obliden els drets dels treballadors

Quan encara  no  teniem  l'Estatut  de  1932, el President Macià explicava en una reunió amb parlamentaris catalans, el setembre de 1931, que les desferres monàrquiques que tracten l'obrer com un ésser inferior, volien  evitar l'aprovació de l'Estatut. Deia Macià que ells veien qeu si s'aprovésl'Estatut de Catalunya i es governés ella mateixa, perdrien per sempre més el domini sobre la nostra terra. Del desig a la realitat poques passes es van poder donar. I l'Estatut, suspés primer i abolit per desprès per una guerra civil, no va poder desenvolupar la participació anunciada dels obrers en la tasca legislativa i sortir de l'estat d'inferioritat en el que es trobava,com denunciava el President Macià. Existien classes pobres i classes riques a la societat catalana, com ara, doncs és evident que un treballador de l'empresa concessionària d'AENA per la seguretat de l'aeroport de Barcelona EULEN, amb els seus 900 euros mensuals de sou no en té prou per llogar pis, menjar, vestir-.se i pagar el transport des de casa al treball.  L'empresa EULEN que gaudeix d'un bon tracte i disposa de propietaris que són famílies amb cognoms ben coneguts i administració encara més propera al Partit popular, no diu res quan s'intenta culpabilitzar els treballadors de la vaga que ha posat de relleu el tracte  salarial i de descans laboral que reben.  Els treballadors enfronten la vaga a l'egoísme de cedir de l'empresariat i l'obligació moral de reconèixer que l'abús laboral es produeix.  Es parla als mitjans de perjudicis per distreure la gent de la realitat que viuen els treballadors de EULEN a l'aeroport de El Prat, però de la informació que ens arriba no sembla que ales reunions AENA, EULEN i COMITÉ DE VAGA es parli de les condicions en que viuen i treballen els empleats. Tampoc trascendeix que molts contractes són temporals, la qual cosa trenca esperances i possibilitats de  planificar futurs familiars. Ni l'Estat, ni l'empresa tenen interès en treure els treballadors del seu estat. No es veuen propostes fetes amb generositat, la que mereixen els treballadors per la seva tasca d'assegurar la seguretat dels viatjers. Aquesta herència de l'egoísme empresarial no és pròpia de Catalunya, però si d'una classe empresarial feta al costat del poder del que n'és beneficiària. És com el cas de telefònica que fa anys es va esmicolar i va donar lloc a molts trocets de pastís pels guanyadors. Com diu Andreu Mas a el Punt del dissabte 5 d'agost, som davant d'una empresa que viu de les concessions i sous baixos, de treballadors de contractació externa.És una mostra més dels negocis fets gràcies a l'amiguisme i les"bones relacions" de la gent rica  amb el poder. Poc importa el caos i elscol·lapses que es puguin organitzar amb una vaga. com la de l'aeroport de Barcelona. Poc importen als empresaris els perjudicis de la gent perdent vols pels retards en passar la seguretat. La culpa serà sempre dels treballadors que seran atacats per inconscients i extorsionadors. La gent rica propietària d'aquesta mena de negocis obtinguts amb concessions, no és capaç de generar expectatives d'entesa social, perquè no els convé. Volen esclaus. La consequència més clara és que la gestió de l'aeroport de Barcelona no pot quedar en mans del govern central ni d'empreses dirigides amb exclusius interessos de lucre tractant com inferiors els treballadors que demanen ser tractats amb dignitat, sous dignes,treball digne, condicions laborals dignes, sacrificant una part dels guanys pel bé social,  perquè els treballadors no hagin d'anar a demanar caritat ni a menjadors socials.Fets com aquest i els que s'anuncien són els que contradiuen els discursos del govern central i fan evident la misèria salarial que volen mantenir. També demostren que la solució harmònica és la dela gestió del'aeroport en mans de la Generalitat. Justifica la reclamació d'independència de Catalunya, la que el Rei actual tampoc ens vol reconèixer.