ressuscitar la República possible

La Catalunya que vivim només ha conegut una administració d'arrel i orientació espanyola difícil de canviar. Les rutines i les normatives s'han fet l'espai dominant de tota l'administració, tant la central com la autonòmica, permetent el desequilibri i les desigualtats socials. La crisi mai ha afectat el sou fix dels treballadors de les administracions. No han sigut lesadministracions les que s'han plantejat construir un nou país i una nova administració pel segle XXI. El conservadurisme i la resistència als canvis ha entrat de ple en el mon de l'administració. Preocupa a la població saber què passarà desprès de la independència i també si no s'hi arriba. Les iniciatives i projectes de Constitució catalana i de remodelació de l'administració que circulen entre els cenobis polítics que saben no s'ha de fer res  a l'esquena del Parlament, són mostra d'una política viva que vol ser creativa però també  revela la presència de temptatives individualitzades, pressions o pretensions d'imposar criteris no sempre acceptables per una societat moderna. Hi ha molta gent  que no s'interessa pel tema  ni per l'endemà, perquè no el veu, tot i que existeixen centenars de llibres i documents sobre la viabilitat econòmica, les millores i el futur econòmic i social de Catalunya. Els canvis operats fins avui no serveixen prou per arrossegar i guanyar-se l'opinió pública, doncs els canvis es fan realitat i guanyen adeptes a mida que es treballa per renovar  i aportar la gestió correcte, oberta i democràtica, no disciplinària i piramidal. Independència dirigida  o participada?  Aquesta és la pregunta a la que dona resposta la manifestació de l'11  de setembre tot i les pegues que ens arriben del Tribunal Constitucional per fer un procés legal i sota control parlamentari. Com diu  l'exdiputat i periodista Antonio Baños, en la seva "La República Possible", la independència que volem només és per construir una repùblica. L'haurem de remodelar parlamentàriament i amb el debat popular. No hi haurà lloc a dir "no m'interessa saber-ne res". La societat no està feta per individus i llops solitaris   com alguns pensen egoístament, ignorant els principis ètics i la equitat en la construcció social,  que es converteixen en dissidència del progrés, neguen la socialització i el pluralisme cultural. Ser català no és pas un enigma irressoluble per la nova república. Acceptar viure sota la nova identitat repúblicana, fer-la seva cada ciutadà  serà construir una comunitat real, construir un nou país, amb un nou concepte de catalanitat,  deixar de mantenir la idea conservadora de que les classes socials, l'atur estructural i certs tipus de feines són murs contra el dret a prosperar.