quotes de poder contra l'esperança
/
dissabte, 11 d’octubre del 2014 /
Posted in
grups ideològics,
models polìtics,
reforma,
valors
La democràcia postdemocràtica de la dictadura soft inaugurada pel partit popular en combinació amb el PSOE que ens explica Eugeni Casanova en el seu llibre "Guerra bruta i discurs de la por" públicat per Pagès editors (LLeida, 2014), ens dona la fòrmula del remei del semàfor vermell que és l'argument per justificar el silenci del que no convé parlar-ne. S'ha afirmat i repetit constanment per tots els mitjans espanyols que Catalunya és antidemòcrata, com si darrera del sobiranisme hi hagués un neofeixisme. Espanya ha inventat sens dubte com deia Francesc Serés el 20 de juny de 2013 en la secció Cataluña de El País parlant de liquació de les urnes. I a més Enrique Gil Calvo, Catedràtic de Sociologia, en un article publicat a El Paìs del 31 de Desembre de 2013 arriba a preguntar-se com és possible que el poble més cult i modern caigui en aquesta regressió irracional, argumentant que si hi hagés més educació hi hauria menys independentisme com deia Arturo Perez Reverte a El Periódico el 8 de Decembre de 2013, segons cita Eugeni Casanova en el llibre esmentat. Ara descobrim que al laboratori de la democràcia sense democràcia hi han unes quotes de poder de grupos ideològics pendents de reforma, sense visió estratègica, que no toleren la més petita diferència. Som encara a l'Espanya coneguda com carpetovetònica, la de la foscor, la que menysté els pensaments contraris a l'immovilisme, la que no garanteix al ciutadà honrat res més que l'enterrament a la fossa comuna en cas de morir sense mitjans econòmics per pagar el tanatori, el comiat religiós o laic i l'enterrament. El manteniment de la lluita per les quotes de poder que coneixem des de l'inici de la transició junt amb la política del "ara convé" ens recorda que la lluita en realitat és contra l'esperança del canvi cap a nous models polítics en els aspectes fonamentals de valors i ideologia. L'esperit dels ciutadans pel canvi en la política catalana ha de seguir vigent contra la política d'apoderament dels espais i jerarquitzar-los en favor del cointinuísme.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada