a propòsit de Montesquieu

/ dijous, 31 d’agost del 2017 /
La Vanguàrdia publicava dimecres 30 d'agost l'editorial del director Marius Carol amb el títol "repassant a Montesquieu", que m'a fet pensar que Montesquieu, parlant de la democràcia, no es va quedar en la divisió de poders, sinó que també va parlar de les formes de govern, els principis que se'n deriven,  i de les lleis segons els governs i les relacions de les lleis amb les coses sobre les que estatueixen. Els estats democràtics no exactament  son resultat de la divisió de poders. Segons Montesquieu, Llibre II, si el poble sencer és, en la República, propietari del poder sobirà, estariem davant una democràcia; si el poder sobirà estàen mans d'una part del poble, es tracta d'una aristocràcia. Els partits que no responen als interessos i voluntat del poble són una aristocràcia, avui minoria pàrlamentària, que pot arribar a ser limitadora de drets i no deixar fer al poble allò que pot fer bé.. Són doncs fonamentals en les democràcies les lleis que estableixen el dret al vot, donant solució a les preguntes de com, per qui i sobre què, si bé pot elegir el poble aquells als que vol confiar part de la seva autoritat i també decidir quines lleis vol. Les Nacions Unides han parlat del sufragi universal, lliure per resoldre qüestions que afecten a la gestió dels assumptes públics. També cal recordar que les democràcies depenen de la manera de fer les lleis i  regular  l'organització social. El poder excessiu però, segons Montesquieu, es propi de les dictadures. Les llibertats  polítiques cal tractar-les en relació  amb el ciutadà, doncs aquesta es basa en  la distribució dels tres poders. Poden haver-hi ciutadans no lliures sota una Constitució lliure de dret, però no de fet.  No són les lleis fonamentals les que donen origen a la llibertat que pot existir en base als costums  i exemples rebuts i certes lleis civils. Els pobles no neixen a cada Constitució o forma de govern. Existeix una tradició i uns coneixements conformes amb la democràcia o no. Montesquieu critica a més en el seu " esperit de les lleis"  l'ambició de conquesta de les terres d'altres pobles, com va fer Espanya amb la descoberta d'Amèrica, però no fou per comerciar en condicions avantatjoses, sinó per enriquir el tresor de l'Imperi  i  imposar-hi l'obediència de la Corona ocupant, com va passar amb Carles V que no va respectar el dret natural dels pobles ocupats a la seva llibertat. No s'han trobat lleis que disposin l'abrogació expressa dels privilegis de les noves èlits,c om l'aforament, com els títols nobiliaris, com la limitació de mandats, com la selecció recomanada_per ocupar càrrecs  de responsabilitat d'empreses públiques que no beneficien als treballadors mal pagats, amb contractes  temporals i amb horaris  carregats, per què qui s'ha d'endur els guanys és la casta o aristocràcia directiva que destrueix la democràcia i l'organització social, aprofitant-se del control de la sobirania del poble, situació que impideix fomentar la natalitat i augmentaer la població a Espanya i a Europa.  La pobresa no està en no tenir bens, està en no tenir treball, formació i cultura que és la polìtica que ha convingut imposar a l'aristocàcia que ens governa. D'aquesta manera  disposem de lleis  de tot ordre, de dret natural, de dret polític, de dret de gents avui dret internacional,   de dret civil, com explica Montesquieu en el llibre XXVI, considerant que leslleis humanes estan sotmeses a tots els accidents que puguin produir-se, les avui anomenades circomstàncies socials  i a variar a mida que canvien els criteris i voluntat dels ciutadans. Quan la llei no és més que la voluntat del sobirà  per sotmetre al poble s'organitzen tibunalks humans sanguinaris regulats per criteris de tribunals que corresponen al més enllà, com va ser la Inquisició  que es va dedicar a la forja de traidors i delators, aprofitats i gent disposada a destruir  com va passar amb l'expulsió dels jueus, no extranyin les fatues i les crides a la guerra Santa contra la nostra civilització que només sap imposar vassallatge i controlar les finances i la producció. Globalitat sense sentit social que deixen per la Creu Roja, Metges sense fronteres, ACNUR i UNICEF. Encara som en temps de decidir quina reconstucció social després de la darrera crisi que encara no ha acabat com tothom reconeix. L'Estat  espanyol ha de decidir també si, com sembla, pretèn governar  impulsat per les lleis  amb lectura restrictiva o per l'opinió pública i per el principi democràtic.                                            

Sant Tornem-hi

/ dimecres, 30 d’agost del 2017 /
Avui és Sant Félix i els castellers de Vilafranca del Penedés  aixequen castells humans per celebrar aquesta diada. La política catalana també vol aixecar el seu castell, el d'una República social, però de pedra picada, per garantir als ciutadans de Catalunya un principi ordinador de les seves activitats, per possibilitar el complimenrt de les finalitats socials de les institucions públiques i els drets fonamentals reconeguts  a les persones. En els nostres  darrers dies s'han tornat a despertar els antagonismes que, impulsats des de les instàncies espanyoles,  divideixen la societat, enfronten els pobles i poden fer impossible el funcionament normal de la vida social a Catalunya. L'Estat i el Govern espanyol han perdut a Catalunya legitimitat per assegurar el bé comú. Les editorials dels diaris impresos a Madrid, les tertúlies televisives, certs programes de radio ens deixen caure una i altra vegada que Catalunya viu políticament en la il·legalitat fent lleis inconstitucionals. Justifiquen el poder, la facultat de fer i imposar lleis espanyoles a conveniència per els seus objectius de frenar les ambicions catalanes, la força, però no l'autoritat moral davant d'aquest dret davant els catalans. Som de nou davant una mena de Sant Tornem-hi a  poques setmanes de la celebració del projectat referèndum d'autodeterminació que no pretèn ser una patotxada ni una manifestació o movilització reivindicativa popular com fou el 9N.  És tracta d'aclarir si volem o no ser un Estat amb ple dret d'autogovern. Coneixem i ha sigut publicat el text de la llei del Referèndum per l'autodeterminació del poble català. L'articulat no diu res que no sigui, doncs s'ajusta als principis de la Carta de les Nacions Unides.La ONU estàper l'Estat de Dret com a mitjà per arribar a un món just, segur i pacífic,afirmant amb el principi de bona fe els principis de la justícia i del dret internacional per resoldre les controversies  entre pobles. Son moltes les vegades que les Nacions Unides s'han preonunciat per fomentar  entre el jovent els ideals de pau, tolerància, respecte mutu, amistat i comprensió entre els pobles. Ens ho recorda com un dels propòsits de la Carta Fundacionalde 1945, una Resolució  de l'Assemblea General de 18 desembre 1960 demanant promoure l'intercanvi de idees i opinions entre els joves.  Els que governen a Espanya imolts periodistes afins que foren joves aquells anys 60, gent que ara son grans, sembla que  no estan per la tolerància, la comprensió, el diàleg. Només cal obrir dia adia els diaris espanyols i llegir els editorials i alguns articles, per veure que s'ha extès una concepció elitista del poder i de la creació i administració de la llei. El poble ha perdut el dret a decidir quin sistema, quina organització social, quin tracte de l'Estat. Sembla que a Espanya encara siguem sota el model de Weimar dels anys 20. l'Estat de l'individualisme liberal  amb una disfressa d'Estat social que el dret positiu s'encarrega de fer desaparèixer, fins que l'Estat és superat per les circumstàncies i el malestar general. Poder o no poder, com deia Tierno Galvan, defineix a l'instant ser pobre o ser ric, gaudir o no de l'humanisme que és normalment la realitat amb la que es troba el poble treballador. Construir política sobre pedra capicada no és treballar en l'ambigüitat, sinó sortir de la incoherència de les lleis del no- estat de dret que definia Quim Domingo en un article a El Punt el propassat 31 de juliol, recordant la queixa pública de l'expresident Artur Mas davant l'apertura d'un nou expedient amb finalitats recaptatòries  per les despeses del 9 N per part del Tribunal de Comptes que dirigeix una exministra del govern Aznar, tornant  sobre uns fets jutjats i arxivats. És la repressió confiscatòria com advertiment de mals. I en aquesta situació ens parlen d'esperit democràtic i de Montesquieu que no parlava de confiscar bens ni de repressió contra els que opinen diferent. Donen per fet que el govern català no fa cas de la meitat dels catalans que no secunden la seva política, segons entenia avui La Vanguàrdia. Però aquestes editorials i altres treballs negatius contra el govern català personalitzat en el President Puigdemont, que es poden llegir als diaris espanyols no impideixen considerar que era possible una altra interpretació de la Constitució espanyola, segons deia l'editorial del diari Ara del 7 d'agost. El Govern espanyol no és actor únic, doncs s'ha servit delTribunal Constitucional que, fent laseva feina,  interpreta i aplica restrictivament la Constitució. Tampoc ha facilitat el Tribunal una aplicació oberta i lligada amb el principi democràtic, tancant totes les portes al'entesa, fent d'ariet del govern del PP que li ha passat, amb la llei feta a mida, les responsabilitats tècniques de protegir el conservadurisme i el centralisme, després de la reforma de 2015, per allò de "la ley és la ley",malgrat les contradiccions que hem anat veient en la gestió deldret a decidir, posant fre a les aspiracions catalanes. Aviat veurem nous Sants a l'església catalanista. Al menys ja tenim previstos Santa Forcadell, Sant Puigdemont i Sant Junqueras. El martiri de la festa de Sant Tornem-hi no té res a veure amb l'aquelarre de Cervera. Però si molt amb la urgència de completar la democràcia més enllà d'unes eleccions.No ha d'extranyar que molts vulguin a Catalunya una República democràtica per establir una societat d'iguals i recobrar el benestar perdut amb les reformes laborals del PP.

els diners del poble

/ /
Sovint recordem els més de 80.000 treballadors de la banca que han perdut la seva feina, els milers d'acomiadats del sector de la construcció, els temporers del camp, els que darrerament han sigut acomiadats de EULEN, els milers que no troben feina, la caiguda dels salaris per sota dels mil euros mensuals, els milers de desplaçats que viuen a les nostres ciutats als barris marginals, les vagues que s'anuncien en tota mena de serveis. Però obliden expplicar el que passa amb elsdiners del pressupostv municipal. A les reunions dels Consells de Districte hi va poca gent. No transcendeixen. No es diu l'Ajuntament, o no ho sabem veure, quantes  vegades ha sigut visitada la pàgina que contempla els de 2016 prorrogats pel 2017. Sembla que la web del pressupost estigui perduda al ciberespai. No sembla interessi descobrir que ha passat amb els diners del pressupost, més de dos mil milions d'euros. Fa tres anys que la mateixa Alcaldessa és al cim de la ciutat de Barcelona. La arribada d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona ha significat un canvi radical de manera que ja res no torna a ser el mateix. Està per veure si acabarà fent una política al servei del poble o al servei dels seus vots. D'entrada  no existeixen les majories absolutes d'abans al'Ajuntament. Ni PSC, ni CiU. Hi ha partits que representen poc i no se sap encara si l'actual Ajuntament representa o no a la ciutadania per què els va votar tant sols una part de l'electorat barceloní. Malgrat els esforços de tots, no existeix la confluència veritable i tot està fet a l'Ajuntament per una minoria que no acaba d'entendre's amb les altres minories. Es va dir que es limitarien els sous als representants municipals, però sembla que no ha sigut així amb els alts càrrecs. No s'ha aclarit quanta gent treballa ara a l'Ajuntament. Tampoc sabem,perquè no apareix publicat a la web, com es gasten els diners del pressupost ni quines previsions hi han sobre la marxa per partides per pagar indemnitzacions pels plets que es puguin perdre amb els hostelers emprenyats que han dut l'Ajuntament al jutjat, si els tribunals els donen la raó. I els bars amb terrasses? I les obres públiques, les aturades i les que es volen començar? i els treballadors del metro amb la protesta permanent?  I el caos circulatori que ens està organitzant la regiduria de mobilitat,sembla, fent i fent cada dia més carrils bici, com el del carrer Paris que en una semana, en ple mes d'agost, sense haver sigut estrenat ja ha produït 5 accidents?  Han passat tres anys des de que un 15 de juny de 2014 Ada Colau es va sentar a la cadira de comandament de l'Ajuntament.Va retirar immediatament la candidatura de Barcelona als jocs olímpics d'hivern de 2026 que només costava diners a la ciutat i ningú es prenia en serio.Non'ha sortitamb les taxes que volia fer pagar ala Sagrada Família, però podria provar amb l'aplicació de,l'IVA a les entrades quan la Basílica es converteix en un objecte comercial. Ha intentat seleccionar els banquers d'acord amb criteris ètics i mirar que no executin hipoteques impagades ili facilitin un park de vivendes de lloguer social,m´ñesdelque ja fan algunes entitats que li recorden la situació. Però l'Ajuntament vol dirigir i les entitats no volen ser dirigides per un Ajuntament que es proclama com revolucionari i no els preocupa el negoci del pressupost municipal, però si els interessa el de les empreses municipals. L'Ajuntament ha jugat oficialment amb l'ambigüitat en el tema del Referèndum. Encara no s'ha pronunciat l'Alcaldessa sobre si obrirà o no les escoles per poder votar. Hi ha divisió en el grup que la va impulsar. Sembla que comencen a  diluir-se i a anar per lliure, sense disciplina de grup. L'herència convergent i prèvia socialista, només li han portat al seu voltant gent que no sap viure amb una altra feina i necessiten els càrrecs. Ara ha de negociar els temes dels plens abans de celebrar-los,laqualcosaprodueixelcorresponent desgast. No hi ha debat públic.Tot està pactat,excepte amb l'oposició que li retreu tot el que pot.Finalment també parlen malament d'ella molts taxistes i els okupes desnonats que li donen les culpes de la seva situació. La política real s'imposa finalment i no es pot fer el que es vol, al menys en un Ajuntament democràtic. El conflicte del turisme  amb elsapartament6s turísticsil·legals i l'incivisme, sumat a la droga tampoc li resolt l'apropament dels socialistes no sobiranistes. Menys encara el comerç il·legal que se li ha incrementat de manera alarmant fins que els comerciants també han decidit a nar ala grenya amb el nou Ajuntament. Massa fronts oberts per un Ajuntament minoritari. Reequilibrar la ciutat no és la ampliar xarxa de autobusos ni col·locar més gent al'Ajuntament o empreses de serveis que és el que fan còrrer. Això no soluciona Ciutat Meridiana que és Barcelona, ni millora el planejament urbanístic i els serveis urbans. El creixement segueix produint-se en els sectors privats dels negocis no productius que són a la ciutat, la cultura també sembla el resultat del que ens ofereix l'empresa privada. Haurien de publicar quines subvencions donen i a quines entitats. La immigració que no s'integra en el nostre sistema de vida és també una qüestió que supera les possibilitats municipals a les escoles i als serveis socials, però no es coneix quin control es porta dels empadronaments,ni en què consisteix l'arrelament que alguns invoquen per tenir papers. Fer les coses be, vol dir fer el que s'ha de fer en lloc de mirar cap una altra banda. No sempre han d'imperar els interessos de partit. No s'ha arribat a definir un autèntic model de ciutat progressista i d'esquerres, que vol dir posar en pràctica quelcom diferent a la rutina que se segueix. Millorar i renovar l'administració i el finançament seguint el model antic bassat en la imposició a la propietat privada. En definitiva, l'Ajuntament ha de fer país i dignificar la seva feina, en lloc d'intentar apaivagar els incendis i dilatar les solucions als problemes,com passava abans.

apocalipsi i catarsi hispànica

/ diumenge, 27 d’agost del 2017 /
LLegir avui a les portades dels diaris de Madrid que  els sobiranistes han boicotejat i sabotejat la manifestació i la presència del rei i del govern espanyol, em sembla trobar-se amb la proclamació de la mentida més grollera i  gruixuda  de la premsa espanyola.  Dissabte 26 d'agost anavem els ciutadans de Barcelona i molts que havien vingut a acompanyar-nos   a una manifestació contra l'odi, la islamofòbia i el terrorisme convocada als jardinets del Passseig de Gràcia.  La Guàrdia Urbana ha calculat la presència de mig milió de persones. Tenen raó, encara que sembla que hi havia molta més gent. Havien anunciat la seva presència el Govern d'Espanya en ple, alguns Presidents de Comunitats Autònomes, polítics de partits estatals i el Rei d'Espanya. Ningú pensava en portar banderes. Era una manifestació contra tota violència i per la llibertat. Dissabte pel matí, però va començar a circular informació de que gent del PP es presentaria a la manifestació amb banderes espanyoles i en Jordi Sánchez d'ANC va disparar les alertes dient-nos que portessim banderers amb un crespó negre. És evident que si no haguessin apregut senyeres i estelades, només s'haurien vist banderes espanyoles i pancartes i senyeres, però no per per facilitar la feina de photoshop de les  televisions espanyoles. Algunes  persones van aparèixeren els llocs de concentració portant, a més de banderes espanyoles,  un parell de pancartes  dient que Espanya está contra el terrorisme  donant,  gràcies a Sa Majestat, missatge difícil d'entendre per què el Rei no va intervenir en res. Però ha sortit a l'Hola, a les teles i portades de diaris. Es van situar aquests, uns al darrera de la concentració, com tancant-la, darrera dels ecuatorians i els bolivians que també venien amb la seva bandera. Lapancarta eraalta i volien que es veiés el més possible.Situada molt a prop del càmara de Tele Madrid. No crec que fos casualitat. Al davant de l 'obelisc de la Plaça Cinc d'Oros oferien banderes espanyoles plastificades. Però la gent les rebutjava.Més d'una va anar a parar a la paperera.  Haviem pensat molts catalans anar a la manifestació sense banderes. No era una manifestació per  assenyalar presència i  identitats, com també feien gent musulmana, els bolivians, els ecuatorians i els gitans. Només voliem un crit igual per a tots: "no tenim por".  Però la gent,  no uns quans que Rivera qualificava de maleducats,  va reaccionar davant el muntatge oficial que no es resignava a perdre protagonisme en favor del poble, i des de parlar de pau, llibertat i solidaritat, a reclamar a "Mariano" i "Felipe" per la venda d'armes a països àrabs que financien el terrorisme, i la bronca i xiulada de rigor per una monarquia i un President de govern que no casen amb la Catalunya republicana,  per molt que s'esforci el seu entorn a crear-lis una imatge idílica a l'escenari en el que aparexien, no als jardinets de Gràcia sinó al davant de tot, a la Gran Via de les Corts Catalanes. El Rei va aparèixer el darrer en un cotxe de la Casa Reial. Podia haver arribat els darrers metres en un taxi, amb un marroquí com xòfer. Hauria sigut molt més ben vist i més televisiu de cara a la opinió pública espanyola.  Però no hi van pensar per raons de seguretat segurament. La bronca general a l'arribada de les autoritats espanyoles fou autèntica i no cosa de quatre mal educats. Els de darrera de la manifestació, a dalt de tot del Passeig de Gràcia no sabiem quan, com i per on arribarien "les autoritats" finalment, encara que es deia que pèr la Gran Via. Però quan els del davant xiulaven i escridassaven Rajoy i el Rei d'Espanya, al darrera no els sentíem. No hi havia coordinació per això, senzillament l'escridassada i la xiulada no van ser generals. Els mitjans de Madrid, segurament poc versats en la música de Pau Casals i el significat de la seva música,  van traduir la cançó dels ocells per "la canción de los pájaros", en lloc de respectar el seu titol original, a més de confondre amb aplaudiments al Rei el dir "no tinc por" de amb la veu i amb só  dels presents que repetien a cada espài de silenci amb les mans el so del "no tinc por". L'acte fou d'apocalipsi, no entesa com catàstrofe, però si com revelació de les tribulacions que suportem els catalans per poder viure aviat la victòria de la independència,  La catarsi que volem és la de la purificació de les institucions   que ens volen treure tota esperança. Encara que Rajoy segueixi negant avui mateixen un acte a Galicia que poguem celebrar el referèndum, i també deixa Mossos desconectats de Interpol,amb una intenció que amaga dir, Ahir  polítics espanyols conxorxats amb el no al referèndum català, Govern i Sa Majestat van poder sentir i viure el bram del poble. La marea blava que va denunciar lahipocresia de polítics i monarques, segons titular de El Punt, estava anunciada i "les autoritats espanyoles" ho sabien. Per tant no els venia de sorpresai sabien el que passaria.També sabien que  ens volien enganyar amb el tema de no dur banderes per facilitar les manipulacions informatives,sobretot de les televisions  espanyoles. M'han explicat que en Rodríguez Zapatero estava desencaixat, el Rei molt seriós i pot ser molest amb la gent de la Moncloa. Pensar que la gent callaria i es dedicaria a resar el rosari tenint davant un Govern que ens nega el pa i la sal i especula amb la nostra seguretat, doncs és una mica ingenu. O ho han d'utilitzar per dir el que diuen: que hem "sabotejat la manifestació".Però la Castellana seguia buida ahir dissabte, la gent a les platges a Andalusia i el Llevant.Només els catalans defensen realment Catalunya i sacrifiquen un dissabte d'estiu per fer sentir la seva veu. O no cal que entrem ara en les coses que es diuen de xivatades als terroristes i informacions de Celnex amagades a Mossos per els serveis centrals d'intel·ligència i policials, per què i amb quina finalitat? La catarsi és necessària a Espanya i el seu govern central i moltes institucions per evitar més catàstrofes i tragèdies. Qui venia a donar-se imatge, aprofitar-se i treure profit de la Manifestació per la pau i la llibertat, buscant un bany de masses, en va sortir trasquilat com dirien els pagesos de LLeida i l'Aragó català als que s'obliga a llençar la fruita dolça. Ha sigut el veterà periodista Enric Juliana, qui avui publica a La Vanguardia un comentari força interesdaant en elseu "cuadern de Madrid", assenyala  la situació de tensió i i discòrdia, també la acritud contra Catalunya, la manca d'espai pel pactisme que el propi Rajoy sap és un error. Tot i així no ha trigat ni 24 horesen tornar a l'atac contra el Referèndum i Puigdemont. Vol dir això que la maquinària política pre repressiva continua funcionant. Llavors per què va venir a Barcelona      tapant-se les orelles si ens pensava enviar aquest missatge comminatori des de Galicia per dissimular que ha rebut a Barceloona un torpede en plena linea de flotació i fuig de la catarsi polìtica a Espanya.

la llei no escrita i la mentida política

/ divendres, 25 d’agost del 2017 /
Com deia Rousseau, existeix una llei no escrita, la opinió pública que ens obliga a tots. És veritat que les decisions polítiques perden virtualitat si van contra la opinió pública, que és el que li està passant, sense retorn, a l'Estat espanyol a Catalunya, intentant mantenir la societat de la por i la desconfiança de la població envers les institucions catalanes, sobretot dels immigrants  de la post guerra, procedents d'altres territoris i regions d'Espanya. L'especulació dels sentiments i lligams familiars també ha entrat a l'escenari polític per dinamitar la lluita democràtica i el pacte social català. No veuen que no fan un ús racional de  l'estat  de  dret. No veuen que només aquesta pràctica, com diria el professor de sociologia de la UAB, Jordi Berrio, garanteix l'existència del dret i la consegüent administració de justícia. El ciiutadà ha de tenir la capacitat depoder fer conèixer la seva opinió sobre les accions que consideri com a injustes. No és la informació filtrada i marcada pels interessos privats ni la mediatitzada per l'Estat la que permet crear una opinió pública sana  i donar més força a la democràcia. Situar la llibertat a l'Estat  és posar en contradicció la voluntat popular i la llei feta pel poder. La llei així feta no serà llibertat ni l'eina promotora de la igualtat necessària per institucionalitzar els drets socials. Només als estats autoritaris i  democràtics deficients com Espanya, és possible la manipulació de la veritat, sense dret a la discussió,  i crear una falsa opinió pública. En aquests estats es considera admissible manipular l'opinió pública igual que la llei. La ètica polìtica,  en un i en altre cas, també la defineixen l'Estat i les oligarquies dominants. Ara convé als titulars del poder central a Espanya promoure la societat de la por a Catalunya. Saben que no els serà possible.Catalunya "no té por" a res. l'Estat no proporciona ni ofereix avui garantia de res a Catalunya. El sol fet de no voler conectar el Govern espanyol Mossos amb Europol és un fet  definitori definitiu del que persegueix el poder central  i la monarquia amb la seva presència a Catalunya,  que no és altra cosa que afermar la seva situació hegemònica de poder, encara que el poble vulgui llibertat i república. Durant anys han fet política de balcó am,b un règim polític caciquil i caduc. Han perdut la neutralitat  informativa molts mitjans deutors dels favors del poder, matantt la anomenada tradicionalment premsa lliure. Sobra la tutela dels poders públics que  encara somien amb la censura ideològica. Aquest somni ha fet reduir els tiratges als diaris. La gent no llegeix diaris que, practicament amb les mateixes portades, semblen redactats tots des de la mateixa font. Passa el mateix als telenotícies. S'hi diuen coses que, practicament venen de la mateixa font informativa, però mou la gent a canviar de canal  o prescindir del televisor. És lamentabl que els fets es valorin i s'ordenin segons convé. És el que ha passat amb les notícies sobre l'atemptat gihadista a Barcelona. I per dissabte 26 d'agost els caldrà imposar als mitjans "conxorxats", com a informació prioritària i propagandística per tota Espanya i l'estranger, la presència del Rei d'Espanya i del President del Govern espanyol a la manifestació del Passeig de Gràcia a Barcelona, quan la capçalera serà dels familiars de les víctimes, del poble, de serveis policials catalans, bombers, taxistes,sanitaris, gent. Una manifestació cridant tots "no tenim por".  És una manifestació contra l'odi,la islamofobia i la manipulació, la venda d'armes a qui vulnera els drets humans, contra el terrorisme. No aconseguiran dividir la societat catalana amb guerres de falses banderes, ni que ens fem enrere. Que no pretenguin ara canviar els mitjans el missatge del poble i crear més falses opinions per convertir l'acte en una aparició propagandística de la corona i mostra de falsa unitat oficial d'Espanya.  Quanta gent ha sortit al carrer a Madrid per solidaritzar-se amb Barcelona? No recorden, ni els convé recordar-ho, el més de un milió i mig de persones que van sortir al carrer a Barcelona solidaritzant-se amb les víctimes de l'atemptat terrorista islàmic de l'11 M 2004? No ens prenguin als catalans per una massa manipulable. Ja n'estem farts de tanta mentida. La gran pregunta l'està fent Josep Antich, director de El Nacional preguntant, perquè no s'ha respectat el dol dels catalans? Com diu Antich, callar és ser còmplice de la mentida, la difamació i la infàmia. Que no oblidin  aquests senyors i senyores que venen de Madrid, que la opinó pública és també una instància legitimadora de l'exercici del poder a la societat, tal com la defineix el professor Berrio.

menys parlar i més eficiència

/ dijous, 24 d’agost del 2017 /
No paren les perversions informatives i les temptatives de desacreditar l'administració policial de Catalunya. Només faltaria que la organització i les prestacions dels serveis públics a Catalunya fos decidida per algú des de un despatx a Madrid. A més de un li agradaria deixar sense contingut les institucions de Catalunya. Ha sigut finalment el Jutge Andreu del'Audiència Nacional qui ha cridat a capítol a tothom. Ha hagut de recordar, encara que no ho diguin,  que quan les investigacions prenen estat judicial qui mana i les dirigeix és el Jutge, per acabar amb la polèmica entre cosos pòlicials esperonada per algú amb interès de confondre l'opinió i destruir l'eficàcia de la gestió feta. Exageracions sobre questions internes dels serveis policials i comunicacions. Però, contràriament al que es diu a alguns diaris, res no havia arribat de policia belga a Catalunya per conducte policial oficial, que pogués indicar o deixar presumir l'existència d'un projecte terrorista de l'envergadura que hem viscut. Cap terrorista anirà pregonant el que farà. I la prova la tenim amb els videos de la benzinera de Cambrils previs a l'atemptat a Cambrils que només presenten uns joves aparentment despreocupats. Els terroristes no diuen elque van a fer. Treballen en clandestinitat. Trobo injust que es diguin o llegim segons quines coses referidesaMossosquan a Catalunya tots els cossos policials, com diuen Mossos, treballen més enllà del seu horari laboral i posen en risc la seva integritat física. S'ha volgut embrutar l'acció amb intencionalitat política. Si ha quedat clarament evidenciada la vulneració dels acords de cooperaqció i el deficient funcionament dels mecanismes de comunicació policial. El Ministeri del'Interior,fent una visita expréss a Paris,  fugirà de donar explicacions. i celebrarà els editorials dels diaris de la dreta  centralista, als que s'ha ajuntat recentment El País. Uns atribuiran als altres la indignitat de certes situaciones destapades. Diran que això és la política, quan haurien de parlar de la seguretat ciutadana en lloc d'aprofitar la desgràcia atacant el nacionalisme català i la ruptura institucional que s'apropa. Aquests contraris a tot lo català volen fer sentir la seva veu,segons diuen, per defensar lo seu, la hegemonia de lo castellà, contra el que denuncien com nacionalisme excloent afirmant que Catalunya i Espanya formen una realitat intocable, toti que Catalunya no respecta la pluralitat imposant un pensament únic. També han intentat lligar, amb informacions falses, els terroristes de la gihad a Catalunya, amb la Assemblea de Catalunya. Cap d'aquests propagandistes de les excel·lències d'Espanya es pregunta quin és el pensament plural del Govern Espanyol, que només ha parlat d'exigir la renúncia de Catalunya a la independència, posant pel mig com a reforç  de la  seva posició negativa el sistema judicial espanyol i a la confusió desmotivadora que han volgut crear. S'ha volgut contaminar per justificar irracionalment la necessitat de tenir raó, barrejant de manera infame, com ampliació de l'operació Catalunya l'independentisme  amb el gihadisme, com explicava Francesc Serés a El País elpropassat 22 d'agost. És això el que va venir a organitzar la Vicepresidenta que va arribar a Barcelona unes hores abans que el President? Es creuen que el joc brut d'aquesta  operació Catalunya no l'esperavem de l'Estat i dels seus ministres veient els silencis i el muntatge de la Delegació del Gobierno a Barcelona i les 6 ó 7 hores que trigava en arribar el President Rajoy a Barcelona? Anar a Paris el Ministre d'Interior no redimeix el pecat. Venir dissabte  26 d 'agost a la concentració de Barcelona, sense dret a ser caps de colla ni presidir res, tampoc els redimeix.Conectin d'una vegada Mossos amb Interpol i Europol, convoquin la Junta de Seguretat, donin confiança al cos policial que ha resolt la situació amb rapidesa i eficiència. Deixin de parlar, de conspirar i seguir la tradició de les insidies a que ens tenen acostumats. Quins interessos vol tapar Espanya? Què passa amb la venda d'armes als països àrabs i les comissions del petroli, i les obres que s'adjudiquen als empresaris adictes? Recorden l'accident del Rei Emèrit a Botswana  i les invitacions entre la realesa espanyola i àrab? I el Marroc, què passa amb el Marroc? Quins negocis ens obliguen a ser bonistes amb el Marroc? Que ens costa el Marroc als ciutadans de tota Espanya? Faran al Congreso de los Dipiutados alguna sessió parlamentària algun dia per demanar explicacions al President Rajoy de la política exterior espanyola? Ha fet algú algun estudi sobre aquesta qüestió? Podrien publicar els resultats per què la ciutadania s'informi objectivament. Deixent-se si els plau  els de Madrid de perversions i contaminació. Posint-se d'acord els professionals per treballar, sense polítiques de partit, amb més eficiència   i no aturar la maquinària de l'administració el mes d'agost, que tots sabem és una avantagte calculada pels delinqüents. Massa gent a les platges fent panxing i i poca a la feina per protegir els demés. Els terroristes ho sabien.No ho dubtin. Pot algú discutir encara l'eficiència i esforç de Mossos d'aquests dies passats?

Insidies malsanes i irracionalitat

/ dimecres, 23 d’agost del 2017 /
Era inimaginable que després de l'atemptat  es produís un procés de politització i raons entre administracions compromeses amb la protecció dela seguretat de la gent. També era impensable que el ministre espanyol de l'Interior anés corrents a Paris a reunir-se amb el seu homòleg francés, saludant davant els mitjans estrangers a membres de la Guàrdia Civil sense comptar amb la participació de experts de Mossos d'Esquadra, la policia que ha dut a terme la investigació pels atemptats de Barcelona i Cambrils. Impensable que s'acusi encarea a Mossos de no haver entrat abans a la torra destruida dimecres 16 d'agost per la nit, a Alcanar, per una explosió de gas. Ningú es pregunta per què els bombers no deixaven entrar ningú a la torre, ni a la policia, a cap policia, fins que no determinessin la seguretat per dur a terme qualsevol investigació. Però a algú cal buscar-li responsabilitats de qualsevol cosa què passa per què no volen reconèixer que tenien informació a Madrid i no van voler passar-la a Mossos. Ara és cosa de dir que la feina ha sigut aprofitada piliticament pels catalans per  dir que tenen capaxcitat d'Estat -ja ho han dit diaris estrangers com un fet indiscutible- i no necessiten Espanya per res. Gelosies, cabreig i revenja per manca de protagonisme? Sempre millor culpabilitzar els demés i no deixar traslluir que el govern d'Espanya no volia reconèixer la vàlua i professionalitat de Mossos. Les policies que protegeixen la seguretat dels ciutadans no poden anar a la grenya entre elles. Tampoc els Governs i els polítics, quan és prioritària davant els atacs terroristes la seguretat del poble al que han de servir tots plegats. Per no reconèixer coses i es perdi la informaciò, el Ministre que ha anat a Paris  ara nega que l'Alcalde Hans Bonte del poble belga de Vilvoorde hagi comunicat res a les autoritats espanyoles. Seria interessant mirar els registres telefònics per saber qui menteix. L'alcalde Bonte pot dir a quin numero va trucar i molt aviat sabriem amb qui va parlar i si el ministre espanyol va ser o no informat, per què ara ningú se'l creu.  El missatge dels suïcides era mort als creuats, odiosos, pecadors i corruptors. Pensaments de l'edat mitjana posats al dia. Però part de la comunitat musulmana espanyola es declara musulmana per damunt de tot. Alguns es creuen aquest missatge de lluita i assassinats massius. Avui ho hem vist en directe en el programa al Rojo Vivo de la Sexta amb un musulmà que contestava això al periodista  i amenaçava per televisió en agafar un camió per fer el mateix que els de Barcelona. La Policia espanyola  que trant esqueixa ara de la catalana i  ja hauria d'haver actuat i detenir immediatament el musulmà neogihadista entrevistat. Encara hi som a temps, per què aquesta gent embogida s'allunya de la societat i es creixen  a  Espanya contra els no musulmans. La mostra la tenim   amb la rebel·lió ahir dels gihadistes que són a les  presons espanyoles que, envalentonats es van posar a atacar a la policia segons les informacions que circulaven.  Els moments són complicats per què som dins d'una guerra global que aprofita les baralles entre uns i altres,la manca d'organització, que es vulgui embrutar la feina de Mossos,  intoxicant els mitjans amb informacions tendencioses per ser mal interpretades. Aquest joc brut, turbi que ha començat  fora i impulsat fora de Catalunya, com el capellà que, a Madrid, diferenciava en la seva homilia de diumenge entre comunistes i derechas, demanant als fidels anar contra els comunistes,entre els que senyalava les Alcaldeses de Madrid i Barcelona, no té cap sentit. Tampoc  és comprensible que es vulgui involucrar el procés en la història.Es voldria enorgullir algú de que els plans dels terroristes haguessin sortit be i  volant la Sagrada Família fos ara la Basílica un solar? On volen anar amb tanta insidia i política irracional, presència de foto,angoixa de protagonisme que això si que és un pecat de supèrbia o una malaltia. Ara un eminent cervell de l'administrració central ha demananat rectificar la legislació sobre policies autonòmiques per sotmetre la catalana a la direcció de l'Estat. Reclamen centralisme al descobert. No s'amaguen. No creuen en la cooperaciói la feina ben fetas. Només els interessa    l'enfrontament i destruir l'enemic, que és Catalunya. Aquesta és la reacció i agraïment del'Estat a l'organització, preparació tècnica policial catalana, i civisme català, embrutar i desacreditar per donar vida i protagonisme a un govern de l'Estat que no mira ni fa res per Catalunya excepte recaptar impostos. Però obliden amb la seva obssessió d'aturar el procés com sigui, que ara tenim un enemic sanguinari i irracional a casa   que ens acusa de creuats antimusulmans, compromet i rebaixa el valor de la marca Espanya, contra el que hem d'estar tots units al marge de les diferències polítiques en lloc de fabricar insidies i mentides. Aprenguin del President Puigdemont  que ha demostrat en tot moment una enteresa lloable, malgrat els cops de colsa rebuts. I encara hi ha qui s'atreveix a dir que a Catalunya no hi ha llibertat. Si algú ha fet plantejaments correctes i plausibles avui han sigut Marc Gafarot amb el seu article a l'Unilateral "Ordre i llibertat a Catalunya" i Francesc Serés amb l'article sobre "Operacions Catalunya" a El País. Com diu Serés,la vergonya històrica caurà sobre els que intentin atribuir a l'independentisme el que no li correspon. No cal dir noms. Els coneixem a tots. Cal dir, com en Serés que l'Estat fracassa estrepitosament: un ministre incompetent i un desembarcament propagandístic dela Corona, entre altres coses. Perquèamb la barbàrie hem demostrat a Catalunya, com diu en Gafarot, que som més forts i solidaris amb el món, malgrat els esquerps i exabruptes de qui ens voldria en el paper de menors d'edat.

cap una democràcia diferent

/ dimarts, 22 d’agost del 2017 /
No sé com es deu sentir el Jutge de Castelló que va donar empara a l'Imam Abdelbaki es Saty del que s'havia decretat l'expulsió d'Espanya. Penso que els Jutges i els Fiscals no són de pedra i també tenen sentiments i acaben reconeixent encara que sigui en privat els seus errors.. El fet és que van deixar moure's lliurament per tot el territori, sense intercanvi d'informacions policials, un personatge sinistre que tenia la missió  d'adoctrinar com a suicides  fanàtics de la gihad,  canalla amb poca formació. L'objectiu era el d'organitzar un atemptat gihadista amb tres furgonetes bomba a Barcelona. El cas ara parcialment resolt policialment, permet ara, amb més tranquilitat, començar a examinar les polítiques judicials, els criteris d'expulsió d'estrangers del territori  i la rapidesa en fer-ho amb el mínim cost per l'Estat que és un desgast que beneficia els infractors És ara  moment per analitzar el per què dels vetos del Govern espanyol a Mossos per accedir a la informació antiterrorista més vital en un territori, com el català, amb més de cinc cents mil ciutadans marroquins de poca educació, amb feines penoses, amb presència gihadista i radical, la real manca de organització d'una cooperació policial professional a tot el territori de l'Estat, la reducció de mitjans amb la negativa d'Interior a ampliar la plantilla de Mossos  i  la retenció que està fent Hisenda dels diners que Mossos necessiten  Després del que ha passast i del que Mossos han resolt amb eficàcia i brillantor policial és injust que ara ens vinguin dient que la Policia Nacional o la Guàrdia Civil ho haurien fet millor que Mossos i que no era necessari disparar a matar a unes persones portadores d'una aparent armilla bomba. Però tot ens diu que hem d'anar cap una democràcia diferent. La solució als actes de violència no és  la "lluita policial antiterrorista". La persecució policial no condueix a la integració, sinó a més rebuig social i intolerància. La democràcia en lasocietat moderna, ha sigut entesa tradicionalent com una eina d'integració social i de participació política. L'horitzó és la direcció i la gestió dels assumptes públics i els bens de la col·lectivitat, practicant  el respecte a la llibertat,la igualtat, la justícia social, és a dir, a la dignitat de la persona. S'ha de dir ben fort, com em deia ahir tarda un amic, que en terrorisme no hi ha impunitat. La nostra societat conservadora ha activat elements irracionals per decantar la balança a favor de la por i l'incertesa. L'efecte casi l'han conseguit. Però tampoc les autoritats espanyoles van veure, com també deia un altre amic, que Catalunya presenta una llarga cultura de participació, comunicació conjunta que demostra la força d'aquest poble. Ara hem de plantejar una democràcia d'integració racional sense pinzellades de façana, amb el respecte a la mateixa llei per a tots,sense exclusions, feta per el poble o per els representants del poble en un Parlament democràtic. Cal acabar el amb el concepte, que ja va bé a la dreta espanyola, de comunitats  separades i aïllades unes de les altres i la lluita per l'hegemonia social. Cal estudiar i reflexionar sobre el per què no hem sigut capaços d'enfrontar-nos   a la difusió d'idees suïcides en territori català. La lluita policial antiterrorista que el Govern espanyol posa com prioritària, pensant en els temps d'ETA, cal repetir-ho, no és la solució com ja va demostrar l'atemptat d'Atocha del 2004. No ens hem plantejat les condicions i les exigències d'una democràcia per una nova societat, ben diferent a la que varem viure fins la mort del dictador. No hem pensat en les perspectives d'una nova societat i una nova democràcia que ha de ser compatible amb els canvis socials i tecnològics, una democràcia que no pot ser   destruïda per estèrils lluites religioses ni per traves al desenvolupament social de la ciutadania, uns nous homes i dones demòcrates conreant les llibertats i la igualtat. en lloc del culte a la eficàcia immediata, doncs no es poden crear institucions democràtiques sense polítics demòcrates. I aquesta és l'autèntica prioritat que eludeix posar en pràctica el govern espanyol, però no el govern català. És possible, i els fets ho demostren, fugir de la ceguesa política  arrelada en el determinisme emparat en les lleis restrictives, de la corrupció dels poders que impulsa la tirania, del cinisme i la indecència dels qui tracten els demòcrates com éssers utòpics, doncs és d'aquests demòcrates de qui depèn la nova societat,el desenvolupament d'una nova democràcia  socialment integradora sota una nova forma social i unes mateixes lleis  carregades d'equitat, i adequació social, sense prioritats  ni hegemonies de races, sexes, religions, interessos religiosos, situació laboral, idioma nadiu i formes culturals. La democràcia del futur que necessitem amb urgència amb visió republicana, no té res a veure amb el que representa actualment el Govern d'Espanya,

Omella perd ovelles

/ dilluns, 21 d’agost del 2017 /
Ahir pel matí es va celebrar a la Basílica de la Sagrada Família, dedicada a la pau, una missa presidida pel Cardenal Omella, Arquebisbe de Barcelona, amb presència deles autoritats espanyoles, catalanes, el President de Portugal i altres dignataris estrangers com el President dela República de Portugal i el seu Primer Ministre. Sense criticar la iniciativa, donat que entre els morts i ferits per l'Atemptat de Barcelona hi havia gent de diverses religions hauria sigut més ben acollida  una cerimònia ecumènica. Lamentablement, en lloc de fer el Cardenal un acte religiós de consol i crida a la  fraternitat entre religions, ha parlat primer d'unitat i evitar la divisió, davant  del Rei, el President del Govern espanyol i el President de la Generalitat. Semblava que el Cardenal dictava una Sentència en lloc de fer una homilia. Omella va dir això sabent que no existeix la fraternitat ni la concòrdia que promouria el diàleg entre els dos governs, amb procediments judicials que  no s'aturen. Esperavem alguns que parlés de la importància de practicar la germanor i l'entesa entre les diferentes persones que composen la nostra societat,paraules de consol i amor entre persones. Tampoc sembla li ha interessat el diàleg inter-religiós.  Esperavem que demanes la desaparició de les fronteres socials entre comunitats oposades religiosamernt i aïllades de la vida social occidental. Però tant sols va parlar d'unió per ser forts,i jo pregunto en què, doncs els temps de les croades ja no existeixen, tot i que la cristiandat també es va dividir quan Lutero va denunciar el que era i que hi havia darrera el Vaticà. No es tractava de presentar en una cerimònia de condol i consol religiós per a tots, una església intervenint amb un discurs polític impossible per la actitud hispànica envers Catalunya, que es nega al diàleg sobre la gran demanda catalana. Com diu La Vanguàrdia, la homilia tenia una càrrega polìtica indubtable. El Cardenal em perdoni.Però es va equivocar en pensar que podia comprometre alguna cosa. La Sagrada família,la missa pels assassinats a Barcelona i Cambrils en nom de la tirania, la intolerància i la barbàrie, no era lloc ni moment de parlar  amb missatge polític, fent injerència en els temes públics quan s'havia de parlar de "reparació", perdó religiós, convertir els cors de pedra en cors plens de fraternitat,misericòrdia i pau, com deia el Papa Francesc en el seu missatge. No va parlar d'evitar la islamofòbia, de no tenir pensaments de ruptura amb la gen islàmica que es recull en la seva pròpia comunitat, de la necessària tasca social educativa, mostrar els beneficis d'una societat lliure, en lloc d'humiliar-los, arraconar-los en la misèria i la desigualtat, i  donar empara amb el seu silenci a guerres il·legals i il·legítimes com la d'Irak 2003, de la que recorden l'atemptat  d'Atocha del 1005 produit per terroristes fanàtics com els de dijous passat a Barcelona i Cambrils. No hem sentit al'homilia cap paraula en el camí de la necessària conciliació social, només expressions amb afirmacions de dubtosa interpretació i objectiu, excepte la paraula del Papa Francesc. La unió passa per donar a la policia catalana tota la informació i mitjans que precisa per la seva tasca de protegir la seguretat pública, en lloc de marginar-la com a passat fins ara.D'aquesta unitat parlava Omella,o de la unitat de Catalunya amb Espanya? Perquè no ha dit que musulmans i creients, fidels, heretges i no creients poden caminar junts en una societat lliure, pacifica, oberta a la germanor. Ho va demostrar la ciutadania, i possiblement molts musulmans sense  dir-ho,  amb donacions de sang als hospitals, els taxistes, l'hosteleria, la ciutat sencera acollint i ajudant.amb generositat,laquw troibem a faltar en el Govern d'Espanya envers Catalunya. L'article signat pel President Rajoy que publica avui La Vanguàrdia, com un acte institucional, només es queda en demanar estar junts contra l'amenaça terrorista. Es tota Europa, Rússia inclosa, la que pateix el terrorisme de la gihad, perquè han fet global la seva guerra contra la civilització de les llibertats. Però no surt Rajoy del terrorisme com amenaça i no va a les causes.Catalunya no ha deixat de viure en llibertat i seguir amb la vida lúdica estival, malgrat es pensi Rajoy que encara l'hem de recuperar. El que passa és que volem la llibertat plena,i això ni ho admet ni ho vol entendre Rajoy.  Unitat en lalluita comuna novoldir submissió. S'ha fetun ús erquívoc de la paraula unitat a uns catalans molt sensibilitzats per l'actuació del Govern espanyol. ´És inacceptable que es vulgui  aprofitar els fets tràgics de l'atemptat gihaidista perintroduir un missatge de submissió de Catalunya a un Govern Central que ignorava la capacitat delesnostres institucions i serveis públics   de seguretat, sanitat i emergènciues socials.Catalunya ha donatla lliçó més gran de generositat.El Cardenal ho podia haver aprofitat per demanar a tots els ciutadans practicar la solidaritat i la generositat, sense distincions,ni discriminacions ni exclusions.Tots som germans,sigui qui sigui el Déu que estimem.Cal que no obliden que no és paraula de Déu servir-se de cap homilia per beneir la lluita de l'Estat central contra les esperances del poble català amb paraules d'interpretació amb equívocs,sigui quin sigui l'idioma en que es pronunciïn.Imenys ho havia de fer davant un Govern espanyol que havia vetat Mossos d'Esquadra, com informa el "diario público", perquè tinguessin accés a dades "vitals" per a la lluita antiterrorista,mentre el Ministre del'Interior deia  que a Espanya no hi haurien atemptats terroristes.A déu gràcies,el Cardenal Omella havia de saber que els diferents cossos policials es van coordinar al marge de les ordres del Govern espanyol o és que el Bisbat de Barcelona també viu en els llimbs de la veritat?.No va servir de res excloure el 2015 Mossos del Congrés d'Interpol celebrat a Barcelona que marcava la política policial antiterrorista, doncs Mossos en lloc van seguir fent la seva feina impecable,i ja hem vist el resultat que el Ministre Zoido i el President Rajoy no ha pogut fer més que agrair i reconèixer,desprès de quedar destapada la cortina de fum creada per Interior per desviar les culpes a Mossos que va fer creure el diari El Periòdico, quan la veritat era que tenien vetada tota informació a Mossos via CNI i CITCO Centre d'Inteligència contra el Terrorisme). Algú  per obtenir el perdó i reparar el dany fet a Catalunya, per redimir el seu pecat  d'excloure Mossos de la vida policial, hauria de presentar la dimissió. Un Govern espanyol descol·locat per la seva bogeria anticatalana i un Rei també descol·locat no van saber més que anar en ple dissabte a vistar ferits als hospitals,portar unes flors i fer.se la foto, segons els van organitzar els seus serveis de protocol.   Això no és mostra d'unitat, solidaritat, ni germanor,ni generositat. Només fou un acte oficial,com la missa de la Basílica de la Sagrada Família el diumenge 20 d'agost. No rectifiquen ni demanen perdó, Segueixen amb les espades alçades contra el Govern de Catalunya. Ja veurem on queda la coordinació necessària de totes les institucions espanyoles amb Catalunya, contra el terrorisme de la gihad. Ara és el poble qui ha de tornar a parlar, i ben aviat, els agradi o no. El Cardenal Omella ja ha consumit el seu torn amb una desafortunada intervenció, com deia "Església Plural" el mateix diumenge.  Va fer una hmilia servint-se de "paraules que semblaven extretes d'un discursde Rajoy" i que sabia que serien titular de diaris i utilitzades polìticament. Només cal veure avui dilluns La Vanguardia. Això,lamentablementho hem d'interporetar com que l'Arquebisbe encara no ha entès la societat catalana i ha desaprofitat el moment per expressar la fraternitat amb les altres religions, representabnts de les quals eren presents a la cerimònia. Ha deixat a l'aire la idea de la lluita per imposar la religió única i verdadera que no lliga en res amb la plural i oberta terra d'acollida catalana. L?Arquebisbe ha allunyat moltes ovelles del poble que hauria de servir. Que no oblidi el Cardenal Arquebisbe de Barcelona que els temps del Cardenal Gomà han quedat enrere en la història.

Rajoy descol·locat

/ dissabte, 19 d’agost del 2017 /
Quan Rajoy va arribar dijous 17 a Barcelona "per coordinar", segons deia la televisió pública de l'Estat, la feina ja estava practicament feta, Mossos d'Esquadra, la policia catalana que també la televisió pública amagava a la opinió espanyola, amb la menció de "Cuerpos de seguridad del estado" havia fet la feina d'acabar amb els terroristes que mataven cridant "Alà és Gran",  Fins fa poc els Mossos havien sigut marginats  tractats pel Govern espanyol, amb santa ignorància o mala fe conspiratòria d'Estat, està per veure,  com a cos policial de segona.  No volien donar confiança policial a Mossos i no es reunia, per obstrucció del Govern espanyol que no volia parlar amb Catalunya, la Junta de Seguretat, tenint en compte la situació  que començava a produir-se a Europa o amenmaces al territori espanyol. Ara han hagut de reconèixer l'eficàcia, efectivitat catalana tant despreciada i no han tingut més remei que felicitar-nos, cosa que espero hagin fet el Sr. Rajoy i el Ministre de l'interior, silenciós amb mirada perduda, Sr. Zoido que era a la reunió celebrada divendres18 pel matí a la Conselleria d'Interior.  No van anar a l'escenari de l'horror, al menys oficialment. Però hauran vist que els catalans tenim capacitat per repelir els fanatismes assassins, els enemics de la civilització.  Faig meu el comentari d'Antoni Bassas enviat des de Estocolm. Aquesta vegada han intentat aprofitar l'avinentesa i presentar la seguretat i l'ordre públic com prioritaris per esborrar el debat polític i fer veure que hi ha unitat, mentre a les xarxes insultaven Catalunya i deien que els catalans no som persones, sense que la policia i Fiscalia espanyoles hagin fet res per perseguir i sancionar aquestes manifestacions xenòfobes i greument insultants en aquests moments. La imatge que donaven les autoritats  espanyoles a la Plaça Catalunya amb el Rei apareixent a l'hora de fer la foto, per desaparèixer en acabar l'acte sense baixar apeu per les Rambles i anar a retre homenatge als europeus sacrificats per la barbàrie, davant de la Boqueria,que tots esperavem fessin amb el Rei endavant,  en unes Rambles que estan plenes de pelegrins. I que no ens argumentin ara raons de seguretat. Els més de cent mil barcelonins i barcelonines i espanyols, i turistes presents a la Plaça Catalunya eren col·"lecti9vament la seva millor protecció, però l'han rebutjat. És impactant veure a les Rambles el silenci de la gent de tot el món recordant les il·lusions i les vides trencades. Flors, joguines, veles. Missatges escrits a terra, posts penjats a les parets d'un Quiosc, Avui dissabte, tothom camina en silenci. Les Rambles han sigut un lloc castigat per la mort absurda i anti humana per part de qui, embogit, ens tracte als no musulmans com societat decadent a destruir. Però avui curiosament no veiem gaires yihabs a les Rambles,se suposa per raons de moderació i precaució davant possibles mostres xenòfobes i de ràbia incontrolada de gent indignada, encara que penso s'equivoquen. Formen part de la nostra vida amb yihab o sense, i no tenen perquè amagar-se a casa. Surtin i vagin amb els demés ciutadans a les Rambles, al futbol,al cinema, als restaurants,als bars, a donar mostra de integració social, derespecte i de rebuig ala barbàrie. Tampoc manteros. No sabem si és per por o per respecte. Aquest atac no beneficia ningú que hagi pensat afeblir Catalunya i Espanya, ni serà un cop defnitiu al procés independentista. S'ha demostrat que per resoldre el problema no ens feien falta les forces de seguretat espanyoles, i això és el que ha descol·locat el Govern espanyol i la campanya mediàtica habitual anticatalana. Les televisions estrangeres  ho han retransmés ben clar, sense punts ni comes,sense talls ni afegits. Ara calanalitzar i estudiar el perquè de tot.Els "Papeles para todos" deien ahir a e-notícies que "la culpa és nostra per fomentar la desigualtat". I donen les desigualtats creixents com la causa del terrorisme. No és fiable. És voler aprofitar el moment per treure'n aventatges. El problema rau en l'abandó de tots dels migrats per part dels seus propis països i governs. Fugen  a Europa esperant que els donin de tot, en lloc d'enfrontar-se a la corrupció dels seus països. No volen, per raons familiars, accedir a la cultura europea, excepte en  casos reduïts.  Són intolerants amb tot el que xoca amb el que els han ensenyat a les madrasses i han viscut patint la repressió corànica.No es rebelen contra els repressors corruptes ni les falses idees. Es rebelen contra els que els donen aixopluc i possibilitats de desenvolupar-se com essers humans. Això, Rajoy i la seva gent n o ho veuen o no els convé veure-ho. Existeix com diu l'editorial de La Vangunàrdia d'avui un ínfim nivell moral d'intolerants i de conductes que no condueixen al camí del progrés. El valor polític és la unitat del poble,el símbol i el mèrit avui, els mossos d'esquadra i qui va fer el disseny de la seva organització i preparació en la lluita antiterrorista. Mereixen tots plegats la Creu de Sant Jordi i alguna distinció o reconeixement més, les que els distingueixen  com èlit policial dels Estats Units, de França i d'Alemania, Rússia, Vietnam, Xina i esperem també d'Espanya, abans que els doni per concedir una altra condecoració a la Verge dels Desemparats.

heretgia i barbaritat islàmiques

/ divendres, 18 d’agost del 2017 /
Sembla irracional i és impossible que es vulgui imposar a una societat laica i  plural l'adhesió a l'Islam tirànic per la via dels atemptats i les amenaces. Fer-ho en nom d'una religió ens porta a creure que aquesta religó no ho és. Estarem parlant de incoherència? El que està passant és que un grup sectarista ha imposat la seva tutela militar amb la creació del califat islàmic que vol estendre per la violència i els actes de terrorisme contra les societats lliures. No volen el Déu creador del món, ni el Déu que ha permès la diversificació humana. Menys encara creuen en l 'ànima com una substancia espiritual.  Els terroristes no són radicals. Son creients fanàtics. Nosaltres som els infidels que estem fora de la comunitat musulmana i molestem. Per els terroristes justifiquem la creuada islàmica amb forta capacitat de destrucció .La irracionalitat i incoherència han arribat al sumum quan la pretensió és destruir la societat occidental,valors i creences no musulmanes.  La reacció no ha der ser perseguir ara el musulmà pacífic. El Corà diu que Déu sap quin és l'home que segueix el camí més recte. El terrorisme no és un signe diví, sinó mostra de barbàrie. La Sura XVIII del Corà diu que Déu és clement i misericordiós, i  permet el dret a ser infidel. i el que ha practicat el bé.  Els terroristes s'allunyen de la seva pròpia religió per imposar el sectarisme acorànic amb la violència. Ataquen ara Barcelona i a Cambrils, ciutat de pau, d'acollida i oberta al món. Ha sigut un acte criminal absurd que no consegueix res més que provocar dolor. Volen despertar odi i enfrontaments entre comunitats? Una oració laica que ara em passen diu que hem de pregar  per la pau,perquè es converteixi en clamor, camí i resultat. També hem de seguir confiant en els nostres Mossos d'Esquadra, ciutadania i sector mèdic, hosteleria i taxistes de Barcelona. Tots s'han volcat de manera exemplar. Els que, com el diari El País i el diari El Mundo aprofiten l'atemptat de Barcelona per exigir  la necessària unitat d'Espanya, criticant el govern català d'electoralisme que i els que menystenen amb màxim despreci els catalans amb missatges catalanofobs a les xarxes hauran de demanar perdó al poble català i als espanyols que també han mort a les Rambles. És inadmissible l'actuació anticatalans dels mitjans espanyols. També haurà de demanar perdó a Catalunya i al món el Govern Espanyol per haver tinguts desconectats els Mossos d'Esquadra,la policia catalana, dels contactes i informació policials interiors i internacionals que  necessitaven per perseguir el terrorisme islàmic amb major efectivitat. No podem més que felicitar ara el cos policial català per l'efectivitat en el desmantellament terrorista malgrat l'atremptat d'ahir, amb un record i sentit dolor per les víctimes.

ressuscitar la República possible

/ dijous, 17 d’agost del 2017 /
La Catalunya que vivim només ha conegut una administració d'arrel i orientació espanyola difícil de canviar. Les rutines i les normatives s'han fet l'espai dominant de tota l'administració, tant la central com la autonòmica, permetent el desequilibri i les desigualtats socials. La crisi mai ha afectat el sou fix dels treballadors de les administracions. No han sigut lesadministracions les que s'han plantejat construir un nou país i una nova administració pel segle XXI. El conservadurisme i la resistència als canvis ha entrat de ple en el mon de l'administració. Preocupa a la població saber què passarà desprès de la independència i també si no s'hi arriba. Les iniciatives i projectes de Constitució catalana i de remodelació de l'administració que circulen entre els cenobis polítics que saben no s'ha de fer res  a l'esquena del Parlament, són mostra d'una política viva que vol ser creativa però també  revela la presència de temptatives individualitzades, pressions o pretensions d'imposar criteris no sempre acceptables per una societat moderna. Hi ha molta gent  que no s'interessa pel tema  ni per l'endemà, perquè no el veu, tot i que existeixen centenars de llibres i documents sobre la viabilitat econòmica, les millores i el futur econòmic i social de Catalunya. Els canvis operats fins avui no serveixen prou per arrossegar i guanyar-se l'opinió pública, doncs els canvis es fan realitat i guanyen adeptes a mida que es treballa per renovar  i aportar la gestió correcte, oberta i democràtica, no disciplinària i piramidal. Independència dirigida  o participada?  Aquesta és la pregunta a la que dona resposta la manifestació de l'11  de setembre tot i les pegues que ens arriben del Tribunal Constitucional per fer un procés legal i sota control parlamentari. Com diu  l'exdiputat i periodista Antonio Baños, en la seva "La República Possible", la independència que volem només és per construir una repùblica. L'haurem de remodelar parlamentàriament i amb el debat popular. No hi haurà lloc a dir "no m'interessa saber-ne res". La societat no està feta per individus i llops solitaris   com alguns pensen egoístament, ignorant els principis ètics i la equitat en la construcció social,  que es converteixen en dissidència del progrés, neguen la socialització i el pluralisme cultural. Ser català no és pas un enigma irressoluble per la nova república. Acceptar viure sota la nova identitat repúblicana, fer-la seva cada ciutadà  serà construir una comunitat real, construir un nou país, amb un nou concepte de catalanitat,  deixar de mantenir la idea conservadora de que les classes socials, l'atur estructural i certs tipus de feines són murs contra el dret a prosperar.                                                                  

Política de llops o esclat social?

/ dilluns, 14 d’agost del 2017 /
Quan pensavem que seria possible que els turistes gaudexin dels seus dies de vacances fent possible la convivència amb els que no fan festa per servir-los, com deia fa unes setmanes el Bisbe de Girona Mossén Francesc Pardo,en una "Carta als turistes", demanant-lis que no dificultin la convivència amb els altres ciutadans, esclata la protesta veïnal a Barcelona per la degradació social i la manca de respecte a  la ciutat. També ha esclatat, amb un greu conflicte laboral, la política abusiva de l'Estat als aeroports, la de les subcontractes i la precarietat laboral. Posar forces policials pel mig a fer la feina de treballadors subcontractats amb salaris insuficients no soluciona el conflicte, ans al contrari. La responsabilitat continua essent de l'Estat que ha ordenat aquesta intervenció,més ben dit ocupació, degut a la seva passivitat davant els problemes socials i la megalomania de voler dirigir-ho tot des de ens centralitzats, negant capacitat de gestió a la Generalitat de Catalunya i capacitat suficient a Mossos d'Esquadra, la genuïna policia catalana, per controlar la seguretat i el control de fronteres a l'aeroport.  L'esclat aeroportuari ha posat de relleu també que l'Estat destina més recursos i Eulen, la sub contractada, més personal a l'aeroport de Madrid.  Injustícia social i centralisme perjudicial al descobert.  A més segueix a la presó a l'espera de que es decideixi o no la seva extradició el periodista estranger Hamza Yalcin acusat d'haver insultat el President Erdogan de Turquia que el persegueix per suposat terrorisme per haver escrit un article d'opinió. Amb el darrer canvi constitucional i l'acció de govern,arbitrària tendent a destruir els mitjans de comunicació contraris o simplement liberals, no hi ha cap dubte que Turtquia és ara un estat autoritari i el President un dictador modern.Turquia, però es membre de  la Convenció Europea dels Drets del'Home i del ciutadà que reconeix el dret a la llibertat d'expressió i ja ha rebut varies condemnes pel Tribunal Europeu de Drets Humans. Una vegada més l'Estat espanyol està contra les cordes i se li demana que no sigui còmplice d'una dictadura com ja ho va ser amb Guinea Equatorial. El que demana Turquia  a la Justícia espanyola  va contra el mínim ordre públic democràtic. No pot Espanya, excepte que trenqui amb el dret comunitari, els valors democràtics i la tolerància,  juntar-se amb la repressió de la democràcia, acordant l'extradició a Turquia de Hamza Yacil. El Govern d' Espanya, digui elque digui  amb discursos patètics, ha creat un país pobre i vuolnerable.Més del 40% de la població no pot fer vacances mentre  descobrim un Ministre d'Assumpres Exteriors de Vacances amb tota la família a l'Ambaixada de l'Equador, sense que trascendeixi qui paga aquesta despesa i els viatges. On són els demés i què fan durant les seves vacances  els Ministres que, per protegir interessos aliens de propers polìtics, són incapacos de defensar els drets dels treballadors a una remuneració justa i a una vida laboral digna? Faran el mateix si se'ls revelen els treballadors  dels aeroports de Madrid, Santiago i Palma? Assunirà la infravalorada Guàrdia Civil que la seva feina ja no es protegir la llei i perseguir delinqüents, sinó que ara han de  fer la feina de treballadors mal pagats  per subsidiaries de l'Estat que reclamen pels seus drets? L'espectacle internacional de l'Espanya eterna retratada per Alex de la Iglésia, Ramón Sender i Berlanga està doncs servit.

referèndum lliure com a símbol

/ dissabte, 12 d’agost del 2017 /
Sovint els pobles  descobreixen símbols que els engrandeixen. La democràcia té com a símbol les llibertats i les eleccions. Els caps d'Estat són símbols reals si han sigut votats per un poble que els estima i considera. No pot ser considerat símbol de país allò que procedeix d'una dictadura. Recentment la Alcaldessa de Barcelona s'ha declarat  no independentista. No es vol involucrar en un referèndum que segons ella serà unilateral i sense garanties. S'allunya l'alcaldessa del necessari suport al moviment democràtic. La paraula de l'alcaldessa com també la dels dirigents contraris al referèndum  no poden ser considerades decisions amb valor de llei, intocables i definitives. És el poble qui ha de decidir, no els notables de quatre organitzacions minoritàries.  Però el referèndum, sigui d'acord amb l'Estat o unilateral, ha de ser lliure i garantir la netedat de la celebració i del resultat. Només un referèndum celebrat en llibertat i amb totes les garanties pot considerar-se un símbol de la democràcia. No afectaran a aquesta llibertat les trabes que pugui posar aquell que no vol saber la veritat del referèndum i per tant s'oposa a la seva celebració amb actes autoritaris, propis d'un sistema reaccionari. Es nega a Catalunya l'exercici de la sobirania democràtica a que té dret a la seva expressió a les urnes de votar. Es vol aturar ara  l'aprovació de la llei del referèndum com a element de domini i d'afirmació del poder de l'Estat sobre la sobirania del poble català i la democràcia. No volen reconèixer que hi ha una ciutadania que vol votar el seu futur, i no és cosa d'ara aquest desig. La paralització de les lleis catalanes, les dificultats de tot ordre posades al govern de la Generalitat per la seva acció, la pressió constant per    imposar la llengua castellana sobre la catalana, el boicot a les necessitats d'infraestructures i d'internacionalització de les empreses productives catalanes són mostres d'una política  espanyola equivocada respecte de la Catalunya  emprenedora que exigeix una precisa política ben diferent a la que s'aplica a l'Estat espanyol. Creuen des de l'Estat  que paralitzant el sistema autonòmic   i advertiments sobre responsabilitats penals   acabaran amb el desig secessionista català, convençuts de que podran superar tots els conflictes que es puguin presentar amb solucions legals pròpies d'un Estat extraeuropeu. Per l'Estat és prioritari que Catalunya no celebri el referèndum. Però obliden que el referèndum és avui  un símbol de la democràcia perquè permet la decisió directa dels ciutadans i que puguin legislar per ells mateixos, més encara quan d'autodeterminació lliure d'un poble es tracta. Vegi l'Estat el referèndum d'autodeterminació de Catalunya com un símbol que enalteix la democràcia i no com un acte il·legal. Les lleis no es fan en una democràcia del segle XXI per fer vulnerables els governs i els pobles de les nacions sense estat, crear pobles sotmesos als règims que no accepten, imposar sistemes degradats, fer desaparèixer de la vida real les llibertats que tant proclamen els responsables del govern de l'Estat que no comprenen ni volen entendre el dret legítim de Catalunya a recobrar el seu estat i les seves llibertats nacionals, Catalunya per què en el seu ordre de comprensió històrica només existeix la pàtria espanyola victoriosa en la guerra civil 1936/39.

revolució inversa

/ divendres, 11 d’agost del 2017 /
L'ideal històric de la unitat dels pobles sota un mateix poder polític ha fracassat a Espanya com va fracassar a Europa la idea de comunitat de pobles cristians sota un mateix emperador i una sola església. La vella unitat cristiana no trencava els fets nacionals que empenyia cap a la subordinació a l'ordre espiritual fins que aquesta finalitat imperial es va disoldre per donar pas a l'heretgia de Maquiavel i a l'absolutisme. Ben aviat va néixer una filosofia de la llibertat que comença un procés de transformació encara vigent avui. Es van produir reaccions antiliberals amb les explosions revolucionàries que la realitat històrica també ha demostrat no ser durables. Uns i altres processos s'han preocupat de convertir en anònima la comunitat social, creant l'absolutisme d'estat. I contra l'absolutisme s'aixeca l'ideal d'una nova civilització basada en el pluralisme i el diàleg social,sense sacrificar les nacionalitats.Tant sols s'ha de comprendre que la comunitat no és   un concepte d'individus agrupats sotmesos al poder de l,'estat, sinó que es composa d'una societat plural, lingüística i culturalment, d'un pluralisme econòmic i d'un pluralisme jurídic superador del centralisme totalitari de l'estat. Hem d'anar cap una societat lliure que garanteixi la llibertat a l'heretge i practiqui la tolerància. La manera dictatorial de regular les llibertats,entre les que es troba la llibertat d'expressió no correspon a les exigencies del respecte als drets de la persona i a la seva dignitat. doncs la regulació externa a la persona i les seves opinions no pot disminuir el dret a la llibertat. Cal recordar que existeix una moral que impideix que una persona   consideri acceptable fer el mal   i aprofitar-se dels demés. Per això sorprèn a aquestes alçades que els partidaris del vell ideal històric  d'unitats imposades parlin de revolució quan la seva polìtican deriva en la precarietat, la intolerància, i el déficit democràtic. No hi han hagut més revolucions que les que han  desenvolupat les llibertats,com l'americana de 1787  i la francesa de 1791.  Les temptatives d'alliberament social de l'esclavatge i la dominació econòmica han sigut temporals, com també les demostracions de supèrbia i noves temptatives de totalitarisme polític. Per això són inviables les revolucions inverses, malgrat que els conservadors espanyols ara se'n proclamin partidaris lloant la seva excel·lencia com altres que no creuen en la democràcia, però se'n beneficien, prediquen  la falsa grandesa del dictador desaparegut el 1975.

ideals insubordinats

/ dimarts, 8 d’agost del 2017 /
Hi han ideals que exigeixen que l'individu se subordini al conjunt. La subordinació no exclou que l'individu tracti d'obtenir beneficis com passa amb la burocràcia que, en qualsevol règim,  es creu propietària de privilegis intocables. És el mateix que passa amb els administradors dels propietaris que converteixen en paràsits. Però el més sorprenent és que es vulgui col·lectivitzar la gestió turística, els llocs més emblemàtics, els hotels de luxe, sense aclarir com es produirà l'explotació. NO és suficient  parlar d'administració en nom del poble quan totes les màfies estan pendents. Els revolucionaris es volen convertir en una nova classe per apoderar-se de l'administració de les comunitats i dels bens socials, eliminant els actuals propietaris i gestors. Apareixerien nous privilegis i nous vassalls. Voler expropiar ho hem de traduir com voler depurar la classe vella, criticant les arbitratrietats i abusos de les oligarquies actual en el moment en que es  generarien nous monopolis i autoritarismes. Aquest disseny és irreal i impossible en una societat lliure. I és el que ha passat amb les protestes contra la massificació turística que ens visita enguany. Però els que es queixen no han dit res quan s'han denegat llicències per nous hotels beneficiant el turisme il·legal en apartaments no controlats, La política oficial ha sigut la de obrir totes les possibilitats als turistes sense recursos, una nova forma de socialitzar la llibertat a baix preu. Poc han importat els treballadors que s'han quedat al carrer. I ara quan es fan pintades i es punxen rodes, no s'accelera la necessitat del diàleg social, el debat de com s'ha d'organitzar aquest espai econòmic i social.  Com es posarà fre als tour operators low cost que controlen el turisme de masses. Tots'arregla fent denúncies, però cap disseny d'una nova política acceptable que millori la prosperitat dels ciutadans. Caldria que l'Ajuntament, govern i oposició fossin més sensibles a les demandes del poble i acceptin la crítica com un bé. Cal que les ànsies revolucionàries entenguin que els ideals s'han de subordinar a l'interès general que ara és prioritari, sense entrar en contradiccions insalvables. És necessari abolir les diferències socials, però també ho és construir la república catalana democràticament i amb llibertat, no a base de rodes punxades de bus turístic redecorat amb eslogans amb diverses lectures. No existeix una posició legal que permeti el desacord amb fets com aquest que el dret no admet.. Però els responsables democràtes poden i haurien de denunciar i oposar-se amb vehemència al boicot i a les amenaces que ens venen de l'altra banda de l'Ebre, Denunciar les manipulacions i les mentides de que se serveixen els anomenats constitucionalistes per tapar el boicot contra Catalunya.

obliden els drets dels treballadors

/ dilluns, 7 d’agost del 2017 /
Quan encara  no  teniem  l'Estatut  de  1932, el President Macià explicava en una reunió amb parlamentaris catalans, el setembre de 1931, que les desferres monàrquiques que tracten l'obrer com un ésser inferior, volien  evitar l'aprovació de l'Estatut. Deia Macià que ells veien qeu si s'aprovésl'Estatut de Catalunya i es governés ella mateixa, perdrien per sempre més el domini sobre la nostra terra. Del desig a la realitat poques passes es van poder donar. I l'Estatut, suspés primer i abolit per desprès per una guerra civil, no va poder desenvolupar la participació anunciada dels obrers en la tasca legislativa i sortir de l'estat d'inferioritat en el que es trobava,com denunciava el President Macià. Existien classes pobres i classes riques a la societat catalana, com ara, doncs és evident que un treballador de l'empresa concessionària d'AENA per la seguretat de l'aeroport de Barcelona EULEN, amb els seus 900 euros mensuals de sou no en té prou per llogar pis, menjar, vestir-.se i pagar el transport des de casa al treball.  L'empresa EULEN que gaudeix d'un bon tracte i disposa de propietaris que són famílies amb cognoms ben coneguts i administració encara més propera al Partit popular, no diu res quan s'intenta culpabilitzar els treballadors de la vaga que ha posat de relleu el tracte  salarial i de descans laboral que reben.  Els treballadors enfronten la vaga a l'egoísme de cedir de l'empresariat i l'obligació moral de reconèixer que l'abús laboral es produeix.  Es parla als mitjans de perjudicis per distreure la gent de la realitat que viuen els treballadors de EULEN a l'aeroport de El Prat, però de la informació que ens arriba no sembla que ales reunions AENA, EULEN i COMITÉ DE VAGA es parli de les condicions en que viuen i treballen els empleats. Tampoc trascendeix que molts contractes són temporals, la qual cosa trenca esperances i possibilitats de  planificar futurs familiars. Ni l'Estat, ni l'empresa tenen interès en treure els treballadors del seu estat. No es veuen propostes fetes amb generositat, la que mereixen els treballadors per la seva tasca d'assegurar la seguretat dels viatjers. Aquesta herència de l'egoísme empresarial no és pròpia de Catalunya, però si d'una classe empresarial feta al costat del poder del que n'és beneficiària. És com el cas de telefònica que fa anys es va esmicolar i va donar lloc a molts trocets de pastís pels guanyadors. Com diu Andreu Mas a el Punt del dissabte 5 d'agost, som davant d'una empresa que viu de les concessions i sous baixos, de treballadors de contractació externa.És una mostra més dels negocis fets gràcies a l'amiguisme i les"bones relacions" de la gent rica  amb el poder. Poc importa el caos i elscol·lapses que es puguin organitzar amb una vaga. com la de l'aeroport de Barcelona. Poc importen als empresaris els perjudicis de la gent perdent vols pels retards en passar la seguretat. La culpa serà sempre dels treballadors que seran atacats per inconscients i extorsionadors. La gent rica propietària d'aquesta mena de negocis obtinguts amb concessions, no és capaç de generar expectatives d'entesa social, perquè no els convé. Volen esclaus. La consequència més clara és que la gestió de l'aeroport de Barcelona no pot quedar en mans del govern central ni d'empreses dirigides amb exclusius interessos de lucre tractant com inferiors els treballadors que demanen ser tractats amb dignitat, sous dignes,treball digne, condicions laborals dignes, sacrificant una part dels guanys pel bé social,  perquè els treballadors no hagin d'anar a demanar caritat ni a menjadors socials.Fets com aquest i els que s'anuncien són els que contradiuen els discursos del govern central i fan evident la misèria salarial que volen mantenir. També demostren que la solució harmònica és la dela gestió del'aeroport en mans de la Generalitat. Justifica la reclamació d'independència de Catalunya, la que el Rei actual tampoc ens vol reconèixer.

despertar polític

/ divendres, 4 d’agost del 2017 /
Fa uns dies el Diputat Tardà  parlava en un programa de la sexta de la possibilitat de que hi poguessin haver presoners polítics en la democràcia española que forma part de la Unió Europea. Aquesta  possibilitat de que els principals càrrecs polítics electes puguin ser condemnats judicialment a penes de presó per defensar la legitimitat  democrática i en dret internacional del referéndum,  produeix un desperatr polític que no és pas patològic, com definirien els ultra conservadors i nostàlgics de la dictadura franquista que disposen d'una Fundació i del Pazo de Meirás, per parlar de una suposada grandesa de la dictadura franquista  subvencionada amb diner públic pel Govern Aznar i pel mateix govern autonòmic de Galicia que també està en mans del PP. És l'Estat controlat per els nostàlgics de la dictadura vestits de conservadors, i no la democracia qui va arribar el 1975 com el llop de la caputxeta. No volen sentir ni parlar del referéndum d'autodeterminació de Catalunya amb l'argument de que cal protegir la societat catalana dels radicalismes estèrils -diuen- i de projectes de divisió que es volen imposar  La necessitat de la ruptura que invoquen les foces sobiranistes a Catalunya, també diuen,  és un desafiament al govern legítim de l'Estat i a la llei. És un punt crític i una visió curta per part de qui fia més en la regressió que en el reformisme. Ara descobrim de nou que el Rei Joan Carles I  va mantener la noblesa creada per la dictadura i encara va crear i atorgar més ducats i comtats a gent de dubtosa fidelitat a la democràcia. Els títols nobiliaris franquistes i els de la nova monarquia dita constitucional van complaure molts personatges, però desacreditaven  el desenvolupament institucional de la democràcia presidida per una monarquia afalagada, aprovada i  creada pel franquisme per culminar amb èxit la destrucció de la República i acabar anb el republicanisme que ara reclama Catalunya.. El que passa ens dona la mida de que a Espanya, com diu en Ferran Mascarell en el seu  recent llibre   "Dos Estados", el problema és l'Estat i les èlits que el monopolitzen que prefereixen que l'Estat s'ensorri abans que perdre el seu poder. No importa el futur  a l'Estat ni a les èlits que se'n serveixen, la qual cosa justifica el mal ús d'una democràcia que no pensa en els interessos col·lectius ni en les solucions precises pels conflictes socials i la desigualtat creixent. A diari l'Estat es mostra contrari a la voluntat de participació dels ciutadans de Catalunya,  parlant de la necessària Espanya unida, la patria comuna indivisible que és el gran argument heroic tret de la  historia franquista per impedir la secessió de Catalunya. Però no admeten que  Catalunya es mou   amb una voluntat democrática, a diferència de l'Estat i del seu Govern central que se serveixen dels poders diluïts i de la llei feta a mida per intentar controlar la situació. Som molts, iguals en drerts, diferents en facultats i drets, però d'opinions convergents en la inconsistencia de l'estat de les autonomies tal com s'ha desenvolupat. No existeix una alternativa fiable a aquest estat de coses perquè a Catalunya la independència és l'objectiu polític des de 2010. El descontentament català vol avui i ara una resposta democrática adequada, però no la de l'Estat uninacional amb la que s'ha volgut descatalanizar Catalunya. Catalunya no acepta, i ho saben a Madrid, la seva dissolució dins d'un Estat uninacional diferent. La desavinença Catalunya-Espanya  és indubtable. La desavinença ens ha dut al despertar polític sense patologies. Res no justifica perseguir judicialment els capdavanters polítics catalans com anunciava en Joan Tardà, agreujant el marc conflictiu que es va extenent  al món social i empresarial per l'agressivitat verbal i política dels representants polìtics del partit conservador que segueix  en  el poder de l'Estat i es nega a fer reformes per salvar al menys la seva pròpia crisi institucional i el mateix Estat que es va diluïnt sota la corrupción descoberta..

esquerdes jurídiques

/ dimarts, 1 d’agost del 2017 /
Quan semblava que podriem esmerçar una mica de temps per estudiar el funcionament dels serveis municipals i el sistema tributari del règim local, descobrim que l'Estat  persegueix obtenir la declaració d'inconstitucionalitat de la reforma  del Reglament del Parlament de Catalunya que opermet aprovar lleis en lectura única. El que més sobta  de la resolució de suspensió dictada pel Tribunal Constitucional és que el que s'ha suspès és un redactat idèntic a l'article 150 del Reglament del Congreso de los Diputados, a 129 del Reglament del Senat, al 136 del Parlament d'Andalusia, al 135 de les Corts Valencianes, al 145 de les Corts Balears i al 129 de l'Assemblea d'Extremadura. I aquests no són els ùnics. L'excusa o raó és que ara es declara  pel Govern espanyol inconstitucional  el Reglament català. El secunden el mateix Partit Popular i Ciutadans. La situació ens porta a considerar si som davant una democràcia deformada que no vol readaptar la política i la Constitució als nous condicionaments de la vida social, l'Estat de Dret a l'evolució necessària i imparable per incorporar el dret constitucional les renovacions jurídiques fruit de l'evolució recent del dret internacional, per superar formes exclusivistes i absorvents sota una realitat artificial a costa de les llibertats i la mateixa democràcia, imoedint que els Parlaments  determinin les seves pròpies competències per resoldre la conflictivitat econòmica i social dels respectius territoris. L'aposta catalana per la independència generada en el context d'una greu crisi política i de retallades de drets competencials, a més de la negació judicial del fet nacional català apuntat amb  ambiguïtat a la mateixa Constitució, s'ha prouït un cop trencat l'eqilibri institucional bàsic i les relacions Catalunya-Espanya davant la temptativa de l'Estat de desfer l'autonomia catalana i impedir l'autogovern a més del dret del poble català a determinar el seu futur lliurament. I això passa quan la polìtica inspira més desconfiança que mai, que és el que no recullen les esnquestes. Existeix una insatisfacciño generalitzada de com funciona la democràcia a l'Estat. La paciència, però és molta a l'espera de que es millori la configuració política de l'Estat, superant la polarització i la divisió entre bons i dolents que el Govern de Espanya, trencant la moderació,  s'empenya en mantenir amb amenaces, imposicions i servint-se d'un dret orientat a produir errors judicials  precipitats, permesos per la llei  del Tribunal Constitucional, com és la suspensió de le llei de reforma del Reglament català amb el mateix text de que s'ha servit el Partit Popular per modificar la Constitució pel tràmit d'urgència i en 24 hores sense comptar amb l'opinió del poble. Comportaments i consens democràtic amb C atalunya és el que també trobem a faltar en la polìtica de l'Estat espanyol.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger