Llibertat d’expressió per a la premsa

Una de les condicions de la democràcia, que permet conèixer la realitat de la seva implantació en un territori, és la llibertat d'expressió en els mitjans de comunicació. No n'hi ha prou amb les declaracions legals. Es tracta de que la llibertat de premsa no sigui un talla i enganxa. La periodista Malén Aznárez va fer, el passat dissabte, unes declaracions a La Vanguardia denunciant que el poder mira de controlar la informació, que un de cada tres internautes no té accés a una informació lliure i que 66 països, també alguns democràtics, tenen establertes censures a internet. La llibertat de premsa i la qualitat de la informació no estan en un bon moment. La premsa s'està deteriorant en qualitat i en rigor. Tots sabem que sense premsa lliure no hi pot haver democràcia. Però ara s'imposa l'autocensura. Avui mateix, ens assabentem de l'apartament oficial de la comunió eclesial del teòleg Juan José Tamayo, autor del llibre Otra teología es posible: pluralismo religioso, interculturalidad y feminismo, doncs la Conferència Episcopal, segons informa El País, ja va dir el 2003 que les seves publicacions teològiques i manifestacions públiques són incompatibles amb la condició de teòleg catòlic. L'Església exigeix submissió, com va fer el Papa Joan Pau II amb mossèn Casaldàliga en ocasió de la seva visita al Brasil. Podrem debatre i discutir aquests plantejaments amb respecte a les regles i organització de l'Església. Els lectors de diaris tenen dret a la informació, com en el món digital el propi internauta pot difondre opinions i donar noticies, respectant però la ètica. El periodisme és, avui, a més d'informació, investigació i diàleg; ha de donar la millor versió possible de la veritat. Un govern democràtic és un govern d'opinió, segons diu el profesor Carlos Urioste, de la Universitat de la República Oriental de l’Uruguai, el que vol dir que es recolza en el consentiment de l'opinió pública. Cal, doncs, protegir la informació referida als assumptes d'interès general o d'interès públic. I als efectes de la formació d'una opinió pública, és fonamental que la informació circuli lliurement, sense obstruccions; és a dir que ha de quedar prohibida tota censura prèvia. S’han de protegir les fonts d'informació i eliminar tota autocensura en el moment de difondre allò que se sap veraç, fidel amb la realitat i legítim. Recordem les actituds intolerants, com la que va patir en Salman Rushdie, que explica ell mateix en l'article que publica en el llibre col·lectiu Free Expression is No Offence (La lliure expressió no és ofensa).