prou endolls i matolls també a les esquerres

La frivolitat d'una part de l'esquerra és prou evident com per què la gent comenci a perdre la confiança en un de segona transició. Que el partit socialista s'ofereixi a la dreta catalana per aprovar un pressupost autonòmic i anar dilatant la situació no és cap bona notícia, ans al contrari. No abandonen la política clàssica tots aquells que només busquen situar-se, conseguir cadires, ser professionals de la política, cobrar un bon sou. Trobem a faltar l'esperit de transformació de la societat, d'instauració de la justícia social. Els nous partits han de treballar amb total transparència, els càrrecs tots elegits per votació oberta de les assemblees. Han de quedar rebutjats els pactes secrets, els sectarismes, el clientelisme, els amiguets de torn. La política de ara convé ja l'hem viscut amb la dreta que ha governat Catalunya durant 23 anys. No podem admetre que ara aparegui una esquerra fent el mateix. A l'activitat política s'hi ha d'anar amb esperit de servei a la comunitat, treballar amb esperit cooperatiu. AQra és el moment clau de les esquerres pensen els vells combatents, doncs comença la ruptura amb la v ella polìtica la que va fer possible la idea del constitucionalisme deconstructiu de les nacions històriques. A Catalunya estem arribant al final d'una legislatura en moments en els que encara fa por preguntar segons qué a la gent. La involució i les arts pròpies d'una dictadura són a prop, doncs sembla que havent passat 40 anys des de la mort del dictador, els seus hereus segueixen al poder vestits amb la disfressa de demòcrates cristians. La Constitució fou en realitat una trampa per entretenir les esquerres i frenar les reivindicacions socials. La democràcia i l'Estat han sigut utilitzats contra el canvi social i a favor de la reforma laboral que ha permès acomiadar treballadors a qualsevol preu i fer contractes temporals amb salaris ben inferiors a la mitjana europea. Espanya treballa amb sous tant baixos com els de Grècia i Portugal. La ñpoblació treballadora i els pensionistes són els que més perden en aquest estat de coses. Les esquerres han de prendre consciència de la situació real. Lluitar contra la nova pobresa exigeix un canvi de les formes i de les maneres de fer política. Les esquerres políticament organitzades s'han de comportar unitariament, deixar-se de frivolitats, no voler passar uns damunt els altres, ser solidaris i començar a construir el gran debat democràtic cap a la democràcia social que no tenim a Catalunya. Construir un nou país vol dir construir la justícia social.