ideals insubordinats

Hi han ideals que exigeixen que l'individu se subordini al conjunt. La subordinació no exclou que l'individu tracti d'obtenir beneficis com passa amb la burocràcia que, en qualsevol règim,  es creu propietària de privilegis intocables. És el mateix que passa amb els administradors dels propietaris que converteixen en paràsits. Però el més sorprenent és que es vulgui col·lectivitzar la gestió turística, els llocs més emblemàtics, els hotels de luxe, sense aclarir com es produirà l'explotació. NO és suficient  parlar d'administració en nom del poble quan totes les màfies estan pendents. Els revolucionaris es volen convertir en una nova classe per apoderar-se de l'administració de les comunitats i dels bens socials, eliminant els actuals propietaris i gestors. Apareixerien nous privilegis i nous vassalls. Voler expropiar ho hem de traduir com voler depurar la classe vella, criticant les arbitratrietats i abusos de les oligarquies actual en el moment en que es  generarien nous monopolis i autoritarismes. Aquest disseny és irreal i impossible en una societat lliure. I és el que ha passat amb les protestes contra la massificació turística que ens visita enguany. Però els que es queixen no han dit res quan s'han denegat llicències per nous hotels beneficiant el turisme il·legal en apartaments no controlats, La política oficial ha sigut la de obrir totes les possibilitats als turistes sense recursos, una nova forma de socialitzar la llibertat a baix preu. Poc han importat els treballadors que s'han quedat al carrer. I ara quan es fan pintades i es punxen rodes, no s'accelera la necessitat del diàleg social, el debat de com s'ha d'organitzar aquest espai econòmic i social.  Com es posarà fre als tour operators low cost que controlen el turisme de masses. Tots'arregla fent denúncies, però cap disseny d'una nova política acceptable que millori la prosperitat dels ciutadans. Caldria que l'Ajuntament, govern i oposició fossin més sensibles a les demandes del poble i acceptin la crítica com un bé. Cal que les ànsies revolucionàries entenguin que els ideals s'han de subordinar a l'interès general que ara és prioritari, sense entrar en contradiccions insalvables. És necessari abolir les diferències socials, però també ho és construir la república catalana democràticament i amb llibertat, no a base de rodes punxades de bus turístic redecorat amb eslogans amb diverses lectures. No existeix una posició legal que permeti el desacord amb fets com aquest que el dret no admet.. Però els responsables democràtes poden i haurien de denunciar i oposar-se amb vehemència al boicot i a les amenaces que ens venen de l'altra banda de l'Ebre, Denunciar les manipulacions i les mentides de que se serveixen els anomenats constitucionalistes per tapar el boicot contra Catalunya.