que les paraules del Rei no valen més que la democràcia per molt que l'aplaudeixin els diputats i Senadors del PP, el PSOE i Ciudadanos. També ha de queddar clar que el referèndum que vol celebrar a Catalunya el President Puigdemento el Setembre de 2017 no és una imposició com diu el Govern Espanyol, sinó que és l'exercici d'un dret imprescriptible que està per damunt de les lleis i de tota Constitució d'un Estat unitari o centralista, de tot poble, com és el cas de Catalunya, a determinar lliurament si vol constituir-se o no com Estat separat de l'Estat Espanyol. Dret fonamentat en el Dret Internacional de les Nacions Unides i en el Principi Democràtic contra els que l'Estat espanyol i l'actual Govern Central no disposen d'un dret legítim per oposar-se ala celebració del referèndum a Catalunya quan el Govern català el convoqui. De cap de les maneres es pot interpretar com una imposició l'exercici d'un dret imprescriptible reconegut pel Dret Internacional com no sigui per la influència del neofranquisme que segueix viu sota la Monarquia que va trencar la continuïtat dinàstica, no s'ha volgut sotmetre a un referèndum i no ha liquidar el franquisme amatent ni li interessa donant per bona la supervivència d'una Catalunya dependent sotmesa a les lleis espanyoles, revalidant una vegada més la polìtica negacionista del Govern espanyol. També hem cde destacar que el Rei va portar exhibint-les com a figures decoratives, en ple horari escolar, la princesa Elionor i la Infanta Sofia a un acte en el que no havien d'intervenir. Sembla que algun Diputat d'esquerres plantejava de denunciar el fet als serveis socials. La Princesa i la Infanta, menors d'edat, havien de ser a l'escola i no quietes i callades en un acte polític en el que no hi havien de fer res, permolt que el discurs el fes el seu pare. Hauriem preferit molts un discurs més clar, sincer i directe amb els grans temes, reconèixer els enganys i les mentides catapultades desde la mateixa Monarquia i els Governs Suárez, Gonzalez, Aznar, Rodríguez Zapatewro i Rajoy. Ja podem augurar avui que no servirà de res presentar al Govern Central un nou Memorial de Greuges de Catalunya, doncs els espera una paperera buida.

la Monarquia per la que no lluitaré

/ dijous, 17 de novembre del 2016 /
En temps de la dictadura sempre hem tingut polítics que s'han pronunciat en favor de la restauració de la Monarquia, la retauració de la legitimitat monàrquica que va acabar fent el dictador amb la llei de sucessió per perpetuar el seu poder personal beneït per una oligarquia fratricida. Es partia de la base de que les formes de govern són un tema accidental i que a Espanya per canviar el règim calia implantar el més convenient i adequat pels interessos col·lectius. Els anys 40, dies abans de la mort d'Alfons XII que ja havia abdicat en favor del seu fill Joan de Borbó, semblava que Franco retornaria la Monarquia a Espanya en la persona del Comte de Barcelona. Però no fou així. No està clar si no procedir a la proclamació i reinstauració dela Monarquia fou una maniobra o fou Hitler qui es va oposar perquè Joan de Borbó era marí anglès. També estava descartat que Franco reposés la República que havia enderrocat amb tota la hostilitat dela força militar que comandava. La Constitució de 1978, no apagades les llums de la dictadura, va convertir en legítim un Rei que no ho era desde'l punt de vista dinàstic per continuar el règim. Però aquest nou Rei, veient l'impossible com a successor del dictador, va optar per facilitar la transició prudent desde les mateixes estructures dels vencedors de la guerra civil que seguien al poder a la mort del dictador l'any 1975. El canvi de titular del poder personal havia d'obrir una etapa de reconciliació i donar pas a la normalitat institucional democràtica homologable a Europa. La funció essencial de la nova Monarquia seria la de pacificadora, acabant a Espanya amb el totalitarisme vençut anys abans a Europa. El nou Rei, abans de ser Rei, s'havia desfet en elogis públics al dictador i va acceptar la Corona passant per davant del únic rei que legítimament podia reclamar el seu lloc malgrat les disposicions del dictador que havia llençat al desterro el Comte de Barcelona per presentar a Lausanne un programa d'apertura en lloc de sometre's al general Franco, que va desagradar l'ànim d'un dictador obstinat i implacable. La separació entre pare i fill va quedar palesa. La llei de sucessió va signifocar la negació radical de l'essència de la monarquia hereditària, deia Gil Robles l'any 1974 en el pròleg del llibre "La Monarquia por la que yo luché". El futur Rei es va implicar inicialment en la continuïtat institucional, jurant el príncep el 1969 i també la seva proclamació com a Rei el 1975 davant unes Corts Generals que ho eren tot menys representatives. De manera que una nova Monarquia successora del franquisme que humiliava la dinastía, fou ilegítima desde el seu començament. La Constitució de 1978, continuïsta del sistema legal reformant només la forma d'elecció dels representants a Corts ha permés consolidarla Monatquia, protegint-se amb el Codi Penal i el comandament de les forces armades. Fou una solució precària que amb el temps ha demostrat l'incompliment de totes les promeses, vestides de vocació integradora. El Rei Felip VIé de Castella, actual Vé de la Corona espanyola, en el discurs de la seva proclamació com a Rei d'Espanya el dia 19 de juny de 2014 es va declarar Rei constitucional, aprofitant la Constitució en vigor que reconeix la Monarquia com a prolongació de la llei franquista de successió en favor del seu pare, incorporada sense dir-ho als espanyols al text constitucional. Va dir que respectaria el principi de la separació de poders, la independència de la Corona, la neutralitat política i que faria dels ciutadans la seva preocupació com eix de l'acció política. No va trigar a parlar de la unitat d'Espanya dient que no era uniformitat i que reconexia la diversitat que segons ell defineix la identitat d'Espanya, que neix a més de la història comuna. Avui, a l'acte d'apertura de la legislatura ha tornat a parlar de convivència, diversitat, respecte i entesa com a valors permanents, d'esperit de concòrdia en la vida de tots. El resultat ja el sabem. Noves promeses i afirmacions que com les anteriors es quedaran en no-res en mans d'un govern conservador disposat seguir criteris unitaris, seguir atacant el català i la seva cultura marginada a Espanya, a perseguir penalment els polítics catalans que reclamen la independència com a dret natural d'un poble perseguit, vençut, humiliat, sufrint un bloqueig econòmic i contra la seva capacitat de relacions internacionals important, organit

llibertat la propera vegada

/ dimecres, 16 de novembre del 2016 /
La idea del poder imperial és l'absolutisme representat per un munt de petits governadors i cacics que endureixen la repressió contra elspobles que controlen par aprofitar-se ells de les llibertats. No existeix un antídot per aquestes situacions i les insurreccions estan previstes i castigades per la llei penal com a rebel·lia o com a sedició. El món de la premsa ha de parlar del que es diu "slow news" que serveixen per omplir les informacions quan no passa res. Més d'una vegada es donen informacions contradint les evidèncoies dels fets, però presentant el contrari. Governs, institucions, entitats i grups de pressió fabriquen pel gran públic les informacions convenients o s'amaguen les que no convé fer públiques abans d'hora.L'exemple el tenim amb la sanció del Comité federal del PSOE als diputats díscols que van votar NO a Rajoy seguint els dictats de la seva consciència. Les relacions es descriuen d'aquesta manera d'una manera mesurada i no perjudicial pels interessos dels que rebaixen l'hostilitat manifesta contra les disciplines imposades via reglament de funcionament interior. NO parlem dels milers d'infants que moren diariament al món per manca del més elemental, en situació d'extrema pobresa. Ho arribem a trobar com cosa normal mentre ens gastem milions i milions de dolars en campanyes electorals més pròpies d'un festival de circ. Cap invasió militar de les anomenades guerres preventives ha portat als paÏsos invadits la democràcia i el progrés. Afghanistan, Libia, Irak són les mostres de desgraciades aventures promogudes per combatre el terrorisme o l'acumulaciò d'armes químiques en molts casos inexistent. En nom d'aquesta neteja i coupació de matèries primes via violència militar han mort milers de civils innocents, i els que han pogut fugir dels llocs de la massacre d'uns i dels altres, ara son retinguts en camps de refugiats, ciutats de tendes de campanya i cartró emmurallades, sense dret a sortir-ne, sense els serveis de la ciutat occidental, amb mínims d'alimentació i sense cap futur. El món dels refugiats que han pogut saltar a terres aparentment lliures no ha trobat sort a l'Europa dispersa que no vol atendre tampoc la notoria mendicitat que practiquen a més molts dels seus ciutadans europeus que veiem a les grans ciutats com Barcelona. Els refugiats reconeguts formal i oficialment com a tals refugiats no són terroristes ni poden ser tractats com visitants inconvenients, doncs els refugiats, molts d'ells de famílies benestants i amb estudis superiors, són víctimes d'una situació no volguda en la que també es persegueix el no creient en certes regles religioses com excusa per eliminar el futur i el progrés que no convé reconèixer. En les guerres moren molts innocents i d'això en diuen danys colaterals. Defensar les llibertats i el dret de tota persona a viure en dignitat forma part de les obligacions ètiques dels mitjans i dels comunicadors. Seguint amb el silenci com a regla del que no convé dir, amagant les veritats no ens pot fer oblidar les veritats ni els periodistes morts en els escenaris bèlics, per voler consolidar elspoderosos aquest nou estat de coses. El 1990 la Unió Soviética va entrar en col·lapse i ara hi podem entrar tots nosaltres si ens empenyen en aixecar barreres comercials. Què més voldrien els nous imperis emergents de la Xina i la India, amb tot l'entorn asiàtic per arrabassar i captivar els nostres mercats imposant-nos les seves monedes com economia de referència. La idea del poder imperial i de l'absolutisme occidental ha arribat a la seva fi. Cap somni fora de temps de grandesa pot frenar la ralitat global en la que ens trobem. Un governador d'un país no pot pretendre canviar la resta al seu gust, ni les mentalitats del seu propi país. Només un liberalisme pragmàtic en lo polpìtic i una orientació social democràtica en lo social poden permetre crear ina societat solidaria i posar fi a la destroça de la humanitat que l'oblit d'uns produeixen en el patiment dels altres.La veritat dels abusos no es pot dissimular com les persones amb una màscara de carnaval. El poder expansiu està avui subjecte a les restriccions dels Drets Humans i el Dret Internacional.

Catalunya no està en venda

/ dilluns, 14 de novembre del 2016 /
No hi ha res més molest per la dignitat d'una persona adulta convençuda i orgullosa dels seus drets que li proposin cedir els seus drets polítics per decidir el seu futur, a canvi d'una millora econòmica indeterminada. Els que això proposen a la Generalitat amaguen que els seus barons i sultanes contraris tots al dret a decidir i a la llibertat de Catalunya, ens proposaran o imposaran mentre puguin un sistema de financiació més estret del que ja tenim com a territori dependent de l'estat. En nom de la igualtat, falsa per a molts, ens impedirien proposar, com ja han fet, acords asimètrics que d'alguna manera permetíssin el retorn a les finances públiques de la Generalitat dels resultats de la recaptació fiscal que any rera any l'estat reté en benefici propi per cobrir el seu propi d¡èficit, inflant subvencions a territoris no productius, desinvertint a Catalunya i no complint a més els pressupostos d'inversió aprovats per infraestructures. La antiga economia agrícola ha sofert una brutal transformació en un món industrialitzat i sense fronteres econòmiques pels capitals i l'intercanvi de mercaderies que va inaugurar la Comunitat Europea. Durant anys hem patit una lluita de l'estat contra el liberalisme al que finalment s'ha aferrat intentant defugir l'opinió democràtica per imposar una política conservadora secundada per la minoria del partit liberal conservador Ciudadanos. D'aquest conservadurisme en dedueixen la solidaritat i tracten com demagogs i populistes tots els que discuteixen les actituds no socialment conciliadores ni pragmàtiques del nou Govern espanyol. Aquest govern no vol fer l'experiència d'inserció i d'immersió en una societat pluralista necessitada d'una socialització de la riquesa dins d'un marc de diàleg social. Cal un realisme respectuós amb els principis valors de la democràcia en lloc de convertir la política d'estat en un factor per la concessió dels privilegis que amb el procés democràtic iniciat avui fa 40 anys es volien suprimir per implantar una democràcia després la aprovació per les Corts franquistes de la LLei per la Reforma Política. Aquesta democràcia laoposició al franquisme era conscient que no ppodria sobreeviure sense que despareguessin les profondes i antagòniques diferències de classe, la manca de cultura, la carència d'educació cíivica d'una societat perduda sota la dictadura. No n'hi havia prou amb l'establiment del sufragi universal per elegir representants polìtics. Calia també una major democratització de les estructures socials, en lloc de fomentar la desesperança i desqualificarla acció polìtica en benefici d'una determinada classe política instal·lada al poder. En lloc de solidaritat i responsabilitat han fomentat la desigualtat i han mantingut privilegis en pactes que trenquen amb el principi de la igualtat davant de la llei. Catalunya és una comunitat adulta que no renuncia al seu futur de llibertat, tot i que hagi d'esperar el moment propici d'acord amb la voluntat del poble. No es pot pretendre en una democràcia ni és èticament admissible que espugui proposar a un poble renunciar al seu fitir polìtic a canvi d'una suposada millora financera, quan aquest poble el que ha decidit i donat mandat als seus governants i representants polítics és per establir i implantar l'autogovern. Els fenicis segur que ho farien millor obrint mercats i practicant l'art de les realitats i del progrés de les relacions amb els altres pobles. Segur que entre els fenicis hi trobariem liberals, però d'esquerres. És indispensable doncs conèixer la intenció real de les persones que són al nou Govern Central. Volem ara una reflexió lliure del que passa.

Convivència pacífica i fraternitat entre pobles

/ dissabte, 12 de novembre del 2016 /
Com deia Einstein, Europa viu en el retard doncs els interessos dels Estats haurien de subordinar-se als interessos de la majoria, superant tradicions seculars i els obstacles psicològics que impedeixen la resolució dels conflictes. La memòria crítica "Els Ponts Trencats" de Manolo Milian i el llibre "Què ens està passant?" de Gemma Calvet són clars exponents de que l'Estat no ha assumit i està matant la nació de nacions que es va trobar un bon 1978. Ara és la descomposició de les forces democràtiques d'esquerra de tota la vida la que afavoreix cedir el poder del'Estat a una dreta compacte i unitarista. I això passa quan a Catalunya hi trobarem vells polítics carregats d'experiència que donarien la benvinguda a les esquerres si ens porten la independència. Ens adonem de cop que la democràcia representativa calculada no funciona. Han florit les conspiracions que han dut a aliances d'interessos ben diferents i de lluita pel poder que han convertit l'espai púiblic en un territori de coexistència per evitar la confrontació permanent. Han volgut sacrificar l'interès general en benefici de les oligarquies que s'han apoderat de la democràcia i de l'Estat. Aquesta situació ha fet nèixer el desig de la democràcia directa pel rebuig del jovent a la direcció del comandament, però amb l'objectiu de fer passar els interessos del grup per damunt dels generals. No és la democràcia plural, la de la igualtat i de la llibertat la que interessa, sinó aprofitar el descontentament i la crisi social per posar en dubte i substituir per una altra la democràcia liberal clàssica amagada sota la democràcia representativa, que no considerava essencial el respecte dels drets humans importats dels rebels de les antigues colònies. La lluita per sobreviure ens ha dut a la societat de la ignoráncia compartida. Nomnés cal pujar a un autobús o al metro per observar que la gent s'ignora, cadascú amb els seus pensaments i el seu egoísme fomentat per la necessitat. La dreta governant no ha fet absolutament res per capguirar aquest estat de coses que ens porta a un nou esclavatge social i econòmic. Ara que som un dels Estats amb els salaris més baixos i per tant competitiu en aquest nivell d'exclusió i manca de comunicació veiem inexistent la convivència entre elsw individus, excepte l'esforç dels pocs que, amb veritable esperit fraternal volen convertir els individus en persones orgulloses de ser lliures, dotades de dignitat com éssers lliures. El frau i la corrupció segueixen guanyant la carrera dela cobdicia esperonada pel desig, l'enveja i la fam de molts. Comença a demostrar-se que és més senzill trobar corruptes per la cobdicia i l'ambició que surten de les esglésies els diumenges amb cara de penediment pensant quina serà la propera operació. Els drets humans, el seu coneixement, difusió i aplicació és quelcom que no convé remoure massa a les oligarquies que avui critica en Rafael Argullol en y una entrevista qie li publica el diari Ara. L'immobilisme i el bloqueig han permès descobrir que el treball públic no ha anat orientat cap una noble finalitat, sinó per l'enriquiment dels galifardeus del poder, en lloc de treure la lliçó de que només la cooperació social ens treurà de la crisi en la que ens trobem. Ens cal esperit de convivència i de fraternitatentr4e persoines, i també entre les nacions ibèriques, amés de treballar per la reunificació de la Catalunya mutilada per acord entre Castella i França el 1659 un cop es va veure militarment que l'Imperi dels Reis de Castella arruinat per tantes operacions militars arribava a la seva fi, quan altres potències europees assumien el nostre paper i ens excluien del futur. Espanya ha oblidat que no hi ha Espanya sense cuidar el camp i els pagesos, com també que no hi ha democràcia sense dir les veritats i mantenir conflictes que ens allunyen de les societats civilitzades en lloc de fomentar un estat de tolerància, diàleg entre poders i poble a més del més necessari respecte al pluralisme i la diversitat.

Convivència pacífica i fraternitat entre pobles

/ /
Com deia Einstein, Europa viu en el retard doncs els interessos dels Estats haurien de subordinar-se als interessos de la majoria, superant tradicions seculars i els obstacles psicològics que impedeixen la resolució dels conflictes. La memòria crítica "Els Ponts Trencats" de Manolo Milian i el llibre "Què ens està passant?" de Gemma Calvet són clars exponents de que l'Estat no ha assumit i està matant la nació de nacions que es va trobar un bon 1978. Ara és la descomposició de les forces democràtiques d'esquerra de tota la vida la que afavoreix cedir el poder del'Estat a una dreta compacte i unitarista. I això passa quan a Catalunya hi trobarem vells polítics carregats d'experiència que donarien la benvinguda a les esquerres si ens porten la independència. Ens adonem de cop que la democràcia representativa calculada no funciona. Han florit les conspiracions que han dut a aliances d'interessos ben diferents i de lluita pel poder que han convertit l'espai púiblic en un territori de coexistència per evitar la confrontació permanent. Han volgut sacrificar l'interès general en benefici de les oligarquies que s'han apoderat de la democràcia i de l'Estat. Aquesta situació ha fet nèixer el desig de la democràcia directa pel rebuig del jovent a la direcció del comandament, però amb l'objectiu de fer passar els interessos del grup per damunt dels generals. No és la democràcia plural, la de la igualtat i de la llibertat la que interessa, sinó aprofitar el descontentament i la crisi social per posar en dubte i substituir per una altra la democràcia liberal clàssica amagada sota la democràcia representativa, que no considerava essencial el respecte dels drets humans importats dels rebels de les antigues colònies. La lluita per sobreviure ens ha dut a la societat de la ignoráncia compartida. Nomnés cal pujar a un autobús o al metro per observar que la gent s'ignora, cadascú amb els seus pensaments i el seu egoísme fomentat per la necessitat. La dreta governant no ha fet absolutament res per capguirar aquest estat de coses que ens porta a un nou esclavatge social i econòmic. Ara que som un dels Estats amb els salaris més baixos i per tant competitiu en aquest nivell d'exclusió i manca de comunicació veiem inexistent la convivència entre elsw individus, excepte l'esforç dels pocs que, amb veritable esperit fraternal volen convertir els individus en persones orgulloses de ser lliures, dotades de dignitat com éssers lliures. El frau i la corrupció segueixen guanyant la carrera dela cobdicia esperonada pel desig, l'enveja i la fam de molts. Comença a demostrar-se que és més senzill trobar corruptes per la cobdicia i l'ambició que surten de les esglésies els diumenges amb cara de penediment pensant quina serà la propera operació. Els drets humans, el seu coneixement, difusió i aplicació és quelcom que no convé remoure massa a les oligarquies que avui critica en Rafael Argullol en y una entrevista qie li publica el diari Ara. L'immobilisme i el bloqueig han permès descobrir que el treball públic no ha anat orientat cap una noble finalitat, sinó per l'enriquiment dels galifardeus del poder, en lloc de treure la lliçó de que només la cooperació social ens treurà de la crisi en la que ens trobem. Ens cal esperit de convivència i de fraternitatentr4e persoines, i també entre les nacions ibèriques, amés de treballar per la reunificació de la Catalunya mutilada per acord entre Castella i França el 1659 un cop es va veure militarment que l'Imperi dels Reis de Castella arruinat per tantes operacions militars arribava a la seva fi, quan altres potències europees assumien el nostre paper i ens excluien del futur. Espanya ha oblidat que no hi ha Espanya sense cuidar el camp i els pagesos, com també que no hi ha democràcia sense dir les veritats i mantenir conflictes que ens allunyen de les societats civilitzades en lloc de fomentar un estat de tolerància, diàleg entre poders i poble a més del més necessari respecte al pluralisme i la diversitat.

Trump, del surrealisme a la realitat

/ divendres, 11 de novembre del 2016 /
Veient les aparicions escèniques i televisives de Donald Trump un tenia la sensació d'estar veient una manifestació de polìtica surrealista, com si Dali seli hagués aparegut orientant les seves passes. Dalí fou capaç de fer-seel number one de l'art amb els seus escàndols a Amèrica, terra on la prosperitat és possible si la imaginació es posa al servei del marketing. I ´`es el que ha fet Trump com a candiat. Tot perfectament estudiat i planificat, Els llocs i el que havia de dir a cada plató. Ell va sortir a guanyar sense temptar la sort. Molt malament li havien d'anar les coses si no sortia guanyador. Trump sabia que els vots no són suficientsen un país habitualment abstencionista. doncs el que necssitava eren els anomenats vots electorals. I amb una campanya heterodoxa, practicant l'heretgia política, trencant amb els equilibris insitucionals es va fer amb una sobrada majoria de vots electorals i el recolzament popular. La despesa electoral d'aquest candiddat que s'ha presentat a les eleccions com un empresari self made i d'èxit ha sigut la meitat del que ha gastat la candidata demòcrata. Trump ha demostrat que una altra política és possible i ara està baixant a la realitat. En saber la seva victòria i que seria el 45é president dels EEUA va prometre que treballaria per tots els nord-americans, els que l'havien votat i els que no. Els efectes de la victòria d'un republicà rebel sobre la marxa de l'economia. Aquesta victòria del conservadurisme no espot traduir com una incertesa per la nostra política i futur. No suposa cap amenaçaper qui no es plegui als interessos industr4ials i comercials americans. Trump vol tornar a ser país hegemònic amb vocació de gendarme de la democràcia, quan les potencies emergents del BRIC siper4en la potència del'economia americana i Europa, no volent jurar obediència al nou emperador s'ensorra. L'amenaça és pels països que necessiten exportar als USA, els immigrants que no se sentin i es facin americans, és a dir els que no s'integrin en el pensament anglosaxó. Però la democràcia americana seguirà amb un President que s'ha compromés a no defraudar els americans. Ha pensat que Amèrica ha de ser lo primer a tractar i beneficiar en tota política. No dubtem que si per beneficiarel dolar ha d'ensorrar Europa ara que ja compta amb l'aliança britànica, tornaran a funcionar les insitucions adaptades al cisme surrealista de Trum mentre ell baixa a la realitat de l'exercici del poder en uns territoris plurals en tots els sentits, fills del'immigració europea, l'esclavatge africà i els hispanos fugats de Cuba i dela misèria de l'Amèrica llatina. La seguretat, potenciar els negocis i la riquesa dels capaços, fer que tots visquin i puguin guanyar diners per gastar i pagar serveis. Trump creu en el creixement econòmic per reduir el deute i per tant no carregarà més d'impostos les classes mitjanes i populars.Elseu programa ha cinseguit credibilitat electoral. Si no defrauda les expectatives populars és segur que la seva política nova destroçarà l'establishment burocràtic i egoísta de les classes adinerades, afiliades als grups de pressió que es consideren superiors amb formació universitària. El tema és ara damunt la taula. És irresponsable tractar d'irresponsable un empresari d'èxit disposat aservir el seu país, encara que el seu estil i idees no agradin a altres sectors.

Trump, del surrealisme a la realitat

/ /
Veient les aparicions escèniques i televisives de Donald Trump un tenia la sensació d'estar veient una manifestació de polìtica surrealista, com si Dali seli hagués aparegut orientant les seves passes. Dalí fou capaç de fer-seel number one de l'art amb els seus escàndols a Amèrica, terra on la prosperitat és possible si la imaginació es posa al servei del marketing. I ´`es el que ha fet Trump com a candiat. Tot perfectament estudiat i planificat, Els llocs i el que havia de dir a cada plató. Ell va sortir a guanyar sense temptar la sort. Molt malament li havien d'anar les coses si no sortia guanyador. Trump sabia que els vots no són suficientsen un país habitualment abstencionista. doncs el que necssitava eren els anomenats vots electorals. I amb una campanya heterodoxa, practicant l'heretgia política, trencant amb els equilibris insitucionals es va fer amb una sobrada majoria de vots electorals i el recolzament popular. La despesa electoral d'aquest candiddat que s'ha presentat a les eleccions com un empresari self made i d'èxit ha sigut la meitat del que ha gastat la candidata demòcrata. Trump ha demostrat que una altra política és possible i ara està baixant a la realitat. En saber la seva victòria i que seria el 45é president dels EEUA va prometre que treballaria per tots els nord-americans, els que l'havien votat i els que no. Els efectes de la victòria d'un republicà rebel sobre la marxa de l'economia. Aquesta victòria del conservadurisme no espot traduir com una incertesa per la nostra política i futur. No suposa cap amenaçaper qui no es plegui als interessos industr4ials i comercials americans. Trump vol tornar a ser país hegemònic amb vocació de gendarme de la democràcia, quan les potencies emergents del BRIC siper4en la potència del'economia americana i Europa, no volent jurar obediència al nou emperador s'ensorra. L'amenaça és pels països que necessiten exportar als USA, els immigrants que no se sentin i es facin americans, és a dir els que no s'integrin en el pensament anglosaxó. Però la democràcia americana seguirà amb un President que s'ha compromés a no defraudar els americans. Ha pensat que Amèrica ha de ser lo primer a tractar i beneficiar en tota política. No dubtem que si per beneficiarel dolar ha d'ensorrar Europa ara que ja compta amb l'aliança britànica, tornaran a funcionar les insitucions adaptades al cisme surrealista de Trum mentre ell baixa a la realitat de l'exercici del poder en uns territoris plurals en tots els sentits, fills del'immigració europea, l'esclavatge africà i els hispanos fugats de Cuba i dela misèria de l'Amèrica llatina. La seguretat, potenciar els negocis i la riquesa dels capaços, fer que tots visquin i puguin guanyar diners per gastar i pagar serveis. Trump creu en el creixement econòmic per reduir el deute i per tant no carregarà més d'impostos les classes mitjanes i populars.Elseu programa ha cinseguit credibilitat electoral. Si no defrauda les expectatives populars és segur que la seva política nova destroçarà l'establishment burocràtic i egoísta de les classes adinerades, afiliades als grups de pressió que es consideren superiors amb formació universitària. El tema és ara damunt la taula. És irresponsable tractar d'irresponsable un empresari d'èxit disposat aservir el seu país, encara que el seu estil i idees no agradin a altres sectors.

9N, jo no ho tornaria a fer,però vull el referèndum

/ dimecres, 9 de novembre del 2016 /
Ens ha passat desapercebut el 9N. Avui és l'aniversari de la mobilització voluntària, pacífica i ordenada per fer una manifestació en forma de consulta no vinculant de caràcter polític, perquè el poble pogués expressar la seva opinió sobre la reclamació o no d'un Estat propi. La consulta fou feta en el moment que l'Estat s'oposava a totes les inciatives del Parlamentde Catalunya i de la Generalitat. Particularment persegyuit i rebutjat ha sigut el full de ruta.El diàleg institucional amb el Govern espanyol, inexistent.La única resposta, les qyuerelles de la Fiscalia General de l'Estat. La victòria electoral avui del candidat Trump a les eleccions presidencials americanes sumat a la incertesa de la futura política dels Estats Units, caiguda de les divises de sudamèrica i la immediata volatilitat de les borses després de difondre's la notícia dela victòria electoral, ha superat d'alguna manera a Catalunya la notícia de l'aniversari del 9N. Els polítics encausats per la celebració del 9N diuen que ho tornarien a fer.Jo penso que no s'han de fer aquest plantejament, sinó que han de decidir exigir la celebració d'un referèndum emparat en el dret internacional que obliga a l'Estat espanyol a no impedir la celebració d'aquest referèndum sobre la independència al territori de Catalunya. Sembla que a Madrid es pensin que no tenim dret a canviar la història que va marcar el pensament de José Antonio Primo de Rivera aprofitat pel franquisme com també creuen que no tenim dret ni obligació moral de declarar la independència de l'estat quan pertoqui. No es vol valorar la quantitat de població que li dona suport. El Govern Central sap que si Catalunya fa una declaració d'independència es crearà un problema internacional i que totes les previsions del'anterior Ministre d'assumptes exteriors Sr. Garcia Margallo se'n aniran en orris. Aquest problema plantejat seriosament obligaria a intervenir les institucions internacionals, i aquesta és la política que li convé seguir a Catalunya per superar la unitat del destí en la història a que ens volen sotmetre el Govern i els partits polítics espanyols coaligats. El Govern Central sap que no és delicte desvincular Catalunya de les institucions del sistema autonòmic ni de la unitat en la història transposada a la Constitució per no trencar frontakment amb el franquisme. Aqesta proposta no es planteja dinamitar res ni destruir un model d'Estat que avui és caduc. De cap manera es pot considerar desobediència o prevaricació voler obrir el diàleg de nacions que no agrada al Govern espanyol que té com línea vermella del diàleg amb les institucions catalanes precisament les relacions futures que vagin més enllà d'una senzilla reforma de financiació autonòmica. El desacord amb el Govern Central no és punible com tampoc ho ésla manifestació de la llibrtat d'expressió col·lectiva en forma de sufragi universal informatiu sobre la voluntat del futur polític, ientificant-se els manifestants amb el carnet d'identitat espanyol aquell 9N que ha passat a la història i el que fou president de la Generalitat i Vicepresidenta del Govern català pels Jutjats per explicar-se del qui, com i perquè. Els Querellants haurien d'aplicar primer l'article 1.2 dela Carta fundacional deles Nacions Unides de 1945, doncs hi llegim que tot poble té dret a escollir la seva nacionalitat lliurament, i Catalunya és un poble amb voluntat inesgotable i constant de guanyar la seva llibertat d'autogovern sota la fòrmula de l'Estat propi dins de la Unió Europea. Seria lamentable que l'Estat deslegitimi unilateralment els principis democràtics i els drets a la lliure determinaciò dels pobles amb capacitat nacional passant la piconadora judicial contra el que considera il·legal malgrat que gaudeix del suport dels drets fonamentals internacionals, doncs el Codi Penal està per garantir les llibertats i no perseguir amb preconceptes delpassat parlant de la defensa de l'ordinament jurídic quan aquest, tenint en compte el dret de les Nacions Unides, presenta precisament el criteri contrari que exigeix ponderació i no voler descobrir l'injust en el que és just i legítim. No es pot considerar ilegítim o il·lícit tot acte que es produeix obeïnt un mandat democràticd'acordamb el Dret Internacional supraconstitucionalcom ho és el de les Nacions Unides, en la creença de perfecta legalitat a l'empara del Dret de les Nacions Unides i els Tractats Internacionals que estan per damunt de la Constitució feta com a reforma del dret anterior per seguir el fil dela legalitat de la dictadura i els mateixos principis del Movimiento Nacional i Fuero de los Españoles als que substiteix. .

la funesta mania de pensar

/ dimarts, 8 de novembre del 2016 /
Acabava una conversa aquesta tarda amb uns amics quan un d'ells ha dit que per els governants encarapatim la funesta mania de pensar que volien eradicar els franquistes després de la guerra qu'ells, apadrinats per l'església catòlica, convertiren en cruzada contra el comunisme, l'Espanya roja. El règim va crear un sistema institucional de silenci, disciplina i obediència. Els Diputados a Cortes eren gent que no debatien res, només anaven a Les Corts a Madrid a votar, como ara està passant amb els dipuyats al Congreso de los Diputados. El Reglament actual del Parlament espanyol que sembla copiat del de la dictadurano preveu que els diputats tinguin dret a l'ús dela paraula en les sessions. Només parlarà el portaveu designat i els demés tant sols escoltaran i acabaran votant el que el partit els ordeni. Per tant tenim un Reglament parlamentari segons el qual els diputats no puguin parlar i només estiguin ocupant escons per votar i cobrar un bon sou perquè no protestin. La intel·ligència no interessa en aquesta política del silenci, i menys les ments brillants i creatives, els pensadors i els polítics de vocació que possiblement no tinguin entrada a cap llista. El que interessen són els pactes segons els interessos dominants. I al senat, quina importància té en aquestes condicions que no hi vagin ni la Sra. Barberà ni el Sr. Montilla. Ells són Senadors i ja n'hi ha prou, doncs el sou el tenen assegurat encara que no hi vagin Fer carrera política vol dir ésser obedient i callat, sense deixar-se portar per sentiments ni consideracions, no assumir les mutacions naturals de la vida política, deixar que pactin i negociin els caps de grup. Aquesta realitat den o gaudir els diputats de drets individuals a l'opinió en sessió parlamentària ha sobreviscut anys i generacions després de la desaparició del dictador i el Reglament actual ho manté com un corsé a la iniciativa individual i de petits grups. No és diferent al Parlament de Catalunya on veiem que només decideixen i manifesten el vot en nom de tots els portaveus dels grups parlamentaris.Són els mateixos efectes d'un Reglament del Parlament transposant l'espanyol. De cara a la futura democràcia que molts esperem per la nova Catalunya aquest Reglament ha de ser modificat retornant al Parlament la seva funció i als diputats la seva llibertat i veu en sessió parlamentària, agradi o no agradi a la Mesa del Parlament, President o Presidenta inclòs. La imatge actual de la Presidència dels Parlaments tallant les intervencions als diputats per raó del'esgotament del temps assignat a l'orador de torn, a més de les advertencies de la Presidència al diputat indicant-li els pocs minuts que li queden per acabar el discurs, ésdemostratiu de que la paraula no interessa, que els diputats només hi són per votar allò que hagi decidit la direcció del seu partit o grup parlamentari. L'exemple més mrecent l'hem tingut amb l'abstenció dels diputats del PSOE a l'hora de votar la investidura del Sre. Rajoy com a President del Govern Central o els dits que aixequen al Parlament cinc persones per decidir el resultat d'una votació no uninominal, mentre els diputats de cada grup parlamentari segueixen assentas i en silenci oapluadint les intervencions del seu portaveu corresponent, l'únic que té dret a parlar. La tesi de la funesta mania de pensar segueix vivaen la vida parlamentària i també en molts centres de decisió als que no interessa el debat, sinó el compliment dels objectius. El futur passa per un canvi radical en la vida parlamentària i les obligacions de Diputats i Senadors.

drets humans i democràcia a mig camí

/ dilluns, 7 de novembre del 2016 /
El periodista Bonifacio de la Cuadra, antic col·laborador de El País, explica en el seu llibre DEMOCRÀCIA DE PAPEL, editat per los libros de la Catarata que existeix una tendència a inventar-se la transició, la qual cosa no permet les explicacions racionals del passat i del que passa ara. de la Cuadra reconeix l'existència d'un pragmatisme polìtic en els franquistes que van pactar amb l'opoisició les regles de joc de la neixent democràcia, sense preveure, però el deteriorament que patirien les institucions en el futur, fent inservibles les regles de joc. ´·Es el que està passant amb el nacionalisme democràtic vist que la dreta governant ha trencat el consens d'aquella transició que, servint-se del'excusa de la llei positiva interpretada amb criteri restrictiu i contradictori amb els dret internacional aplicable a Espanya com a dret intern supraconstitucional, nega els drets que legalment li pertanyen al poble català. Ens varem voler allunyar d'un règim postfranquista mitjançant l'evolució democràtica sense pensar que la implantaciò del nou sistema estaria plé d'errors, mancances i oblits, alguns interessats. Deixant de banda els inicis del canvi dela dictadura a la democràcia formal, Bonifacio de la Cuadra recorda que el juliol de 1983 feia balanç periodístic del primer any de legislatura socialista criticant la feble política del període sobre drets humans. Es van produir retards i vacilacions en la conversió en lleis dels principis i drets essencials de la persona pels que els mateixos socialistes s'havien pronunciat a l'oposició. Van començar les primeres comntradiccions del socialisme amb la realitat que es volia transformar. A finals de Desembre de 1983, el mateix de la Cuadra recordda haver publicat un article parlant d'un balanç pobre en la defensa, el desenvolupament i l'aplicació dels drets humans. No s'arribava a legislar amb el nivell exigible a un país que volia viure en el progrés i la modernitat. Moltes reformes querdaren frenades per interessos de poder i de reaccionarisme externs al Govern. Es va donar prevalència a la seguretat, o sigui la lluita contra la inseguretat, sobre les llibertats, com ara veiem segueix succeint contrariament a l'exigència de la Constitució que dona prioritat al valor de la llibertat. Es jugava amb l'excepcionalitat que va permetre l'aparició dels GAL. Avui Justícia i Interior treb allen de comú acord i pretenen seguir mantenint desde'l poder els jutges i jutgesses en la categoria de jutges governats en lloc de respectar i fomentar la independència judicial. Oblida el Govern Central que segons l'article 24.1.a, totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva de Jutges i Tribunals en l'exercici de llurs drets i interessos legítims, afirmació que inclou la Justícia Universal en materia de drets humans, doncs som en un món global on les autarquies han desaparegut amb l'internalització. Les fronteres avui ja no existeixen ni per la justícia, excepte per interessos diplomàtics i polìtics amb els que es vol neutralitzar l'eficàcia dels drets humans garantida pels tribunals de la nova justícia democràtica adequada a la Convenci+o Europea dels Drets Humans de 1950 i a la Declaració Europea de Drets Fonamentals incorporada al Tractat de Lisbona de 2007. Com diu Bonifacio de la Cuadra, els drets fonamentals s'han quedat a Espanya a mig camí en aquesta democràcia de paper com valora i qualifica la situació espanyola. En aquesta sityuació no podem creure en promeses de diàlegque no tinguin seguiment real, doncs Catalunya és un poble amb identitat nacional que té tot el dret a ser reconegut com a nació i ser Catalunya.

Constitució i Codi Penal de dretes

/ dissabte, 5 de novembre del 2016 /
No trobo a la Constitució de 1978 cap article que prohibeixi expressament la celebració d'un referèndum a Catalunya. Tampoc en el Codi Penal vigent desde 1995 trobo cap article que sancioni de mane5ra expressa i concreta la celebració d'un referèndum. El Codi Penal es refereix a la defensa de les llibertats públiques i contra les coaccions, és a dir impedir a algú fer el que la llei no prohibeix. Aquest Codi parla de la defensa de la dignitat de les persones, de la protecció del medi ambient, de la protecció dels ciutadans davant l'abús dels funcionaris públics, la protecció dels drets individuals i cívics reconeguts per la Constitució, de la llibertat d'expressió prohibint la censura prèvia. Però aquesta Constitució conserva un petit cul de sac amb les expressions sedició, que no vol dir secessió i amb la tipificació del delicte de desobediència als funcionaris de manera greu en l'exercici de les seves funcionsque permet moltes interpretacions i valoracions de fets. Tampoc és un ultratge a Espanya, segons la definició d'aquest delicte pel Codi Penal, declarar la independència de Catalunya. El mateix exministre Sr. Garcia Margallo que volia substituir el President Rajoy va reconèixer més d'una vegada que Catalunya podia ser un Estat independent, tot i que anunciava que Espanya li faria el boicot a totes les instàncies internacionals. I desde la presidència del Govern tots els missatges han sigut de negar la secessió o independència de Catalunya com també prohibir amb la seva paraula i recursos d'inconstitucionalitat la celebració d'un referèndum d'autodeterminació d'acord amb l'article 1.2 de la Carta fundacional de les Nacions Unides de 1945. Quan un Tribunal Constitucional va negar el 2010 a un poble ser una nació, està contradint la mateixa Constitució que reconeixia les nacionalitats històriques, negant ara el respecte a la llibertat d'aquest poble que presenta característiques singulars de tot ordre diferenciables d'Espanya constituïda com ampliació de Castella fins i tot en l'ordre dinàstic dels titulars de la Monarquia. La negativa del Govern Central per resposta a les demandes catalanes es pot entendrfe com un menyspreu greu de la sobirania individual dels ciutadans de Catalunya, intentant desligitimar el que le eleccions democràtiques han decidit a Catalunya. L'Estat se revalida amb el nou Govern la tradicional autoritat imposada, invertint els termes en les zseves relacions amb Catalunya. El nou Govern s'ha estrenat dient que oferiran una illor financiació dde Catalunya i porou més, negant-se a parlar i rebre reclamacions del dret a celebrar el referèndum que vol el Govern de Catalunya desprès d'un acord parlamentari que ha sigut impugnat i la Presidenta del Parlament de Catalunya sotmesa a un procediment de possible inhabilitació per càrrec públic per incompliment d'una ordre del mateix Tribunal Constitucional amb un acte de discutible infracció en quan diputats i Presidenta exercien el dret sobirà del seu mandat i, coinsequents amb el dret a la llibertat de penasament, ideologia i d'expressió posaven a debat lliurament en seu parolamentària quelcom que no agradava gens al Govern espanyol. El Govern central té una difícil relació de futur amb el nacionalisme democràtic català, fracassat electoralment a Catalunya el vot unionista. En lloc de celebrar un pacte de pau i treva ens anuncien desde la dreta governant tots els mals si Catalunya segueix aferrada al desig d'independència. El govern ens adverteix sabentque té al seu costat contra les aspiracions catalanes una esquerra que ha deixxat de ser internacionalista i només defensa el sobiranisme inter-regional sense cap mena de voluntat nacional catalana, perdent tots rellevància social com li està passant al PSC que no es veu capaç d'exercir la sobirania política que li correspon davant el PSOE, intentant apropar-se d'altres forces similars en l'aspecte no nacionalista català, no partidàries de la independència de Catalunya. Voler convertir la pugna Catalunya/Espanya en una lluita de dretes contra dretes amb el Codi Penal a la mà és oposar-se a seguir l'evolució històrica, posar-se al costat de les oligarquies inventant el caràcter d'egoísta i cobdiciós en el nacionalisme, com molt bé explica Ramon Cotarelo en el seu llibre "La República Catalana", donc s la prosperitat de Catalunya es deu a l'esforç de tots els que viuen i treballen a Catalunya, no a subvencions de l'Estat ni a negocis especulatius fets a Espanya per catalans. La nació, segons Luis Racionero, no és una figura fruit d'un invent retòric. Puig quer Catalunya çes una realitat concreta en la història, el dret, la cultura, el món empresarial, l'organització social, la cultura política i la internacionalització, per molt que el Parlament espanyol i el Govern Central ho rebutgin. A la ciutadania se li nega el dret a ser lliure que vol dir decidir el seu futur, agradi o no als polítics espanyols que no volen entendre ni respectar la realitat nacional catalana. Com deia Ridao, citat per Cotarelo, és clar que les normes jurídiques no poden frenar la voluntat d'un poble, com també va acabar per reconèixer l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Sr. Rubio Llorente el 2012. Catalunya, doincs, té dret a tenir drets i exercir-los no a que els drets fonamentals emparats en el principi democràtic li siguin negats per l'Estat i el Govern Central. El nacionalisme espanyol ha de comprendre i entendre que el nacionalisme català i el seu desenvolupament en llibertat és legítim un cop recuperada la democràcia desprès de la mort del dictador. Contra aquest desenvolupament democràtic èticament no es pot fer servir Constitució ni Codi Penal.

el referèndum segueix igual

/ divendres, 4 de novembre del 2016 /
Parlo avui de l'oportunitat democràtica de resoldre un conflicte que té perspectives de continuar agrujat per la possible violència del'Estat que confon a la inversa llei i ordre amb drets democràtics i dret internacional. L'expressió "segueix igual", la referim sempre als processos judicials llargs i als malalts de difícil curació. Però el tema del referèndum que vol el poble català no pot ser considerat d'aquesta manera. En ocasió d'una conversa amb uns amics ha sortit el text de l'article 152.2 de la Constitució que exigeix la celebració d'un referèndum entre els electors inscrits en el cens del territori corresponent per modificar un Estatut d'Autonomia. Es tracta del reconeixement per la Constitució espanyola del referèndum vinculant com a legal. Que la Constitució no digui res del possible referèndum d'autodeterminació que si reconeix, sense limitacions ni exclusions de pobles la Carta Fundacional de les Nacions Unides de 1945, no impossibilita la seva celebració si és acordadaper els representants democràtics del poble afectat que es vol separar d'un Estat i consrtituir-ne un de nou. Catalunya reuneix els requisits per ser considerat Estat segons el Tractat de Montevideo de 1933 perquè disposa d'un territori, un poble estable, un govern i capacitat per les relacions internacionals. Però el Tribunal Internacional de Justícia ha obert altres vies des del 2010 perquè a més qualsevol separació unilateral pacífica i democràtica d'un poble per esdevenir independent del'Estat actual es pugui considerar legal d'acord amb el dret internacional. És a dir que el Tribunal Internacional de Justícia ha validat desde 2010 amb el cas Kosovo, que Catalunya pot ser Estat independent i la Constitució espanyola no té cap valor davant el dret internacional per intentar impedir la declaració unilateral d'independència o la celebració d'un referèndum vinculant com expressió de la democràcia. Si a més afegim la resolució del Tribunal Suprem del Canadà de 10 d'agost de 1998 sobre el dret de Quèbec a celebrar un referèndum d'autodeterminació en base al principi democràtic, queda palès que la solució democràtica és un referèndum vinculant,lliure i amb totes les garanties. El referpendum no espot impedir intentant afeblir el país afectat desprestigiant els seus liders, manipulant la realitat i servint-se d'una legalitat que xoca amb el dret internacional, sense importar-li al Govern obrir una crisi constitucional malinterporetant el dret dels Estats a la integritat dels territoris davant d'agressions externes amb el dret a impedir la secessió democràtica d'un poble que exigeix per la via democràtica i d'acord amb el dret internacional el reconeixement de la seva nacionalitat. Joan Ridao defensava que podem ser independents. Efectivament, Catalunya no és una colònia d'Espanya, sinó un territori i un poble que forma part d'una democràcia aparentment consolidada amb el comú denominador dels valors propis del pluralisme democràtic que cap partit parlamentari nega. El que és democràtic i reconegut internacionalment no pot ser considerat subversiu ni perseguit per la llei penal. Espanya és una realitat multicultural, plurinacional, amb pretensió, però de l'hegemonia del poder central tradicionalment contrari a permetre el desenvolupament de les llibertats i drets fonamentals que justifiquen que el nacionalisme democràtic i l'independentisme siguin majoritaris en el territori, aixecant tensions. L'Estat vol evitar a tota costa, negant els drets i llibertats contemplats pel dret públic català històric el trencament de la unitat imposada per la força de les armes. Com diu el Professor Ridao existeix un conflicte de visions dins d'un mateix Estat. Centralisme i intervencionisme agreujats han obewrt la porta del salt democràtic i pacific cap a la independència de Catalunya encara que l'Estat espanyol no accepti el principi democràtic i pretengui servir-se del Codi penal com eina de paralització del procés tot i sabent que la Constitució de 1978 no impedeix ni prohibeix, ni pot impedir ni prohibir la celebració d'un referèndum d'autodeterminació de Catalunya com a nació. A més entre Catalunya i Espanya no hi ha hagut mai cap tractat celebrat desprès de la ocupaciò militar de 1714 que limités els drets de Catalunya a una autonomia més o menys descentralitzada, doncs el que es va fer fou derogar totes les Constitucions i Drets de Catalunya del país ocupat i vençut militarment, situació repetida el 1939 amb la victòria militar dels aixecats contra la IIª República i la nova ocupació militar de Catalunya per una dictadura sagnant amb els vençuts. Aquest període històric d'imposicions i abusos, a més de l'anticatalanisme lerrousista que avui representen el PP, Ciutadans i PSOE, ha sigut històricament el greu error que ha dut a la desunió consolidada per el tracte fiscal i la manca d'inversions de l'Estat a Catalunya, a més de la temptativa d'espanyolitar la població catalana amb l'imposició legal o de fet del castellà aprofitant el funcionariat i els immigrants arribats a Catalunya des de els anys 60 que són els primers a entendre que la situació impulsada pel negacionisme i l'immobilisme ha esdevingut insoportable per la manca de respecte a l'empreneduria catalana, la necessària descentralització i desconcentració, a més de l'aïllament cultural i lingüístic catalans a que ens han volgut sotmetre injusta i indignament. El que Espanya no pot fer és seguir en la seva política coercitiva i vulneradora dels drets humans fonamentals reconeguits al Pacte de Drets Civils i Polítics de Nova York 1966 i de la Carta fundacional de les Nacions Unides de 1945. El nou govern té ara l'oportunitat de rectificar dignament la política seguida i pactar amb Catalunya les futures relacions entre dos estats germans europeus. L'Estat ha de ser conscient que en el món democràtic modern, la coerció, la repressió, l'ofec econòmic i cultural, no faran canviar la opinió pro independència dels ciutadans catalans fastiguejats per tanta manca de tacte i de respecte a la dignitat del poble català.

cap un nou Pacte Social

/ dijous, 3 de novembre del 2016 /
La aprovació pel poble espanyol del que forma part encara Catalunya, votant, de la Constitució de 1978, va significar un Pacte Social sense duració prefixada que ara sembla extingit amb la decisió del Govern espanyol secundada pel Tribunal Constitucional i la Fiscalia de l'Estat de procedir a la persecució judicial dels carrecs polítics catalans rebels a les pretensions unitaristes de l'Estat que creuen en la necessitat de dotar Catalunya d'un Estat propi. Si la manifestació del 9N com ara diuen Referèndum fos un Referèndum, el que s'ha de recordar és que el va guanyar la indeoendència, dincs van anar a votar partidaris i contraris de la independència, sense que comptin les abstencions i vots nuls. Però aquesta veritat refrendària favorable ala independència que fou en la realitat legal una mobilització per una consulta d'opinió, l'Estat només la reconeix per obrir procediment penal per ús il·legal d'urnes aquell 9N contra l'expresident de la Generalitat Sr. Mas i part del seu Consell. Però és la desigualtat social en augment en tots els sectors, la pobresa, l'exclusió social dels jubilats, la forma de fer política i de nomenar els alts càrrecs dits de confiança els partits amb espais de poder, la reducció dràstica dels ajuts i subvencions a les ONG's socials que els són necessaris per la seva supervivència com entitats no lucratives, la destroça de les organitzacions sindicals que han arribat a que la classe obrera no és sindiqui i oblidi la seva pròpia condició de classe obrera i de l'explotació a la que està sotmesa amb baixos salaris i jornades més enllà dels horaris normals sense remuneració digna. No existeixen en la vida diaria la convivència i la solidaritat social que esperavem foimentés la nova Constitució de 1978, sinó l'egoísme més acusat, el frau, l'engany, l'abús i la mentida com eines de venda del futur sense esperança pel jovent. La situació exigeix un nou Pacte Social al que no es pot arribar amb propostes reformistes plantejades com úniques i possibles pels neoconservadors en el poder. Espanya i Catalunya no poden tirar endavamt sense implantar una democràcia real, doncs la sola formal que tenim desde 1977 no serveix per atacar la problemàticca actual. Som en temps de transparència, govern obert i participació. Som en temps de crear nous espais polítics vinculades a la realitat social de les ONG's i moviments socials fugint del reformisme i del revolucionarisme inconstructius. Cal aclarir el perquè la gent es desentén dels partits actuals, la vida diaria, al treball, l'empresa, l'Hospital, la llar d'avis, grups esportius i els mercats és indiferent a les discussions parlamentaries i canvis de govern. El poble sap que el Pacte de 1978 ja no té recorregut en no donar compliment a les exigències ètiques i legals dels Drets Humans, cosa que no veuen o no volen veure els polítics actuals dela dreta. Els Pactes de Toledo, tampoc tenen recorregut en el món actual globalitzat i pendent de la propera retallada a més de sostres pressupostaris que impossibiliten parlar de normalitat en la solució de problemes com el de les pensions que perden capacitat adquisitiva i pretendre pagar-les amb una recapta per vies fiscals. Les mesures d'urgència que vol posar en martxa el nou President del Govern, segons anuncia avui el diari Expansión, tampoc resolen el problema, doncs apujar el sou dels funcionarisen el moment que no poden augmentar el nivell de despesa pública ni generar més dèficit és voler crear una noblesa o èlit salarial fidel pròpia dels països que involucionen cap un conservadurisme ranci. A més, amb el pacte polìtic fet amb Cijudadanos, el nou Govern haurà de centraltzar més els serveis públics i la financiació autonòmica, a més d'oposar-se frontalment a la independència de Catalunya. És evident que no hi haurà neutralitat política en els mitjans de comunicació de l'Estati que no es podran complir la majoria dels acords PP/C's. La desconfiança ciutadana i de la oposició per les reformes que volen fer PP i Ciutadans a l'arrancada del nou Govern és una demostyració més de que cal un nou Pacte Social a Espanya i que el Govern Central no impedixi que Catalunya pugui establir el seu en llibertat, respectant l'article 1.2 de la Careta fundacional de les Nacions Unides de 1945 que disoposa l'obligació dels estats membres a respectar el principi de la lliure determinació dels pobles, sense establir cap limitació ni exclusió.

El Dret Públic Català té esperit

/ dimecres, 2 de novembre del 2016 /
Enguany, el dia 24 de novembre commemorarem el 50 aniversari de la mort de Francesc Maspons i Anglasell, jurista català quel'any 1931 fou membre de la Comissió per les Minories nacionals de la Societat de Nacions. Maspons Anglasell, en el seu Informe de 1932 "A l'entorn de la Generalitat de Catalunya i la República Espanyola" es preguntava quina era la personalitat jurídica del Govern de la Generalitat de Catalunya. Maspons començava el seu informe comentant que el 14 d'abril de 1931 va ser proclamada la República Catalana i tres dies después es va proclamar la República Espanyola. La proclamació tenia com a finalitat expressa i concreta retornar a Catalunya la seva categoria d'Estat i fou feta sense contradicció. El Govern espanyol va venir a Catalunya per convenir diferents extrems, diu en Maspons, de mútua conveniència. Es va acordar fer un Estatut que fixés les normes de les futures relacions de Catalunya amb l'Estat Espanyol. Catalunya va preparar el redactat de l'Estatut de Núria. Catalunya no havia signat cap pacte de vassallatge amb Espanya. Catalunya gaudia del perfecte dret a establir la seva pròpia Constitució, com a competència exclusiva de la Generalitat, segons Decret del Govern provisional de la República Espanyola de 9 de maig de 1931. Se li va reconèixer a Catalunya plena sobirania per decidir, sense que l'Estat espanyol deixés de ser sobirà, doncs és principi de Dret Internacional que les limitacions a la independència dels Estats no és presumeixen, segons Sentència del Tribunal de Justícia Internacional de 7 de setembre de 1927 que cita Maspons i Anglasell en el seu informe, doncs s'entenia que no existia cap document que declari la submissió del nou Estat Català a l'Espanyol. L'afirmació de Maspons de que Catalunya fou un Estat amb plena sobirania fins 1714, de la que no en va perdre el dret a l'exercici perquè reconegués la seva submissió a un acte de força unilateral que se li va imposar per la violència de les armes. El Decret de Nova Planta de Felip Vé declarava que "havia reduit enteramente Catalunya con mis armas". Era doncs una submissió forçada que va provocar una dependència de Catalunya a l'Estat espanyol, de la que la República desfeia el lligam recuperant el Dret a exercir la sobirania reconeixent de nou la Generalitat de Catalunya i el seu Govern. La resta ja la sabem i alguns l'hem viscut després de la victòria militar del General Franco contra la República i la nova invasió de Catalunya, derogant la normativa pública catalana per tornar a imposar l'espanyola, senswe tenir Espanya a favor cap regla de dret internacional escrit o consuetudinàri, doncs al territori català la sobiraniaq continuava residint en el poble de Catalunya que té la facultat d'acceptar, ratificar o rebutjar el que proposi la Generalitat. La Sentència del TJI de 17 d'agost de 1923 que estableix que no es acceptable o vàlid un Tractat pel que un estat es compromet a l'abandó de la seva sobirania, i menys per un cop de força militar. El dret segueix vigent tot i la Constitució de 1978.

Llibertat de consciència contra la disciplina

/ dimarts, 1 de novembre del 2016 /
Fa cinc cents anys l'esglèsia no era tolerant, no admetia els transgressors i perseguia els heretges amb l'espasa. Les fogueres de la repressió bíblica cremaven els protestants en nom de l'Esglèsia amb una doctrina intocable que no admetia cintroversies, de la mateixa manera que a Espanya la Inquisició feia també la seva feina plena d'injusticies i abusos en defensa de la ortodoxia definida pels més hipòcrites que es deien seguidors de Crist, vivint de l'exageració, la por al més enllà, la ingenuïtat i ignorància del poble.Només savien de lletra els nobles i els sacerdots. Lutero es va manifestar contra la esglèsia captiva fixant un 1517 le seves 95 tesis de controversia amb la doctrina oficial que desvirtuava el pensament i els ensenyaments d'amor, pau, tolerància i misericòrdia de Crist. El teòleg Lutero volia parlar de la veritat. Lutero es va manifestar contra la afirmació de que l'ànima dels morts volava al cel en el mateix moment que la moneda donada al sacerdot se sentia en el fons de la sistella recaptatòria. Lutero defensava que tot cristià que mostra veritable apenediment per les seves faltes obté la remissió plenària de la pena i de la culpa, sense necesitat d'adquirir cartes d'indulgència. A més de guerra, persecució i mort als seguidors de Lutero declarats heretges per una Esglèsia aferrada a les riqueses i els favors del poder, un Concili a Trento en ple segle XVI va fixar les bases d'una esglèsia allunyada de la realitat humana fins el Concili Vaticà II del segle XX, doncs finalment ha sigut reconegut que obra millor el que dona almoina al pobre a ajuda a qui ho necessita que qui compra indulgències. Per Lutero i avui pel Papa Francesc, és millor persona qui practica la caritat i la misericòrdia. El Papa Francesc s'ha avançat al reconeixement del luteranisme obrint el Vaticà als refugiats. Per Lutero calia lluitar contra els pocavergonyes que s'aprofiten de l'esglèsia i defrauden la caritat, doncs els tresors de l'Esglèsia són els pobres, no els rics. Lutero es va llançar contra l'acumulació de riqueses en el Papat i demanava als cristians penitència i seguir els ensenyaments de Crist en lloc de creure's comprar amb diners un lloc al cel, creient aquests fidels embogits per les indulgències de paper en una seguretat i una pau perpètua irreals.Lutero volia alliberar els creients de servituds abusives intetant ensenyar que existeix la llibertat de consciència en la persona. Definitivament va ser el començament de la fi de l'església dels privilegiats i dels interessos corruptes dels governants afins. Pensant en Lutero avui, l'home que va apropar la cultura religiosa al poble incult, la cultura religiosa actual deixa molt que desitjar per la manca de lectura i reflexió sobre la Biblia. Encara hi ha molta gent que es creu que donant unes poques monedes a la caixeta d'almoines durant la misa setmanal ja té resolta la penitència que Déu li demana pels mals i dolors que ocasioni als demés durant la setmana. També hi havia qui pagava altars i capelles per guanyar-se millor lloc al cel al costat del Pare, tot i obrint comptes bancaris al Panamà o a Belize. Luteranisme i Papa Francesc són avui mostra de reconciliació i comprensió entre pensaments abans irreconciliables. Ara queda per recuperar Hans Küng, la doctrina de l'alliberament i quelcom més.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger