cultura de Pau i Drets Humans

/ divendres, 31 d’octubre del 2014 /
L'any vinent, el 24 d'octubre, farà 80 anys que va entrar en vigor la Carta fundacional de les Nacions Unides. És un Tractat que preval davant de qualsevol altra Tractat. I penso que també està per damunt de les Constitucions dels Estats membres. La Carta i tot el dret internacional creat al seu voltant ratificat per l'estat espanyol forma part avui del dret intern i és aplicable per Jutges, obligat per llei a ser respectat per l'administració. La Carta de les Nacions Unides ens anuncia una cultura de pau per resoldre els conflictes sense violència de cap mena. El principi també és vàlid per Espanya. L'Estat espanyol que dirigeix i representa el Govern central hauria de parlar amb Govern de Catalunya quan abans en lloc de cercar l'enfrontament per la via judicial i davant les instàncies internacionals. La negativa manifesta i permanent del govern espanyol als catalans per què el proper dia 9 de Novembre puguin manifestar la seva opinió lliure i pacíficament sobre el que volen, és l'error més greu d'un Govern immovilista que només coneix la força del poder adqsuirit en les darreres eleccions que sap no li durarà gaire doncs ha perdut tota credibilitat i la confiança del mateix poble que el va votar. l'Estat dirigit per aquest Govern no gaudeix de legitimitat històrica per pronunciar-se contra el desig dels catalans de votar per decidir quin ha de ser el seu futur. El negacionisme no és cap solució. El negacionisme no correspon a una cultura de pau. Impedir l'exercici del vot és un acte no democràtic inacceptable avui a l'Europa de les nacions i pobles en construcció des de després de la segona guerra mundial. El millor homenatge de l'estat espanyol a la Carta fundacional de les Nacions Unides seria promoure a Catalunya un referèndum per què la ciutadania decideixi per la via del vot si vol ser o no0 un estat independent d'Espanya, i assumir tots plegats el resultat d'aquest referèndum. Negar als catalans aquest dret i oposar-se a tot plantejament democràtic a Catalunya serà freconèixer que a Espanya manca la cultura de pau i no es respecten els drets humans. Fem vots per què el 24 d'octubre de 2015 l'Estat espanyol i l'Estat català, doncs d'Europa, puguin celebrar agermanats l'aniversari de la Carta fundacional de les Nacions Unides d'aquell 24 d'octubre de 1945. La cultura de pau per resoldre els conflictes entre les nacions espanyola i catalana, sense violència física ni moral, hauria triomfat a les terres d'iberia.

castes d'intel·lectuals teòrics i cerca cadires amb beneficis

/ dijous, 30 d’octubre del 2014 /
Ja no, sé per on començar av ui a mida que vaig llegint les notícies de la vida econòmica i social que publiquen els diaris. Joves llicenciats universitaris que treballen, els que troben feina, en llocs de categoria inferior que no es corresponen amb la titulació, augment de la pobresa infantil, empresari del secxtor enewrgètic dient que no hi ha pobresa energètica, que el que hi ha és simplement pobresa, anunci de l'augment de l'aigua, no arriben els diners per satisfer les necessitats dels discapacitats, manquen diners per els menjadors socials, i l'església segueix posant-se al seu nom patrimonis immobiliaris que són bens culturals gaudint de l'exempció fiscal acordada amb l'Estat, com ha sigut el cas de la Mezquita de Córdoba ara convertida en Catedral, sense que l'Administració de l'Estat i el partit popular diguin res davant aquest expoli. Als partits d'esquerres estan apareixent intel·lectuals teòrics, procedents de famílies petit burgeses que es creuen casta superior a molts que venen del món del treball. Aquests nous intel·lectuals no estan preparats per carregar camions ni saben el que es la feina administrativa, necessiten sempre que algú o alguna secretària mal pagada els faci les trucades i els porti el café de mig matí. Volen ser casta intocable i ser els primers a totes les llistes per càrrecs per un suposat dret natural no escrit, no estan acostumats a treballar i a fer carrer, necessiten molts assessors per arribar a dir el que diuen. En prou feines algun article. Aquests intel·lectuals dificilment es poden adaptar a viure en barris obrers i amb el salari d'un treballador, no són capaços d'acceptar les dificultats de la vida en una societat camí de la misèria i sense benestar social. La renovació a les esquerres necessita gent feta enm el món del treball, que hagi patit abusos, amb experiència com a éssers explotats i lluitadors contra les explotacions laborals. També sobraran a les esquerres els que no accepten parlar de l'avortament, del dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, els que no volen acabar amb la segregació a les escoles per raons de sexe. Qui no vol reconèixer la realitat del malestar social i dels drets dels demés, qui no aporta res més que la seva foto a les necessitats de la ruptura i el canvi no mereix dir-se d'esquerres. Ser d'esquerres és trencar motllos i treballar per millorar la vida dels demés, canviar les coses, governar amb criteris d'esquerres i canviar les lleis de la dreta. Ser d'esquerres és treballar per acabar amb els abusos de casta i cercle d'amics, tornar a la societat els bens que han sigut expoliats per la cobdicia d'alguns bisbes, fer a més que l'Església pagui els impostos corresponents per les explotacions comercials dels seus bens i expliquin on i en què inverteixen els diners que recapten. Aplicar una política de transparència autèntica també és ser progressista a més de demòcrata.

prou endolls i matolls també a les esquerres

/ /
La frivolitat d'una part de l'esquerra és prou evident com per què la gent comenci a perdre la confiança en un de segona transició. Que el partit socialista s'ofereixi a la dreta catalana per aprovar un pressupost autonòmic i anar dilatant la situació no és cap bona notícia, ans al contrari. No abandonen la política clàssica tots aquells que només busquen situar-se, conseguir cadires, ser professionals de la política, cobrar un bon sou. Trobem a faltar l'esperit de transformació de la societat, d'instauració de la justícia social. Els nous partits han de treballar amb total transparència, els càrrecs tots elegits per votació oberta de les assemblees. Han de quedar rebutjats els pactes secrets, els sectarismes, el clientelisme, els amiguets de torn. La política de ara convé ja l'hem viscut amb la dreta que ha governat Catalunya durant 23 anys. No podem admetre que ara aparegui una esquerra fent el mateix. A l'activitat política s'hi ha d'anar amb esperit de servei a la comunitat, treballar amb esperit cooperatiu. AQra és el moment clau de les esquerres pensen els vells combatents, doncs comença la ruptura amb la v ella polìtica la que va fer possible la idea del constitucionalisme deconstructiu de les nacions històriques. A Catalunya estem arribant al final d'una legislatura en moments en els que encara fa por preguntar segons qué a la gent. La involució i les arts pròpies d'una dictadura són a prop, doncs sembla que havent passat 40 anys des de la mort del dictador, els seus hereus segueixen al poder vestits amb la disfressa de demòcrates cristians. La Constitució fou en realitat una trampa per entretenir les esquerres i frenar les reivindicacions socials. La democràcia i l'Estat han sigut utilitzats contra el canvi social i a favor de la reforma laboral que ha permès acomiadar treballadors a qualsevol preu i fer contractes temporals amb salaris ben inferiors a la mitjana europea. Espanya treballa amb sous tant baixos com els de Grècia i Portugal. La ñpoblació treballadora i els pensionistes són els que més perden en aquest estat de coses. Les esquerres han de prendre consciència de la situació real. Lluitar contra la nova pobresa exigeix un canvi de les formes i de les maneres de fer política. Les esquerres políticament organitzades s'han de comportar unitariament, deixar-se de frivolitats, no voler passar uns damunt els altres, ser solidaris i començar a construir el gran debat democràtic cap a la democràcia social que no tenim a Catalunya. Construir un nou país vol dir construir la justícia social.

creuada separatista?

/ dimecres, 29 d’octubre del 2014 /
He sentit dir avui a una diputada del Parlament de Catalunya que estem fent una creuada separatista. Des de Madrid la Vicepresidenta del Govern central insisteix en dir que no respectem la democràcia. Sembla que ara han rebut instruccions de tractar-nos als catalans d'antidemòcrates. No pensen que això que diuen és un mal invent. El President Mariano Rajoy que segyueix esgrimint la Constitució i parlant de la llei es limita a demanar excuses per la corrupció descoberta a Madrid, al temps que funcionaris d'Ajuntamnents truquen a la Guardia Civil i a la Policia perquè vagin a escorcollar més Ajuntaments i segueixin fent investigacions dient- lis que encara hi ha més coses per aixecar. El que hi ha és realment una creuada ciutadana contra la descomposició de l'Estat, la corrupció, l'avaricia i l'ús del poder polític per enriquir les butxaques d'uns quans amics. A Catalunya no hi ha una creuada separatista. El que hi ha a Catalunya és un clam democràtic del poble per manifestarl dia 9 de Novembre la seva opinió sobre el que ha de ser Catalunya. Miquel Roca, vell polític i col·laborador del que fou President Jordi Pujol, deia ahir en el seu article a La Vanguardia que el clam català és una qüestió identitària, contra la que no es pot anar. De fet com diria el Lehendakari Ibarretxe es tracta de saber si el futur ens pertany. Demanem els catalans, generositat de l'Estat espanyol, com el President Aznar la va oferir el 3 de març de 1998 als terroristes del país basc si deixaven les armes, a la cerca d'un procés de pau. Ara no volen la pau amb Catalunya tot i sabent que som un poble pacífic i antimilitarista. Espanya no és un país de pau ni es compromet a respectar la identitat catalana quan es proposa atacar el català i la cultura catalana per fer-los desaparèixer de tots els territoris de parla catalana. No reconeixen que el català és un patrimoni comú de tots els ciutadans catalans com el basc ho és dels ciutadans del poble basc. Obliden i incompleixen el Tractat UNESCO sobre la diversitat. Es voldrà criminalitzar ara el pensament, la intencionalitat democràtica no manifestada en fets materials? S'han proposat servir-se de la justícia constantment com a instrument fonamental de la resolució del conflicte polític amb Catalunya? Es creuen els dirigents de l'espanyolisme que els Jutges estaran disposats a fer el paper del Tribunal d'Ordre Públic dels temps de la dictadura? són ni polden quedar reduïdes a un instrument de gestió Estat espanyol. La fòrmula de criminalitzar el diàleg, prohibir les manifestacions de la democràcia. Els unioniustes a Catalunya només volen destruir, en cap cas s'han proposat desenvolupar una política per construir donada la seva supeditació a les polìtiques de les seves centrals a Madrid. És la polìtica espan yola per a ells la que marca l'esdevenidor. LA política catalana no compte si no se suoediten als interessos del Partit Popular o del Partit Socialista Obrer Espanyol que sempre serà d'esquena a les propostes i desitjos de la majoria catalanista que anuncien les enquestes i sondejos. Catalunya vol coinstruir i avançar, mentre l'Estat espanyol vol mantenir la mà de ferro contra Catalunya parlant d'una Constitució i unes lleis amb les que neguen el fet nacional català, negant i oposant-se a la veritat històrica.

I ara a més insults per afermar l'estupidesa

/ dimarts, 28 d’octubre del 2014 /
No en tenen prou en fer tot el possible per desacreditar el procés català amb retrets, investigacions de suposada corrupció i frau fiscal ràpìdament fetes pùbliques de casos oberts contra dirigents sobiranistes més coneguts, siguin o no siguin certes, que ens diuen que manipulen els catalans i això és esperpèntic, mentre el diputat Joan Tardà ho tracta d'estúpid, i té raó. Es comencen a perdre les formes i no es manera de dir que ens estimen. Jo trobo una estupidesa el que està passant a l'Espanya del segle XXI que es volia allunyar de la dictadura franquista, doncs el correcte és deixar votar i que la gent digui a Catalunya el que pensa, amb totes les garanties democràtiques. Una política insultant no genera pau ni amistat. El diàleg no es troba en els insults. Si detecto una manca de visió i de respecta per les llibertats en el Govern espanyol. Alguna cosa els passa que no volen dir. Pot ser que hagin fet numeros i que vegin que si Catalunya es converteix en Estat el PIB de l'Estat espanyol seguirà tant sols per damunt del de Xipre com ara, calculat al voltant de 21.000 euros persona/any. Les diferències socials s'agreujaran a ben segur, com també l'evasió de capitals i el frau fiscal. I) encara que Catalunya es quedi sense bancs propis, és clar que la banca francesa i l'alemanya ja instal·lats a Catalunya prendran el relleu i finançaran un nou Estat que poden veure rendible per molt que alguns polítics diguin el contrari. Possiblement els mercats apostin preferentment per Catalunya si Espanya, trencant els seus compromisos internacionals en matèria de llibertat de comerç intentant boicotejar Catalunya no assumeix que les llibertats i entre elles les de mercat són per a tots els països adequats a la democràcia liberal i que formen part de l'espai econòmic europeu.A Espanya li ha de quedar clar que els sentiments, la raó i la butxaca a Catalunya no canvien perquè un Ministre digui que s'ens manipula desde la Generalitat i que això és esperpèntic. Voler tapar les porqueries pròpies aixecant porqueries dels altres no és cap solució. Ja només els queda dir ara que el President Mas és un corrupte amb la col·laboració d'algú important de la Caixa que segons informa el diari ABC ja és una nova investigació en marxa a denúncia del FROB. Segueixo trobant injustificable l'ús de la justícia per interessos polítics. Però això ja és endèmic a l'Espanya del caciquisme i les oligarquies que encara perduren. El poble, a servir i passar gana, i com menys cultura, millor. Negar drets i llibertats presentant recursos al Tribunal Constitucional és el millor argument que han pogut trobar des de Madrid per intentar desfermar la consulta catalana que compta amb el respatller de tot un poble que no coneixen que vol votar lliure i pacíficament i decidir el seu futur. Millor garantia de participació democràtica no podrien trobar si a més els garants són voluntaris i disposats a mantenir l'ordre públic en tot moment com ja es va fer durant la diada del darrer 11 de Setembre.

decebuts i contents per la imprudència del Govern espanyol

/ dilluns, 27 d’octubre del 2014 /
Un escuet comunicat de premsa del Govern espanyol que ha arribat a les redaccions dels mitjans d'informació a les vuit del vespre ha disparat totes les comunicacions a Catalunya. És definitiu: L'Estat està disposat de moment a parar la consulta del nou 9N per la via judicial. No crec que descartin altres mesures que puguin suposar un bloqueig i absorció de competències de la Comunitat Autònoma catalana. Políticament la decisió és motiu de decepció per tots aquells que esperaven una entesa en lloc de l'actual boicot de l'Estat a la consulta catalana. El risc se suposa l'han mesurat. No deixen més sortida que unes eleccions i que Catalunya proclami la independència de forma unilateral. El món polític independentista avui celebra la decisió del Govern de demanar amb caràcter d'urgència el Dictamen del Consell d'estat contra la nova consulta del 9N per fonamentar la impugnació en un suposat frau de llei. No hi ha frau quan qui reclama i exigeix votar és el poble, i els partits i el mateix govern català segueixen el mandat explícit del poble català. L'acte del Govern espanyol es pot catalogar d'imprudent, de voler donar llargues a un problema que no enfronten com a polítics demòcrates amb un poble que ho ha fet tot durant anys i anys per establir ponts de convivència amb la societat castellana, renovar Espanya, obrir Espanya al futur, internacionalitzar l'economia, voler establir una concòrdia entre nacions en una democràcia plural avui inexistent. Molts decebuts per la imprudència del govern espanyol ja han vist que no hi ha més solució que estar independentista. Ara,. com deia el President de la Borsa de Barcelona aquesta nit durant l'acte del llibre de la Professora Elisenda Paluzie sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, tenim independents de sentiment, de cap i de butxaca. Espanya no deixa altra camí a Catalunya que instaurar una República catalana per consolidar el seu autogovern, administrar directament els ingressos tributaris a Catalunya i negociar en igualtat de condicions amb l'Estat espanyol el futur i el repartiment de drets i obligacions, començant pel deute. Espanya sap que Catalunya economicament és viable com Estat independent, i més viable encara i sense deutes si Espanya es nega a tot diàleg i no reconeix el nou Estat que es pugui proclamar imposant el seu veto a la Unió Europea i vot contrari al reconeixement de l'Estat Català com a nou Estat membre a les Nacions Unides. Cada pas negatiu que doni Espanya consolida la imatge d'imprudència política i la manca d'esperit democràtic dels seus dirigents tant de drets com d'esquerres.

intoxicació informativa

/ /
Segueixen les manifestacions d'intoxicació informativa davant del cas dels catalans. El clam d'indepoendència de molts catalans no té res a veure amb el voler tapar la corrupció i activitat delictiva econòmica destapada a Catalunya que s'atribueix ara falsament al President Mas com nou argumnent per desacreditar persones i institucions. Per atacar el dret dels catalans a decidir es fa servir tot nakgrat saber que Independència no és corrupció. La corrupció és un mal endèmic tant de les dictadures com també de la democràcia sense transparència i sense participació del poble en la governança. Aquesta manera de fer les coses per amistat, per interès, per què convé a qui decideix la concessió o contractació és peculiar en la dreta que governa tan a Espanya com a Catalunya. És una herència del franquisme que ara se sap, quan abans la dictadura ho impedia. Al mateix temps que el Govern espanyol segueix blasmant contra els dirigents catalans, ens assebentem de la detenció d'un nombròs grup d'Alcaldes i càrrecs dels dos partits nacionals espanyols PP i PSOE als municipis dels voltant de Madrid per el conegut cas de les comissions per obres públiques. La corrupció que significa l'enriquiment il·legal i delictiu pren el primer lloc en el ranking de les procupacions. Estem obligats felicitar el cos policial que ha dut a terme les investigacions per descobrir la mala i feta de personatges sense respecte als seus conciutadans. Estem obligats a netejar aquest món polític quan hi ha tanta gent que no té per menjar. El delicte és més greu quan la riquesa mal adquirida permet la misèria dels contribuents. El que passa confirma que ens cal un govern a l'esquerra, solucions d'esquerres, més llibertat i més democràcia, justícia social quan abans.

inevitable recurs al passat?

/ diumenge, 26 d’octubre del 2014 /
Sorgeixen ara les ombres del rei Jaume I, del Comte d'Urgell, del Compromís de Casp, de la guerra dels Segadors, de la guerra de Successió, de la Invasió Napoleònica, de les persecucions del rei Ferran VII, de la I Mancomunitat, de la dictadura del General Primo de Rivera en temps del rei Alfons XIII, de la guerra civil, de la dictadura franquista 1938/1975, del frau històric de la família Pujol, de la Constitució mal negociada i aprovada amb engany l'any 1978 per envoltar l'Estat Catalunya en una presó geogràfica i impedir la seva independència segons veiem. Podem creure que el debat està amanit des d'Espanya amb una visió tercermundista com diria Josep Mª Gasol. Avui uns volen i altres dolen, els mitjans de comunicació no catalans s'afanyen a introduir la confusió amb les seves noticies i informacions, mentre l'Estat estudia com parar de nou la fúria catalana posada en marxa per celebrar la consulta el dia 9 de Novembre. Quines són les bases per la constitució de l'Estat català? Per què no fer una assemblea a Manresa commemorativa de les Bases de 1892, per construir en positiu i proclamar el text d'una Constitució moderna? Hem de veure que l'opinió pública comença a estar cansada perquè veu que tant els que reclamen com els que s'hi oposen, no poden allunyar el fenòmen de la corrupció, ni l'atur, ni els impagaments de les hipoteques, ni la fam de les famílies pobres, ni el fred dels talls d'energia a les llars caigudes en la misèria econòmica i social. Cal recordar que una Monarquia no catalana i una Dictadura ens van prendre les nostres facultats legislatives, ara mediatitzades i disminuídes per recursos i més recursos d'anticonstitucionalitat, a més de voler mixtificar el Govern de l'Estat els nostres costums i tarannà, limitar la llengua catalana. Existeix una tradició catalanista suficient per promoure la unió dels que reclamen la sobirania en una acció conjunta? Ens quedarem en un episodi històric més o compartirem l'il·lusió de proclamar l'Estat català o ens quedarem en seguir reivindicant la nació catalana?

tic tacs dictatorials

/ dissabte, 25 d’octubre del 2014 /
Aquesta expressió amb la que titulo aquest post no és meva. Me la va dir una companya que ha ocupat càrrecs i que va deixar-los per promoure la renovació. Segons ella romandre massa temps en un càrrec produeix tic tacs dictatorials. I té força raó. Veiem sinó com es comporta el President Rajoy amb el cas català. Sembla que l'obssessioni parlar de la llei com a element limitador de les llibertats i drets. Però parla d'una llei imprecisa que permet moltes interpretacions, incloses les contràries al que ens diu cada vegada que es parla de Catalunya. Sembla que ens vulguin tractar com durant la guerra dels cristians sota l'Imperi absolut dels Austries contra es turcs, ja fa uns quans segles. Els cristians enviaven copioses tropes, com explica Erasme de Rotterdam en el seu "elogi de la follia", gerrejant amb fortuna vària, demostrant però tenir poc seny. Les argúcies teològiques o com ara jurídiques son exponents de frivolitat i grandíssima impietat amb la democràcia, embrutant més la política del que ja ho està. La frivolitat i la manca de seny en la consideració negacionista dels drets i llibertats dels pobles com el català no és més que l'expressió dels tic tacs dictatorials a que la història ja ens té acostumats. Aquests tic tacs són contraris al manament bíblic d'estimar a Déu sobre totes les coses i als demés com a nosaltres mateixos. La democràcia amb el diàleg condueix a estimar. Qui no estima, maltracta o menysté els que li són crítics o li discuteixen les seves decisions i demanen l'exercici de drets reconeguts per la llei i la democràcia europea. Voler construir una democràcia avançada i eficaç per la resolució dels conflictes socials i lluitar contra les desigualtats socials no es pot considerar una iniciativa antieuropea ni antidemocràtica.

s'ha acabat el silenci

/ divendres, 24 d’octubre del 2014 /
El Rei Felip VI parlava avui de l'Espanya unida durant l'acte de lliurament dels premis Príncep d'Astùries referint-se a una Espanya sense divisions ni discòrdies. El Sr. Rajoy, disposat a mantenir la discòrdia amb Catalunya torna també avui a la grenya contra la nova consulta del 9N que serà més una recollida de signatures i pretèn parar-la dient que és un acte antidemocràtic, com si només fos democràtic tenir un cens fet des de l'Estat, menystenint la Generalitat i el poble català. Rajoy no vol v eure ni reconèixer que la gent vol que sigui la societat civil la que porti endavant la votació i que els partits, els polítics i el govern de Catalunya es quedin quiets a l'espera del resultat. La iniciativa l'havien de dur conjuntament ANC i Omnium Cultural. Però no ha sigut aixís, doncs el Govern de la Generalitat s'ha posat al davant. Els partits polìtics v aren voler prendre l'iniciativa i finalment la iniciativa se l'ha quedat el President Mas per mèrits propis i millor gestió més que no pas per convenciment. Cal seguir el desenvolupament dels aconteixements d'aquest "estar sobiranista" que seran força interessants, doncs fer un cens per poder votar, per inscripció prèvia com als Estats Units, entre d'altres països, no es pot considerar un acte democràtic ni il·legal quan a més la consulta o matèria de votació no és oficial i no vincula. També ens hem assebentat que el Govern de l'Estat espanyol no vol que el Govern de Canàries tiri endavant la consulta o referèndum sobre les prospeccions petrolières al voltant de les illes. Ara si que seriosament ens hem de posar a fer l'anàlisi política de qui es comporta antidemocràticament no deixant parlar la ciutadania. No m'havien explicat en tot cas que el progrés de l'activitat política consisteix en deixar que decideixin els que governen l'Estat espanyol, i que parlar de democràcia a Catalunya és tornar a l'edat mitjana. No lliga gens aquesta afirmació política amb la que ens han obsequiat avui des d'el Govern Central i des de l'acte del lliurament dels premis Príncep d'Astùries amb la realitat i les aspiracions del poble català, ni té explicació doctrinal, ni científica ni intel·lectual. Senzillament preocupant aquesta mena d'actituds desconeixedores allunyades de la realitat. Cada vegada més es demostra també que la Monarquia com institució no té ja cap sentit i s'ha convertit en una despesa costosa i innecessària per els contribuents en una democràcia moderna.

tot segueix igual

/ dijous, 23 d’octubre del 2014 /
Dilluns vaig anar a participar en un acte a Trinitat Vella junt amb oradors d'ERC, ICV i l'Associació Catalunya, Socialisme i LLibertat. Els oradors ens varem esforçar per explicar a la gent que ens escoltava la conveniència de mobilitzar-se i anar a votar el dia 9 de Novembre. El públic semblava gent de partit i convençuda. Unes 50 persones en total. Algú d'entre el públic ens va dir que si anavem a demanar el vot ells no confiaven en els partits. Varem tornar a explicar que tots som de diferents partits, que no estem en moment electoral i que no anavem a demanar cap vot, sinó a informar de la campanya del 9N que ens afecta a tots. Varem explicar el manifest de les esquerres pel sisi. I va sortir tot seguit la pregunta de què passaria amb les pensions si assolim la independència. Semblava un examen per aspirants a polític. També varem explicar que les pensions es paguen amb el que ingressen els treballadors en actiu. Al bar de la cantonada, grups de pensionistes aliens a l'acte jugaven al domino i a les cartes. A l'acte cap presència d'immigrants marroquins o pakistanís que sembla fan vida apart de la població autòctona. Junqueras i Mas negocien el futur i tots a esperar. Tot seguyeix igual. A Madrid segueixen estudiant si ataquen de nou i porten el nou 9N al Constitucional o deixen fer a veure si fracassa i poden desacreditar més la actuació de la Generalitat. En definitiva, tot seguix igual. El Govern espanyol a l'espera d'algun error dels catalans, el rei en silenci, els diaris parlant de fraus com mai. El nou Codi de Comerç esperant la llum verda, la Societat d'Autors a punt d-esclatar de nou. La oficina dels serveis socials de ciutat meridiana de Barcelona assaltada per ciutadans ofesos i indignats.

manifestació, recollida de signatures, dia d'opinió

/ dimecres, 22 d’octubre del 2014 /
El 9N serà un dia curiòs. D'entrada es parla d'un cens de 5.440.000 persones amb dret a vot a Catalunya, quan resulta que sembla que són 6.200.000 si comptem també els immigrants de diferent ètnies que viuen i treballen a la nostra terra. No es parla ara dels immigrants amb NIE. Tenen o no drets a votar a la consulta i a prosperar? Tampoc hi hauran interventors a favor ni interventors en contra. Tampoc hi haurà control de qui pugui votar a diferents llocs si no hi ha una xarxa informàtica veritablement interconectada, doncs el programa sembla que està per fer encara. Se silencien organitzacions com NECat que té un eurodiputat, i tot a la informació gira al voltant dels partits amb representació parlamentària a Catalunya, més el que diuen a Madrid. La informació doncs segueix essent parcial i no es respecta la llibertat d'informació reqwuerida pèr processos com aquest. Tampoc es diu que legalment la campanya pel vot havia de començar el dia 15 i no veiem cap campanya excepte la dels grups de las Plataforma de les esquerres pel sisi i els mateixos fidels de CDC. Molts voluntaris, moltes energies, però no diuen quanta gent podrà votar a cada taula. Hi hauran taules per possibles 6.200.000 votants? Perquè ja no es parla del 9N als mitjans i l'important pels mitjans és perseguir la família Pujol, en Blesa, en Rato, l'Aceves, en Jausa? O posar més de moda Podemos? I això passa avui que fa vint-i-cinc anys ens va deixar un bon liberal, en Ramon Trias Fargas en plena campanya electoral per unes generals. Aquesta no és la política que ell hauria aconsellat seguir. Convertirt una conmsulta no autoritzada en una manifestació més, una recollida de signatures i una recollida d'opinions no és la opció que ha de dur Catalunya a la indepoendència. Calen eleccions anticipades quan abans i després qui guanyi que convoqui un referèndum d'autodeterminació com cal. No es pot permetre que el govern conservador actual destroçi més l'il·lusió de Catalunya.

la qüestió catalana ara preocupa a dretes i esquerres

/ dimarts, 21 d’octubre del 2014 /
El partit Unificació Comunista d'Espanya s'ha pronunciat contra el 9N. No volen la independència de Catalunya com tampoc la volen els socialistes espanyols del PSOE, i consideren que recolzar l'alliberament català es dividir i debilitar la lluita de la classe obrera a Espanya. És cert que no veiem treballadors a les llistes dels partits ni als governs d'esquerres que hem tingut a Catalunya. No veiem gent emn polìtica que es guia pel sentit natural de les coses i la seva experiència de lluita. La classe obrera en realitat no participa de la democràcia liberal parlamentària que ens hem donat acceptant el programa de la transició de 1976. Ja va dir ben clar Carrillo que s'havia de liquidar la dictadura. I l'utilització de la llei per desvirtuar la democràcia és també un fet clar, tant clar com que no existeix un Estat social de dret, quan els mercats no resolen res ni l'Estat té capacitat per moderar la marxa dels mercats i solucionar els problemes de profondes desigualtats i injustícies creats per aquests mercats en els darrers anys. De la cultura del pelotazo hem passat a la cultura de la comissió i la feina mal feta per estalviar. I ara a més ens diuen els intel·lectuals de la dreta que no es pot consultar al poble, que la consulta del 9N és il·legal, que tot el que s'està fent a Catalunya és per tapar la corrupció dels polítics catalans, i no volen veure com escriu el Notari Sr. Juan-José López Burniol a la Revista Notario del mes de setembre que el problema català no és artificial, sinó que respon a un profond sentiment de la gent, viu en tot moment, inclòs el dia posterior a qualsevol derrota. No fem taula rasssa del passat, sinó unitat en la constància. Hem guanyat la batalla de l'ésser i ara estem en la batalla de l'estar. Per això estem independentistes cada dia més ciutadans, malgrat les opinions de la dreta i dels comunistes que coincideixen en no voler Catalunya país lliure i pròsper, democràtic i solidari. Dretes i esquerres espanyoles s'han empenyat en dir que votar a Catalunya va contra la Constitució i no els treiem d'aquesta posició. No reconeixen la democràcia participativa i tampoc l'obligació que té l'Estat espanyol de promoure el referèndum a Catalunya per donar compliment al Tractat relatiu al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, fet a Nova York el 1966 i ratificat per l'Estat espanyol de la Transició el 1977. Cal recordar que qui està fent malament les coses en interès propi, és l'Estat espanyol.

acabar amb l 'exili interior

/ diumenge, 19 d’octubre del 2014 /
Que uns demanin votar per la independència i altres unitat als partits en una llista per eleccions plebiscitàries abans de tres mesos, com sentiem dir avui a la Plaça Catalunya de Barcelona, és un missatge clar de que es vol acabar amb l'exili forçat que vivim molts catalans a Catalunya.Primer Catalunya és un clam patriòtic, però difícil de conseguir que els actuals partits parlamentaris s'avinguin a concòrrer a les eleccions amb una llista patriòtica tant sols. Dreta i esquerra no són solidàries i difícilment ho podran ser en periode electoral com part d'Iniciativa ja ha plantejat. El mateix matí, a la mateixa hora, a l'acte del Coll de Manrella, a La Vajol, davant la Font de la Pau construïda en record del President Lluis Companys, escoltem les veus de la gent de Catalunya Nord que ens assebenten de que l'Alcalde de Perpinyà ha prohibit el català. I la gent catalana d'una Catalunya Nord, sense indústria, empobrida i silenciada pel govern francès demana que Catalunya s'independitzi quan abans per poguer reconstruir i reunificar els països catalans. També ens ho demana un representant dels mestres balears que continuen en vaga contra les decisions del President balear del Partit del PP que vol fer desaparèixer el català de l'escola i ens explicava és el mateix que passaria a Catalunya si governessin els del PP. Els catalans, pel que veiem i ens diuen els vells patriotes, vivim en un exili forçat a l'interior de Catalunya, amb uns veïns que no reconeixen la nació catalana com acaba de pronunciar-se la Sra. Susana Diaz del PSOE andalús. Contra el negacionisme l'afirmació de l'ésser viu. Recordem que segueix viu i ressona al cel català el crit "Visca Catalunya" del President Lluís Companys al mateix moment de ser afusellat al Castell de Montjuic de Barcelona, després d'un procés sumaríssim, sense garanties, en jurisdicció militar, condemnat per rebel·lió militar pels mateixos rebels militars de l'exèrcit franquista que es va aixecar en armes contra la Segona República espanyola i varen guanyar la guerra civil que van provocar en nom d'una creuada sagnant contra la llibertat i la República.

el diner no és garantia d'honestedat ni de justícia

/ dissabte, 18 d’octubre del 2014 /
Recollia l'escriptor Juan Valera en els seus assatjos literaris el refraner espanyol segons el qual el diner fa a l'home sencer, és a dir que el diner és garantia de rectitud, d'enteresa i de probitat de qui en disposa segons es considerava als rics en la nostra societat del segle XIX. Segles abans el mateix Cervantes posava en dubte que els pobres poguessin ser honrats, però en Valera recordava també que ser pobre no és cap deshonor. Algú s'estranyava de que Jesús de Nazareth hagués anat a néixer en una família pobra i senzilla, vivint d'un ofici mecànic. Els diners sempre han sigut objecte de veneració i qui el posseix ben considerat. LA cultura vivia a prop de qui tenia diners i dels convents. Ara les coses han canviat. Per viure no cal acumular tresors, encara que hi ha qui amaga els seus diners en paradisos fiscals, no per dissimular, sinó per no tenir que contribuir a les càrregues socials. El crèdit supleix l'acumulació, raó important per estimar menys la necessitat d'atresorar, doncs la especulació ens torna incivilitzats. La corrupció no és cosa d'avui, ni de la de democràcia. La corrupció ha existit també sota les dictadures. És una font de clientelisme i de fidelitats. És una manera d'enriquir-se amb la tolerància dels superiors jeràrquics. El diner procedent de la corrupció i de l'economia no productiva, el diner amagat de les obligacions fiscals no fa homes sencers ni dones honestes. La generositat espontània apareguda després de recaptació espúria no atorga rectitud ni probitat, és obra torçada per l'interès d'amagar l'origen il·lícit de la fortuna. És la perversitat de l'amor pel diner i l'acumulació la que vol fer creure que el diner és la força del progrés, el fonament de les virtuds, que l'enveja és símbol d'immaduresa. Honorabilitat i ésser respectable no es troben sempre en els acaparadors de fortunes, en els que omplien les tombes de tresors que l'acompanyessin en el seu viatge immortal que els lladres buidarien poc després de l'enterrament. Però el més curiós és que no trobem la definició de la riquesa que s'ha arribat a considerar com un obstacle vençut per produir-la, reduint però de valor les coses quan menys obstacles apareixen, segons explica Juan Valera en els seu assaig sobre el diner declarant-se partidari del lliure canvi. L'escriptor explicava l'any 1870 que Espanya consumia més del que produia, tant l'Estat com la societat mateixa, criticant el Ministre d'Hisenda per demanar prèstecs cars i a la ciència fiscal qu'assumeix el deute car com a solució que considera és contrari al sentit comú, que és com diu al final, el que diu la gent. El diner no dona garanties d'honestedat, poguent en realitat ser més honest, just, equitatiu i home d'honor un pobre que un ric que és el que la història ha demostrat.Les coses no han canviat tant com per pensar diferent en el segle XXI.La política espanyola actual segeuix permetent el saqueig de les institucions que acaben pagant els ciutadans amb els seus impostos i amb les seves rendes i pèrdues d'inversions, com ha passat amb les preferents i les obligacions subordinades.

Independència neta de corrupció i corruptes

/ divendres, 17 d’octubre del 2014 /
El dirigent de la vella Esquerra Republicana de Catalunya semblava a punt de plorar aquest matí quan deia que tenia angoixa, que la independència s'havia de fer quan abans, que no es podia perdre més temps, mentre per la banda del partit al govern es parlava de llista unitària ara possiblement -ho sabrem demà- amb les presidentes de l'Assemblea Nacional Catalana i Omnium Cultural, organitzacions no parlamentàries transversals políticament fins avui que ara es vincularien electoralment amb la dreta conservadora catalana fracturant brutalment la confiança dels seus afiliats. Si és així s'hauria trencat definitivament per CDC tota política d'unitat, també amb UDC, i unes eleccions esdevenen indispensables de forma immediata per aclarir el panorama polític català després de que unilateralment CDC s'ha tirat enrere amb la consulta convocada unitariament amb els partits sobiranistes i els que com NECat es van adherir, plegant-se a les exigències més polítiques que legals del Govern Central del PP. Caldrà formar quan abans una nova majoria parlamentària sens dubte per donar vida a un nou govern de la Generalitat i seguir endavant amb el procés sobiranista que l'unionisme de dins i fora de Catalunya, tractant-nos de paletos provincianos i tercermundistes vol aturar, servint-se de tots els mitjans al seu abast com molt bé sabem, des de la por i la intimidació a l es falses ofertes i l'explotació del sentimentalisme dels immigrants dels anys 60 que ara es consideren catalans i ho són amb els mateixos drets i deures que els oriünds. Aquest pas és el que intenta aturar també el President Mas per salvar els mobles com sigui evitant la seva dimissió, allargant tot el temps possible la legislatura actual, amb l'esperança de que el temps l'ajudi a recuperar la força i credibilitat perduda per CDC. En unes declaracions que publica avui el diari El Periódico, Oriol Junqueres ja diu que la independència s'ha de declarar sense cap ombra de corrupció. Un nou país que vol honestedat, transparència i bon govern no es pot construir amb i sota la corrupció, amb corruptes al poder i als voltants del poder, amb màfies especuladores ni aprofitats del que es cuina al govern de l'Estat. Aquest és un dels punts més importants per què el futur sigui creíble i el poble doni la seva confiança als instruments polítics i les institucions de govern. Nous instruments són els nous partits i conjunts polítics pròxims ideològicament, units en el procés per la construcció d'un Estat al servei del poble. L'Esquerra Republicana no es pot allunyar d'aquest procés, en forma part i per sentit de responsabilitat social no pot caure en el parany d'una falsa unitat que no respon als interessos de les classes treballadores, ni dels petits i mitjans empresaris. Ara és l'hora de construir la nova esquerra disposada a aportar solucions a la problemàtica social, la defensa del salari just i digne adequat a la realitat europea, les polítiques sociolaborals, el compliment de la Carta Social Europea i els serveis de dependència i drets de ciutadania, inclusió de la immigració legal, programes de cooperació social contra la fam i la misèria, renovar l'organització sanitària i l'educació, la vivenda social i l'urbanisme no especulatiu i tot allò que permeti una vida digne i lliure, sense exclusions ni discriminacions als ciutadans d'una Catalunya desvinculada de l'estat espanyol ara conegut com Reino de España, practicant la Justícia Social i una política d'igualtat d'oportunitats.

triomf de la democràcia?

/ dimecres, 15 d’octubre del 2014 /
El President Sr. Rajoy del Govern espanyol acaba de dir que la retirada del referèndum català és un triomf de la democràcia. Cal preguntar-se com entén les coses aquest senyor, doncs anar amb l'arma constitucional contra una consulta no refrendària que ell confón amb referèndum no és un acte democràtic, sinó més bé el contrari donat que ataca la democràcia participativa. Aquesta manera de dir les coses posa en dubte la voluntat democràtica del Govern espanyol i despfrestigia el més alt Tribunal de l'Estat, el Constitucional que ha de resoldre el contenciós de la llei de consultes catalana d'acord amb la llei, o sigui amb l'ordre jurídic al que pertany l'Estat espanyol. Feina tindrà el Tribunal per convèncer amb una sentència favorable al recurs d'inconstitucionalitat del govern espanyol si no considera el dret a la democràcia participativa consagrat al Tractat constitutiu de la Unió Europea ratificat per Espanya i no analitza les seves variants i possibles activitats participatives del poble sense constituir una acció refrendària no autoritzada ni delegada. La sorpresa seria una Sentència ràpida no donant la raó al Govern espanyol del partit popular ni al seus socis anticatalans del PSOE, UPyD i Ciutadans desestimant el recurs i considerant legal i ajustada a l'ordinament jurídic vigent al territori espanyol la llei catalana de consultes no refrendàries i Decret de convocatòria de fa deu dies. Potser seria la via més indicativa de que alguna cosa ha de canviar també al Govern central de l'Estat espanyol.

L'Estat pateix dels nervis

/ dimarts, 14 d’octubre del 2014 /
L'anunci del President Mas aquest matí comunicant que segueix en marxa la consulta del 9N, però d'una altra manera, ha posat Madrid dels nervis. S'esperaven que aparagués davant la premsa un President vençut anunciant la fi d'una aventura i dimitint. Però no. Catalunya segueix i la consulta agradi o no agradi al Govern de Madrid es farà. Cap feblesa per part del Govern de la Generalitat. L'adversari, l'enemic és l'Estat. I ara totes les especulacions són vàlides. El que queda en evidència és l'error d'un govern espanyol disposat a imposar el seu poder, sotmetre i menystenir Catalunya i el seu govern. Ara també volen intentar parar la consulta alternativa que serà una nova demostració del que és el Govern espanyol com molt bé diu ERC em el seu comunicat exigint un nou Parlament i la Declaració Unilateral d'Independència. Queda molt per fer per digerir la nova situació i recomposar la unitat política de les forces polítiques catalanes. El que no serà possible es la candidatura conjunta en unes properes eleccions si no canvia la polìtica de govern a Catalunya, doncs el poble pateix les decisions d'un govern conservador que en quatre anys no ha fet cap llei per millorar la situació de la societat. Les esquerres no poden donar suport permanent a una dreta que ha practicat polítiques neoliberals i està fent patir el poble una situació que no es mereix. Cal una nova política a Catalunya, d'esquerres catalanistes. També cal seguir el camí cap a la celebració a Catalunya d'un referèndum de lliure autodeterminació sota control de les Nacions Unides malgrat l'Estat espanyol. Si el President Mas no és capaç de tirar endavant el referèndum, ha de dimitir i deixar-se d'històries de voler fer una candidatura unitaria que sap no conseguirà aixecar. Diguin el que diguin els del PP el procés independentista no s'ha acabat com no es va acabar sota el franquisme. I diguin el que diguin els del PSOE, l'Estat espanyol està incomplint le seves obligacions davant el dret internacional.

els ulls parpellegen encara

/ dilluns, 13 d’octubre del 2014 /
El Govern de l'Estat espanyol segueix empenyat en prohibir la consulta no vinculant proposada per Catalunya amb l'argument de que és il·legal i per tant anticonstitucional. Consideren que la llei catalana de consultes i el Decret de convocatoria infringeixen l'article 1 de la Constitució, i això per ells és suficient per parar-ho tot. La via utilitzada ha sigut com altres vegades la del Tribunal Constitucional i Catalunya se sent ferida novament en la seva dignitat com a poble. Les consideracions que pugui fer l'espectador d'aquesta política no han der ser cridòries. Cal fer una anàlisi de la interporetació constitucional aplicada i si és o no correcta. Sabem que el dret a la democràcia directa és troba reconegut al Tractat per la Unió Europea i a la Declaració Universal dels Drets Humans en el seu article 21. I la democràcia directa és quelcom obert i ample, com deia el professor Hesse, ben diferent de la democràcia representativa que posa a les mans dels elegits la sobirania popular. Cal no oblidar que la idea de sobirania ens vé del pensament despòtic dels sobirans que va recuperar el poble amb la permanencia en l'exercici del poder, doncs una cosa és la titularitat i una de ben diferent l'exercici del poder. La voluntat general de Rousseau va substituir d'aquesta manera la figura del sobirà. La teoria de la sobirania del poble hereva del despotisme va seguir un procés democratitzador. Les constitucions no es poden interpretar per un sol article, sinó amb el conjunt del text i seguint les circumstàncies amb la seva totalitat. Ultrapassar els límits de l'interpretació pot convertirse en un instrument de l'acció polìtica. A més cal tenir en compte el principi "in dubio pro libertate" tendent a conseguir la màxima expansió del sistema de llibertats constitucionals i una constant actualitzaciò de la normativa constitucional per garantir la seva eficàcia. Principis, valors, interpretació conforme amb els temps i la voluntat popular han de permetre una interpretació de les lleis en acord amb la constitució abans de declarar la seva nul·litat, segons deia el mateix Tribunal Constitucional espanyol en sentencies com les de 26 de gener de 1981 i 13 de febrer del mateix any, entre d'altres que cita el catedràtic de folosofia del dret Antonio Perez Luño en el seu llibre "Derechos Humanos, Estado de Derecho y Constitución", editat per Tecnos des de 1984. El resultat és que la legislació pot ser un mitjà auxiliar o suplementari per interpretar la mateixa Constitució adaptant-la a les circumstàncies socials i polítiques com molt bé orienten els principis del vell Codi Civil que no ha pas siguit declarat inconstitucional com tampoc l'equitat. El que no s'entén és que el Govern espanyol encara segueixi empenyat en dir que no al que el dret pot dir que si sense cap ruptura. No podem menys que parpellejar veient aquesta manera de fer propera de la sobirania representativa despòtica que rebutja la participació directa dels ciutadans de Catalunya en les decisions que més els afecten com és el seu futur polític.

Ponts trencats, falsa concòrdia

/ diumenge, 12 d’octubre del 2014 /
L'Estat espanyol i el seu govern continuen sense entendre la qüestió catalana. Ara parlen de ponts en el moment en que els han trencat tots i estan disposats a fer el boicot a la nació catalana per fer fracassar qualsevol procés d'independència. Parlen de diàleg que neguen per celebrar una consulta democràtica a Catalunya. Parlen de pluralisme de la societat catalana el dia de la Hispanitat intentant imposar la idea d'un sol país sota la bandera espanyola, l'idioma del diccionari de l'espanyol i el pensament unionista a la pluralitat de països catalans. Diu el mateix president Rajoy en un article que publica avui el diari El País que el camí de la concòrdia és el diàleg i la llei, la qual cosa queda molt bé des de un punt de vista retòric i estètic, fent apel·lació a més a l'experiència democràtica, la que nega els drets de les nacions que viuen i lluiten per el seu autogovern, parlant d'una tolerància i una generositat que no practica l'Estat amb Catalunya. Fonamenten la concòrdia en la llei que si és injusta només ferirà els sentiments d'els pobles als que s'apliqui. Afirma que existeix una democràcia espanyola que veiem no té res a veure amb la democràcia que vol Catalunya, i parla d'una generositat que tampoc veiem en els missatges de la vicepresidenta del govern espanyol. Es refereix a la Hispanitat que avui celebren els unionistes antisobiranistes amb una concentració a Barcelona amb banderes alienes a Catalunya i el nou Rei amb una desfilada militar a Madrid. Parla de l'hispanitat com un vincle d'unió entre tots els espanyols en general de la que afirma dona sentit a l'Espanya actual. De totes les maneres no veiem cap vincle unió excepte la llengua castellana, avui senyalada com l'espanyol, quan resulta que tots els països d'amèrica de l'àrea hispana es van separar de l'Espanya Imperial no precisament per vincles de germanor sinó per acabar amb l'abús i l'esclafament de cultures, eliminació de pobles, l'esclavatge i l'expoli. Eren temps de dictadures, monarquies absolutes i no hi havia democràcia ni a Espanya ni als territoris d'ultramar, tampoc concòrdia social, la que avui no trobem a les relacions entre els pobles ibèrics. El president Rajoy s'equivoca o no diu la veritat del que passa, seguint una construcció merament teòrica per quedar estèticament bé. Diu que s'han d'abandonar imposicions i impulsar l'espèrit de moderació. I sempre posa com a límit la llei i la legalitat actual contra el que diu són "órdagos", no reconeixent que el que ataca són actes democràtics d'un poble que vol ser lliure de lleis injustes, que es vol autogovernar dins la Unió Europea. I torna a dir que no hi ha concòrdia sense la garantia de la llei, quan la concòrdia és qüestió social i política. Si la llei està feta i aplicada històricament per esclafar nacions com la catalana, és evident que la llei constitucional espanyola actual no és garant dels drets polítics de la nació catalana, doncs no respecta l'article 21 la Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides que reconeix la democràcia directa, el dret a votar per decidir els ciiutadans el que volen. Al menys reconeix el Sr. Rajoy que hi ha catalans i espanyols, encara que els vol vincular a tots amb l'hispanitat. Ha dictat sentència dient que la realitat de Catalunya s'ha de realitzar dins del conjunt d'Espanya a la que ha de sumar la seva identitat que no precisa sigui nacional i amaga la paraula regional. Que li tradueixin al català al Sr. Rajoy un article com el que publica avui El País en l'edició de El pais.cat no significa més que un acte d'oportunisme. El president Rajoy ha oblidat també parlar de la problemàtica social, la fam, l'atur, la sort dels discapacitats i la gent gran sense mitjans. No parlar avui dels problemes reals i de les deficiències estructurals de la societat és no parlar de concòrdia. els discursos buits són falses crides a la concòrdia i el no res. Es podien a més haver-se estalviat la desfilada militar a Madrid i donar els diners esmerçats que facilment superaran el milió d'euros als menjadors socials i per equipaments hospitalaris. Tots ho hauriem celebrat. Prenguin nota ses majestats per l'any vinent.

quotes de poder contra l'esperança

/ dissabte, 11 d’octubre del 2014 /
La democràcia postdemocràtica de la dictadura soft inaugurada pel partit popular en combinació amb el PSOE que ens explica Eugeni Casanova en el seu llibre "Guerra bruta i discurs de la por" públicat per Pagès editors (LLeida, 2014), ens dona la fòrmula del remei del semàfor vermell que és l'argument per justificar el silenci del que no convé parlar-ne. S'ha afirmat i repetit constanment per tots els mitjans espanyols que Catalunya és antidemòcrata, com si darrera del sobiranisme hi hagués un neofeixisme. Espanya ha inventat sens dubte com deia Francesc Serés el 20 de juny de 2013 en la secció Cataluña de El País parlant de liquació de les urnes. I a més Enrique Gil Calvo, Catedràtic de Sociologia, en un article publicat a El Paìs del 31 de Desembre de 2013 arriba a preguntar-se com és possible que el poble més cult i modern caigui en aquesta regressió irracional, argumentant que si hi hagés més educació hi hauria menys independentisme com deia Arturo Perez Reverte a El Periódico el 8 de Decembre de 2013, segons cita Eugeni Casanova en el llibre esmentat. Ara descobrim que al laboratori de la democràcia sense democràcia hi han unes quotes de poder de grupos ideològics pendents de reforma, sense visió estratègica, que no toleren la més petita diferència. Som encara a l'Espanya coneguda com carpetovetònica, la de la foscor, la que menysté els pensaments contraris a l'immovilisme, la que no garanteix al ciutadà honrat res més que l'enterrament a la fossa comuna en cas de morir sense mitjans econòmics per pagar el tanatori, el comiat religiós o laic i l'enterrament. El manteniment de la lluita per les quotes de poder que coneixem des de l'inici de la transició junt amb la política del "ara convé" ens recorda que la lluita en realitat és contra l'esperança del canvi cap a nous models polítics en els aspectes fonamentals de valors i ideologia. L'esperit dels ciutadans pel canvi en la política catalana ha de seguir vigent contra la política d'apoderament dels espais i jerarquitzar-los en favor del cointinuísme.

votar és legal, impedir votar no és legal

/ divendres, 10 d’octubre del 2014 /
La Constitució espanyola que incorpora en el seu article 23 el dret de participar directament en els assumptes públics per vies diferents de les eleccions periòdiques no prohibeix el dret de consulta. La participació directa fou introduïda en la Constitució portuguesa després de la caiguda de la dictadura salazarista. Les constitucions modernes i més democràtiqwues com ho fou la espanyola de 1931, incorporen al dret positiu intern de cada estat les regles del dret internacional. Quianm es parla de regles no ens hem de limitar als Tractats. sinó també els costums. Aquest dret forma part de les fonts de dret d'Espanyoles i les disposicions internes s'han d'harmonitzar. No es poden fer lleis contràries als Tractats ratificats sense haver-los denunciat. Cal no oblidar, però, que durant la Societat de Nacions Espanya va renunciar a la guerra com instrument de política nacional, la qual cosa no va impedir el juliol de 1936 l'aixecament militar del General Franco i una guerra civil de 3 anys amb un milió de morts i 40 anys de dictadura de la que alguns han heretat i mantenen l'odi nacional contra la nació catalana que prohibeix l'article 20 del Pacte de Drets Civils i Polìtics de Nova York, fet el 1966 i ratificat per Espanya el 1977. Podriem arribar a entendre en aquest cas que el TC va dictar Sentència errònia el 2010 deixant-se portar per idees i conceptes equivocats impulsats pel partido popular amb la connivència del partido socialista espanyol abans conegut com PSOE. La participació política directa feta legal per el Parlament ded Catalunya amb una llei de Consultes que impedeix ara desplegar el TC a petició del partido popular, s'apropa d'un estat modèlic com deia el Professor Lucas Verdú que cita el que fou Catedràtic i Diputat Oscar Alzaga en el seu llibre sobre la Constitució espanyola de 1978, editat a Madrid per ediciones del foro aquell mateix any. L'article 23 que transporta a la Constitució l'article 25 del Pacte de Drets Civils i Polítics de Nova York, de 1966, no aporta cap especificació de les formes de participació directa per la direcció dels assumptes públics, les quals per tant no estan prohibides per la Constitució i seria molt discutible si s'han de establir totes per llei. L'ambigüetat del redactat permet el joc democràtic i l'aplicació del principi d'equitat. Es passa amb aquest principi de la participació, de la democràcia governada a la democràcia governant segons senyalava el professor de Paris Georges Burdeau. Votar per tant en una consulta refrendària o no, és legal i cap autoritat elegida o designada pot impedir la convocatòria i celebració de consultes als organs elegits lliurament per la ciutadania. Votar és doncs legal. Dir que no es podrá votar el 9N, la història jutjarà les passes i decisions que està posant en marxa l'Estat espanyol contra la nació catalana bunqueritzant una falsa idea de la democràcia.

els dubtes sobre el futur polìtic

/ dijous, 9 d’octubre del 2014 /
El dret a decidir, diu el Doctor Alfonso Gonzalez de l'area de Dret Internacional de la Universitat Rovira i Virgili, no és troba recollit pel dret internacional.Tampoc està recollit segons aquest Professor el dret de secessió, i les aspiracions dels pobles a la independència s'han de vehicular pel dret a l'autodeterminació. Davant l'empeny català en fer la consulta en forma no vinculant, la Unió Europea es troba també davant un important problema a l'hora de posicionar-se, doncs el principal obstacle per la consulta a Catalunya és el govern espanyol que no reconeix la nació catalana, malgrat haver-la considerat nacionalitat històrica a l'hora de fer la Constitució de 1978. El Govern espanyol ara tampoc reconeix el dret constitucional a la participació directe que preve3u l'article 23 de la mateixa Constitució. No hi ha a més acord parlamentari per la consulta ni per modificar la Constitució, la qual cosa de ser possible obligaria a disoldre les Cortes i a celebrar eleccions generals, per què no? Les podrien fer coincidir amb les municipals que és una possibilitat que no cal descartar després del 9N sense poder fer els dirigents catalans les votacions a les que s'havien compromés davant la ciutadania. L'objectiu del Govern espanyol és clara i directament el bloqueig del 9N i totes les estratègies legals i sicològiques de propaganda informativa que segueix estan dirigides cap aquest objectiu. Existeix un conflicte clar entre l'estat de dret espanyol i el principi democràtic que no ens permet dir com es resoldrà si qui domina la llei es reserva el dret de decidir com es la democràcia participativa reconeguda també al Tractat de Lisboa per una Constitució de l'Unió Europea per molt que li poguem discutir el contingut d'aquesta democràcia i el que permet, doncs el Govern espanyol està disposat a fer sense demanar el consentiment dels governats a Catalunya. La regla de la majoria aplicada per qui va guanyar unes eleccions generals fa un parell d'anys és una equivocació doncs s'oposa a les aspiracions legítimes d'una part de la població a la que no permet decidir mitjançant votació el seu futur i orientar la gestió dels seus dirigents autonòmica també elegits democràticament. El que no s'examina ni es té en compte és que la negativa rotunda i constant del Govern espanyol a la consulta aprovada per el Parlament de Catalunya pot produir un pro0blema de legitimitat i de credibilitat de la Unió Europea. L'actuació del govern espanyol contrària a les aspiracions democràtiques d'un territori avui part d'Espanya incomoda les instàncies europees i més quan s'ha descobert que el catalanisme polític no és antidemocràtic, sinó tot lo contrari, i que les esquerres catalanes, sindicats de treballadors, moviments socials sectors professionals i la gran majoria de l'església estan per el dret a votar. Podrà esser considerat com no democràtic a Europa el comportament d'un Govern i d'un Estat que s'oposa a la participació del poble d'una part del territori de l'estat en una senzilla consulta no vinculant.

querelles com a tot diàleg polític

/ dimecres, 8 d’octubre del 2014 /
La Sra. Rosa Diaz que acusa el President Mas de despòtic el saluda per radio anunciant que li ha posat querelles per prevaricació al Tribunal Suprem. Poc pensa la Senyora que la seva actuació pugui ser il·legal. Pot ser considerat il·legal paralitzar la consulta catalana a més d'antidemocràtic. Cal explicar-ho bé: Som dins d'un context democràtic, l'Europeu, definit com a democràcia participativa, a més de representativa, pel Tractat de Lisboa. La menció democràcia participativa porta implícits una sèrie de supòsits que no necessiten constar per escrit en una Constitució. Hi ha moltes maneres de participar en la governança d'un país, i UPyD nega totalment aquest dret als catalans portant la discussió poilítica als Tribunals. El dret internacional reconeix el dret dels pobles a la seva lliure determinació, la qual cosa permet a més el dret refrendari com a via de consulta vinculant, el dreet a decidir com esglaó inferior i com a esglaó més inferior el dret de consulta no vinculant, segons explicav en abans d'ahir juristes acreditats al Col·legi d'Advocats. L'Estatut de Catalunya filtrat i retallat per la Comissió constitucional presidida pel socialista espanyol Alfonso Guerra i pel Tribunal Constitucional, de manera que es podria discutir jurídicament molt densament, ja va suposar la ruptura per part d'Espanya del Pacte Constitucional de 1978, tot i aixís va conservar un article 120 que consagra la democràcia en directe, com la Unió Europea, dret del que també n'és tributària Espanya. S'ens acusa de voler fer un referèndum encobert, la qual cosa ens deslegitima. I la consulta convocada d'acord amb la llei especial de consultes no és tal. Es vol recollir l'opinió del poble per decidir els representants d'acord amb l'opinió recollida amb la consulta com a forma de participació. Petit dret a decidir en part o estadi inferior que la mateixa sentència del TC 42/14 de 25 de març que va anul·lar la Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya va reconèixer i no anul·lar. La mateixa Constitució admet el dret a decidir i el dret de consulta en els articles 1, 9.2, 10, 23 i 96, fent remissió aquest al dret internacional contingut en els Tractats. Oposar-se al que estem fent els catalans és també violar els drets humans a la participàció política o dret d'intervenció. Saben bé els que ens impugnen i denuncien que no hi ha cap article a la Constitució prohibint consultes no refrendàries, com tampoc està prohibit el referèndum. Curiosament estam regulats referèndums locals en la llei del 1985, instrument de coneixement de l'opinió de la ciutadania que és normal i democràtic als països europeus. Obliden a Madrid que diàleg vol dir també participació ciutadana. Atacar o suspendre la consulta. deien els juristes abans d'ahir a l'Icab, és deixar sense via legal les manifestacions d'expressió de la voluntat dels ciutadans catalans ampliament manifestada i les 920 mocions municipals presentades al President de la Generalitat el passat dissabte. Dir no a tot és un despit públic contra la democràcia parlamentària. Posar querelles és una mostra de radicalisme d'una tirania extranya a Catalunya que es nega a desenvolupar la participació democràtica, legal i pacífica. Parar la consulta a Catalunya és parar la democràcia. Parar la democràcia a Catalunya des de Espanya, amb l'excusa que es vulgui donar, és allunyar-se d'Europa.

el catalanisme no és antidemocràtic

/ dimarts, 7 d’octubre del 2014 /
JA no confonen el catalanisme amb un partit polític com algú ha cregut sovint en altres temps, sinó que tots sabem és un moviment social, reivindicador de la personalitat catalana ofegada per qui té l'hegemonia de l'Estat espanyol imposant la seva llengua, les seves lleis, els seus vicis i la seva manca d'esperit innovador i de tolerància. El catalanisme avui del que es reclamen partidaris la majoria dels partits catalans, és la veu de la llibertat nacional que vol un nou país. El nacionalisme no concreta la forma de govern doncs fuig del sectarisme. Però quan la monarquia espanyola es manifesta contra la independència de la nació catalana parlant de la unitat d'Espanya en la que es fonamenta com la mateixa Constitució, no hi ha cap dubte que hem d'entendre independència com a sinònim de republicanisme sense el qual no hi haurà mai un nou país, un país de justícia social. A més podem també entendre que les formes de govern són coses anacròniques destinades a desaparèixer, les monarquies primer. La mateixa história ens recorda que la monarquia catalana va desaparèixer amb la mort d'en Jaume d'Urgell. Catalunya no coneix rei ni s'ha de sotmetre a cap rei. El catalanisme no vol fronteres. Mai les ha volgut. Catalunya no és una pàtria artificial creada per l'ambició dels seus governants. Catalunya vol viure lluny de les tiranies, de la societat de la ignorància, de la societat del malestar. El veritable catalanisme encarna l'essència de la democràcia. Els partits catalanistes no entenen de jefes que donen el programa fet als afiliats que l'accepten sense obrir boca, només aplaudint. Els partits democràtics, composats per polìtics demòcrates prenen els acords en assemblea pública. Els partits democràtics són partidaris de la democràcia participativa que és molt més que la merament representativa. PArticipar porta implícit el dret de consulta i el de decidir els ciutadans allò que els representants posen a les seves mans. Es fals que el catalanisme és antidemocràtic. És una ignominia assimilar el catalanisme a neofeixisme.Catalanisme és avui democràcia participativa,europeísme, llibertat i justícia social.

Canarias també

/ dilluns, 6 d’octubre del 2014 /
Ara que semblava que podrien fer trontollar Catalunya, Canarias també es rebela contra la tirania política del PP espanyol. La web www.savecanarias.org adverteix del risc de les prospeccions petrolières en les proximitats de les illes i el dany que tot això pot ocasionar al turisme que és la primera riquesa de les illes. El gov ern espanyol ha dit no a la consulta popular proposada pel govern Canari dins del marc de la seva llei sobre participació ciutadana. Uns volem exercitar el dret a decidir i altres creuen que aquest dret no existeix. També és discuteixen els límits de les competències autonomiques actuals senee voler veure que som al bell mig d'una greu crisi institucional amb una genberació de jovges polìtics i de ciutadans que ni tant sols ha viscut la transició i per tant desconeixen el que realment va passar. El que si vivim tots és una perillosa crisi ecoònomica que ens exigeix generositat i tolerància, respecte i comprensió, transparència i diàleg. Dir no a tot el que es demana i es proposa, dir no a tot el que es defensa contrariament al que proposa el Govern central, és un error. La vida local no pot estar condicionada als capricis ni a l'autorització del govern de l'Estat. El principi de subsidiarietat és bàsic. La Constitució i els Estatuts d'autonomia estan tots mal dissenyats. Fruit d'aquest mal disseny són les fugues i contradiccions de les antigues provincias españolas.

las leyes no se violan

/ dissabte, 4 d’octubre del 2014 /
En el fons m'agrada que el President Rajoy digui això. És una veritat importantísima en una democràcia fonamentada en el respecte a la llei. Les coses s'han de fer respectant la llei feta i votada democràticament, es veritat. Però quan preguntes si les fan bé els de l'Estat t'adones que no respecten la llei o l'aplicació de la llei no respecta els comp'romisos internacionals de l'Estat espanyol. Aixó és molt senzill de veure, doncs la Constitució vigent des de 1978 preveu en el seu article 96 que tots els Tractats ratificats per l'Estat espanyol formen part del nostre dret intern. L'article 10 diu que l'Estat els ha de respectar doncs la seva acciò s'ha de fer d'acord amb la llei. Resulta que l'any 1977, un any abans de la Constitució i ja posada en marxa la democràcia per via legal, el BOE publicava la rtatificació del PActe de Nova York de 1966 sobre drets civils i polítics. Aquest Tractat fet a iniciativa de les Nacions Unides a les que Espanya pertany estableix en el seu article primer el dret de tots els pobles a la lliure determinació, menmtre que l'article segon proclama l'obligació dels estats a promoure-la. Aquesta disposició ara de dret intern espanyol està per damunt de la legislació espanyola i del pensament del President Rajoy per efecte de l'article 103 de la Carta fundacional de les Nacions Unides que estableix la jerarquia normativa de l'ordre internacional, la qual a més fou respectada per el Tractat constitutiu de la Unió Europea fet a Lisboa. El President Rajoy ha de retirar la seva expressiò d'avui matí quan ha dit "...y no queremos" o estaria violant de manera flagrant amb la seva actuació la legislació que l'obliga a promoure el referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya. Aquest dret és aplicable a la proposta catalana per analogia, doncs Catalunya ha proposat una consulta no vinculant d'acord amb el més modern dret a decidir, una situació inferior a l'autodeterminació que menys encara pot negar l'Estat espanyol com no msigui violant la llei que és el que estan fent davant el món democràtic que observa i no veu gens clara la suposada democràcia espanyola, jurídicament parlant. Alguna cosa doncs no estan fent bé a les oficines de Madrid. Cal afegir que abans de recorrer al Tribunal Constitucional l'Estat espanyol no ha denunciat el Tractat de Nova York de 1966 ratificat l'any 1977 que segueix vigent i obliga l'Estat espanyol a donar-li compliment, diguin el que diguin a Madrid. El President de la generalitat, Honorable Artur Mas, jurídicament té la raó.

fer via sobiranista no és una metàfora

/ /
Obrir la premsa, escoltar les notícies ens allunya de les metàfores i ens apropa a la realitat en la en vivim mentre Estat i Generalitat es discuteixen legitimitat i democràcia. Som un país amb greus deficiències a la Justícia com institució, amb un deute que ja supera el PIB, amb una indemnització acordada de més de mil milions d'euros a pagar a unes empreses privades a càrrec del diner públic per la paralització del projecte Castor, com també veiem a Girona una estació de tren ràpid que ens conecta amb Europa plena d'aigua i una altra de connexió a Barcelona a la Sagrera mig paralitzada, sense que veiem el sindicat ultradretà Manos Limpias posar cap querella com les que posa a Catalunya contra suposats personatges corruptes i corruptors. Segueix l'atur, segueix la pobresa, segueix l'emi9gració de milers de joves i la caiguda de neixements, segueixen els suïcidis de tot tipus de gent i la violència de gènere, segueix la manca de recursos a la sanitat i l'educació, beques menjador per infants, menjadors socials per a pobres. Som en moments en que la consulta del 9N no la podem exercir legalment i la ciutadania reclama votar, mentre un diputat espanyol s'adreça als eurodiputats sobre el tema català defensant el plantejament d'Espanya una nació i que Catalunya no té dret a dir-se naciò i a votar segrestant la sobirania dels espanyols, segons diu, i ha acabat per portar el debat al Parlament europeu. Som en moments greus de la crisi d'Estat oberta a Espanya, plens de silencis, i de lluita pel poder a l'Estat i a Catalunya. Estem dient Si a l'Independència de Catalunya i sabem que arribarà un moment de ruptura malgrat l'incertesa, la mateixa incertesa que comença a pressionar l'Estat espanyol des de cercles econòmics i polítics europeus i americans. Tots veiem com el bloqueig no porta enlloc. També veiem que l'enfrontament potenciat des de Madrid no és la situació desitjable de sortida de la crisi. El conflicte històric es defineix avui des de les esquerres catalanes que diuen si a la independència de Catalunya, és a dir alliberar Catalunya de la seva situació de dependència de l'Estat espanyol i de desestructuració de Catalunya pretesa pels partits unionistes. Cal fer via cap el sobiranisme real per la marató del pacifisme i el diàleg encara que no ens vulguin escoltar. Cal no assumir la derrota que ens volen infligir i defugir la política tant conspiratòria com d'espectacle que practiquen des de Madrid. Ens cal fer via sobiranista, seguir la marató dels temps necessaris.

l'oportunitat de reinventar una força demòcrata

/ divendres, 3 d’octubre del 2014 /
Parlar de demòcrates i no de forces democràtiques és donar un nou aire a la política. Una organització pot dir-se democràtica i ser governada o dirigida per un fort dirigent, les més de les vegades amb culte visionari i rituals de massa, que no dona opció a la crítica interna ni a la renovació dels càrrecs directius atorgats als fidels. Tots hem conegut organitzacions dites democràtiques que han sigut autèntiques dictadures personals o de grup. Democràtic no equival a demòcrata. Algunes Repúbliques ho saben ben bé. Ser demòcrata és una actitud que pot configurar, de cumplirse a nivell social un sistema demoràtic autèntic.La radicalitat democràtica que exigeix la renovació de la política és font d'obligacions que no poden ser administrades ni resoltes per la cúpula dirigent de les organitzacions que el temps i l'opinió de la ciutadania tendiran sens dubte a fer desaparèixer en qualsevol modalitat de modificació de les formes. És el temps de veure aparèixer noves formes de forces demòcrates integrant el ventall més ampli possible del mateix pensament progressista democràtic dispers avui en grupúscols i en famílies políticament oposades competint pel mateix vot.El procés que no serà ràpid exigeix humilitat i voluntat de canvi real en la política, canvi necessari per interessar la població en la gestió dels assumptes públics,tornar la confiança a la ciutadania en els seus dirigents que vol honestos i no vinculats a passats tèrbols. Tornar la confiança a més exigeix servir els interessos socials com a prioritaris amb el màxim estalvi del diner públic. Ni muntatges de falses espectatives, ni muntatges de grups socials dominants amb criteris oligàrquics abans dits de la petita burgesia. La política no pot acabar en un nou caciquisme ni els partits transformar-se en empreses de treball temporal renovable. Cal fiar en una nova polìtica feta pel poble, des de organitzacions dirigides per la ciutadania participativa, obertes i sense manipulacions internes ni secretismes, gestionades amb total transparència, luz y taquígrafos com es diu vulgarment en el món de la informació. Serietat contra la mentida, exclusió de la activitat política com a càstic per les falsetats i enganys. Lluita aferrissada i constant contra tota corrupció i el crim organitzat.

mullats per Catalunya

/ dimecres, 1 d’octubre del 2014 /
Ahir la gent catalana ben xopa era i clamava davant els Ajuntaments de Catalunya contra el que entenen és una barbaritat del Govern espanyol i del Tribunal Constitucional. La gent no sap de lleis però si entén que hi ha un principi democràtic qaue no es respecta a Espanya. La Carta de fundació de les Nacions Unides de 1945 que podria ser interpretada com una Constitució Universal incorpora el principi de jerarquia normativa que va respectar el Tractat de Lisboa per una Constitució Europea, i el Pacte de drets civils i polítics de Nova York de 1966 que Espanya va ratificar el 1977, reconeix en el seu primer article el dret de lliure determinació de tots els pobles que diverses resolucions de les mateixes Nacions Unides han ampliat a territoris no colonials. I aquest Tractat forma part del nostre dret intern, de manera que implicitament obliga a reconèixer aquest dret encara que no ho trobem escrit a la Constitució, per la simple aplicació dels articles 96 i 10 de la nostra actual Constitució de 1978, doncs quan es va fer la Constitució, Espanya ja tenia la obligació de reconèixer el dret d'autodeterminació a qualsevol territori que reclamés el seu dret nacional, dret que no implica la secessió i permet variades fòrmules, doncs el límit sempre està en la legitimitat democràtica, el respecte al principi democràtic.LA Carta de les Nacions Unides no permet la interpretació restrictiva de negar el dret de fer i crear tot el que no consta expresament a la Constitució de la Comunitat Internacional quan resulta que el dret reclamat en un Estat com l'espanyol està previst en un Tractat inclús anterior a la mateixa Constitució, el qual obliga a l'Estat a promoure l'exercici d'aquest dret. A més l'Estaqt té prohibit per el mateix Tractat impedir l'exercici dels drets i llibertats reconeguts en el mateix Tractat, de manera que no es pot interpretar amb criteri restrictiu una Constitució que no parla expressament del dret a la lliure determinació d'un poble com esta succeïnt a l'Estat espanyol que vol aplicar criteri contrari a la Resolució 15/14 de 1960 de les Nacions Unides. El Govern espanyol, com diria qualsevol professor de dret internacional ha oblidad que quan s'arriba al límit de la via interpretativa s'ha de donar pas a la política.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger