La grandesa de no claudicar

Avui a la Sala de la Caritat de la Biblioteca e Catalunya hem recordat Joan Oliver en el 30 aniversari del seu traspàs. Joan Oliver, home inconformista, compromès amb la independència de Catalunya i els valors republicans, va deixar una obra poètica, irònica i també crítica amb força de la realitat que li va tocarviure sota la dictadura franquista. Fou el President del Pen Club en els anys difícils de la reforma política de l'ordre jurídic del règim que impedia la llibertat de la paraula que havia perdut el seu màxim dirigent. Considerà indigne i un abandó del compromís democràtic dels polítics catalans l'acceptació de la Monarquia i la renúncia a exigir la llibertat de Catalunya acceptant un Estatut retallat el 1978 sota una Constitució prolongació del règim amb el que segueixen navegant fent desagradable i infecunda la vida política, allunyant el poble de la política i menysteniht-lo. Home antiacadèmic com es va definir en ocasió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 12 de maig de 1970. En erl seu discurs d'agraïment demanava que ens mantinguem drets o que ens redrecem. El 27 de novembre de 1980 se li va fer un homenatge al teatre Romea de Barcelona. Aquell dia el poeta feia 81 anys. Va pronunciar unes paraules plenes de missatge que s'ha considerat el seu testament moral. La seva frase mésw significativa fou: <>. Joan Oliver fou un home clau en la resistència cultural i política catalana no revolucionària sota el franquisme. La seva crítica i dissidència del pactisme català a canvi de financiació amb els seguidors de la dictadura convertirs a demòcrates, però que no afluixaven davant les reclamacions catalanes el va dur a unir-se a Jordi Carbonell, Magda Oranich, Josep Lluís Carod i molts altres per fundar Nacionalistes d'Esquerra i anar a les eleccions de 1980, sense resultats. Mai va fingir el que no pensava i el que no creia, però no volia la política del no-res, albirant però el futur amb escepticisme. Fins la seva mort Oliver va seguir denunciant obertament les claudicacions nacionals de la classe política catalana, mostrant-dse sempre com una persona irreductible. No va parar de querixar-se del grau de contaminació moral que patia el país. La seva herència com exemple per a tots, fou la grandesa de no claudicar i de creure en el futur.