El terrorisme com a pretext: la crueltat de l'odi

La crueltat del Dret ens la fa recordar la mort del jove llibertari Salvador Puig Antich, un 2 de març de 1974, després d'un procés judicial sumaríssim, amb la manca de garanties jurídiques pròpies d'un règim dictatorial, segons informa el diari digital Nació Digital. Va ser un procés discutible a la vista del dret de defensa, definit per la Convenció Europea de Drets Humans, que aquella Espanya, sense constitució democràtica, encara no havia ratificat. També va ser una demostració de la crueltat de la repressió, tot i que ja estava en marxa el canvi evolutiu cap a la Transició política, la mort per metrallament de funcionaris policials, el dia 3 de març de 1976, de cinc obrers que es trobaven reunits en assemblea a l'església de Sant Francesc de Zaramaga. Era ministre de Governació aleshores el senyor Manuel Fraga Iribarne, segons recorda el diari Gara. La crueltat també es troba en les religions que justifiquen la violència i la imposició d'una moral contrària a la llibertat. La crueltat es troba en els infants que maltracten els pares. És crueltat lucrar-se metges i monges amb el robatori i venda de nadons. És crueltat disposar els bancs i caixes dels diners confiats pels petits estalviadors, de manera que no els puguin recuperar en cas de necessitat si no és perdent-hi diners. La crueltat dels mercats, la crueltat de la violència de gènere, la crueltat de voler investigar sobre allò ja acabat judicialment, la crueltat de recordar els actes terroristes constantment, la crueltat de fomentar l'odi i la rancúnia, la crueltat de suprimir l’oficina de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, que va aprovar el divendres dia 2 de març el Consell de Ministres. Com recorda el diari digital El Plural, el senyor Rajoy ja va declarar en el diari 20 Minutos, el 20 de febrer de 2008, que era partidari d'eliminar tots aquells articles de la Llei de Memòria que parlen de donar diner públic per a recuperar el passat. És la crueltat de parlar de mirar el futur i negar la reconciliació i recuperar els morts per donar-los una sepultura digna. És crueltat parlar a la classe obrera de la incertesa permanent del demà. És crueltat parlar al poble de la urgència de viure l'Evangeli de Crist i negar-se a posar l'Església al costat dels pobres, quan ho demanen la JOC i la HOAC veient la realitat humana i social de les classes empobrides per les desigualtat socials. És crueltat de gènere i una solemne mentida afirmar que la menstruació és un homicidi silenciós. És crueltat social posar en risc la legitimitat democràtica. És crueltat dessagnar un país i mantenir-lo en la misèria, com ja passa avui a Senegal i a Guinea Equatorial, com ja va passar a Laos i a tants països sotmesos al caprici dels seus governants. És crueltat negar el permís administratiu per a obrir temples per a permetre als fidels resar a la casa del seu Déu. És la crueltat de voler destruir cultures, la crueltat al servei de la nació espanyola des de la descoberta i conquesta d'Amèrica. Vivim, doncs, en una societat feliçment governada per la crueltat; la crueltat de potenciar la indústria de l'armament per a obtenir impuls econòmic, com passa a Rússia, la crueltat de voler la bomba atòmica, com pretenen a Iran, sense voler dir per què la necessiten. Afegim la crueltat de tractar a Euskal Herria en l'abandó de la violència com a dialèctica política com els vencedors d'una guerra carlista que crèiem acabada. I tot per a acabar posant-se vestits de cerimònia llogats, per a donar l'aparença de ser, com amb els tancs llogats a la República Federal Alemanya que van desfilar fa uns anys per l’avinguda de la Castellana de Madrid, per a donar l'aparença de potència militar, que ara paguem en forma aplaçada. És crueltat i engany contra el poble dir que es complirà un objectiu europeu de dèficit públic i, a l'arribada a Madrid, dir que no es complirà el que s'ha signat. És una crueltat social i una indignitat negar a Catalunya allò que li correspon i aprovar i fer públic a més un pla d'asfíxia econòmica i política de la nació catalana. És una crueltat política i social negar l'existència de la nació catalana després del pacte democràtic que va significar la Constitució de 1978. És la crueltat de l'engany, l'odi i de les venjances seculars.