silenci com a la tardor

No ha deixat de sorprendre que el President del Govern espanyol no hagi volgut donar una roda de premsa en acabar la reunió amb el president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, o que no hagin comparegut junts els dos presidents després de la reunió. Podien haver dit el que ens han dit els mitjans, que no hi ha acord en la consulta, però si diàleg. Dona la sensació que la manca d'acord en la consulta, que ja esperavem i dionavem per segur que no hi seria, els ha distanciat més del que ja estaven abans de la reunió. A més no deu haver agradat gens el paquet de mesures que demana la Generalitat al Govern espanyol. Havien de pensar a la Moncloa que els catalans no van a Madrid a no resoldre res. Però el president Rajoy no ha donat solucions, no ha fet propostes. S'ha tancat en la seva peculiar interpretació retroliteral de la Constitució, que considera il·legal tot el que no signifiqui submissió i obediència cega. No ha sentat gens bé a Catalunya aquesta manera de fer, i menys que la explicació del que no ha escoltat ni vist l'hagi donat la presidenta del PP a cartalunya llençant missils dialèctics contra el catalanisme. Donava la impressió de tenir totes les facultats d'atac obertes. Per la nit a més ha a apregut en el programa de la 13 "el cascabel" dient el que li semblava la qüestió catalana i l'escàndol Pujol, tot confús, sense limitacions, amb el somriure típic de les esclaves de Maria. Per una altra banda la ex nòvia d'en Jordi Pujol Jr. anava dient que hi ha molt més del que es diu i afegeix un zero al ja descobert. I ara se sap que va donar un ordinador amb informació als serveis d'investigació. La família Pujol estava doncs touchée en el punt fonamental i la noia pensava fer trontollar no sols l'imperi, sinó també les idees de l'imperi. L'escàndol posat en evidència d'un president corrupte autoconfés abans de conèixer els resultats de la investigació oficial, després de tants anys de ser-ho ens ha deixat bocabadats. Els silencis s'han fet ara en totes les qüestions. Sembla que la tardor hagi arribat anticipadament. Quan arribi setembre, com deia la cançó, molts deixaran el silenci de banda, parlarà el poble, L'11 de setembre és el dia de l'autoconvocatòria anyal per dir el que pensem. Com sempre serà la ciutadania la que donarà la solució, sense revenges, sense perdre el sentit comú. Deixem la follia per els que no entenen l'esperit català. Tots sabem, i el govern espanyol també, que la Constitució de 1978 és morta i ha acabat el seu recorregut històric.

corders sense pastor, llops aprofitant silencis

Fa uns dies que sóc en un hostal perdut a la costa catalana intentant que la tramuntana ventili les meves idees. La sorpresa la he tingut amb l'affaire Jordi Pujol. M'ha deixat trist. El passat m'ha tornat de cop des de la transició. Sembla que volguem destruir el passat. A l'Hostal els diaris desapareixen de bon matí només arriben. Les avies parlen del tema, i a la platja el mateix. Diumenge passat era la conversa a totes les taules a l'hora de dinar i a l'hora de sopar. Avui a la platja la gent comentava la demanda, més aviat exigència, de la Sra. Sanchez Camacho de que Pujol torni tots els diners que ha cobrat com a ex president de la generalitat. Avui he vist com la mateixa dirigent del partit Popular a Catalunya es llençava contra el president Artur Mas, com un llop atacant un ramat d'ovelles desprotegit abans de que el president Mas donés la roda de premsa i que la Moncloa fes el comunicat de la reunió President Rajoy/President Mas. Disposats a destroçar la dignitat de Catalunya i de les idees convergents, confonent de nou Pujol amb Catalunya. La presidenta popular a Catalunya ataca sense cap consideraciío, com si ella mateixa no tingués res que callar, com si fos perfecte i mai no hagués comés un pecat... És allò de que tiri la primera pedra tot aquell que estigui lliure de pecat. Això no ho pensen els que més criden contra Catalunya i els Pujol. El President Mas finalment ha comparegut davant la premsa a la sortida de la reunió amb el President Rajoy, i ha explicat que el diàleg segueix obert, tot al contrari del que deia la Sra. Sanchez Camacho adelantant-se al seu propi president Rajoy, de la que semblava la portaveu autoritzada tarda i nit. La política de l'atac cruel sense consideracions per la dignitat nacional catalana a la cerca de la rendició i sense mesurar-ne les conseqüències, és clar que no té futur a Catalunya davant la voluntat ferma de la mateixa societat. La política de oferir diàleg i seguir la legalitat el té tot. Els catalans no són corders sense pastor, els convergents tampoc. Els llops que pretenen aprofitar-se dels silencis dels caiguts no tindran lloc a la futura política de la transparència, doncs se sabrà tot, com es volen saber els pecats econòmis del vell ex president Pujol. Catalunya necessita possiblement nous pastors, però més aviat bons conductors de la ciutadania cap el seu alliberament de la tirania i obsessions de la dreta espanyolista. La ciutadania ha de despertar del seu somni i de la decepció. Ara convé que comenci a decidir per ella mateixa, que decideixi qui l'ha de conduir amb responsabilitat i claredat. Els corders hauran de ser pastors d'ells mateixos. Els nous pastors han de triar un corder sense taques negres, sense forats amagats, uns pastors capaços de frenar els llops que s'els apropen. Cal que catalunya no es deixi dur per la reacció de la indignació radical cap els braços de l'enemic. Els errors i falsa creença en els déus del poder no ens ha de fer ara tornar sumisos als desitjos dels falsos déus del poder espanyolista, a les interpretacions personals i interessades de la Constitució que presenten a l'opinió pública els dirigents dels dos partits nacionals espanyols disposats a impedir el dret dels catalans a dur a terme la consulta democràtica decidida pel 9N. En el futur, els demòcrates de Catalunya que seguim creient en el fet nacional català malgrat que a Espanya diuen que no, que som una regió amb un passat mil·lenari unit a Espanya, haurem de estar units i forts per realitzar els nostres drets democràtics. La visió catalanista de la democràcia no és la mateixa d'Espanya, sens dubte. Caldria veure ara que dirien els teòrics com Bertrand de Jouvenel, Alexis de Tocqueville, Gambetta, Kelsen, Hauriou, Hayek, Mendés France, Rousell, Gramsci, i tans altres de diferent ideologies i pensaments en situacions com la que vivim a Catalunya i Espanya. Pels catalans ara ja és clar que no volem llops aprofitant silencis de l'arbre caigut. Hi ha qui ha cregut que la roba bruta es rentarà a casa. Però d'altres volen fer llenya de l'arbre caigut. Segueixen predicant sense donar blat.

Pujol, objectiu sensible

El President Pujol és com un arbre caigut. Ara s'en vol fer llenya. Però han encès un foc al seu costat que és el de l'anticatalanisme militant. Ja sabem que les coses de la política no són dolces, sinó ben cruels. El vell president ens ha deixat estabornits. La sorpresa de les seves explicacions i demanar perdó publicament ens ha fet pensar immediatament que volia tapar alguna cosa. La supèrbia del poder caiguda per un frau fiscal i la mentida permanent de la seva realitat econòmica i l'ació depredadora amb negocis de tota una família assentada en el poder màxim de Catalunya que és el que ha tingut estat judicial i màxima polèmica informativa. La confessió del vell president ha donat ales als partidaris de l'unionisme per sortir atacant, amagant també les seves porqueries. Haviem comés l'error d'identificar els Pujol amb Catalunya. Jordi Pujol era el referent obligat. Però caiguts els Pujol, ha de quedar clar que no caurà Catalunya. Ara tenen una persona contra la qui llençar els cohets de la indignació i la decepció ben exteses a Catalunya. Cal per[o separar el fet catalanista del fet del frau fiscal i l'engany. Sembla el cas Cambó, del que mai no hem sapigut i es parla de l'origen de la seva fortuna. Ara però es poden saber moltes coses, i s'han de saber. L'important no 'es tenir, sinó com s'han generat els beneficis o capìtal de que disposava familiarment i perquè no s'han pagat els impostos corresponents, mentre els ciutadans estem sotmesos a un control fiscal com mai. És sorprenent que això es decobreixi ara, per la seva pròpia iniciativa quan Catalunya ha iniciat la llarga marxa per la seva sobirania nacional. Han passat més de 30 anys sense cap control no revisió de comptes i declaracions. Cal preguntar-se com ha sigut Possible. Pujol no és l'únic arbre caigut. La llenya pot ser a més dolenta si els arbres corcats eren al costat, a dreta i a esquerra. Amb en Pujol acaba la política clàssica i comença el temps nou, el de la república dels ciutadans, contra la misèria, la rutina,la injustícia social i la opressió, la desigualtat i la manca de progrés. La transparència que promet la casa del rei que també està per veure, ens dona avís de que el secretisme del poder, el silenci i fer les coses d'amagat ja no serveix. Encara que no creiem en el futur monàrquic, és prou evident que el jove rei d'Espanya vol canviar les coses i allunyar la família del poder dels negocis privats, serà allunyar la corrupció. Esperem que sigui real. Exemple a seguir a Catalunya també. Cal entendre la situació i no deixar-se portar per la demagògia fàcil del blasme.

unitat forçada, fugida de capitals

De nou el rei d'Espanya ha recordat que la unitat d'Espanya és cosa feta i no ha de canviar. I com Catalunya forma part d'Espanya que diu és plural i diversa, doncs no cal donar-hi tantes voltes que tots som espanyols i res no ha de canviar. La Vicepresidenta del Govern espanyol Sra. Saenz de Santamaria ens torna a recordar que el President Mas no ha de parlar amb el President Rajoy de coses que tinguin relació amb la consulta que té decidida el Parlament de Catalunya. Que això no és cosa a discutir, doncs no hi ha lloc per a cap consulta que consideren anticonstitucional. D'altra banda i casi simultàniament tota la premsa s'en fa creus de la confessió del vell President Pujol dels diners que tenia en paradisos fiscals la família, herència, segons explica el mateix honorable Pujol, del seu pare també banquer. És possible com deia aquest matí privadament un reconegut polític, que el càstig seria no deixar-li dir mai més la paraula pàtria, prohibir-li servir-se de la paraula pàtria. Temps sobrat i mitjans tècnics i jurídics suficients i a l'abast va tenir durant aquesta 34 anys passats per resoldre les seves diferències amb la Hisenda espanyola i liquidar el deute fiscal mentre d'altres ho feien amb més dificultats financeres que el mateix president.El més lamentable ha sigut la decepció de molts bons ciutadans, gent senzilla, amb la sorpresa de la notícia de la confessió pública. El que és clar també és que el fet no paralitzarà el desig de Catalunya a obtenir la llibertat. Tampoc paralitza el procés de reconstrucció i unificació de les esquerres, la voluntat de transformar la societat. El que confirma és l'existència d'una dreta que no ho dissimula.

política on vas?

Existeix una confusió entre els partits clàssics. Dreta i esquerra es diferencien poc quan es tracta de parlar de la nació oficial.Ho van demostrar a l'hora de baixar el cap davant les exigències de control pressupostàri imposades per la troika europea. Hi ha països que han sapigut conservar el seu model dins d'organitzacions més amples i obertes, com el cas de la francofonia implantada per França o la Commonwealth per Anglaterra en les relacions amb les seves antigues colonies. Hi ha qui recorda encara l'abolició de l'esclavatge. Hi ha però encara països sptmesos per incapacitat i d'altres que diuen no a la seva sort de viure sense llibertat. Han caigut imperis i Estats que es donaven per intocables. Hi ha identitats nacionals que sempre han existit, amb la veu ofegada, però que volen construir una nova societat, fugir de la degradació actual. Anem camí de refundar la democràcia i de reinventar Catalunya a Europa, un govern de tots per tots en lloc dels governs despòtics vestits de presidencialisme i a més contraris al desenvolupament de la personalitat nacional de Catalunya. Hem de ser un poble capaç d'exigir, de reivindicar, convertir la democràcia en una acciò de solidaritat constant, com deia Pierre Mendés France parlant de la República Moderna.

exigir el referèndum del 9N

La societat civil demana construir un país millor en un marc de regeneració i de participació democràtica. Avui s'ha presentat a l'opinió pública un Manifest d'un grup d'entitats encapçalada per la International Commission of European Citizens, el Cercle d'Estudis sobiranistes, la Fundació President Macià, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, FNEC, Procés Coistituent, CADCI, Intersinical CSC i altres entitats i personalitats polítiques a títol individual. Els convocants assumeixen un compromís actiu en defensa del referèndum, per evitar que puguin prosperar propostes de claudicació o de dilació. Un país millor, democràtic, participatiu i socialment just exigeix fer pinya, associar esforços, col·laborar, mobilitzar i ajudar a reforçar les infraestructures necessàries per a la realització efectiva del referèndum del 9N. Els convocants deien que el referèndum és la clau del futur i imprescindible per a oficialitzar el procés d'autodeterminació. El Referèndum deien els convocants als periodistes i assistents ha de ser convocat oficialment per les institucions catalanes, o sia el Parlament i el Govern. Que es pugui expressar la voluntat popular a Catalunya és un clam just en un sistema democràtic que es diu modern, que no pot negar-se a acceptar l'existència de nacionalitats històriques amb el dret a desenvolupar la seva personalitat nacional.

de nous i de vells

Que ens diguin que no ens retornen part dels impostos recaptats a Catalunya i que tenen altres destinacions és cosa sabuda. Amb les balances fiscals fabricades a Madrid no ens diuen res de nou, apart de rebaixar-nos el que nosaltres reclamem, amagar que inverteixen menys a Catalunya. I els que gaudeixen dels notres diners posen el crit al cel per què ara se sap i ho sap tothom que Catalunya té dificultats per què altres naveguin amb abundància i falsa riquesa. I Com era d'esperar ens diuen que s'ens queden els diners i que no pensen reformar la financiació autonòmica. És més pràctic i ventatjós tornar-nos els diners com a prèstec. L'ofec està servit. La confusió descoberta

el imperio de la ley

El Estado de Derecho es un invento reciente en la historia. Se oponer al poder despótico, es incompatible con cualquier tipo de dominación arbitraria. Pueden existir leyes injustas que se quieran imponer en nombre del Estado de Derecho, de forma que no existe un concepto único ni exclusivo de esta institución. Podría incluso separarse la idea de Estado Constitucional de la idea de Estado de Derecho. Una Constitución no garantiza la existencia de un Estado de Derecho, si la ley no es la expresión de la voluntad general, si la Ley no respeta las minorías, si no existe una separación de poderes auténtica, si la administración no actúa bajo un régimen jurídico, si no existe un poder judicial independiente que controle la administración, si los derechos y libertades fundamentales no son garantizados en su realización material. No hay Estado de Derecho si la ley proviene de una voluntad absoluta y no de una asamblea de representación política elegida libremente por los ciudadanos,. lo cual requiere que el partido de gobierno no limite la ley electoral a su favor para mantenerse en el poder. Creación y aplicación del derecho pueden definir también la existencia de un falso estado de derecho. Igualdad ante la ley y seguridad jurídica son unos de los elementos que componen el esquema de los derechos fundamentales cuya protección es más necesaria para garantizar la existencia del Estado de Derecho, junto a los derechos económicos y sociales y las libertades conocidas como fundamentales, lo que no impide que también bajo un régimen político socialmente avanzado, superando el liberalismo que ha permitido el nacimiento del capitalismo salvaje, exista el Estado de Derecho, es decir que incluso un régimen socialista democrático es compatible con el Estado de Derecho. Bajo este régimen, como explicaba el profesor Elias Diaz, aparece el Estado Democrático de Derecho que entiende que la realización de la auténtica democracia y las libertades fundamentales solo es posible bajo un régimen socialista que trabaje para la progresiva liberación del hombre y la realización de su dignidad. En España al parecer nos hemos quedado con el vocablo Constitución como base de todo lo que conviene al gobierno conservador. Fuera de la Constitución no existe nada más, según interpretan desde el pode, aunque también es cierto que la democracia modelo no existe en ningún lugar. El ideal no es inasumible, y aunque los Estados dichos democráticos tienden a aproximarse a la construcción ideal de un Estado de Derecho, no todos los Estados que se reclaman democráticos gozan de un Estado de Derecho perfecto. La perfección por si misma no existe.

com si el boicot fos una solució

Li han impedit al President de Catalunya participar en una reunió de la francofonia a Senegal. Catalunya no pot participar en reunions internacionals sense rebre els atacs d'Espanya. El boicot, l'ofec, el setge és total, en tots els àmbits. Però el poble és pacient. Els empresaris maulen per no perdre beneficis, no volen perdre el poc que queda del mercat espanyol. Els catalans no fem cap mala i feta als productes espanyols que son acceptats als mercats catalans. No fan res per atreure Catalunya, ans al contrari ens segueixen considerant una regió espanyola malgrat que la Constitució parla de les nacionalitats històriques. Però és clar que si no ens consideren una nació, llavors els catalans varem ser enganyats pels ponents de la Constitució de 1978 quan ens deien que Catalunya és una nacionalitat històrica. Algú doncs ha incomplert la Constitució i no serem pas els catalans els incomplidors ni els enganyadors. Ha tingut que començar a parlar el Sr. Ramírez, l'ex director del diari Mundo, per què se sàpiga que Espanya no és un invent de fa milers d'anys com deia Esperanza Aguirre. Ara ja sabem que Catalunya existia apart de Castella i que Castella no va mai canviar Catalunya, ni el seu dret, ni la llengua, ni el tarannà. Foren reis i exèrcits vinguts de més enllà dels Pirineus els que van prohibir tot lo català i van voler acabar a sang i foc amb la nació catalana. El boicot, les prohibicions, les imposicions, el setge permanent no són la solució per arribar a una entesa.

Bons i rics en la cultura del poder

Qualifique massa sovint la gent per la seva riquesa i no per la seva bondat. Com deia Séneca, perseguim el diner amb torment i el posseïm encara amb més torment. Fem miserable els guanys quan ens perdem pels beneficis de la riquesa. No som com els nens que es contenten amb les pedretes trobades a la vora del mar, nosaltres enganyem els nostres ulls amb riqueses i ornamentacions en or, estatues i grans edificis que no son més que l'expressió de la mentida social, la cultura del poder. Estimem els nostres vicis i defectes i els defensem com si fossin veritats absolutes. Però som febles davant les dificultats, com ho eren els avantpassats i seguim destruïnt la mare naturalesa fent mal ús de les seves forces. Encara es dubte que la saviesa sigui un be sense forma material, és incorporal. Encara n'hi ha que creuen que la felicitat és l'apropiació dels bens dels altres, viure fora de la llei i de tota moral, imposar condicions de vida pròpìes dels esclaus que tan hem condemnat, destruir la saviesa. No som capaços de sentir-nos rics tenint el que és necessari, fugim de la bondat i l'honestedat, obrim el pas a la corrupció i la vida feta sobre la falsetat. És la cultura del poder, no la cultura de l'humanisme qu'ensenya ajudar a qui pateix fam i fred, fugir de les aparences, defensar la llibertat de tots, no despreciar els pobres. fugir dels rics que parlen de justícia per amagar la seva manca d'honestedat.

formes, partits i democràcia

El ciutadà s'aparta cada dia més de la política amb sentiment de rebuig a formes i maneres. Els decebuts són els més.. Existeixen formes d'associacionisme que semblen marques blanques dels partits. La gent no es dessinteressa de la política, sinó que perd interés en la política dels partits, la que fan els professionals dels partits. Els veuen com a sectes endogàmiques, minories que decideixen poels demés.Molts creuen en el determinisme fatalista que els conservadorsd han fet seu per mantenir el poble sumís i en situació de semi esclavatge. Per la dreta, l'economia determina la política i per l'esquerra és la política la que ha de determinar l'economia. La dictadura del capital s'ha imposat a la societat sense classes, amb una esquerra dividida per litúrgies. Les ideologies no interessen, no serveixen a la gent jove. Els valors són quelcom que no té pes social. La crisi és per les idees. Però les preguntes cointinuen en el seu lloc. Manquen respostes davant teories que s'han mostrat perncioses enm la seva aplicació tant a la dreta com a l'esquerra. A l'espera d'alternatives i construció d'una nova esquerra, aplicada a la política de cada dia, el qu'interessa avui al conjunt de forces d'esquerra és el manteniment dels valors de l'esquerra, els valors republicans, deixar de teoritzar sobre estats que no tornaran, abandonar el control ideològic dels experts que no són més que sectarismes, fomentar la participació política de la ciutadania. Pel futur caldrà descarregar els programes de coses inassumibles, de postulats farragosos, fer-los més lleugers, però, com deia la gent d'Emprius el gener de 1994, parlant de democràcia i partits, compromesos amb els principis bàsics, treballar amb un debat obert, plural i corretgir les tendències corporatives. Plataformes conjuntes de les esquerres seran necessàries per construir el futur, aglutinant independents, amb sentit pragmàtic, de generositat i eficàcia, és a dir, construir la política de baix a dalt. Caldran agrupacions polítiques conectades amb els ciutadans, amb un diàleg permanent. En política sobre trepes, palanganers i corruptes, manquen actes d'humilitat, servei, grandesa moral i generositat envers les minories que respecten els principis i valors de la democràcia al servei del poble.

pompa i simplicitat en els deures

Hi ha qui necessita donar-se tota la pompa i defuig la simplicitat per dir les coses més importants. L'obligació d'ésser honest és una qüestió de consciència. Silvio Pellico deia qwue l'home no pot sostreure's a la idea del deure, ni pot deixar sentir la importàncioa d'aquesta idea. Va unit a l'ésser. EWl primer dels deures senyalava Pellico és tenir amor a la veritat, aquella veritat que ens farà lliures. S'ha de tenir fe en la mateixa veritat. Pellico cita a Rousseau quan deia que fugim dels homes que escampen doctrines desoladores, tergiversant, destruint, calcigant la veritat i la honestedat. CAl no caure en la idolatria de la falsa veritat la que no respon a la voluntat general i va contra la grandesa moral dels pobles. És la v eritat la qwue fa caure els superbs i els hipòcrites, els perversos i els insensats que volen fer noble el que és innoble. La ira és mala consellera, com la manca d'humilitat i la supèrbia. És la virtut de la paciència la que ens ajuda a ser ciutadans en el sentit més noble de la paraula, com diria en Pellico. Cal ser útils a la societat, que no ens espanti el pes de les obligacions. Las pompa no és honor pels deures i ens pot fer caure en la falsa filantropia davant les desgràcies dels altres. Com deia en Pellico,siguem ferms i constants en el treball, justos, indulgents i amables amb tothom, encara que no pensin com nosaltres.

L'absurd de no voler parlar

Un senyor que es diu president de tots els espanyols no vol parlar amb els catalans. Ha preferit anar a la Guinea a veure's amb el dictador Obiang, abolir la Justícia Universal a Espanya, permetre que el Sahara ex espanyol, ara territori marroquí segueixi perdut al Sahara i sense referèndum sobre la seva independència. Apareixen manifestos i més manifestos, uns parlant d'impedir als catalans fer una consulta sobre la seva independència d'Espanya, els altres demanant el canvi de Constitució actual per una de nova de tall federal. Donen per fetr que els catalans no tenen cap dret a decidir el seu futur. La democràcia no compte pels catalans als que només s'els coneix com una región española. Ningú no es pregunta el per què som aci, ni tant sols interessa repassar la història real, no la que expliquen els savis de la Real Academia de la Lengua española, ni els historiadors i Professors de dret públic que ens tracten de dissortats, que creuen que a Catalunya volem canviar l'estat de dret per un altra cosa sense respecte a la llei ni al dret. El problema per la gent del govern central i els seus valedors es que tenen un criteri restrictiu de l'imperi de la llei més pròxim a la temptació totalitària de que parlava Jean François revel en el seu llibre "La tentation totalitaire" (Laffont, Paris, 1976). No volen veure que Espanya s'ha convertit en una societat antiquada, amb la convicció de que no son possibles transformacions, ni canvis, ni modificacions del sistema, quan resulta que les modificacions, en un ambient de respecte i consensus són la salut dels sistemes.No convertim amb tanta negativa a tota proposta catalana la democràcia en un totalitarisme disfressat, permetent la penetració de la dictadura i la seva influència en la societat. La democràcia és diàleg, la dictadura no.

fer ciutadans lliures

Hem de recordar que aquell savi i vell Alcalde de Madrid, Enrique Tierno Galván, va dir que en el futur la política ja no seria un tena d'ideologies sinó de programes. I ha sigut veritat, els programes, els acords i pints d'entesa estan per damunt de les sigles i de les ponències polìtiques. Ara el gran programa és exiguir radicalitat democràtica, transparència a les instituciones, transparència també als partits, socialització de la polìtica com a primer pas per socialitzar la riquesa. Tots sabem que molta gent que ha perdut le feina no treballarà més i que molts no trobaran mai feina. El canvi de forma de viure de la societat és real i hem de trobar les solucions per adaptar la societat i les necessitats dels ciutadans per aquest nou model. Som davant un nolu estil, una nova manera d'entendre la política. No hi haurà mlloc pels corruptes en el futur. També cauran els polítics amb vocació totalñitària. S'exigeix claredat, respecte, compromìs social, no confondre els partits amb empress de treball temporal o durable. Calen programes clars i cincrets, no divagacions i paraules buides. L'esquerres hauran de trobar un acord, saber abandonar el que ha perdut sentit: les organitzacions piramidals, les dictadures de partit, els partits al servei d'un grupet que ofega l'il·lusió de fer i amaga les idees. Calen organitzacions al servei de Catalunya, no quinta columnes que intenten trobar aliats en el poder central per oposar-se al lliure desenvolupament de la personalitat nacional de Catalunya. Una Catalunya lliure lluitant contra les desigualtats socials, el gran repte del segle XXI. Tots sa bem també que no pot haver-hi llibertat sense igualtat. Millor parlar d'igualtat i llibertat que no pas de socialisme utòpic irrealitzable. Fer ciutadans lliures és el repte també.

oligarquies, cacicades i altres embolics

Diuen que l'economia està dirigida per unes poques mans i menys cervells. Diuen que s'ha de fer el mque diuen els que manen l'economia. Diuen que uns pocs que estan ben p'osicionats amb els que manen són els que tenen dret a fer negocis i aprofitar-se del diner públic. Els tribunals mai havien tingut tanta feina a l'Estat espoanyol. La corrupció, el malbaratament del diner públic, les perdues milionaries dels negocis subvencionats, els vaixells en venda als ports nàutics, els impagats dels cotxes de gran cilindrada, estafes i fraus per no perdre el ritme de la música del diner acumulat que es fon poc a poc a l'hora de pagar inetressos del deute acumulat i el capital pendent de tornar a les entitats financeres. Les oligarquies estan tocades, les cacicades no fan profit i els embolics saltenm un darrera l'altre. El que està realment tocat és el sistema capitalista i el model de gestió dels cogerns conservadors. Encara segueixen creient que abaratir els costos vol dir suprimir llocs de treball i baixar salaris, en lloc d'innovar i treballar millor. L'embolic de no voler canviar i seguir impedint la renovació està fent més mal que be a la societat. És una realitat a termini molt abans de les properes eleccions generals. És inconcebible que es parli de recuperació amb el nivell d'atur i subcol·locació que patim, amb el nivell de pobresa, caiguda de l'estat del benestar i d'empreses irrecuperables. La crisi pot ser que hagi fet neteja de les empreses basades en el crèdit, però avui el crèdit és imprescindible pel creixement i l'expansió industrial i comercial. Alguna cosa no cualla. Amagar informació ja no serveix. Ara la veritat se sap.

sistema, règim i model esgotats

L'informe de la OCDE que sembla no es vol comentar ni donar-lo com a cert no ens deixa massa be de cara al futur. Es preveuen m'es desigualtats i m'es concentraci'o de la riquesa. En Santiago Nino Becerra recordava ahir nit en el programa de 8TV que Espanya ha posat com a prioritari pagar els interessos del deute. Hem de creure com diu l-economista, que el sistema capitalista est[a esgotat, encara que no com es va esfondrar el r[egim comunista de l'Uni'o Sovi'etica. Caldr[a en el futur un model intervenciomnista, amb un Estat socialitzat, democr[acia participativa aut[entica, defensa i garantia dels drets humans. El model de la democr[acia formalo ja no serveix i el r[egim pol[itic espanyolo no compleix les seves finalitats de garantir les llibertats i implantar la democr[acia, ni pot assegurar el benestar dels ciutadans. El sistema capitalista, el r[egim democr[atic i el model espanyol estan clarament i certament esgotats.

la república de les idees en perill

Enbs podriem creure fàcilment que les idees de la generositat, la fraternitat, la solidaritat i la igualtat social, s'amotllen a totes les circumstàncies. Sempre hi ha manera de millorar la viuda dels demés, la societat del benestar diu ara la dreta apropiant-se del que deia abans l'esquerra socialdemòcrata. Mentre això diuen es preocupen de ra`prtirt-se el p'oder, com passava a la república romana tal com explica Ciceró. Cicerò deia que existeix una activitat polìtica que és superior a la teorèticax. I ara resulta que volen posar la teorètica d'esquerra per davant de l'acció conjunta i la unitat de les esquerres catalanistes. Ni el catalanisme serveix com idea unitària per aquestes esquerres que no s'acaben de decidir pel dret a decidir. Sembla que el sectarisme s'hagi imposat a la igualtat de tots. No volen reconèixer que el dret dels ciutadans a ser iguals també afecta als grupuscols que surten del socialisme sense definició, a noi sewr que vulguin mantenir els ciutadans desiguals. Autodesignar-se nobles per governar la república de les idees és un vell dèficit democràtic que encara arrosseguem. Ara ERC ens dona l'exemple per les municipals. L'exemple és la refundició en la llibertat del poble que és l'únic que ens pot seduir. Roma es va fer forta sense reis, governada per homes justos, sense nostàlgia de reis, unificant les tribus. La república romana, amb el repartiment de terres, va ensenyar a la gent a viure del treball i no del robatori i el saqueig, difonent l'amor a la pau, la justícia i la lleialtat, just el que ara no tenim.

abolir tribus, sectes i families

La dispersió de la política progressista, la divisió de les esquerres, l'esmicolament de la socialdemocràcia de la que més de tres o quatre partits i grups s'en reclamen a Catalunya ens obliga a plantejar-nos que el futur requereix agrupament de forces, agrupament de pensaments, unitat d'acció. El futur exigeix l'abolició de les tribus actuals en que s'ha dividit l'esquerra, l'abolició de les sectes i families separades, l'allunyament de la política activa dels grimpadors, trepes, buscacadires i corruptes. Abolir tribus, sectes i families és el que ha dit aquest matí en Alfred Bosch al teatre principal de Barcelona durant l'acte de propaganda de la seva candidatura a les primàries d'Esquerra Republicana de Catalunya. Gent liberal d'esquerres, gent d'horitzó socialista, socialdemòcrates, independents pel progrés social, humanistes, ecologistes units per la defensa de la ciutat lliure, els valors republicans, el retorn del dret a decidir a la ciutadania, la participació activa en les responsabilitats socials, la voluntat de millorar la vida social i la defensa dels drets de Catalunya al seu desenvolupament com a poble lliure, demanen un canvi en les formes de fer política a Catalunya. L'objectiu és clar, es tracta de guanyar la llibertat i fer-la possible, fer possible el que semble impossible. Apropar l'horitzó socialista a la realitat política catalana, esperit de servei i foment de l'esforç, el respecte, la tolerància, la generositat, la fraternitat i la igualtat en els deures i les obligacions.

bloqueig polìtic de la democràcia

El Govern espanyol està decidit a perpetuar-se en el poder com sigui. Ara diuen que serà més democràti8c que no es puguin triar alcaldes mitjançant pactes post electorals dels partits. No parlaran d'elecció directa dels alcaldes, ni de llistes obertes, ni de que en les grans ciutats els candidats siguin votats per districtes. Ara volen que sigui alcalde el cap de la llista més votada encara que no tingui majoria. Saben que no la tindran i la gent ja n'està cansada de tant de caciquisme i mando y ordeno. O com avui s'ens despatxen amb un Real Decreto Ley que publica el BOE que resolt amb 172 pàgines coses tan diverses com el Registre Civil, els horaris dels comerços, les escales militars, la seguretat social dels becaris, entre d'altres coses. La llei ha limitat les competències dels municipis que passaran a ser controlats per les diputacions o per l'autonomia de torn. Ara es limita el dret dels ciutadans a participar en l'elecció del seu primer representant en funció de l'orientació que es vulgui dinar a l'Ajuntament que toqui. Volen fomentar el bipartidisme? Volen dividir més el poble? La llei serveix per tot segons es veu. Al Govern espanyol li cal legislar sobre tot allò que li convé, disposant privatitzar segons la llei del mercat els serveis dels aeroports i la seva imatge comercial. Però la política no la posen al servei de la llibertat, prefereixen regular-la per llei mentre manin i limitar els efectes de les eleccions que els resultin contràries. Els valors democràtics queden compromesos amb aquesta forma de fer política. Aviat posaran taxes per poder votar en cada elecció.

reaccionaris i blindatge polític

Ens pensavem que en farien alguna per intentar blindar els seus càrrecs mentre ens tenien distrets amb el seu silenci i negativa a la consulta, a recordar-nos que el rei d'Espanya no pot parlar amb Catalunya de la qüestió catalana. Ens tracten com barris perifèrics en crisi. En totes les històries hi ha una història bruta de la que no s'en parla. Reis i Papes enverinats. Però què és això? Mai a la vida. La gent es mor per malaltia o per què Déu l'ha cridat. Hi ha una història que es fa per denigrar i envilir els que no diuen si senyor a tot el que se'ls posa per fer. Aquesta situació continuada no és una raó per tolerar els fets, la corrupció, la por a l'escàndol, les conseqüències polítiques del chanchullerismo que enverina la vida política alimentant conspiracions. Ara doncs uns quans conspiren contra tots els demés. No volen trencar amb la mentida. Ja ho va denunciar l'expresident francès Nicolas Sarkozy en el seu llibre <> publicat a França l'any 2006 i per editorial FOCA a Espanya l'any 2007. Sarkozy criticava els socialistes per què deia que volien repartir riqueses que no existien, augmentar el salari mínim, les prestacions socials, els funcionaris, les vivendes socials. Però reconeixia que millorar la vida dels demés és una qüestió d'interès de la mateixa societat en conjunt, de la cohesió i equilibri social. I deia que abans de distribuir s'ha de crear riquesa. Però és clar que rebent municions econòmiques de les grans fortunes i d'algun dirigent extern a la pàtria servia per tapar realitats, paralitzar reivindicacions i crear-ne de més desafortunades. El dinamisme econòmic, la competitivitat, la millora de les condicions de treball no es podien conseguir alliberant fiscalment les grans fortunes, rebaixant els salaris, o com s'ha fet finalment, suprimint regions a la vella França per ajudar a reduïr la despesa pública. Cal no oposar la mentira a la veritat.