L'absurd de no voler parlar

Un senyor que es diu president de tots els espanyols no vol parlar amb els catalans. Ha preferit anar a la Guinea a veure's amb el dictador Obiang, abolir la Justícia Universal a Espanya, permetre que el Sahara ex espanyol, ara territori marroquí segueixi perdut al Sahara i sense referèndum sobre la seva independència. Apareixen manifestos i més manifestos, uns parlant d'impedir als catalans fer una consulta sobre la seva independència d'Espanya, els altres demanant el canvi de Constitució actual per una de nova de tall federal. Donen per fetr que els catalans no tenen cap dret a decidir el seu futur. La democràcia no compte pels catalans als que només s'els coneix com una región española. Ningú no es pregunta el per què som aci, ni tant sols interessa repassar la història real, no la que expliquen els savis de la Real Academia de la Lengua española, ni els historiadors i Professors de dret públic que ens tracten de dissortats, que creuen que a Catalunya volem canviar l'estat de dret per un altra cosa sense respecte a la llei ni al dret. El problema per la gent del govern central i els seus valedors es que tenen un criteri restrictiu de l'imperi de la llei més pròxim a la temptació totalitària de que parlava Jean François revel en el seu llibre "La tentation totalitaire" (Laffont, Paris, 1976). No volen veure que Espanya s'ha convertit en una societat antiquada, amb la convicció de que no son possibles transformacions, ni canvis, ni modificacions del sistema, quan resulta que les modificacions, en un ambient de respecte i consensus són la salut dels sistemes.No convertim amb tanta negativa a tota proposta catalana la democràcia en un totalitarisme disfressat, permetent la penetració de la dictadura i la seva influència en la societat. La democràcia és diàleg, la dictadura no.