Més coses de Madrid

El parc del Retiro està compost de jardins oberts al públic des que ho va ordenar el rei Carles III. El parc està presidit per una estàtua en bronze del rei Alfons XII i ara, entre la llarga filera d'estàtues de personatges, s'hi troba un pedestal que no en té i que no se sap a qui pot correspondre. No se sap si està reservat per a l’actual rei constitucional en el moment en que passi a millor vida. No hi ha cap avís que ho indiqui al visitant curiós. El que sembla important és la zona de restaurants que hi ha prop de Les Corts. Vaig anar a parar al restaurant Can Punyetes, que és al carrer de San Agustín, número 9, al costat de la plaça de Las Cortes. El rètol dona l'aparença d'un restaurant català. Tenien calçots, botifarra i vi del Penedès. El personal, però, era aquest diumenge de parla no catalana, com els d'altres cadenes que trobem a Madrid i a Barcelona. Els treballadors em van comentar que hi anava a dinar moltes vegades el diputat senyor Llamazares. Però se’m queixaven de que aquest diputat, que és d'esquerres, no respecta el temps de descans dels treballadors que vol representar; mai no té pressa per marxar, i li poden tocar més de dos quarts de cinc a la taula. Els vaig prometre que ho escriuria al meu blog en arribar a Barcelona: aquestes contradiccions s'han de saber. Em vaig quedar amb les ganes de saber amb qui i on dinaven en Tardà i en Bosch. Penso que alguna agència de viatges podria organitzar excursions de visita a les Corts i als grups parlamentaris. Portar-hi gent jove podria despertar vocacions polítiques, si no surten corrents en veure tot el muntatge que s'intueix darrera la ‘porta sancta’ daurada que, protegida per dos lleons, exhibeix un escut reial que ara diuen és constitucional. Tot i aclarint sempre que ser diputat no és una feina i un sou per tota la vida. Això que quedi clar.