Llibertat d'expressió i llibertat ideològica

La sentència del cas Otegi, confirmada la condemna el 2005 pel TS, per injúries al Rei, i ara per sentència del 2011, sis anys després, sembla anul·lada per la del Tribunal Europeu de Drets Humans que, a més, obliga a l'Estat espanyol a rescabalar l'exparlamentari amb 20.000 euros, cosa que posa de relleu una vegada més el contingut i abast de la llibertat d'expressió. Definida per l'article 20.1.a) de la Constitució com el dret a expressar i difondre lliurement els pensaments, idees i opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevol altre mitjà de reproducció, es consideren compreses per aquest text legal fonamental les creences polítiques i socials, doncs en una societat democràtica no es pot imposar una veritat oficial. La llibertat d’ideologia és un element de la llibertat d'expressió. La sentència del Tribunal Constitucional 20/90 va dir clarament: “Per a que la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític siguin una realitat efectiva i no l’enunciació teòrica d’uns principis ideals, és precís que, a l’hora de regular conductes i, per tant, d’enjudiciar-les, es respectin aquells valors superiors sense els quals no es pot desenvolupar el règim democràtic que ens em donat a la Constitució de 1978”. La mateixa sentència refereix que la llibertat ideològica, unida al pluralisme polític de manera indissoluble, exigeix la màxima amplitud en el seu exercici, també en el que resulti contraposat als valors consagrats per la Constitució, exclosa sempre la violència per a imposar els criteris propis, permetent la lliure exposició dels mateixos en els termes que imposa una democràcia avançada. Les limitacions havien de tenir doncs una lectura i interpretació restrictiva.