referèndum lliure com a símbol

Sovint els pobles  descobreixen símbols que els engrandeixen. La democràcia té com a símbol les llibertats i les eleccions. Els caps d'Estat són símbols reals si han sigut votats per un poble que els estima i considera. No pot ser considerat símbol de país allò que procedeix d'una dictadura. Recentment la Alcaldessa de Barcelona s'ha declarat  no independentista. No es vol involucrar en un referèndum que segons ella serà unilateral i sense garanties. S'allunya l'alcaldessa del necessari suport al moviment democràtic. La paraula de l'alcaldessa com també la dels dirigents contraris al referèndum  no poden ser considerades decisions amb valor de llei, intocables i definitives. És el poble qui ha de decidir, no els notables de quatre organitzacions minoritàries.  Però el referèndum, sigui d'acord amb l'Estat o unilateral, ha de ser lliure i garantir la netedat de la celebració i del resultat. Només un referèndum celebrat en llibertat i amb totes les garanties pot considerar-se un símbol de la democràcia. No afectaran a aquesta llibertat les trabes que pugui posar aquell que no vol saber la veritat del referèndum i per tant s'oposa a la seva celebració amb actes autoritaris, propis d'un sistema reaccionari. Es nega a Catalunya l'exercici de la sobirania democràtica a que té dret a la seva expressió a les urnes de votar. Es vol aturar ara  l'aprovació de la llei del referèndum com a element de domini i d'afirmació del poder de l'Estat sobre la sobirania del poble català i la democràcia. No volen reconèixer que hi ha una ciutadania que vol votar el seu futur, i no és cosa d'ara aquest desig. La paralització de les lleis catalanes, les dificultats de tot ordre posades al govern de la Generalitat per la seva acció, la pressió constant per    imposar la llengua castellana sobre la catalana, el boicot a les necessitats d'infraestructures i d'internacionalització de les empreses productives catalanes són mostres d'una política  espanyola equivocada respecte de la Catalunya  emprenedora que exigeix una precisa política ben diferent a la que s'aplica a l'Estat espanyol. Creuen des de l'Estat  que paralitzant el sistema autonòmic   i advertiments sobre responsabilitats penals   acabaran amb el desig secessionista català, convençuts de que podran superar tots els conflictes que es puguin presentar amb solucions legals pròpies d'un Estat extraeuropeu. Per l'Estat és prioritari que Catalunya no celebri el referèndum. Però obliden que el referèndum és avui  un símbol de la democràcia perquè permet la decisió directa dels ciutadans i que puguin legislar per ells mateixos, més encara quan d'autodeterminació lliure d'un poble es tracta. Vegi l'Estat el referèndum d'autodeterminació de Catalunya com un símbol que enalteix la democràcia i no com un acte il·legal. Les lleis no es fan en una democràcia del segle XXI per fer vulnerables els governs i els pobles de les nacions sense estat, crear pobles sotmesos als règims que no accepten, imposar sistemes degradats, fer desaparèixer de la vida real les llibertats que tant proclamen els responsables del govern de l'Estat que no comprenen ni volen entendre el dret legítim de Catalunya a recobrar el seu estat i les seves llibertats nacionals, Catalunya per què en el seu ordre de comprensió històrica només existeix la pàtria espanyola victoriosa en la guerra civil 1936/39.