sistema constitucional i obediència a les lleis

Fou una ingenuïtat creure que una Constitució podria resoldre tots els problemes convertint el sistema en democràtic constitucionala partir de la transitorietat política que va començar el dia de la mort del dictador. Des de'l règim, amb la complicitat de la nova Monarquia, es volia passar de la repressió a la convivència, oblidant les frustracions del passat, intentant girar la pàgina de la història. Però se seguien honorant els morts i empresonats en territori republicà durant la guerra civil acusats falsament de feixistes, fins que la llei de la Memòria Històrica de 26 de Desembre de 2007 va obligar a incloure els morts, empresonats i represaliats pel franquisme per ser republicans. La LLei d'Amnistia de 1977 era la via de la impunitat cfeta en el moment del canvi de règim polític encara que no legal, de que ara se serveixen com escut els perseguits pels crims contra la humanitat durant la guerra civil i el franquisme. La política espanyola fins el moment de la entrada de socialistes, comunistes, liberals i democratacristians no franquistes a les Corts d'Espanya estava inpirada en els principis de les lleis fonamentals del règim franquista que els franquistes consideraven constitucionals. La primera noivetat legislativa feta sense trencar amb la legalitat de la dictadura fou la llei 1/77, de 4 de Gener, per la Reforma Política aprovada per les Corts franquistes en sessió plenària el dia 18 de Novembre i per un referèndum celebrat el 15 de Desembre de 1976. Aquesta Llei a la que es va donar caràcter de LLei fonamental, va incloure la menció a uns drets fonamentals de la persona que no especificava ni determinava, però ja existents semànticament en el Fuero de los Españoles, LLei Fonamental feta per les Corts franquistes, promulgada el 17 de Juliol de 1945 pel general Franco llavors cap de l'Estat. La Llei deia que la democràcia a l'Estat espanyol es basa en la supremacía de la llei com expressió de la volunat sobirana del poble. En cap moment es supeditava la democràcia a les llibertats polítiques fins aquell moment inexistents, ni als Drets Humans reconeguts per les Nacions Unides i el Consell d'Europa dels que la llei no feia cap esment. Aquesta Llei va incorporar la figura del Rei que ja havia sigut proclamat per les Corts franquistes, amb facultats per designar Senadors, anomenar el President de les Corts, sancionar i promulgar les lleis. La Llei seria la mida per establit les contradiccions amb les lleis anteriores que es tendrien per derogades, excepte el poder de les Corts franquistes que seguiria vigent fins la dislució de les mateixes i celebració d'eleccions per sufragi universal, directe i secret, traslladant al Govern o a les Corts la iniciativa de la LLei de Reforma Constitucional que el Rei sotmetria a referéndum abans de sancionar-la. Segons el Professor de Dret Constitucional Francisco Gonzalez Navarro, autor d'un ampli estudi sobre la considerada octava LLei Fonamental per la Reforma Política s'havia de veure el passat com una experiència que enriqueix i no com un model per copiar o rebutjar, doncs donava per legítim i amb poder jurídic el sistema constitucional instaurat per Franco que declarava permanent i inalterable partint de les declaracions de la Llei de Principios del Movimiento Nacional de 17 de maig de 1958. I això ha permés a l'actual president de la Fundació Francisco Franco dir en unes declaracions al diari El Mundo que la democràcia ho deu tot a Franco. Es a dir la idea de molta gent de l'evolució política del règim fou una falsetat històrica, el muntatge de la Llei fonamental per la Reforma Política que va incrustar a la llei i la Reforma Constitucional posterior la Monarquia franquista sense passar per un referèndum específic i la reforma constitucional posterior de1978, controlada i limitada perpoders i interessos extraparlamentaris, un frau a la democràcia. La continuïtat de les lleis Fonamentals del règim de la dictadura convenientment reformades fou la única sortida política assumida per la oposició democràtica, comunistes inclosos, que va abandonar el republicanisme acceptant per avançar la obediència a les lleis sense preguntar-se si serien democràtiques, justes i respectuosas amb els drets dels pobles p si entrarien en contradicció amb el Dret Internacional i els Tractats sobre protecció dels Drets Humans que Espanya hauria de ratificar. No n'hi ha prou amb un sistema constitucional, cal que sigui democràtic, basat en les llibertats i Drets Humans. Un sistema democràtic involucionista és clarament antiliberal i perjudica tot Pacte Social. Les lleis a Espanya han de respectar els principis i valors de la democràcia declarats com a Fonamentals en el Tractat constitutiu de la Unió Europea fet a Lisbona el 2007.