El saló de la Reina Regent

/ dissabte, 31 de març del 2012 /
L'Ajuntament de Barcelona disposa d'un saló semicircular conegut com el Saló de la Reina Regent. El saló té dos pisos: al pis d’a baix hi trobem els escons dels regidors del Consistori i al pis superior hi ha unes tribunes per als invitats a presenciar els plenaris municipals. A nivell de sostre i de vitralls, es veuen diferents escuts de la ciutat. El saló es troba al costat del Saló de Cent. La presidència està situada sota el quadre del retrat de la Reina Maria Cristina d’Augsburg-Lorena, vídua d'Alfons XII, coneguda com ‘ Regenta’, i el seu fill, que va ser el rei Alfons XIII. Al peu del quadre hi ha un bust de l'actual rei, Joan Carles I. No tenim constància de que els regidors s'hagin oposat a fer les seves intervencions presidits per aquestes manifestacions monàrquiques més pròpies d'un museu d'obres d'art. Divendres, es veien escons buits a la banda esquerra entrant per la porta de la sala del Consell de Cent. Mirat així, és molt curiós que la dreta formada per els regidors de CiU i el PP seu a l'esquerra i l'esquerra formada per el PSC, IC i ERC, ara Unitat per Barcelona, seu a la dreta. Ara bé, si ho mirem des de la presidència de la reunió, llavors és a l'inrevés. Divendres 30 de març fou el dia de l'acomiadament amable i joiós de l'anterior alcalde, senyor Hereu. Ha dimitit com a regidor i es retira de l’activitat política. Hereu va fer un discurs reconeixent a tothom. Va parlar de Barcelona com d’una ciutat que no deu res a ningú. Va dir que la reivindicació de la política local és més necessària que mai. Va explicar que va entrar a l'Ajuntament a l'agost de 1997 i que hi ha hagut molts canvis a la ciutat. Va parlar de la por, de la incertesa, de la crisi. Va parlar d'una Barcelona terra d'acollida i d'oportunitats, la ciutat on la gent ve i desfà les maletes. Els portaveus dels diferents grups municipals li van desitjar sort i felicitat. Els d'IC li van expressar el seu afecte i els valors compartits, l'humanisme i l'esquerra. Varem veure, però, com el regidor del PP senyor Fernández Díaz llegia la pantalla del seu mòbil i escoltava algun missatge mentre parlava el regidor senyor Portabella. Varem veure més tard, durant la sessió del plenari, com l'alcalde senyor Trias s'aixecava, entrava i sortia del saló amb el mòbil a la mà. Una noia que jo tenia al meu costat, a la tribuna d'invitats, també tenia el mòbil obert llegint missatges mentre els oradors parlaven. Aquest és un costum ara molt estès. La gent té sempre un mòbil a la mà llegint missatges o mirant internet fent veure que escolta l'orador. Jo segueixo pensant que és una manca de respecte. Però els temps sembla que han canviat. Finalment, l'actual alcalde va fer sortir al centre del saló a tots els portaveus dels grups municipals i al senyor Hereu, a qui van donar una vara d'alcalde com a record de l'acte. Els periodistes gràfics van fer una sessió de fotografia i captació d'imatge com mai. Durant aquest acomiadament al regidor, abans alcalde, sortint se li van dedicar flors, se li va donar vida per al futur. L’alcalde Xavier Trias va dir que Barcelona té cultura política pròpia basada en el diàleg i el respecte a les diferents sensibilitats. La ciutat aposta per la proximitat. No hi ha progrés econòmic sense progrés social. També va dir que, més enllà de les diferències els grups, ens hem posat d'acord en temes essencials per la ciutat.

Riqueza, crecimiento y desigualdad

/ /
Adam Smith, en su obra La riqueza de las naciones, habló de la división del trabajo, del progreso natural de la riqueza por el hecho mismo del intercambio. También dijo que en la búsqueda de empleo para el capital la industria es preferida al comercio, aunque el comercio exterior ha introducido mejoras en la agricultura, que es necesaria para el desarrollo de ciudades "de alguna importancia". Pero, curiosamente, este orden natural de agricultura, industria y comercio no fue respetado al iniciarse la conquista del Nuevo Mundo por los europeos. Una población estimada de 20 millones de indígenas a la llegada de Cristóbal Colon sufrió con la llegada, también, de las enfermedades contagiosas, la despoblación y el expolio de sus riquezas naturales. Henry George, creador de una escuela económica triunfadora en Australia, habló de no parar la economía, de impedir la miseria de las naciones. Fue Friedrich Engels quien analizó realmente las consecuencias de la industrialización para la naciente clase obrera en su estudio La situación de la clase obrera en Inglaterra. El ansia del crecimiento rápido y la acumulación de riqueza fue el detonante del nacimiento de la desigualdad en las sociedades y entre naciones. Es evidente que hay diferencias entre Cervantes y Shakespeare, entre Abraham Lincoln y Silvio Berlusconi, entre Sócrates y Madonna, entre los personajes que salen en el Hola y los que salen en las páginas de sucesos. O existe una igualdad sustancial entre todos ellos que cualquier biólogo nos diría que se desvanece por el simple hecho de la evolución. La realidad no es un conjunto enlazado de hechos estáticos sino de diferentes evoluciones de las distintas sociedades que existieron y se han reproducido hasta nuestros días. La evolución ha generado desigualdades históricas, la lucha entre ellas por el dominio de las riquezas. Las desigualdades y la lucha por el dominio prosiguen. El Edén no es la tierra prometida sino solamente un espectro imaginario de una utopía imposible situada entre la razón y la sinrazón. En este orden de desigualdades, el gobierno español acaba de anunciar una amnistía fiscal para defraudadores de capital mientras desde Europa nos presionan para reducir drásticamente el déficit público. Pero nadie nos dice cómo reordenar la riqueza y las relaciones, la agricultura, la industria y el comercio. Más bien, nos paran todo el proceso de división del trabajo social y asustan a los capitales, con la diferencia de que ya no existe el Nuevo Mundo que expoliar: ahora nos expoliamos a nosotros mismos.

Rebuig al vandalisme com a excusa

/ divendres, 30 de març del 2012 /
L'Ajuntament de Barcelona ha fet públic un comunicat de rebuig a la violència i el vandalisme. Però el PP no en té prou. Avui divendres, en el transcurs del plenari municipal, ha demanat, com a moció d'urgència, una acció policial més contundent i eficaç, fent intervenir els altres cossos policials desplegats a Catalunya. S'ha referit a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil, a més de criticar que els mossos que protegien la Borsa no anaven preparats com antidisturbis. Ha parlat dels aldarulls com un acte d'entrenament de la kale borroka per a la reunió del Banc Central Europeu que tindrà lloc el mes vinent a Barcelona. Ha volgut donar més importància a un episodi condemnable. Ha dit que no havia canviat res amb el senyor Trias i amb el senyor Puig, comparant-los amb el senyor Saura i el senyor Hereu. Els populars també han criticat la lentitud en reaccionar, doncs els grups radicals ja van començar al matí, i que hi havia pocs efectius i poc material per a contenir-los. Alhora, han demanat l'aplicació de la normativa penal sobre terrorisme contra els detinguts, tot queixant-se de la imatge de la ciutat com a referent, ara, de la violència urbana. Des de posicions d'esquerra, se’ls ha contestat que no vulguin donar més importància a un episodi de violència, doncs tots rebutgem el vandalisme. Els fets violents perjudiquen avui l'exercici dels drets fonamentals a fer vaga i a manifestar-se en defensa dels drets socials. Se li ha recordat al PP per a què serveix la reforma laboral que ha posat en marxa, que permet els acomiadaments amb un mínim cost i promou la rebaixa salarial. De fet tots, sabem que som en una crisi complexa amb un final incert. Des de la tribuna de convidats, un pensa que manca consciència de ciutadania en la dreta conservadora, que els partits es troben lluny de la ciutadania com a consciència política. Les contradiccions entre conservadors i progressistes són prou evidents. L'oratòria municipalista ens ho demostra. Uns partits són com les oliveres i el blat, d'altres són com la ‘gresca’, com deia el professor Gregorio Marañon. I és que, quan els conservadors abandonen el català i comencen a predicar en castellà -llengua d'origen no català- seguim no acceptant que espanyols i catalans ens tenim una forta i sincera estimació. Però aquest amor, declarat amb imposicions en castellà des de els faristols conservadors, és una mentida, com deia en Rovira i Virgili parlant d'Espanya i Catalunya. L'experiència pròpia de cada dia, del petit món que ens envolta a cadascú, ens fa concloure en l'existència d'una hostilitat constant contra les coses catalanes. És hostil la introducció del castellà com a llengua de discussió política a les institucions catalanes com hem vist fer-ne ús al senyor Fernández Díaz. Aquesta hostilitat no explica la kale borroka ni la justifica. Però ningú no ens ha explicat encara com i de quina manera es va moure un dispositiu tan ampli i organitzat de violents per a ‘torejar’ els Mossos d'Esquadra i trencar la manifestació pacífica dels treballadors. Els kale borroka van anar contra el poble, contra la classe obrera. I això no es pot deixar passar sense valorar-ho. Però, sigui quina sigui l'excusa del vandalisme viscut, la conselleria d'Interior de Catalunya s'ha de preparar per a la següent onada anunciada pel senyor Fernández Díaz. Haurem de demostrar que som capaços de parar els violents. Catalunya no vol demostracions de violència. Catalunya no és un referent de la violència coneguda com a kale borroka. Els violents ho han de saber i tenir ben present. Catalunya no tolera el salvatgisme, la violació sistemàtica de les lleis, el dany a un mobiliari urbà valorat en més de 500.000 euros que paguem tots els contribuents.

El caciquisme, en plena forma

/ dijous, 29 de març del 2012 /
Mentre el poble mostra la seva rebel·lió contra l'austeritat imposada pel Govern, s'anuncia que Espanya patirà aquest any un atur del 24 per cent de la població laboral, amb una caiguda de l'economia calculada pel mateix govern en l’1,7 per cent del PIB. Europa exigeix un descens del dèficit públic de tres punts i no passar del 5,7 per cent. El Govern hauria de presentar el pressupost pel curs 2012-2013 adequat a les exigències europees. Però l'objectiu és abaixar els salaris dels treballadors. El poble no vol viure en la pobresa sobrevinguda per disposició del Govern i el conflicte social ha esclatat. Però qui té el poder té el recolzament dels cacics econòmics del territori. Les fórmules estan estudiades i decidides. El Govern sap prendre decisions i no explicar-les. Han aprés la llei del secretisme que coneixem com la llei del silenci. Si divendres han d'aprovar pressupostos, és evident que els coneixen. Però no en parlen. Els presentaran un cop aprovats en Consell de Ministres, beneïts per els cacics empresarials i la banca. Joaquín Costa ja va parlar de l'oligarquia i el caciquisme. Ens va deixar un magnífic llibre explicant el problema crònic que produeix el retard d'Espanya vist l'estranger. El professor de la Universitat d'Oxford Ronald Dworking, considerat com un crític implacable de les escoles positivistes i utilitaristes, basant-se en els principis del liberalisme individualista ens recorda que se suposa que els drets constitucionals que anomenem fonamentals -com el dret a la llibertat d'expressió- representen drets contra el Govern en el sentit fort. De manera que el sistema jurídic respecta els drets fonamentals del ciutadà. I com sigui que els ciutadans tenen un dret moral a la llibertat d'expressió, el Govern no pot derogar-la ni restringir-la argumentant que la majoria estaria millor si aquest dret fos restringit. L'actuació del Govern de negar-se al diàleg sobre el que han fet a corre-cuita per a reordenar el mercat del treball, d'acord amb les exigències de l'empresariat conservador, és una dura limitació a la llibertat d'expressió dels treballadors i suposa la separació de la societat en classes -uns dominants i altres els dominats- i l'inici d'un conflicte gens favorable per la democràcia. El Govern oblida que la Constitució no diu que el poble haurà de patir sense protestar les conseqüències dels errors i capritxos dels banquers, els empresaris i els Governs conservadors que no escolten la veu del poble, ni la dels sindicats, ni la de les minories, ni a la oposició. Com Dworking, ens hem de preguntar també el per què la Constitució interpretada per un Govern conservador té el poder de crear o anul·lar drets, doncs existeixen drets bàsics anteriors a la Constitució. Els principis de l'equitat tenen el seu lloc i ha d'existir un esquema de principis que permeti l'existència de normes particulars. El camí del Govern sembla el de la imposició i la paraula forta. La Constitució, el nou instrument de governació.

Sabotatges i violència que no fan democràcia

/ /
Finalment, s'han produït els fets que tots esperàvem: aquests tipus de manifestacions. Però el març espanyol no és el maig francès. Ni la nostra situació és la grega. Destruir, perjudicar, coaccionar els altres, no fa la revolució. El procés democràtic passa en una democràcia per unes eleccions. Encara que no ens agradi o no hi estiguem d'acord, tenim unes lleis que hem de respectar. L'imperi de la llei és bàsic en una democràcia. Podem fer la religió a mida si volem però no la llei. La societat és la que és i no la canviarem cremant la Borsa ni fent tancar botigues. Donem l'espectacle per a sortir als telenotícies europeus. ‘L'Espagne indignada’ (Espanya, indignada), o ‘Spain as a free toro bravo against de government’ (Espanya, com un toro brau contra el Govern) són els titulars que podrem llegir demà als diaris. A Barcelona, el conseller senyor Puig tindrà força feina. Aquesta vegada no l'agafen per sorpresa. Era d'esperar que els antisistema violents intentarien desbordar els manifestants i organitzar els Sanfermines per anticipat. No hi ha res millor per a animar a fer la revolució que provocar que la policia et persegueixi amb accions de violència i desordre organitzat. La diferència és que la gent ja ho sap que això pot passar i l'acte és pacífic. Una manifestació pacífica és el que s'ha convocat, no una revolució contra el poder burgés. Les diferències hi són, sens dubte. Ara m'arriba la notícia de que els violents han lesionat a uns periodistes i a un càmera li han fet esborrar l'enregistrament que ja havia pres. Segurament, els identificava i això és una prova que calia fer desaparèixer. La llibertat d'informació, ara també amenaçada pels violents que volen rebentar la manifestació, reivindicativa però pacífica, de la classe obrera catalana. No sabrem per ara si són agents provocadors feixistes els que s'han ficat per a reventar l'acte. L'atac a Sants a un treballador té una clara connotació feixista. Aquesta vegada, policia i manifestants han d'anar d'acord. Sempre, la gent treballadora ha donat exemple de racionalitat i actituds serioses. La democràcia social mai no la faran els violents i menys els feixistes. Les violències i danys contra establiments i mobiliari urbà entre antisistemes, que han partit la manifestació, i Mossos d'Esquadra continuen a Barcelona al voltant de les nou de la nit. A La Sexta, donaven declaracions del senyor ministre de Justícia dient que la vaga no pararà les reformes que ha endegat i ha de fer encara el Govern. La ministra senyora Báñez ha dit el mateix. El Govern és ara reformista: reforma tot el que diuen que van fer malament els socialistes. La dreta al poder es nega a dialogar amb els representants dels treballadors, nega legitimitat als sindicats i no els dona cap valor. Les crítiques despectives contra la vaga i els organitzadors no s'amaguen. Demà en llegirem als diaris. La classe treballadora està indignada. Però ho demostra pacíficament, a excepció dels antisistema, partidaris de la violència com a demostració de poder, no de classe. Aquesta violència s'ha vist malauradament a Barcelona. És la que serà portada. La porta de la Borsa cremant és notícia. Una manifestació més no és notícia, els enfrontaments amb Mossos d'Esquadra sí són notícia. La desfilada, com en una processó de Setmana Santa, no és notícia... Desestabilitzar, fer destrosses, mostrar-se violent, ser fanàtic... tot això no és una demostració de patriotisme, el noble sentiment que ha forjat les nacions i ha mogut les consciències i voluntats cap tasques extraordinàries. La lluita contra la misèria, la defensa de la societat contra les agressions il·legítimes, preservar les actituds pacifistes, respectar la justícia i la dignitat humana no són els objectius dels ‘trencamobiliari’, i molt menys encara són solidaritat social els robatoris que s'han produït durant la jornada. Els bancs d'aliments, els menjadors socials, els centres d'acollida, les parròquies, els centres islàmics, la caritat directa, els ajuts anònims, continuaran sent els únics remeis que coneix la gent necessitada. Demà serà un altre dia. Es d'esperar que, malgrat tot, el sentiment de solidaritat sigui una flama que prengui al cor dels polítics conservadors i alguna cosa estiguin disposats a canviar. Almenys, que s'ho repensin abans de presentar els pressupostos generals de l'Estat. També el Govern de Catalunya -país dissortat per la manca de les competències necessàries d'Estat en economia, immigració i treball- haurà d'exigir de l'Estat central les competències que necessita per planificar l’economia de manera participada, dialogada i compartida, entre Govern, treballadors, empresaris, sindicats i associacions empresarials, i per a preparar el camí per la sortida de la crisi de la comunitat humana que governa.

El ressorgir del moviment obrer

/ /
Ho he escrit amb orgull i il·lusió, en record dels meus temps com a enllaç sindical i membre de les candidatures unitàries i democràtiques de treballadors del ram de l'assegurança; en record dels que varem ocupar un dia la sala gran semicircular del Foment del Treball Nacional a la Via Laietana de Barcelona, expulsant i fent marxar els antics del sindicat vertical franquista. Érem uns tres mil treballadors entre els de la sala i els que es manifestaven al carrer. Hi havia unitat, esperit de lluita, sentit de classe. Tots contra l'explotació i la dictadura. Han passat els anys i hem vist com a Itàlia els socialistes votaven amb Berlusconi, com a Grècia els socialistes han permès l'evasió de diners a l'estranger i pensions milionàries; han permès crear un país de funcionaris, no han parat la immigració turca i han ensorrat l'economia del país amb la disbauxa de la despesa i un deute públic impagable. Ara, a l'Estat espanyol, ens preparen uns pressupostos i noves apujades d'impostos mentre ens diuen des del Govern que treballen per recuperar l'economia. Culpen als socialistes de tot el que passa i del que ha de passar encara que no estiguin al Govern. A Catalunya, les crítiques les rep el tripartit i, més encara, el que va ser conseller d'Economia Honorable Antoni Castells. Menys mal que Lehman Brothers no era una empresa catalana... Però avui hem sentit en els informatius que els treballadors que es manifesten per tot el territori de l'Estat parlen de moviment obrer. El moviment obrer està aquí i tots units es posen en marxa. És, de fet, el ressorgiment de la lluita obrera. Els treballadors prenen consciència de la seva situació, dels seus drets i llibertats. Ara, comença de nou el camí per a implantar una democràcia social. Cal recordar als treballadors i als sindicats que la unitat és necessària en temps de dictadura i en temps com els actuals, en els que patim una imposició absoluta del poder polític. Que contraposa la sobirania política a la sobirania laboral. El Govern es creu l'únic dipositari del dret a decidir, no reconeix que el dret a decidir el té sempre el poble. I converteix, des del poder, la Constitució en l'arma que justifica totes les seves decisions. Obliden, com deia Ramón Tamames, el 1980, en la seva Introducción a la Constitución española, que el dret al treball es relaciona amb la previsió d'una polìtica econòmica d'ocupació plena. Ara, en lloc del dret a l'ascens tenim la rutina de l'atur i la visita a les oficines de col·locació. La remuneració suficient que es deriva del dret al treball de l'article 35 de la Constitució s'ha convertit en un salari mínim de 600 euros mensuals que ni permet mantenir les despeses de casa per mal sobreviure i que, en molts casos, ni s'arriba a cobrar, doncs hi ha gent que treballa, amb títol acadèmic, per 300 euros. Tornem a l'entrepà amb sardines. El principi de no discriminació és una farsa: criteris polítics, acció sindical, origen, sexe, filiació política, nepotismes, recomanacions, pressions en la feina, coaccions, exigències antihumanes, esclavatges... són a l’ordre del dia. No interessen els coneixements ni l'experiència. Es vol gent obedient com corders, disposada a firmar el que faci falta: cap escrúpol, cap respecte i cap elegància. Manen els senyorets. Mai ha desaparegut el paternalisme ni l'objectiu de que el creixement, l'ocupació i el benestar quedessin sempre en mans i controlats per la gent que ha de dirigir el país. Mai un treballador podrà dirigir una empresa. No els trobem a les escoles de negocis. La formació que reben els treballadors és per a seguir treballant a les ordres dels empresaris que els contractin per a treure’n profit. El benestar dels treballadors és paper mullat en mans dels empresaris que els volen negar, a més, el dret de vaga. El ressorgiment del moviment obrer és absolutament necessari per construir la democràcia, “malgrés le patron et les gouvernements que veulent les ouvriers rien que pour les produire la richesse que pour eux” (malgrat el patró i els governs, que no volen els obrers per a res més que per a produir riquesa i no per ells mateixos). L'expansió dels drets constitucionals és l'assignatura pendent de la democràcia espanyola. Ho són les manifestacions d'avui, que tant preocupen a ministre i conseller d'Interior i Governació. Però a darrera hora de la tarda es calcula que la vaga l'ha seguit el 77 per cent dels treballadors, encara que a Catalunya diu el senyor Homs que la participació ha estat d’entre un 10 i un 12 per cent. Un èxit, segons els sindicats. Les manifestacions, com a acte de trobada solidària, són l'exercici necessari i el recordatori del que queda per fer. La ponderació i racionalitat dels treballadors, la classe obrera, que no mostra esperit revolucionari sinó reformista de les reformes. Veure policies a Madrid intentant fer comprendre als vaguistes que hi ha gent que no està obligada a fer vaga és un bon començament. La dignitat humana i els drets fonamentals són la base de tot el procés que avui reclamen els treballadors. Fidel Castro i el papa Benet XVI han donat exemple de diàleg també avui. El futur democràtic amb pau social és possible si el diàleg entre la sobirania política i la sobirania laboral es troben. Millor si afegeixen a la trobada els bancs perquè donin crèdit a les empreses. El conflicte social, però, està servit. El Primer de Maig és ben a prop en el temps.

Vaga exprés, malestar continu

/ /
Cap el migdia, Antena 3 TV deia que, segons els sondeigs, un 45 per cent dels ciutadans està d'acord amb la vaga, una mica més del que ahir deia El País. Ara, sembla que tan sols un 54 per cent hi està en contra. Passaven un reportatge fet al carrer i la gent deia de tot. Algú, que els sindicats són uns pocavergonyes i uns vividors. Però tots sabem que és la vaga del malestar, com molt bé posa en primera plana el diari Ara. El Mundo, en canvi, destaca que el Govern diu que la situació econòmica està al límit. Sembla que ens anunciïn la intervenció d'Espanya per possible fallida, doncs sembla que els diners públics no arribaran per a pagar tot el que es deu. Però no suspenen les ofertes de llocs de descans estiuenc per als "pensionistes militars" i funcionaris dels serveis d'ordre públic, ni els ajuts per a estudis, adopcions, enterraments, tractaments mèdics, geriatria, discapacitats, dependència, menjadors escolars dels fills i ajuts extraordinaris a aquests mateixos. Sembla que hi ha castes i fidelitats pagades. Un es pregunta per què no fan servir les residències i apartaments de vacances per donar sostre a les famílies i persones que han perdut la vivenda, per què no destinen els fons de vacances de la DAP per a funcionaris per a assistir als treballadors que han perdut les prestacions de l'atur i no tenen ingressos econòmics, per què no cancel·len les despeses militars, per què no fan tornar als bancs i caixes els diners de tots que l'Estat els ha injectat, per què callen els partits i sindicats davant de tot això. La Vanguardia, en el seu editorial, qualifica la vaga de “vaga exprés”, es a dir feta amb pressa i sense aprofundir en el debat sobre les necessitats socials, amb un rebuig frontal a tota la política del Govern popular. És així la vaga del malestar i la por a deixar de tenir feina, a deixar de rebre un sou, doncs tots som conscients de que empitjorarà la situació econòmica. Demà, acabada la vaga tot seguirà igual: per al Govern, res no haurà passat; els sindicats seguiran sense augmentar el nombre d'afiliats i els empresaris seguiran demanant al Govern que faci una llei per a controlar una nova possible vaga general. Només els preocupats per la solidaritat social demanaran més ajuts per al Banc dels Aliments. Molts comerços i bars no tanquen, al menys al matí, doncs han de recollir per a pagar el lloguer, els autònoms i les declaracions trimestrals de l’IVA i l’IRPF. La vaga no soluciona aquest tema i Hisenda espera implacable. El senyor Coscubiela ja pot anar dient el que vulgui. Però demostren alguns que els manca sensibilitat per als problemes de la gent. Des de demà divendres fins el dia 2 d'abril els avis jubilats aniran de nou a la caixa amb les seves llibretes a veure si els han pagat la pensió. Ara ja no passa com en els temps del franquisme, que la gent tenia por de que no els paguessin les pensions o els sous en cas de no anar a votar al referèndum del 1966 o a les eleccions a procuradors en Corts i regidors municipals pel Terç Familiar... El problema dels sindicats espanyols és que el que pacten amb els empresaris beneficia als que no són afiliats. Viuen de la subvenció, de l'almoina de l'Estat. Del patrimoni ja no cal que en parlem. S’hauria de canviar la legislació sobre sindicats i fer que els convenis i pactes entre sindicats i empreses només siguin vàlids per als afiliats al sindicat o que hi hagi un sindicat per empresa que participi dels consells d'administració. No pot haver-hi la concertació que demana El Punt Avui sinó hi ha oberta l’opció del diàleg i no hi ha diàleg si el Govern espanyol, i el català també, comencen per dir que la vaga no canviarà res. El malestar instal·lat a la societat seguirà. Cal analitzar la reforma i la realitat que hi ha al darrera. Caldrà reformar més coses i fer treballar l'Administració amb més eficàcia, amb més responsabilitat, amb menys cost i amb més celeritat.

Vaga contra la crisi i l’excés del Govern

/ /
Obro la finestra i veig que el carrer és ple de cotxes, motos i transports. Poso la ràdio i, a més de les notícies sobre la vaga, escolto comentaris i alguna trucada de persones que diuen que la vaga no només es fa a Madrid i a Barcelona. A més de les informacions, arriba la publicitat, que no fa vaga: Carrusel Deportivo, a la SER, anuncia la transmissió dels partits de futbol a partir de les 9 del vespre (els jugadors de futbol no faran vaga pel que escoltem) i altres serveis i productes. També anuncis de l'ICO del Banc d'Espanya. El conseller Puig diu que s'esperen atemptats de gent que és antidemòcrata i que s’ha trobat davant d'un sindicat cotxes amb material incendiari. Algunes oficines bancàries es troben tancades amb els panys segellats amb silicona. Els diaris digitals donen la imatge dels pneumàtics tancant la diagonal i l'accés a Barcelona des de l'Autopista del Maresme. Hi ha piquets davant d’El Corte Inglés i treballadors davant les botigues del carrer Pelai parlant de si obren o no. Per ràdio i pels diaris digitals diuen que ha baixat el consum d'energia. De les notícies sobre la vaga, es passa ràpidament als esports. Llegeixo que el Govern també farà retallades a la legislació perquè hi ha un excés legislatiu i volen simplificar, fer més eficaç l'administració. El seguiment de la vaga és més fort a la indústria que als serveis. Hi ha gent que fa veure que treballa per a no veure reduït el seu sou per la vaga. A la tarda, tindrem l’oportunitat de veure més gent a les manifestacions. Hi haurà incidents, és ben segur. Però la vaga hi és. La gent ha pres consciència de que cal fer al Govern una demostració de cabreig generalitzat. L'avenç de l'esquerra a Astúries i Andalusia ha estat el primer avís. Podria passar el mateix a Catalunya si tenen l'acudit de fer eleccions anticipades. Hi ha gent que ja viu al cotxe, també serà a la manifestació. Hi ha molta gent que veu que no es pot viure així. La gent gran està molt preocupada. Alguns fills expliquen als pares que tot és culpa dels capitalistes, els que acumulen els diners, els que s'emporten els guanys del que els altres perden. També diuen per ràdio que els treballadors de les emissores s'adhereixen a la vaga i un s'adona que han canviat la programació. A algunes televisions, també. Parlen del president senyor Mariano Rajoy i diuen que aquest senyor va dir que ells ho arreglarien tot, i de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, que li deia al senyor Zapatero que marxés. I, per tant, va ser mentida el que van dir una i altra vegada desacreditant el Govern socialista que va perdre les eleccions generals el passat novembre. Ara resulta que anem a pitjor. Tan sols ha baixat la inflació: l’1,9 per cent. Algú, per no fer vaga, diu que no es juga el pa dels seus fills. Altres, es queixen de que els empresaris els han coaccionat per què no la facin i no poden denunciar-ho ni queixar-se per a evitar represàlies. Altres, diuen que tenen dret a no fer vaga i diuen que no hi ha normalitat; que fa pena que no es pugui exercitar la llibertat sense violència, el dret a dur la contrària. Algú explicava que a la porta d'algunes empreses hi havia piquets que davant els caps de l'empresa callaven i que només esbroncaven als treballadors que anaven a treballar quan els caps ja eren dintre l'empresa. Hi ha empreses que treballen com a la clandestinitat, la vaga a la catalana, segons diuen. Alguns piquets semblen comitès de control. A les escoles i universitats serà majoritàriament un dia festiu. Hi ha comerços oberts i taxistes treballant amb normalitat. Situacions contradictòries i discussió de l'acció dels sindicats fins ara. Molts treballadors els posen en qüestió. La vaga d'avui es converteix en una manifestació política contra l'excés del Govern a l'hora de reduir els drets socials dels treballadors. Els sindicats també es reivindiquen en la seva funció.

La situació de la classe obrera

/ dimecres, 28 de març del 2012 /
Ahir dimarts, vaig anar a un acte que havien organitzat al Casal Catòlic de Sant Andreu unes bones persones amb preocupació política, per a explicar el contingut de la reforma laboral disposada per el Partit Popular. Van sortir el tema dels acomiadaments amb indemnització dels 20 dies per any treballat amb un màxim de 12 mesos, el tema del final dels salaris de tramitació, el problema dels convenis col·lectius no renovats, la flexibilitat laboral i un llarg seguit d'explicacions i detalls. Hi van intervenir un sindicalista de Comissions Obreres, el diputat senyor Amorós, d'ERC, i més persones que no recordo. Però el primer punt del debat va ser la intervenció d'un senyor gran que va dir que està jubilat amb una pensió que no li permet arribar a final de mes, que la seva dona té un càncer de mama i que té els seus dos fills a l'atur, sense feina. Va preguntar si s'havien de tornar atracadors o què havien de fer. Una noia va dir que a la seva empresa els treballadors tenien por de fer vaga, doncs els podien acomiadar. Altres no van dir res. Les respostes anaven pel camí de dir que la gent havia d'anar a la manifestació i fer vaga per a demostrar la unitat dels treballadors. L'ambient a la sortida no era pas d'animació. La sala era mig buida. Es tracta, doncs, del que els britànics en diuen una ‘demonstration’, un pols de força amb el Govern. Els sindicats, adormits, surten al carrer i demanen unitat i organització als treballadors. A darrera hora de la tarda, una enquesta d’El País diu que tan sols estan d'acord amb la vaga un 39 per cent. Demà al matí veurem la realitat: si l'enquesta l’ha encertat o si era un globus sonda antivaga. El que és evident és que els treballadors no tenen un sentit clar de pertànyer a una classe oprimida, amb deficients condicions de vida; amb un salari inferior a tots els que es practiquen a Europa, que els porta a la fam i la misèria, amb manca de feina; amb una depressió col·lectiva per la caiguda d'empreses petites i mitjanes per la dependència del mercat interior, per la deslocalització i la fugida de capitals. El que també és clar és que la gent vol recuperar els nivells de benestar perduts i espera les vacances per a descansar encara que sigui a casa. La vida segueix, amb o sense crisi. El món no s'acaba amb una vaga. Dilluns tornarem tots a la feina, parlarem dels partits de futbol i del proper concert de Bob Dylan, o anirem a dinar mig menú o el plat únic que van inventar els alemanys. Esperarem l’apujada de la llum i de l'IVA, que tots sabem que arribarà aviat. Ens ho traurem de sortides i copes, de comprar diaris i d'anar al cinema amb la canalla i la dona; el diari el llegirem al bar o per internet des d’on, també, baixarem pel·lícules, encara que no agradi a les productores. Seguirem mirant les marques blanques al súper.

Compromesos amb la igualtat d’oportunitats

/ dilluns, 26 de març del 2012 /
Ho hem sentit dir aquesta nit al senyor Griñán, cap de llista del PSOE per Andalusia: el PSOE està compromès amb la igualtat d'oportunitats. El socialisme es manifesta com un socialisme liberal. Però no hem sentit dir a cap dels candidats que comentaven els resultats electorals que estan compromesos amb les llibertats i els drets humans. En canvi, hem sentit dir al coordinador general d'Izquierda Unida, senyor Cayo Lara, que aquestes eleccions a Andalusia han trencat amb el bipartidisme i el neoliberalisme que aplica el govern d'Espanya. Els comunistes confonen, però, neoliberalisme amb capitalisme salvatge. Existeix un altre sistema liberal, racional i humanista, que veig que ignoren o confonen interessadament. No hi ha majories absolutes ni a Andalusia ni a Astúries. El poble no ha volgut donar tot el poder al PP com va fer el proppassat mes de novembre. Ho podem interpretar com un cert càstig electoral a la política conservadora de retallades i reducció del benestar social. S'ha produït un fre a les polítiques conservadores dels que es diuen el centredreta. Han guanyat a Andalusia els del PP i a Astúries tots els partits de dreta sumant vots de Foro i PP, que no puja i repeteix resultats. Però no poden governar en solitari. El PSOE a Astúries és la minoria majoritària amb 16 diputats als que pot sumar els 5 obtinguts per Izquierda Unida. Al PP tan sols poden estar disposats a pactar i/o garantir la governabilitat segons ha manifestat la senyora Dolores de Cospedal tot seguit de conèixer els resultats. Guanyen, però no governaran. L’esquerra interpreta aquestes eleccions com un fracàs de la dreta en totes les seves expectatives. A Andalusia, el PSOE, contràriament al que esperava la dreta i les enquestes i sondeigs, no ha perdut fidelitat de votants. En canvi, els votants han rebutjat la reforma laboral mantenint un bon nivell de vots al PSOE. De totes maneres, a Astúries els votants han estat el 55 per cent del cens i a Andalusia el 62 per cent, o sigui que ha pujat l'abstenció, cosa que ja és la demostració d'un càstig. A més, Foro, el partit del president Álvarez-Cascos que governava el principat, ha perdut diputats suficients per a no poder governar en solitari. Els electors no han volgut donar tot el poder al PP, encara que a Andalusia tant PP com PSOE han perdut votants en relació a les eleccions de novembre: 450.000 el PP i 600.000 el PSOE. Caldran ara, no pactes per a governar, sinó canvis d'orientació política, una política que tingui el problema social com a principal punt a resoldre, com també els drets humans i la garantia de les llibertats i la igualtat d'oportunitats. A banda de lluitar contra la corrupció i promoure la participació democràtica dels ciutadans en la presa de decisions, amb ple coneixement de la realitat, sense enganys ni secretismes.

La política que marxa

/ diumenge, 25 de març del 2012 /
El marxisme està esgotat i no es correspon amb la realitat. Són paraules del Papa Benet XVI aterrant a Cuba. Sembla que l'Església vulgui convèncer el règim cubà de fer un canvi cap un sistema diferent. Pretén el Papa que l’illa abandoni el socialisme?. Es aquesta la missió pastoral?. Ha fet bé el Papa denunciant a Mèxic la violència de la criminalitat organitzada i el narcotràfic però ha deixat en un apart les denúncies pels abusos sexuals. La violència de tot ordre és antihumana i anticristiana. Però discutir un règim polític que respecta la pastoral cristiana és una qüestió ben diferent. El marxisme ha estat substituït a molts països de l'est europeu per un sistema de lliure mercat que ha generat bosses de pobresa o estats autoritaris. La prèdica de la paraula de Déu no justifica promoure el descrèdit dels que lluiten amb raó històrica contra l'abús i la dominació de les elits de classe alta, els escollits, amb el suport dels militars corruptes. Fidel Castro va alliberar Cuba d'una dictadura. Les dictadures anticomunistes han estat el règim preferit de sectors capitalistes durant la Guerra Freda. La dictadura de Franco a Espanya fou un exemple beneït pels guanyadors del bloc occidental de la Segona Guerra Mundial.

Transició nacional i pactes

/ dissabte, 24 de març del 2012 /
La televisió espanyola desconeix els diaris en català. Quan parla de la premsa nacional tan sols menciona els diaris editats en castellà a nivell de tot el territori. Ni El Punt Avui ni l'Ara ni el Diari de Girona, el Diari de Sabadell o el Diari de Terrassa, ni Gara ni el Diario Vasco ni Diario Sur ni La Provincia ni El Día, Canarias 7, Diario de Ibiza, Diario de Mallorca, Última Hora, La Nueva España, La Voz de Asturias, La Voz de Galicia, El Correo Gallego o El Ideal Gallego, entre molts d'altres. Televisió Espanyola, suposem que per afany de simplificar la informació pel fet de disposar d'un espai de temps molt limitat en els seus informatius, dóna només una part de la informació que segurament ha de rebre. Comparar els informatius d'una televisió com la catalana de TV3, al migdia, i seguir després la primera cadena de RTVE sens dubte que ens farà entendre que existeixen diferències substancials en la qualitat i contingut polític dels informatius. Avui RTVE, centrada en les novetats polítiques del govern espanyol, hi dedica molt de temps. Aquesta televisió repugna la sensibilitat catalana, la sensibilitat democràtica. Tot en castellà. I reben premis. No s'entén. A Catalunya, en canvi, és cert: Mònica Terribas ha fet una televisió desacomplexada, de qualitat, democràtica i oberta. Ja ho va ser des del primer programa, aquell amb què es va inaugurar la cadena amb l’emissió de la pel·lícula Alba zulú, aviat farà 30 anys. Els objectius i finalitats de les dues cadenes públiques haurien de ser els mateixos en definició o clau democràtica. Però no ho són quan una desconeix sistemàticament l'existència dels idiomes català, gallec i basc. Comptades són les ocasions en que donen notícies de dirigents catalans o gallecs que parlin en el seu idioma nacional. Perdó: segons el Govern espanyol, ara serà idioma o dialecte regional. Es parlarà de nou de regions en els informatius del temps i es desconeixerà l'existència de nacions amb personalitat pròpia i diferenciada de la castellana al mateix territori del Regne d'Espanya. La monarquia també s'ha pronunciat per una unitat "indissoluble" d'Espanya com a nació, durant la commemoració del bicentenari de la Constitució de Càdis de 1812. La monarquia espanyola ha repetit sempre aquest missatge que va afirmar per la força de les armes i la repressió la dictadura franquista i ha repetit la Constitució de 1978, arrossegant en un mateix destí unitat territorial, lingüística i monarquia. I en aquesta situació es pronuncia un eslògan esperat per molts que també podria ser el nom d'una llei: "transició nacional". Per la seva banda l'expresident Pujol ens recorda que vindran temps difícils, que Catalunya i Espanya són incompatibles, que la Constitució ens ignora, que o som independents o serem residuals fins a desaparèixer com a poble. Aquesta confessió pública, fruit d'una evolució natural de les idees -i no és l'únic que creu en la necessitat de dotar a Catalunya de sobirania plena-, s'ha d'agrair i l'honora. Pujol és avui un benvingut a la lluita contra el sistema. No importa l'edat que tingui, és un home lliure que creu i defensa la llibertat nacional de Catalunya. Ara, també seria necessari que els seus seguidors i el Govern del seu partit a Catalunya acordin disposicions i normatives favorables a la justícia social i passin de la contenció a la inversió que afavoreixi el moviment econòmic i el creixement. Amb les fusions bancàries no n'hi ha prou. S'ha d'afavorir la llibertat de fer i d'internacionalitzar-se dels emprenedors, les cooperatives, les empreses que resisteixen i són solidàries amb els seus treballadors; cal lluitar contra la corrupció i practicar una política informativa oberta i sense secretismes. Cal fer Catalunya. Fer el gran pacte cap a la transició per la llibertat nacional.

Igualtat, pluralitat, dignitat

/ divendres, 23 de març del 2012 /
Fa unes hores, es manifestaven els ciutadans a la plaça de la Coupole, a Tolosa de Llenguadoc, fent un clam per la igualtat, la pluralitat i la dignitat. Tot s'ha produït com a conseqüència de la salvatge violència terrorista amb què s'ha manifestat un immigrant magribí, amb esperit de revenja i de venjança contra els soldats francesos i ànimes jueves. Revenja i venjança en la seva mentalitat com a fruit d'una rebel·lia absurda contra l'assimilació per la civilització dels que van lluitar contra la manca de les llibertats, per la igualtat i per la solidaritat social. La rebel·lió amb segell islamista radical és una tragèdia social a l'Europa del segle XXI. És cert que una important massa de les minories immigrants s'oposen a la integració, que confonen amb una assimilació encoberta. Segons ells, com diu el pensador islàmic Malek Chebel, assimilació vol dir despullar-se de tot el que ets, assumir unes lleis, uns costums, una forma de vida, una cultura, una llengua que no és la teva i perdre la teva personalitat. A més, l'economia és ara una nova religió a tot el planeta i amb aquesta religió els islamistes no hi estan d'acord. Molts, rebutgen l'individualisme i l'exhibicionisme que veuen a la societat occidental a la que emigren per adquirir el seu nivell de vida. Per a protegir la societat i l'interès col·lectiu, perdem la igualtat en nom de la seguretat, circumstància que va tenir una de les seves raons principals en el malaurat 11 S a Nova York. Però resulta que la violència es dona a totes les societats. Les venjances amb violència al món del crim organitzat i el narcotràfic són la mostra de la inseguretat objectiva. L'odi social i la manca de diàleg en societats amb alt nivell d'incultura també generen violència intereligiosa, com a passat a Egipte i Nigèria. Però tots estarem d'acord que la seguretat total és inexistent. La creació de grups d'autoexclosos genera microsocietats que intenten regir-se per les seves lleis personals i una moral aliena a les del país d'acollida. La integració al nou món d'acollida, doncs, vol dir respecte, tolerància i comprensió dels uns per els altres; de tots plegats. Però a més, el nouvingut ha de respectar les lleis, la moral pública, els costums, la cultura i la llengua del país d'acollida, encara que personalment no hi estigui d'acord. No poden confondre els nouvinguts l'hospitalitat amb el dret d’apoderar-se de les coses i béns dels altres sense aportar res a la societat d'acollida. Es pot estar en desacord amb la primacia d'occident, de l'occident que ha sabut enriquir-se i desenvolupar les creacions de l'orient, com l'escriptura i el comerç. Però ara la mundialització és clarament l’occidentalitzaciò del món sencer. Fa ja molts anys que fora d'Amèrica no existia res. La República Popular Xina és una mostra d'un món en transformació adaptant tot el que és la manera de fer occidental. Però els islàmics pensen que els equilibris humans no són de llarga durada, creuen que són inestables: creuen que hi haurà un abans i un després. La rebel·lió de les cultures contra la integració o l'assimilació és una resistència contra l'impacte de la modernitat sobre les tradicions. No es produeix un enriquiment recíproc de les cultures que coexisteixen en un mateix territori. Existeix un dualisme fins el punt que els més forts acaben dominant els més febles a través de la confrontació, la qual cosa no vol dir que siguin els millors. La uniformitat produeix la desaparició de les civilitzacions. Però l'obstinació i el poder dels valors materials de la civilització d'occident enfronta la dimensió espiritual de l'orient, de manera que els països emergents són el gran laboratori de les noves civilitzacions que han se substituir les actuals. La violència acaba sent la resistència a adaptar-se a les noves maneres que trenquen amb la fidelitat a les tradicions. Uns acaben convertint-se en els adversaris o els enemics dels altres. L'esperit de la igualtat, la pluralitat i la dignitat, però, exigeix l'abandó de les posicions radicals.

La nova política

/ /
Els conservadors espanyols a Andalusia criden a la gent a la rebel·lia i el canvi. Volen sortir de 30 anys de govern socialdemòcrata. L'acusen de frivolitat i corrupció. No queda gaire clar el significat del canvi que demanen els conservadors, però sí que coneixem els pronòstics de la nova política endegada pel mateix partit conservador a nivell estatal. De la crítica passen a l'ambigüitat. Les paraules dels candidats conservadors sonen a cants celestials. Seguim sense conèixer el que pensen i opinen per ells mateixos els centenars de candidats que acompanyen el primer a les llistes electorals. De moment, la ministra senyora Ana Pastor ja s'ha lluït a Brussel·les demanant un corredor ferroviari central que la Unió Europea havia descartat prioritzant el corredor mediterrani. La resposta ha estat contundent: no tiraran enrere acords ja presos i fets públics. La senyora Pastor ha dit alguna cosa parlant de les “regions”, que sembla ser és la nova denominació encunyada pel Govern conservador per a identificar els territoris de les comunitats autònomes. Han despenjat de la Constitució les nacions constituïdes en comunitat autònoma. Ja no les reconeixen. D'altra banda, CDC comença el seu congrés nacional aquest cap de setmana, i parlen de transició nacional, d'avançar pel camí sobiranista. Oriol Pujol, fill de l'Honorable expresident de la Generalitat senyor Jordi Pujol, serà designat nou secretari general del partit, segons diuen tots els mitjans de comunicació. Es dona per suposat que els congressistes el votaran. Deu ser el candidat únic. Ara està de moda que els candidats dins les organitzacions polítiques siguin candidats únics i els actes de proclamació són, com a l'Església, de consagració del càrrec ja ben cuinat i designat. Aquesta manera de fer confirma la tesi de que el que fan els conservadors i els altres és el mateix. Poques diferències en les maneres de fer. Fer candidatures úniques s'interpreta de cara a l'opinió pública com una demostració d'estabilitat i unitat. En els actuals partits, tota temptativa d'oposició és ofegada o silenciada abans dels grans actes, no se li facilita campanya en contra del candidat oficial, excepte que es tracti de prohoms abans situats. Els mitjans de comunicació, en més d'una ocasió, segueixen el joc de l’‘oficialitat’. Tots plegats fan vella abans d'hora la nova política que prometen. Els partits segueixen sent forts per a la ‘família’ que els governa. Però la militància continua sent baixa, menys encara que al sector sindical, doncs la gent que pregunta massa sembla que no interessi, excepte els periodistes que escolten, prenen nota i no pregunten massa. No existeix en la nostra democràcia una veritable escola de líders de base, una formació de consciència democràtica sense exclusions ni discriminacions. Les fundacions constituïdes a l'empara dels partits no compleixen aquesta funció puig que són antenes del mateix partit que les promou. Ara només opinen en política els catedràtics, els dirigents dels partits i els alts càrrecs. El poble, desorganitzat, no té dret a opinar. Per al poble queden els sondeigs, els programes dits de teleescombraria, la ‘Princesa del Pueblo’, els concerts de rock, els partits de futbol, i anar a votar quan el convoquen. La gran diferència amb el passat és que la lluita actual dels treballadors i alguns autònoms per la supervivència i per pagar hipoteques no permet grans moviments ni desperta interès a nivell social com per a destinar temps a la conspiració i a la intriga per a canviar les organitzacions des de dins, ni per a organitzar nous moviments que es proposin substituir tot l'actual entramat de repartiment de poder i blindatge. L'autogestió política i el debat obert s'han quedat a l'armari dels somnis.

La fal·làcia de la Transició

/ /
El periodista barceloní Antoni Batista, Premi d'Assaig Irla 2011, recull en el seu treball Catalunya i Euskadi, nació còncava i convexa (Angle Editorial, Barcelona 2011) una cita de "la construcció de la identitat" de l'obra de Josep Fontana. A la mateixa, s’afirma que la Transició va ser una fal·làcia, un pacte per dalt, una compra de la legalitat al preu de saldo del cauteri de les reivindicacions de la il·legalitat, i que la cessió principal de la Transició -que qualifica de “fraudulenta”- va ser el dret d'autodeterminació que totes les esquerres havien defensat fins aleshores. Però varem oblidar que a l'Estat espanyol hi ha un sistema que controla el poder. I els pactes de poder els desconeix el poble. Ho explica Mario Conde en el seu llibre El sistema, editat l'any 1994, fruit de l'experiència. Un dels pilars del sistema és el monopoli intel·lectual.. El país, segons Conde, és sempre, al final, la qualitat dels seus dirigents polítics, empresarials i socials. I el capital humà s'obté amb la formació. La dictadura es va servir de l’ensenyament de dretes i va aïllar el d'esquerres, la qual cosa va produir efectes perversos en la nostra societat. De manera que el pensament democràtic es va arrenglerar sota la dictadura amb el pensament d'esquerres fins que, després del Concili Vaticà II, l'equip espanyol de la democràcia cristiana i els sectors del franquisme partidaris d'una evolució cap un règim nou van crear un impuls nou, trencador de l’ortodòxia, de la intel·ligència de la dictadura. Els vells dogmes es van anar deteriorant i va aparèixer una fascinació per l'Europa alliberada del nazisme i del feixisme. Va ser l'inici d'un canvi en el pensament dels polítics: l'hora de trobar-se en el diàleg de plataformes, assemblees i abraçades dels abans adversaris, com van fer a Munic José María Gil-Robles i Rodolfo Llopis. La tradició autoritària i centralista de la dictadura es va notar en la redacció de la Constitució. Va ser creació d'una elit amb voluntat de permanència històrica, integrada en el sistema, que va monopolitzar el prestigi, tot sabent que mai no podria garantir l'estabilitat institucional que creava. Van consolidar el criteri de l'evolució, acceptant incorporar a la democràcia institucions creades per la dictadura, implantant un criteri de règim polític tendent al bipartidisme, amb un sistema d'associacions polítiques properes al sectarisme més maquiavèlic, sense democràcia real interna, sense llistes electorals obertes, sense eleccions directes d'alcaldes i diputats per districtes, sense reconèixer els drets del poble a decidir i exercir la sobirania. El nou règim ha fomentat la desigualtat en nom del règim autonòmic, entès per uns com a sistema de gestió administrativa i per altres com a primer pas per la seva afirmació nacional. Ara, la sensibilitat dels conservadors al poder, pràcticament monolítica, espanta als ciutadans: és una construcció política basada en la precarietat, el poder empresarial concertat amb el Govern, la presència viva d'una societat empobrida que depèn del Banc dels Aliments i la caritat. Cada dia veiem més gent recollint deixalles a la porta de supermercats i remenant contenidors. L'elit es contradiu, permet les deslocalitzacions, no ataca el malbaratament dels esportistes dels clubs de futbol de Primera Divisió, no persegueix als evasors fiscals. És necessari ara un exercici d'humilitat, de modèstia, de claredat; de no fer de la democràcia actual una nova fal·làcia, la decepció de tot un poble contra els seus politics, que han confós el servei al poble des de l'experiència i el diàleg amb un patrimoni adquirit per via electoral tot i sabent que aquesta és injusta. Malauradament, molts polítics van perdre la dignitat per assolir un càrrec o un escó de diputat. Ara, doncs, ja va sent hora de canviar de manera de fer.

La nostàlgia dels dissortats i desacomplexats

/ /
Va ser la Nit de la Fundació Irla 2012. Atorgaven a la sala gran del FAD, de Barcelona, els premis Memorial Francesc Macià, Memorial Lluís Companys i el Premi d'Assaig Irla. Van ser guardonats la gent de teatre de la Xarxa Alcover de Manacor, la directora de la cooperativa Àbacus, Mercè Fluvià, i Mònica Terribas. L'obra L'invent de l'espanyolitat, dels menorquins Lluís Garcia i Imma Grande va guanyar el Premi d'Assaig. Varem escoltar parlaments de tots ells. Va cloure l'acte Oriol Junqueras. Una mica més tard, un dirigent de la UGT donava una xerrada sobre la reforma laboral en un local d'ERC de l'Eixample. Del que van dir tots plegats, vaig treure algunes informacions i conclusions. Els aturats a Catalunya sembla ser que ja són uns 750.000, amb una previsió d'arribar als 900.000 en un any, mentre que els sindicats disposen d'una afiliació no superior al 12 per cent dels treballadors. Per tant, els sindicats de treballadors no tenen la força que puguin tenir a d’altres països europeus. La raó l’hem de trobar en el desinterès de la gent en la tasca sindical, doncs els comitès d'empresa i els enllaços són triats en eleccions on voten treballadors sindicats i no sindicats. El fet que no sigui obligatòria la sindicació per a gaudir dels avantatges dels convenis i acords entre sindicats i empreses dificulta el creixement i la força sindical. El model sindical actual ve dels Pactes de la Moncloa, un model d'afiliació baix. La legislació laboral franquista era més protectora del treballador que l’actual. La feblesa dels sindicats dificulta una oposició dura a les pretensions del Govern conservador i contra la tragèdia social que vivim. La reforma ultracapitalista de les normes laborals, com assenyalen els dirigents d'UGT, facilita la temporalitat indefinida, gairebé l'acomiadament lliure, i no genera confiança. Els contractes temporals ja són més del 40 per cent i creix la bossa de pobresa. Calia defensar amb més força que el millor capital és la persona i que hi ha altres fórmules d'empresa més enllà de les del capital. El cooperativisme sembla reunir més treballadors que les mateixes multinacionals. Cal oposar-se a la política -que esperem que vindrà- de reduccions de les pensions de les jubilacions futures si el Govern acorda que en la pensió es calculi tot el temps de cotització i treball o es redueixin les prestacions per l'atur i a més els sous. És el capitalisme que destrossa l'economia social. El Govern promou l'antisindicalisme i sap que la vaga general precipitada pot fracassar: és una manera de prendre la mida a la situació. Hem de donar-nos compte que el primer que va parlar de vaga general com un fet accidental que passaria va ser el mateix president Mariano Rajoy. I és veritat, dins de tres anys, qui recordarà la vaga general del dia 29 de març de 2012?. El model de vaga programat pot no ser l'adequat. Potser s'haurien de fer vagues per sectors en lloc d'un pols de força i poder sindical com un contrapoder. Els sindicats han de denunciar també les empreses que no són productives, que segueixen potenciant la bombolla i que només són especuladores i negociants. Molts que ja sumem anys tenim ara nostàlgia de moviments socials més actius, malgrat que seguim somniant amb el futur desacomplexat i obert a tots els que viuen i treballen a Catalunya que la Televisió de Catalunya ens presenta i promou.

Ser progressista

/ dijous, 22 de març del 2012 /
Creure en la transformació de la societat ja no és l'exclusiva de les forces polítiques que es diuen progressistes. Molt poc cal llegir el manifest electoral de 2010 del Partit Conservador anglès per adonar-se que la proposta guanyadora va ser trencar amb els valors no provats. Ser progressista, explica el professor de la Monfort University Peter King, no vol dir ser anticonservador. Moltes vegades, confonem les polítiques i els progressistes es posicionen per definició contra tot el que proposen els conservadors. Igualment, és habitual veure els conservadors posicionar-se, també per definició, contra tot el que proposen els progressistes. Però molt pocs es preocupen de descobrir els valors i tradicions dels conservadors compatibles amb el progrés. Si entenem per conservadorisme tot allò que és establert, garantit i acceptat, llavors veurem que al territori espanyol les forces polítiques estatals majoritàries, PP i PSOE, les dues, són conservadores. No cal canviar res de les institucions fonamentals, excepte en la reducció de despesa pública i en la reforma de l'administració, per a fer el retorn a un moderat centralisme que comporta buidar de contingut els nacionalismes perifèrics. No hi ha altre diàleg entre els grans grups que es disputen el poder. No hi haurà canvis constitucionals ni de lleis electorals ni de llei de partits ni de reglaments parlamentaris. Els conservadors no faran una teoria de la societat ni canviaran la marxa de l'economia o la redistribució de la riquesa. Però els progressistes tampoc, doncs la seva feina és remar i navegar dins l'espai que els deixa el sector conservador que controla l'economia, el mercat de treball i l'educació, més el propi finançament de les organitzacions polítiques. Existeix una democràcia moderna basada en el compromís que ha fet incerta la forma política europea. El debat està per fer, doncs fins ara els estats amb democràcies ben diferents s'han sumat a un projecte en construcció sense obrir-lo entre els europeus de totes les llengües, cultures i tradicions nacionals. Cal un debat polític profund sobre la construcció de les institucions de la nova Europa. Aquest debat és el mateix que necessita l'Estat espanyol per a explorar les seves possibilitats com a Estat: mantenir el seu estatus actual o fer un canvi i evitar situacions despòtiques que es poden donar si una part important del poble resident al territori actual mostra la seva disconformitat amb el model i estructura institucional actuals sorgits de la transició de 1976. La majoria política actual, però, opinant el que li dicta el poder governant, antiprogressista, contraposa poder a opinió. Ens cal creure en el progressisme europeu i no voler lligar el poble a valors i tradicions antiprogressistes. Ens cal un conservadorisme intel·ligent que sàpiga fer seus nous valors i el compromís de fer una democràcia moderna.

L’ètica de la modèstia, l’amor pel llibre

/ dimecres, 21 de març del 2012 /
Periodistes, professors universitaris i alguns polítics publiquen les seves reflexions i assaigs sobre l'evolució de la vida social i política. Enric Juliana presenta aquesta setmana el llibre Modesta España, reclamant una vida més modesta. No cal reclamar-la, doncs ja la tenim per obligació. El professor i també periodista Francesc-Marc Álvaro va dir en un programa de 8tv, on el senyor Josep Cuní ens mostrava el llibre, que aquest era l'esperit nòrdic, el dels protestants i tant de bo que l'incorporéssim deixant-nos de grandiloqüències. Però trobem més llibres nous: el de la Marina Subirats, el d'en Francesc Canosa, el de l'Arcadi Oliveres, el del propi Francesc-Marc Álvaro, el d’en Moisès Broggi, el nou tractat sobre el Dret Públic de Catalunya, d’en Joan Ridao, l'autoacomiadament com a polític d'en Josep Maria Trias de Bes, el tercer volum de les memòries de l'expresident Jordi Pujol, el de Patricia Gabancho, l'estudi sobre Cambó que és l'obra pòstuma d'Heribert Barrera, i -com no havia de ser!-, el d'en Bill Clinton Back to work (Retorn a la feina). Molts llibres es publiquen als voltants del dia del llibre. El 23 d'abril és gairebé la festa nacional de Catalunya. És un dia beneït pel déu sol o regat amb pluja, però és un dia de joia, de roses i de llibres. L'amor es declara amb llibres i flors. La solidesa es troba en el coneixement compartit. Per a molts aquesta festa és un acte exòtic. És una singularitat inigualable. Guanya el llibre català. Guanya l'art de pensar, la imaginació. L'amor pels llibres és també una demostració de modèstia, el regal senzill. La cultura difosa en forma de llibre assequible econòmicament és molt més que un regal. És la transmissió del coneixement i del pensament. És l'impuls necessari per a fer moure les idees, per a generar-ne de noves, per a formar nous periodistes, professors i polítics amb base racional.

Lleis més intel·ligibles i més justes

/ /
A la revista Notaria, la presidenta del Parlament de Catalunya ha declarat que necessitem menys lleis, més clares i més curtes. Realment el que necessitem són lleis més intel·ligibles i justes, socialment justes i obertes a l'aplicació equitativa. Sembla que el dret basat en les situacions d'adhesió permet les tiranies: és mancat d'equilibri. Necessitem un dret racional que posi una frontera impenetrable a l'abús. També necessitem un reconeixement del dret no escrit, del costum, com a expressió del dret basat en el sentit comú. Encara es defineix el costum com l'hàbit, el fet repetitiu, i no es vol veure que existeixen uns drets naturals, deures que graven la nostra activitat. Aquests drets naturals moltes vegades coincideixen amb el costum. Però, com deien Las Partidas, "nasce del tiempo uso y del uso costumbre e de la costumbre fuero..." O, com deia Joaquín Costa, "el costum és una manifestació espontània del dret". El Codi Civil el situa per sota de la llei. Cap costum no pot contradir una llei. Les lleis poden destruir els costums, la tradició jurídica de molts pobles abans de l'arribada de la llei escrita. El costum, seguint el dret anglès, és a Amèrica el motllo que reflecteix la vida del poble, divers pels diferents sistemes jurídics dels Estats que formen la Unió. És important saber que el Govern es basa en el consentiment dels governats, expressant-se aquest consentiment a través de representants elegits, i l'expressió bàsica d'aquest consentiment és la constitució escrita i la seva interpretació pels tribunals, trobant-se garantits els drets personals i la propietat contra tota forma de Govern. El dret privat depèn dels estats més que del Govern federal, si bé cada dia trobem més lleis uniformes, situacions de fet acceptades pels tribunals que cal respectar com a precedents. Però la primacia del dret escrit és a Europa el gran procés harmonitzador i unificador a traves de directives i reglaments. Espanya compta amb un magnífic codi civil, amb un llibre sobre obligacions i contractes ple d'esperit liberal que des de 1886 ningú no ha pogut superar ni s'ha atrevit a canviar. En un sistema democràtic modern, però, el dret ha deixar de ser una exigència de formalismes i ha de conciliar, com a Amèrica, la pluralitat de grups i les diversitats jurídiques que no siguin contràries a la constitució escrita, respectant les exigències del bé comú. La institució de la Querimònia de l’occitana Vall d'Aran, avui unida a Catalunya, és un fet demostratiu de l'existència d'un dret equitatiu i equilibrador basat en els costums i les tradicions. No oblidem que el dret no té com a finalitat les aparences, sinó els fets.

Propòsits per a una ‘big society’

/ /
Segons diu el professor de la Universitat de Maryland William Galston, una societat liberal es caracteritza per l'existència de l’individualisme i la diversitat, el que entenem com a societat plural. A l'individualisme li correspon la virtut liberal de la independència, que vol dir ser responsable un mateix dels seus actes sense oblidar les obligacions de solidaritat amb els altres. La diversitat exigeix el compliment de la virtut de la tolerància. Per la seva banda, Paul Krugman, en el seu llibre The conscience of a liberal (La consciència d’un liberal), afirma que una de les paradoxes de l'Amèrica del segle XXI és que els que es diuen ells mateixos liberals són autèntics conservadors i del conservadorisme passen al radicalisme en un no res. Els liberals avui defensen institucions públiques de llarga durada com la Seguretat Social i l’atenció mèdica, mentre que els conservadors dinamiten i privatitzen les institucions. Els liberals honoren els principis de la democràcia i l'imperi de la llei, mentre els conservadors volen que el president tingui els màxims poders i van aplaudir durant la guerra d'Iraq que el president Bush empresonés gent sense càrrecs i a més permetés la tortura dels detinguts. William Blackstone, en els seus comentaris a les lleis d'Anglaterra, ja deia que la idea i la pràctica de la llibertat civil floreix en aquests regnes i l'esperit de la llibertat es troba implantat a la Constitució, de manera que quan un esclau trepitja terra anglesa es troba sota la protecció de les lleis i, en relació als drets naturals, es converteix automàticament en un home lliure. Aquestes contradiccions configuren una gran societat on els termes dreta i esquerra perden sentit, doncs el guanyen les idees de llibertat i els valors democràtics per a resoldre els vells problemes, sempre vigents, de la necessària renovació social i de la necessitat de posar les institucions al servei de la solidaritat social dels desfavorits per la fortuna i la marxa de l'economia. Sortir de qualsevol crisi exigeix una reconstrucció racional i serena de les institucions i del moviment de les idees.

El perill emergent del neofeixisme

/ dimarts, 20 de març del 2012 /
Boaventura de Sousa Santos, en el seu assaig sobre Reinventar la democràcia, reinventar l’Estat, de l’any 1998, parla de la fragmentació d'una societat dividida en apartheids i polaritzada al voltant d'uns eixos econòmics, socials, polítics i culturals. Un poder fàctic amb poder econòmic que acaba convertint en norma el seu dret no oficial. Els valors de la modernitat estan neutralitzats. Les noves realitats del temps instantani del ciberespai, el temps de la degradació ecològica, la biodiversitat i el món indígena, xoquen frontalment amb la temporalitat política i la burocràcia de l'Estat. Treball precari i de servitud generen angoixa respecte de la quantitat i continuïtat del treball. Apareix un nou feixisme, segons De Sousa, de caràcter "societal", de manera que no s'enfronta a la democràcia ni al capitalisme; és una nova forma que segrega zones i grups socials, apareix un Estat paral·lel depredador, els poderosos usurpen el poder estatal aplicant un populisme vestit de democratització i es crea la incertesa i el poder financer de l'especulació en els mercats salvatges. De Sousa conclou que el feixisme no és una amenaça: és entre nosaltres. L'autor exigeix un canvi social de redescobriment de la democràcia, demana crear un Estat fort i declara inexistent el paradigma reformista: tot cedeix davant l'exigència de governabilitat. De Sousa recomana estabilitzar entre les classes populars les expectatives que l'Estat va deixar de garantir en perdre el control de la regulació social. S'hi ha d'afegir un projecte polític de refundació democràtica de l'administració pública, fugint de la idea de l'Estat empresari. De Sousa confia en la democratització partint del que denomina tercer sector, o sigui les organitzacions socials que ni són Estat ni són companyies comercials. La visió de De Sousa, posada per escrit fa catorze anys, ens posiciona davant la realitat de la lluita pel control de poder. El que no ens hauríem imaginat és que el feixisme hagi estat més intel·ligent que la democràcia. O és que la democràcia ja estava controlada pel feixisme en acabar la Segona Guerra Mundial i en caure les dictadures dels Estats que avui formen part de la Unió Europea. Qui s'havia de pensar que el feixisme no aniria en els nostres dies contra la democràcia ni contra el capitalisme?. La transformació dels partits polítics en agrupament de clans i nius de conspiració, allunyant les masses en lloc de ser escoles de formació de líders de base i de difusió de la cultura democràtica, és un exemple clar de com la democràcia emergent que succeeix a una dictadura es troba amb dificultats insospitades si no neteja la vida política dels col·laboradors de la dictadura i no es dota de mecanismes per a impedir l'ascens polític de personatges populistes i aprenents de dictador. El feixisme necessita la llibertat i la democràcia per a introduir-se en la societat i apoderar-se de les institucions. Li molesten els drets humans; són l'antídot.

Més coses de Madrid

/ dilluns, 19 de març del 2012 /
El parc del Retiro està compost de jardins oberts al públic des que ho va ordenar el rei Carles III. El parc està presidit per una estàtua en bronze del rei Alfons XII i ara, entre la llarga filera d'estàtues de personatges, s'hi troba un pedestal que no en té i que no se sap a qui pot correspondre. No se sap si està reservat per a l’actual rei constitucional en el moment en que passi a millor vida. No hi ha cap avís que ho indiqui al visitant curiós. El que sembla important és la zona de restaurants que hi ha prop de Les Corts. Vaig anar a parar al restaurant Can Punyetes, que és al carrer de San Agustín, número 9, al costat de la plaça de Las Cortes. El rètol dona l'aparença d'un restaurant català. Tenien calçots, botifarra i vi del Penedès. El personal, però, era aquest diumenge de parla no catalana, com els d'altres cadenes que trobem a Madrid i a Barcelona. Els treballadors em van comentar que hi anava a dinar moltes vegades el diputat senyor Llamazares. Però se’m queixaven de que aquest diputat, que és d'esquerres, no respecta el temps de descans dels treballadors que vol representar; mai no té pressa per marxar, i li poden tocar més de dos quarts de cinc a la taula. Els vaig prometre que ho escriuria al meu blog en arribar a Barcelona: aquestes contradiccions s'han de saber. Em vaig quedar amb les ganes de saber amb qui i on dinaven en Tardà i en Bosch. Penso que alguna agència de viatges podria organitzar excursions de visita a les Corts i als grups parlamentaris. Portar-hi gent jove podria despertar vocacions polítiques, si no surten corrents en veure tot el muntatge que s'intueix darrera la ‘porta sancta’ daurada que, protegida per dos lleons, exhibeix un escut reial que ara diuen és constitucional. Tot i aclarint sempre que ser diputat no és una feina i un sou per tota la vida. Això que quedi clar.

La mancança permanent del Prado

/ /
El captaire és un personatge habitual a les ciutats des de temps antics. El pintor Brueghel el Vell va anar més lluny en el seu quadre sobre la festa del vi que s'exposa al Museu del Prado de Madrid: en el quadre, a més d'un captaire, hi apareix un capellà que fica mà a la bossa d'una dona distreta. Pot ser una visió irreverent o una visió real, com el ‘Prohibit prohibir’ de Sabina que amb el títol Más de cien mentiras es representa al teatre Rialto de Madrid. A La Vanguardia llegim l'article de Pilar Rahola sobre l'anunci de feina fixa per als que vulguin fer-se capellans. Això ja passava després de la guerra. Molta gent sense vocació va prendre l'hàbit religiós. És quan més perill corre la religió: amb servidors sense vocació. Manca de realitat a la Conferència Episcopal. Algú vol tornar als vells temps de la Inquisició. Per arribar a Madrid des de Saragossa, cal fer la travessia per una estepa. Un tren amb unes finestres rectangulars ben grans ens porta a una velocitat superior als 200 quilòmetres per hora, que ens permeten veure canvis de paisatge com si fossim al cinema veient una pel·lícula. En arribar a Madrid i visitar el Museu del Prado, per la zona de la planta baixa cap a la sala 60 B ens trobem amb un quadre d'unes dimensions enormes que representa la mort d'un rei. En apropar-se el visitant, es descobreix que el personatge és el rei Jaume I, i som davant el moment en que el Rei, abans de morir, en els seus darrers moments, lliura la seva espasa al seu fill Pere encomanant-li que segueixi alliberant els territoris de moros, com ell ha fet durant tota la seva vida. Però la nota informativa no aclareix d'on és rei en Jaume I ni parla de les seves conquestes per la Mediterrània més enllà de les Illes Balears. Cap menció als reis de Catalunya. En canvi, sí que trobem altres quadres que precisen quelcom més sobre els personatges retratats. Amb tot això, sento una mare cridant “Murillo, on ets?”. Però ens apareix un nen d'uns set anys. Deuen ser les influències de la sèrie Águila Roja. Però en lloc de quadres de Murillo, a l'exposiciò de l'Hermitage hi trobem Monet, Renoir, Gauguin, Picasso, Cézanne, Matisse, Kandinsky, Léger o Malévich. Destaquen els paisatges de Monet però criden molt l'atenciò el paisatge blau de Cézanne i el quadrat negre de Malévich. També hem trobat a la mateixa col·lecció quadres de Velázquez, el Greco, i d'en Bettoni, el pintor italià del segle XVIII que considera la filosofia racional com a mare de les arts. A la botiga del Museu Thyssen-Bornemisza, he vist un llibre de Schoppenhauer sobre el fet vivencial, que defensa l'acte voluntari de l'existència, i un altre sobre el dibuix infantil on explica que del gargot passem a la forma, després al simbolisme i finalment a la realitat. La realitat pot ser la presa de consciència de l'ésser humà com a tal, el moment de la maduresa. Sortint de l'exposició de quadres de Chagall, he necessitat prendre l'aire i el sol, i de recuperar una mica de vitamina D. Anava pensant com en Chagall va viure la propagació de l'antisemitisme des de 1935 i que el seu art fos declarat com ‘art degenerat’ pels nazis. Entrant al parc del Retiro des del carrer Alfonso XII, trobem un ampli espai ple d'arbres que sembla un pulmó de Madrid. Només entrar-hi, et trobes amb una doble filera d'estàtues de pedra. Veus un senyor amb cara d'enfadat que diuen és en Chintila, de l'any 638, i al davant i té na Urraca, de 1126, la de Covarrubias. També hi ha una estàtua del rei Alfons I, el Batallador, rei d’Aragó, amb data de 1134, i al davant na Berenguela, de 1246. També hi he trobat una estàtua d’en Sancho, rei de Navarra, amb data de 1295, davant de l'estàtua de Carles d’Espanya i Alemanya. Cap rei i cap comte de Catalunya. Un acaba pensant que aquests personatges governaven i eren totpoderosos perquè tenien un poble d'analfabets i de morts de gana, com ens mostra la sèrie Águila Roja. Lamentablement, el Museu del Prado no sols amaga que ‘Jaime’ I era el rei de Catalunya sinó que a més no ofereix cap sala dedicada a la pintura catalana. Tampoc el Museu Thyssen-Bornemisza. Cal preguntar-se per què volen amagar que Catalunya pot exhibir una cultura artística i gràfica: des d'un romànic fins la pintura clàssica, com també la moderna i hiperrealista. No tot és Dalí, Sert, Tàpies o Casas. Són museus que reben moltes visites d'estrangers i haurien de donar una imatge i informació ben diferent. Cal dir que estan donant una visió de l'art que no correspon a la realitat artística del que avui és el Regne d'Espanya. No sabem si han rebut històricament instruccions del ministeri de Cultura d'amagar Catalunya. Ja sabem que políticament Catalunya és un destorb permanent per a Espanya, però que amaguin o desfigurin la informació dels museus i els parcs públics és sorprenent. El rei Jaume I, en el seu llit de mort, donant la seva espasa al seu fill Pere, serà la mancança permanent del Museu del Prado, doncs no hi ha cap informació que expliqui què va fer el rei Pere amb aquesta espasa ni on és ara l'espasa reial d'aquests reis que no consten entre els reis de Castella ni els Àustries.

Un món de violència

/ dijous, 15 de març del 2012 /
Nens soldat i nenes esclaves sexuals per a tropes al Congo és una de les amargues veritats que ha posat al descobert el procés del Tribunal Penal Internacional contra Thomas Lubanga. A Síria, segueixen les execucions sumàries d'opositors i les seves famílies. A l'Afganistan, cada dia apareix amb més força una societat primària que veu la violència de les armes com a llei, a més de l’Alcorà, mentre uns cremen exemplars impresos d’aquest llibre sagrat, diuen que per error. Al Líban, acabem de descobrir que se serveixen de esclaves etíops: de manera que veiem que l'islamisme no prohibeix ni persegueix l'esclavatge. Al Marroc, encara obliguen a una noieta violada a casar-se amb el seu violador; el resultat ha estat un nou suïcidi. A la Xina, s'especula amb una possible tornada a la Revolució Cultural. Els taxistes es desvesteixen a València per a protestar i no són ni seran els únics. Els acomiadaments de personal arriben als sindicats i als partits polítics: la reforma laboral ha acabat sent aprofitada també per partits d'esquerra per buidar la cartera del deute. I a l'Argentina, YPF controlada per Repsol per força, doncs el Govern argentí li ha reduït la capacitat extractora de petroli un 7 per cent amb la cancel·lació de llicències. No alliberen uns cooperants segrestats que sembla que es troben a Mali. El diari ABC dedica l'exemplar d'avui a fomentar una nova creuada contra Catalunya. La Falange, partit que va participar en la Guerra Civil impulsada pel feixisme, els diners d’uns quants benestants i una part de l’església catòlica contra la legalitat republicana, vol impulsar una manifestació a Tortosa d'afirmació espanyola. Encara bo que no existeixen fórmules ni tecnologies per a ressuscitar el dictador i aconseguir el retorn al passat per molt que els ultradretans ho intentin!. Al diari El Punt Avui vaig publicar el mes passat un article analitzant la problemàtica de la violència tòxica, avui convertida en una patologia crònica. El més greu, l'augment del negoci de la venda d'armes per part de nacions europees que haurien de donar exemple d'amor per la pau i de difusió dels valors humanistes.

Indults asimètrics, no homogenis

/ dimecres, 14 de març del 2012 /
La notícia més important avui era l'indult anunciat dels antics càrrecs d'UDC dut a terme pel Govern espanyol. Tota la gent amb la que he parlat està indignada. He recollit l'opinió de cambrers, taxistes, veïns d'ascensor, empleats d'institucions financeres... Ja avancem que el cas Urdangarín acabarà amb un no res per a ell i la seva dona. La gent política no entén que la dreta es posi d'acord en aquest tema i contradigui, d'alguna manera, el que diu la decisió d'una sentència ferma, i en canvi no vulgui començar a dialogar i donar solucions al problema basc. Per què no volen apropar els presos bascos al seu país?. Per què no estudien un possible indult parcial als condemnats que mostrin voluntat de reintegrar-se a la societat, que van abandonar per exercir la violència?. No s'està fent un greu dany a la imatge de la Justícia?. No és més necessari pacificar el món basc que donar peixet a la dreta catalana?. La resposta popular és de decepció de la política que segueix el senyor ministre de Justícia. El que ha passat fa pensar en que convé pensar de nou l'Estat, les seves funcions i les decisions polítiques que entorpeixen a la justícia en fase d'execució de sentència.

Democràcia no convencional

/ /
El Punt Avui publica, precisament avui 14 de març, un article d’en Manuel Parés i Maicas on l'autor es pregunta si vivim en democràcia. Manuel Parés demana que les eleccions siguin realment democràtiques i representatives, reconeixent que la governabilitat democràtica està en crisi greu. De fet, reconeix que la nostra democràcia no és tal democràcia (encara que no ho digui en el seu article) sinó un muntatge ple d'utopies i de mentides. Per a salvar aquesta situació, proposa posar en pràctica una política basada en el respecte dels drets humans, de l'Estat del Benestar i un seguit de mesures, concloent que la bona convivència i el respecte mutu són dues condicions indefugibles. Aquesta proposta és inviable amb una classe política com l'actual, que pensa precisament el contrari del que demana Manuel Parés. També reconeix que els líders espanyols sempre han concebut Espanya com una unitat, amb una tendència a la uniformitat; mai com un sistema divers i plural, que és el que és l'Estat espanyol. D'altra banda, el diari Gara informa que Amaiur denúncia el veto polític de la mesa del Congrés a la creació del grup parlamentari propi i demana al TC que decideixi quan abans millor. En el recurs, alerta sobre les conseqüències de la prohibició sobre la pluralitat política, acusant la interpretació de la Cambra d’arbitrària i desproporcionada. Amaiur al·lega la vulneració del dret d'accés en igualtat de condicions a les funcions i càrrecs públics. La mort de Teresa Pàmies recorda el seu darrer llibre Informe al difunt. Com diu a la pàgina 33, "cada dia neixen motius per a la lluita". I afegeix: "Podria ser l'epitafi a la làpida del nínxol que ens espera a Montjuïc". Començo a pensar que cal democratitzar la democràcia, repensar-la, reinventar-la a escala humana, ‘à visage humain’ -a imatge humana, vaja-, com dirien els francesos. I com a mostra d'aquesta asimetria, la Biblioteca Arús de Barcelona coneguda pel seu flaire masònic ha rebut l'arxiu del professor Tierno Galván, el vell professor que creia en el socialisme democràtic, que va ser alcalde de Madrid, que va donar una lliçó d'ètica en política, l'home que, tornant els ànecs al riu Manzanares, millor hauria definit la democràcia no convencional.

Construir el diàleg de transició a Euskal Herria

/ dimarts, 13 de març del 2012 /
Existeix una demanda de canvi de les condicions de vida actuals, d'alliberament de la situació deprimida dels treballadors, els aturats i els que no troben la seva primera feina; de respecte a la dignitat humana en les relacions laborals i en el tracte a rebre dels serveis públics. Les nacions catalana i basca són rebutjades i desconegudes com a tals pel Govern espanyol, entestat en silenciar-les i proclamar la pàtria única amb una lectura restrictiva de la Constitució de 1978. Al País Basc, nacionalistes i esquerra abertzale, davant la renúncia d'ETA a la violència, valoren l'oportunitat d'acabar amb el temps de conflicte i aprofundir en el futur democràtic, de construir la pau. Es vol una solució al conflicte que va arrencar sota el franquisme que promogui la reconciliació des del respecte mutu, sense vencedors ni vençuts, amb una justícia de transició. L’esquerra abertzale demana la constitució d'una comissió de la veritat, internacional i independent, com a instrument per a conèixer el que ha passat. Vol que el poble sàpiga la veritat amb un diàleg en el que s'impliquin tots i totes. Demana el compromís de servir-se de mitjans democràtics i exclusivament pacífics per a resoldre assumptes polítics. Demana la renúncia a l'ús de la força i acceptar que tot projecte polític democràtic és legítim a Euskal Herria, i que ha de poder ser materialitzat si la voluntat democràtica majoritària ho decideix. Cal reconèixer i respectar la societat plural, acceptant l'existència d'una realitat històrica, lingüística, social, econòmica i cultural que es coneix com a Euskal Herria, reconeixent el dret humà de caràcter col·lectiu a l'autodeterminaciò democràticament practicat a altres països, atorgant a la societat basca la capacitat de decidir sobre el seu futur. Aquesta declaració, que va publicar el diari Gara el dilluns 5 de març, va ser qualificada de no creïble i ambigua, mancada de sinceritat per determinats sectors, mentre que altres la van trobar equilibrada i consideren que és una aportació clara i sòlida en el camí de la convivència normalitzada. El ministre de l'Interior va dir que “el que ha de fer l’esquerra abertzale és exigir a ETA la seva dissolució, com els exigeix ara la totalitat del Congrés”.

Catalunya, amb Espanya, hi perd

/ /
Que Catalunya hi perd amb Espanya ho sabem tots. Avui, el conseller Mas-Collell ens ha plantejat clarament que l'Estat espanyol se’ns queda la major part dels impostos recaptats a Catalunya. Perdem 16.000 milions d'euros anuals, la qual cosa fa que Catalunya sigui deficitària, i encara ens responsabilitzen de la situació, demanant-nos més retallades. Perdem treballadors que emigren, perdem empreses que tanquen o marxen perquè es deslocalitzen buscant millors ofertes fiscals i laborals, perdem immigrants que tornen als països d'origen, ens anem quedant sense sector públic perquè la política és vendre o privatitzar. El nostre dèficit és més que cíclic i estructural, és un dèficit conseqüència de la política centralista de l'Estat espanyol que, en nom de la solidaritat interregional, practica l'asfixia de les comunitats amb més necessitats estructurals i d'infraestructures, com la catalana. El conseller ha dit ben clar, segons informa el diari Ara en la seva edició d'avui, que el model Castells-Salgado, si més no, va ajudar perquè la situació no fos pitjor. El conseller afirma també que sense dèficit fiscal i mantenint les polítiques d'austeritat Catalunya no hauria registrat dèficit públic aquest any. El diari El Punt Avui titula el seu editorial Espoli fiscal, es miri com es miri. El mateix editorial confirma que Catalunya no pot suportar més aquesta situació d'ofec perquè en depèn la qualitat de vida dels seus ciutadans. En l'actual situació, que veiem que no millorarà, o aconseguim com a primer pas el pacte fiscal que demanem o no ens deixen altre camí que moure el país, decididament i sense perdre més temps, cap la independència. És una qüestió de supervivència de tota la societat, la societat plural que viu i treballa en territori català. El desequilibri és massa profund, porta massa temps sagnant l'economia dels catalans; el diàleg veiem és inexistent perquè els de Madrid no volen ni parlar de tornar a la Generalitat els diners que ens correspon administrar fiscalment.

El camí de la pau

/ /
L'expresident Pujol considera que el camí de la independència és l'únic per a evitar la desaparició de Catalunya. Ho va dir fa un any en la històrica conferència “Residuals o independents” que després va publicar en forma de llibre. El proppassat 8 de març, ho va tornar a dir a ESADE, donant per superada la doctrina del nacionalisme català. Pujol no considera viable el marc espanyol en les condicions en les quals ens volen fer viure. Ens han ferit la dignitat, deia. Va demanar que no s'apaguin mai la nostra fe ni la nostra esperança. El conflicte amb l'Estat espanyol, un Estat que perd impuls, és polític. Tothom ho diu. La sociòloga Marina Subirats acaba de publicar un llibre que es titula Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI. Penso que avui s'hauria de titular ‘de la llibertat a la misèria i l'opressió’. Els temps han canviat, però les relacions laborals més que mai, reforçant el poder dels patrons i els governs i la submissió dels treballadors i els funcionaris. Passa el mateix amb els partits polítics dependents, com el PSC, però amb la diferència que el socialisme català pot independitzar-se del sucursalisme al que es troba lligat i tornar a la forma inicial de 1977 -com proposa el professor Pere-Oriol Costa- però disposat a formar un centreesquerra catalanista. I que no parlin del perill de dividir o no la classe treballadora com a excusa. La classe treballadora ha perdut la consciència de classe, vota la dreta en ciutats tradicionalment d'esquerres, com a càstig a un partit socialista que, entenen, els ha defraudat. S'ha de confiar en la capacitat de la societat per a regenerar la política. La nova societat ha fet seus els valors del pacifisme i del respecte als altres, intentant fer front als depredadors i als corruptors. La societat s'ha de pronunciar contra l'art d'ignorar els pobres i aplaudir les utopies. Ull, però, amb la llei del mercat que pot produir -i de fet ho està fent- la societat aganada més gran de tots els temps, més que per les plagues d'Egipte. Potser que aquesta mena de canibalisme polític que patim espatlli l’evolució de la nostra societat pels camins de la pau i el diàleg. Les imposicions, els abusos, la dignitat ferida per un conflicte permanent, no han d'impedir la refundació del catalanisme. Que trobem el camí de la independència en pau, amb il·lusió i esperança.

Desafecció i deserció polítiques

/ dilluns, 12 de març del 2012 /
La gent critica els polítics professionals. No els vol a primera fila ni en l'Assemblea Nacional Catalana. No és la primera vegada: recordem aquell 10 J. A les eleccions, el vot en blanc i les abstencions pugen. El descontentament amb les formes electorals el trobem, en primer lloc, en la militància dels partits. Tot està cuinat quan es tracta de fer les llistes però l'aparença de democràcia interna es cuida a tots els partits. Els periodistes, no obstant, han estat els primers en protestar, negant-se a signar les informacions sobre els blocs electorals. Els partits són els primers en violar la llibertat d'informació en període electoral. La deserció política i la desafecció ciutadana dels partits són una realitat. És la decepció d'un sistema que s'ha apoderat de la política i no ha format els nous líders. Ara tot es deixa a la combinació, ‘les combines’ com dirien els francesos, o a la sort d'encertar el candidat. Podria ser un Indiana Jones o un salvador d'ànimes, un encantador de serpents o un domador de circ. Tot està en funció del que diguin els assessors de màrqueting i de les disponibilitats de campanya i en la inversió que s'ha de fer per aconseguir l'escó. Encara no s'entén que ens diguin que la publicitat política està prohibida. Podríem considerar publicitat encoberta o indirecta tots els telenotícies que, conscientment o inconscientment, ens parlen contínuament del PP o del PSOE amb l'ànim de promoure un bipartidisme i ofegar qualsevol temptativa de fer néixer noves organitzacions. Però no som davant d'una malaltia que pugui curar el temps. Serà la societat civil la que farà canviar la política. Ja anava sent hora.

La llengua parlada i escrita

/ /
Una sentència del Tribunal Suprem ha posat en qüestió el sistema d'immersió lingüística a Catalunya. Una minoria, que es pot comptar amb els dits de la mà, pretén que s'ensenyi en espanyol a Catalunya i que el català deixi de ser la llengua vehicular. Però no volen reconèixer que hi ha una llei en vigor que ni el TS pot discutir, una llei que ni el Tribunal Constitucional ha tocat. La interlocutòria de la Secció Cinquena del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sala del Contenciós Administratiu, va resoldre el passat 8 de març un recurs ordinari plantejat per un pare contra un centre docent, demanant que el castellà sigui reintroduit com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en relació al català en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori i en les comunicacions escrites, doncs el castellà és llengua oficial a tot el territori de l'Estat. La situació és individualitzada i perfectament localitzable, però el recurrent pretén que el castellà s'introdueixi d'una manera generalitzada, sense tenir en compte el cost que la seva exigència pot generar a l'Estat que representa a Catalunya la Generalitat de Catalunya. La conselleria d'Educació explica que el català no exclou el castellà, tal com prescriu la sentència del Tribunal Suprem de 9 de desembre de 2010, afegint que l'estat de la normalització lingüística de la societat catalana no permet el canvi de model educatiu si es volen garantir els mateixos resultats que en l'actualitat. La interlocutòria, en el seu raonament jurídic tercer, senyala que les pretensions lícites del recurrent en la seva concreta situació no permeten extreure des d’“una lectura descontextualitzada i literal d’una frase de la decisió de l’Alt Tribunal, un pronunciament general sobre l’ús del castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu de tot Catalunya que podria anar més enllà d’allò que, en el respecte al principi de congruència, podia haver arribat a decidir la Sala Tercera del Tribunal Suprem. És una cosa que excedeix en gran mesura d’allò que és la funció pròpia d’aquest òrgan jurisdiccional, que actua com a mer executor de la decisió dictada per un altre, i superior, tribunal”. És molt clar que el recurrent desenvolupa una estratègia radicalment anticatalana, sense tenir en compte que la mateixa OCDE ha comprovat que els resultats de les proves dels alumnes en llengua catalana i en llengua castellana són similars i lleugerament per damunt de la mitjana espanyola.

La justícia, a debat

/ diumenge, 11 de març del 2012 /
Gairebé tots els sectors professionals coincideixen en que la justícia, com a institució, s'ha de reformar, que cal adaptar-la a una societat amb un potencial de criminalitat insospitat fa quaranta anys. Però també s'ha de transformar un sistema d'administrar justícia que ha de respectar un principi d'equilibri i un altre d'equitat en un món divers i global. No existeix la justícia universal ni una jurisdicció internacional europea, excepte en els acords per l'execució de sentències, de cooperació jurisdiccional i en l'auxili en les investigacions criminals. La justícia es va fent pas a pas, amb l'empenta que han permès les noves tecnologies i la participació popular en determinats procediments. Parlar de justícia va ser un tema classificat com a tabú durant molts anys. La justícia com a institució i poder fa 40 anys estava al servei d'un règim dictatorial. Els procediments van canviant amb la democràcia: del procediment basat en el paper hem passat a la oralitat i a la fixació de les sessions judicials en suports audiovisuals. S'han trobat vies d'acceleració i sistemes alternatius, des de la mediació fins l'arbitratge. La formació dels nous jutges és professional i adaptada a la realitat social. Els jutges són persones i reben la formació corresponent, teòrica i pràctica, disposen de biblioteques especialitzades i de possibilitats de formació complementària a l'estranger. La formació i l'experiència permet descobrir vocacions d'estudi i investigació de matèries jurídiques. El jutge ha de rebre, a més, formació pel diàleg amb els professionals del dret, els altres actors de la justícia. Una modernització pensant en una societat plural i culturalment diversa exigeix un tractament adequat dels problemes i conflictes que arriben a coneixement judicial. Hauran de canviar els horaris, tornar a treballar el mes d'agost; no podia ser que la justícia aturés la màquina pràcticament tot l'agost i funcionés a ritme lent mig juliol i mig setembre. I que la mateixa operació es reprodueixi per Setmana Santa i per Nadal i Reis. La justícia ha d'organitzar la racionalització laboral començant pels dies dedicats a la feina, després millorar el funcionament de la oficina, amb funcionaris preparats per a la comesa, convenientment reciclats i amb coneixements tècnics, i amb material informàtic de primera qualitat. Serà necessari que en el futur jutges i advocats dialoguin. Així és la transparència i el bon funcionament que tots volem d'aquesta Administració pública, que és un servei necessari per a la societat civil. No cal fer lleis especials per a saber que s'han de respectar els principis de la independència professional de jutges i advocats, com també el dret de defensa i el de judicis equitatius, celebrats en un termini raonable. La justícia és una administració que haurà de funcionar d'acord amb els principis de celeritat, economia i eficàcia, transparència i equitat, respecte al dret de defensa de les parts, i plenament conscient del seu paper com a servei públic.

Cal un centreesquerra per a Catalunya

/ /
Cada dia és més clar que la política catalana necessita un nou centreesquerra no submís a la política decidida des de Madrid ni a la política dirigida per les classes privilegiades i la banca. El Govern actual ha de fer ara una política de contenció i retallades de la despesa pública demanant més sacrificis a la població. S'atura la inversió pública, no s'inverteix en res, es retarden els pagaments del deute als proveïdors de les institucions públiques, diguin el que diguin les esferes oficials a través dels mitjans de comunicació... Continuen fent crèdits per a pagar el deute en lloc de fer servir el deute per a promoure inversions en obres i serveis. Com les empreses a punt de fer fallida, allarguen la malaltia enriquint la banca, que donarà crèdits als creditors de les institucions públiques: una vella forma de pagar deutes retallant el que es deu en favor de la banca. Una política de justícia social, de progrés, exigeix un millor repartiment de les despeses del pressupost, una política legislativa favorable al desenvolupament social i a la solidaritat ciutadana. Davant el fracàs de la política espanyola, cal fer plantejaments nous a Catalunya. Per una nova Catalunya social, serà necessària una governació oberta a la participació, reforçar la seguretat pública, vetllar per millorar les condicions de vida dels més desfavorits i exigir una integració lingüística i identitària als immigrants, de respecte a la societat, valors i institucions. Adoptar una política fiscal adequada, aplicant el principi a cadascú segons les seves necessitats, a cadascú segons les seves possibilitats. Perseguir el frau i atacar frontalment la corrupció, els abusos, el favoritisme i el clientelisme. Obrir una política negociada amb les institucions bancàries afavorides per fons estatals o del Banc Central Europeu de facilitar el crèdit als emprenedors amb capacitat i projectes viables. Treballar per assolir que la igualtat social sigui una realitat. No sacrificar les llibertats en nom de la seguretat ni de la crisi. No oblidar que el jovent identifica la paraula crisi amb polític. Treballar per a canviar l'actual estructura social de devaluació en base a reduir el nivell de vida dels treballadors i les classes mitjanes, que ja avui tenen a Espanya i Catalunya els salaris més baixos d'Europa.

Llibertat d’expressió per a la premsa

/ /
Una de les condicions de la democràcia, que permet conèixer la realitat de la seva implantació en un territori, és la llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació. No n'hi ha prou amb les declaracions legals. Es tracta de que la llibertat de premsa no sigui un talla i enganxa. La periodista Malén Aznárez va fer, el passat dissabte, unes declaracions a La Vanguardia denunciant que el poder mira de controlar la informació, que un de cada tres internautes no té accés a una informació lliure i que 66 països, també alguns democràtics, tenen establertes censures a internet. La llibertat de premsa i la qualitat de la informació no estan en un bon moment. La premsa s'està deteriorant en qualitat i en rigor. Tots sabem que sense premsa lliure no hi pot haver democràcia. Però ara s'imposa l'autocensura. Avui mateix, ens assabentem de l'apartament oficial de la comunió eclesial del teòleg Juan José Tamayo, autor del llibre Otra teología es posible: pluralismo religioso, interculturalidad y feminismo, doncs la Conferència Episcopal, segons informa El País, ja va dir el 2003 que les seves publicacions teològiques i manifestacions públiques són incompatibles amb la condició de teòleg catòlic. L'Església exigeix submissió, com va fer el Papa Joan Pau II amb mossèn Casaldàliga en ocasió de la seva visita al Brasil. Podrem debatre i discutir aquests plantejaments amb respecte a les regles i organització de l'Església. Els lectors de diaris tenen dret a la informació, com en el món digital el propi internauta pot difondre opinions i donar noticies, respectant però la ètica. El periodisme és, avui, a més d'informació, investigació i diàleg; ha de donar la millor versió possible de la veritat. Un govern democràtic és un govern d'opinió, segons diu el profesor Carlos Urioste, de la Universitat de la República Oriental de l’Uruguai, el que vol dir que es recolza en el consentiment de l'opinió pública. Cal, doncs, protegir la informació referida als assumptes d'interès general o d'interès públic. I als efectes de la formació d'una opinió pública, és fonamental que la informació circuli lliurement, sense obstruccions; és a dir que ha de quedar prohibida tota censura prèvia. S’han de protegir les fonts d'informació i eliminar tota autocensura en el moment de difondre allò que se sap veraç, fidel amb la realitat i legítim. Recordem les actituds intolerants, com la que va patir en Salman Rushdie, que explica ell mateix en l'article que publica en el llibre col·lectiu Free Expression is No Offence (La lliure expressió no és ofensa).

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger