fer via sobiranista no és una metàfora

Obrir la premsa, escoltar les notícies ens allunya de les metàfores i ens apropa a la realitat en la en vivim mentre Estat i Generalitat es discuteixen legitimitat i democràcia. Som un país amb greus deficiències a la Justícia com institució, amb un deute que ja supera el PIB, amb una indemnització acordada de més de mil milions d'euros a pagar a unes empreses privades a càrrec del diner públic per la paralització del projecte Castor, com també veiem a Girona una estació de tren ràpid que ens conecta amb Europa plena d'aigua i una altra de connexió a Barcelona a la Sagrera mig paralitzada, sense que veiem el sindicat ultradretà Manos Limpias posar cap querella com les que posa a Catalunya contra suposats personatges corruptes i corruptors. Segueix l'atur, segueix la pobresa, segueix l'emi9gració de milers de joves i la caiguda de neixements, segueixen els suïcidis de tot tipus de gent i la violència de gènere, segueix la manca de recursos a la sanitat i l'educació, beques menjador per infants, menjadors socials per a pobres. Som en moments en que la consulta del 9N no la podem exercir legalment i la ciutadania reclama votar, mentre un diputat espanyol s'adreça als eurodiputats sobre el tema català defensant el plantejament d'Espanya una nació i que Catalunya no té dret a dir-se naciò i a votar segrestant la sobirania dels espanyols, segons diu, i ha acabat per portar el debat al Parlament europeu. Som en moments greus de la crisi d'Estat oberta a Espanya, plens de silencis, i de lluita pel poder a l'Estat i a Catalunya. Estem dient Si a l'Independència de Catalunya i sabem que arribarà un moment de ruptura malgrat l'incertesa, la mateixa incertesa que comença a pressionar l'Estat espanyol des de cercles econòmics i polítics europeus i americans. Tots veiem com el bloqueig no porta enlloc. També veiem que l'enfrontament potenciat des de Madrid no és la situació desitjable de sortida de la crisi. El conflicte històric es defineix avui des de les esquerres catalanes que diuen si a la independència de Catalunya, és a dir alliberar Catalunya de la seva situació de dependència de l'Estat espanyol i de desestructuració de Catalunya pretesa pels partits unionistes. Cal fer via cap el sobiranisme real per la marató del pacifisme i el diàleg encara que no ens vulguin escoltar. Cal no assumir la derrota que ens volen infligir i defugir la política tant conspiratòria com d'espectacle que practiquen des de Madrid. Ens cal fer via sobiranista, seguir la marató dels temps necessaris.